___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Reproducció asexual i sexual dels organismes. Quin

és el tipus de reproducció més eficient?

Tots els organismes es reprodueixen i transmeten les seves característiques als seus
descendents. Bàsicament, els organismes presenten dos tipus de reproducció:
asexual i sexual.

Els organismes amb reproducció asexual Tanmateix, per a la reproducció sexual

es reprodueixen donant lloc a individus es necessiten dos individus i trobar
que són còpies exactes d’ells mateixos: parella moltes vegades requereix temps i
energia:

Només és necessari un individu. Els Fan falta dos individus. El nou individu és
individus fills són idèntics al progenitor. diferent dels seus progenitors.

Mireu aquests vídeos sobre la reproducció asexual d’organismes unicel∙lulars, els

bacteris i els llevats (fongs).
http://www.youtube.com/watch?v=dcNEfUnEt_g i
http://www.youtube.com/watch?v=gEwzDydciWc

1.‐Quin tipus de reproducció sembla més eficient? Per què?

-La reproducció asexual, únicament perquè només és necessari un individu així que no es
perd temps buscant una parella, per tant és una reproducció més ràpida i per consegüent,
més eficient en la natura.

2.‐Llavors, per què és tan abundant en la naturalesa la reproducció sexual?

Ara farem uns exercicis per poder respondre a aquesta pregunta.
Els organismes que es reprodueixen sexualment donen lloc a d’altres organismes
que tenen característiques que poden ser diferents a les dels seus pares. És el mateix
que passa amb els éssers humans, oi que cap de vosaltres és totalment idèntic al seu
pare o a la seva mare?:
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

És a dir, en unes poques generacions podríem tenir una població així, és a dir una
població amb variabilitat, amb individus amb característiques diferents:

Població A (es reprodueix sexualment):

Dibuixeu com creieu que seria, després d’unes generacions, la població que només
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

es reprodueix asexualment:

Població B ( es reprodueix asexualment). Cal que feu servir el símbol:

 Quines diferències trobeu entre les dues poblacions? En l’explicació cal fer servir
el concepte variabilitat. Què és la variabilitat? Recordem‐ho abans d’escriure la
resposta.

-Doncs en la població A, molt individus són diferents i tenen característiques diferents, tenen
més variabilitat, mentre que en la població B, tots els individus són idèntics amb les mateixes
característiques, en aquesta població no n’hi ha variabilitat.

3.‐Suposem que aquestes dues poblacions pateixen una malaltia greu que afecta
exclusivament als organismes que són blau fosc o quadrats.
Tatxeu a la població A els organismes que moririen:

Població A

4.‐Suposem que passa el mateix a la població B,

partint del dibuix que havíeu fet, i expliqueu quines diferències hi observeu
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

respecte al cas anterior.

Població B

-Podem observar que a la població A, els individus amb més variabilitat, no a tots
els hi afectava la malaltia, per tant la població sobreviu, en canvi, a la població B,
com eres de les mateixes característiques a tots els individus els hi afecta la
malaltia, la població mor.

5.‐Responeu ara a la pregunta: per què és tan abundant a la naturalesa la reproducció

sexual?
Perquè dona una variabilitat a la espècie que permet que sempre alguns individus
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

subsisteixin, això gràcies a que cada individu té característiques diferents i el que pot
matar a algú, a un altre no el mata, per tant és més fàcil prosseguir amb l’espècie.

6.‐De vegades apareixen noves característiques en les poblacions (mutacions) i això

pot passar tant en les poblacions que es reprodueixen sexualment com en les que ho
fan asexualment. Aquestes mutacions (canvis a l’ADN) solen ser desfavorables, però
en algunes ocasions donen avantatges. Les mutacions augmenten la variabilitat.

Reproducció asexual Reproducció sexual

Quins avantatges presenta l’augment de variabilitat en una població?

-L’augment de variabilitat ajuda a la població poder sobreviure millor i poder prolongar l’espècie, ja
que si molts individus tenen característiques diferents, com hem vist, si una malaltia passa, alguns
individus acabaran morint, però altres amb característiques diferents no els hi passarà res i la
població continuarà.

