BALDOMERO ESPARTERO

Baldomero va naixer el 27 de febrer de 1793 a Granátula de Calatrava i va morir el 8 de

gener de 1879 a Logronyo.
Va ser un militar i polític espanyol que va ostentar els títols de príncep de Vergara, duc de
la Victòria, duc de Morella, comte de Luchana i vescomte de Banderes, tots*Baldomero
ténia 8 germans, d'ells l'era el menor. El va ser
reclutat per la Junta Suprema central amb la
finalitat de detindre a la Marxa abans que arribaren
a Andalusia. Ells en recompensa del que va fer en
les batalles, en concret en la primera guerra
carlista, on gràcies a ell la van guanyar. També va
ser virrei de Navarra (1836). En esclatar la Guerra
de la Independència (1808-14) Va abandonar el seu
lloc com a cura i va triar el camí de les armes. Des
de 1810 va estar tancat a Cadis pels francesos, on
s'estaven creant les Corts constituents; allí va realitzar els seus primers estudis militars.

Ell que el seu destí era governar als espanyols, per això va ser dues vegades president del
Consell de Ministres i va arribar a la prefectura de l'Estat com a regent durant la minoria
d'edat d'Isabel II desde l'any 1840 fins 1843, any en que va rebutjar la Corona d'Espanya i
va ser tractat com una llegenda des de molt jove
Baldomero va a tenir 8 germans, d'ells l'era el menor. El va ser reclutat per la Junta
Suprema central amb la finalitat de detindre a la Marxa abans que arribaren a Andalusia.

La seua valentia i llance van ser inqüestionables com en el Primer Lloc de Bilbao, que va
aconseguir alçar. Després de la batalla de Mendigorría, on els cristinos van obtindre la seua
segona gran victòria en la guerra, Espartero degué enfrontar-se al seu superior, Luis
Fernández de Còrdova, en una pugna entre tots dos per rebre els mèrits de les accions de
campanya.

Meritxell, Marta, Paula Funes, Anto i Aitana

1
Espartero va haver d'exiliar-se a Anglaterra després de la seua caiguda del poder i no va
tornar a la política espanyola fins a 1854 en què va ser nomenat President del Consell de
Ministres donant pas al Bienni Progressista. Després de la volta dels moderats al poder en
1856, *Espartero es va retirar de la política instal·lant-se a Logronyo. El seu últim episodi
polític va ser l'oferta de la corona que li va fer *Prim en 1870, però no la va acceptar. Va
morir a Logronyo en 1879.

Una anécdota curiosa relacionada Baldomero és que al

seu cavall el deien “una llet” ja que calle perquè sofría
de miopía i una vegana va caure a un pou i la caiguda
fou molt destacada, aixina que fent referència li ficaren
eixe nom al seu cavall.
Una altra dada curiosa és que hi ha una dita que és
“tindre més ous que el cavall de Espartero” ja que van
lluitar moltes batalles i destacaren per la valentía en la
que lluitaven i que no teníen por de l’enemic, de ahí
aquest refany tan conegut.

BIBLIOGRAFÍA:
https://www.elconfidencial.com/cultura/2019-01-09/baldomero-espartero-espana-historia_
1744654/
https://es.wikipedia.org/wiki/Baldomero_Espartero
https://es.wikipedia.org/wiki/Baldomero_Espartero

Meritxell, Marta, Paula Funes, Anto i Aitana

2
Meritxell, Marta, Paula Funes, Anto i Aitana
3