7.‐Només un tipus de reproducció?

Hi ha molts organismes que presenten els dos tipus reproducció, l’asexual i la sexual.
És el cas, per exemple, de l’hidra d’aigua dolça, de la maduixera, de la puça d’aigua
dolça..... Creus que té avantatges tenir els dos tipus de reproducció? Per què?
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Maduixera
http://sergiocabellobio.blogspot.co

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hydra_biHidra
ology.jpg
d’aigua dolça
m/2011/04/tema-12-reproducion-en-las-plantas.html

Estrella de mar
http://www.kalipedia.com/graficos/reproducci
on-asexual-estrella-
mar.html?x=20070417klpcnavid_12.Ees

http://jcoll.org/genoma/vida_microsubmarina/crustaceos/d Estrella de mar aphnia.html

-Jo crec que sí té avantatges, això perquè gràcies a la reproducció asexual, que és més ràpida, doncs
tenim més població i gràcies a la reproducció sexual, tenim més variabilitat. Això només tindria
avantatges si tots els individus es reproduïssin amb individus diferents, sinó no tindria cap sentit que
es reproduïssin amb individus idèntics a ells mateixos, perquè acabaria desapareixent aquesta
variabilitat.

Hi ha organismes que només presenten reproducció sexual,

com els pingüins.

També n’hi ha que només es reprodueixen asexualment, com

és el cas dels llevats.

Pingüins
http://sheilaprat.blogspot.com/2011/01/1.html

Llevat
http://biologia-segundosemestre.blogspot.com/

8.‐La reproducció dels paramecis (protozous).

 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

hthttp://cortejoanimalpractica6a.blogspot
http://www.unad.edu.co/curso biologia/prot .com/2011/05/que-se-yo.html

Busca informació sobre la bipartició i sobre la conjugació,

que són els dos tipus de reproducció que tenen els
paramecis (protozous).

Quina de les dues reproduccions és la sexual i quina

l’asexual? En què es diferencien?

-La reproducció asexual seria la bipartició i la sexual és la conjugació. Es diferencien en que la

primera és el mateix individu que es divideix per la meitat hi passa a ser dos individus, mentre que a
la segona, es necessita dos individus per que s’aparellin i puguin intercanviar material nuclear.

http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Pro
9.‐I per acabar contesta: tozoos.htm

a) Quins avantatges i quins inconvenients té (en general) la reproducció asexual?

-Aquest tipus de reproducció és més ràpida i per tant mes eficaç, però dins d’una població no hi
existeix la variabilitat i això desencadena que sigui més fàcil que aquesta s’eradiqui per algun
malaltia.

b) Quins avantatges i quins inconvenients té (en general) la reproducció sexual?

-És un procés més lent ja que s’ha de fer l’esforç de trobar una parella d’aparellament i tot
el que això comporta, però, en canvi, aquesta reproducció genera més variabilitat en els
individus d’una població i per tant, serà més fàcil prolongar aquesta població.

La reproducció sexual en els animals: fecundació

externa i fecundació interna

Ara llegirem un text sobre un peix molt curiós, la donzella (Coris julis). Abans
d’endinsar‐nos en les característiques de la reproducció d’aquest peix hi ha una
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

introducció sobre la reproducció sexual, en aquest cas centrada en els animals. Cal
que et fixis molt bé què expliquen sobre la reproducció sexual en els animals, la
fecundació externa i el fet de ser hermafrodita (tenir els dos sexes). Abans de llegir el
text consulta les preguntes i així ja podràs anar seleccionat la informació que se’t
demana.

El sexe de la donzella

Perquè hi hagi reproducció sexual cal que hi hagi dos tipus de cèl∙lules reproductores
(gàmetes): una femenina i relativament gran, que anomenem òvul, i una altra de
masculina més petita, generalment amb un flagel, que anomenem espermatozoide.
Els espermatozoides sempre es formen en molta més quantitat que els òvuls.
Aquestes cèl∙lules les produeixen els animals adults en uns òrgans especialitzats
(gònades), els òvuls als ovaris i els espermatozoides als testicles. Quan arriba el
moment precís, un òvul i un espermatozoide es troben, es fusionen (fecundació) i
donen lloc a un ou o zigot, el qual si arriba a

desenvolupar‐se
completament produirà un nou individu que tindrà les característiques pròpies de l’
espècie, però, a la vegada serà diferent dels que l’ han precedit i dels que el
seguiran.

http://cmcmotilla3.blogspot.com/2010/06/ moment donat, el masclehttp://saludable.infobae.com/descubren-como-

introdueix un bon
http://cuidandomimundo.com/portal/la-uniondel-
unembarazo-tras-trasplantar-el-ovulo.html
espermatozoide-y-el-ovulo/
grapat d’espermatozoides dintre de l’aparell
elovulo-atrae-al-espermatozoide/

Fins aquí les línies generals del procés; però aquest

presenta infinitat de variants. Per a nosaltres el
més familiar és que a l’ espècie hi hagi dos
individus: uns tenen els ovaris i, per tant,
produeixen òvuls i els anomenem femelles, i altres
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

tenen testicles, produeixen

espermatozoides i els anomenem mascles. En un

reproductor de la femella i allà es produeix la

fecundació (fecundació interna), que dóna com a
resultat un ou o zigot. Aquest és el tipus de reproducció sexual que coneixem més
bé, ja que, sense anar més lluny , és el nostre. Però
no és ni de bon tros l’ únic present en el regne
animal ni entre els animals més propers a
nosaltres: els vertebrats. En la immensa majoria
dels peixos, per exemple, no és necessari que els
mascles introdueixin els espermatozoides a
l’organisme de la femella: la fecundació es
produeix a l’aigua després que els progenitors hi
hagin alliberat ambdós tipus de cèl∙lules sexuals de
forma coordinada convenientment (fecundació
externa).
http://faculty.uca.edu/johnc/animalstructfu.htm

Les granotes i els eriçons de mar també

tenen fecundació externa. Per acabar
d’entendre com es fa aquesta
fecundació llegeix el text que
acompanya els dibuixos dels peixos i
mira el vídeo sobre la fecundació dels
eriçons de mar
que trobaràs aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=3t8tg9iX9C
c&feature=related

http://faculty.uca.edu/johnc/animalstructfu.htm
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

La fecundació externa és quan el

procés de fecundació és produeix a
l’exterior. Els gàmetes tat
masculins com els femenins són
expulsats per exemple, a l’aigua i
després ocorre la fecundació.

Què és la fecundació externa?

p://platea.pntic.mec.es/~jpascual/animalia/equinodermos1.ht m

Què és la fecundació interna?

___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Doncs és el procés de fecundació on el mascle introdueix al cos de la femella els

gàmetes masculins que aniran a parar a les gàmetes femenines, o sigui, els ovaris.

Alguns dels animals que tenen fecundació interna són les sípies, els ocells i els
insectes.

http://www.sciencephoto.com/media/374953/enlarge
ples.html://www.rena.edu.ve/SegundaEtapa/ciencias/reproduccionani

A les fotografies s’observen tres espècies que presenten fecundació interna, però el
mecanisme que es fa servir en cada cas per introduir els espermatozoides al cos de la
femella
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

és diferent.

Les sípies mascle fan servir

espermatòfors, unes bossetes plenes
d’espermatozoides, que el mascle dóna a la
femella. En ells ocells i els
http://www.xtec.es/~malos/projecte/classificacio/hexapodes/insecte
escarabats es produeix la còpula (unió s5.htm
entre el mascle i la femella), però la
tècnica utilitzada en casa cas és diferent. En el cas dels ocells es produeix fent
coincidir les cloaques i en el cas dels escarabats els mascles tenen un penis que
utilitzen per introduir els espermatozoides dins la femella.

Qüestions

a) Indica els avantatges de la fecundació externa.

-Al fer-se a l’exterior, la fecundació és més senzilla i solen fecundar-se més ous.

b) Quins inconvenients té aquest la fecundació externa?

-Aquest tipus de fecundació és més perillosa perquè o es dispersen els gàmetes i mai no es fa
la fecundació o algun depredador es pot arribar a menjar els ous.

c) Anomena cinc espècies d’éssers viu que tinguin fecundació externa.

-peixos.
-granotes.
-corals.
-alguns cucs.
-calamars.

d) Quins avantatges té la fecundació interna?

-Al fer-se a l’interior del cos de la femella, les cries solen sobreviure més que a l’exterior i no
es necessiten tants gàmetes com a la reproducció externa ja que es dona lloc en una cavitat
tancada.

e) Quins inconvenients té la fecundació interna?

-El número de fills o cries es menor que a l’externa, i el procés triga més ja que s’ha de trobar
una parella on hi hagi un contacte.

f) Anomena cinc espècies d’éssers viu que tinguin fecundació interna.

-humans.
-gossos.
-cavalls.
-hàmster.
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

-serps.

g) La fecundació externa es produeix sempre en medis aquàtics i els organismes

terrestres sempre tenen fecundació interna. Per què creus que és així?
-Doncs suposo que serà perquè en el medi terrestre es casi impossible fer una fecundació externa, ja
que per exemple els espermatozoides per trobar l’òvul necessiten nedar en fluid, cosa que al medi
terrestre no es possible, mentre que al medi aquàtic sí que ho és, per tant, existeix aquesta
possibilitat.

La reproducció sexual no és sempre com l’hem explicat fins ara. Moltes espècies són
unisexuals, és a dir presenten mascles i femelles separats, però hi ha alguns animals
que tenen algunes particularitats sexuals molt sorprenents, sempre des del nostre
punt de vista. Per exemple, els òrgans sexuals, ovaris i testicles, poden trobar‐se tots
dos en un sol individu, quan això passa parlem d’espècies hermafrodites. No tots els
éssers vius hermafrodites ho són de la mateixa manera, n’hi ha que tenen els ovaris i
els testicles madurs simultàniament, és a dir produeixen a la mateixa època òvuls i
espermatozoides. Això permet, almenys en teoria, l’ autofecundació, fenomen
gràcies al qual un individu pot ser a la vegada pare i mare de la seva descendència.
Alguns organismes, com els caragols i els cucs de terra, són mascles una època de
l’any i femelles la resta de l’any. En el cas dels peixos és més freqüent que les
gònades no madurin a la vegada, i així ens trobem que al principi de la seva vida
tenen un sexe i més endavant el substitueixen per l’ altre. Si primer són mascles i
després esdevenen femelles es tracta d’ espècies anomenades proteràndriques; si
són femelles les que es transformen en mascles en diem especies proterogíniques.

http://www.operagastro.com/atlas/pesci/d/donzella.htm

Una espècie de peix hermafrodita proterogínica és la donzella o juliola (Coris julis).

La donzella és un peix molt característic de les costes mediterrànies, sobretot dels
fons rocosos amb vegetació, on és molt abundant. Viu entre 2 i 50 metres de
fondària i és un dels peixos que es pot identificar més fàcilment durant les
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

capbussades al mar. Poden arribar a mesurar 25 cm, però la gran majoria fan entre 5
i 15 cm, es tracta per tant d’un peix no gaire gran. Les donzelles poden tenir dos
tipus de coloració. Unes són de color marró a la part superior del cos i blanquinoses
per sota amb una franja groguenca amb ambdós costats i unes altres tenen colors
més vius: verd a la part superior i taronja, blau i negre als costats. Aquests dos tipus
de coloració són prou diferents com perquè durant molt de temps es considerés que
pertanyien a dues espècies distintes, i així els individus de coloració menys llampant
es deien Coris giofredi per diferenciar‐los dels Coris julis, més acolorits. No va ser fins
al 1962 que va quedar definitivament establert que Coris giofredi i Coris julis eren
una mateixa espècie, en la qual els individus que tenien la coloració “giofredi” eren
les femelles i els de coloració “julis” els mascles. Tanmateix hi havia un petit
percentatge d’individus amb característiques intermèdies i així es va poder
demostrar que en un moment determinat de la seva vida, la femella amb coloració
“giofredi” es transforma en un mascle amb coloració “julis”. El canvi de sexe i el
canvi de coloració no estan perfectament sincronitzats i això permet trobar força
variants del procés de transició.

El procés de la reproducció i l’aparellament de la donzella és bastant típic de tots el

peixos territorials: quan una femella receptiva entra dins del territori del mascle,
aquest comença immediatament el festeig o parada nupcial; una sèrie de
moviments estereotipats que precedeixen la descàrrega dels òvuls i dels
espermatozoides. Com ja hem comentat, la fecundació es produeix quan es barregen
lliurement a l’aigua els productes sexuals del mascle i la femella; els ous no reben
cap mena de protecció i queden surant a mitja fondària.

Aquests
peixos, però,
tenen una
peculiaritat.
Hi ha alguns
mascles que
http://www.aquanovel.com/julis.ht
tenen la m
mateixa
coloració
que les femelles i no es distingeixen d’elles (són mascles joves). Quin paper juguen
aquests mascles? No tenen territori ni tampoc cap possibilitat d’aparellar‐se de la
manera descrita. Tenen, en canvi, un comportament sorprenent. Com que la seva
coloració és idèntica que la de les femelles, no provoquen cap reacció d’hostilitat per
part dels mascles “julis”, que no fan res per expulsar‐los del seu territori. Aleshores
aprofiten el moment en què l’altre mascle i la femella alliberen els productes
sexuals, per ficar‐se al mig i deixar els seus propis espermatozoides, i d’aquesta
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

manera aconsegueixen fecundar una bona part dels òvuls davant del nassos del
mascle territorial.
La pirateria reproductiva és probablement el fet més curiós de la particular vida
sexual d’aquest peix tan familiar del nostre mar, que és la donzella.

Qüestions

a) Quin tipus de fecundació tenen els peixos donzella, externa o interna? Per què?
-Tenen una fecundació externa ja que són animals del medi aquós i és més comuna aquest tipus de
fecundació.

b) Què és una espècie hermafrodita proteràndrica? Què és una espècie

hermafrodita proterogínica?
-Una espècie hermafrodita proteràndrica són espècies que primer són mascles i després esdevenen
femelles i les proterogínica és a l’inrevés, primer són femelles i esdevenen en mascles.

c) La donzella és una espècia proteràndrica o proterogínica?

-La donzella és una espècie proterogínica.

d) De quins canvis va acompanyat el canvi de sexe en la donzella?

-Va acompanyat de canvis de colors en els peixos.

e) Què és el festeig o parada nupcial?

-Són uns moviments que fan on després desprenen els òvuls i els espermatozoides.

f) Consulta la informació que trobaràs a aquesta adreça i anota dues

característiques de la donzella que no estiguin explicades en el text que acabes
de llegir.
http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_acu_mediterr.php?id=cw42f0aa82afe46&i
d2=cw42f0acb15f536

-s’enterren el la sorra per passar la nit.

- es troben al mar Mediterrani i al Oceà Atlàntic Oriental.

Éssers vius hermafrodites: qui són, com es reprodueixen?

Què és la fecundació creuada? Què és l’autofecundació?
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

1.‐Ja s’ha comentat que els cargols i els cucs de terra també són hermafrodites.
Investiga com es reprodueixen (ho fan de manera molt semblant) i explica‐ho de
manera resumida. Cal que en l’explicació es parli de fecundació creuada.

http://www.fotolog.com/esmacs/25064290 http://www.aldeaglobal.net/escolanaturacalafell/invertebrats/Lombriz_detail.htm

Per exemple, el cargols, per reproduir-se es necessiten dos individus i ho fan amb la
fecundació creuada, primer aquest individus s’acoplen durant hores i es llencen
simultàniament com una mena de dards amb diferents substàncies estimulants i després
emeten un espermatòfor que van a parar als gàmetes femenins. Tots dos cargols queden
fecundats per la parella, per això s’anomena fecundació creuada.

2.‐La donzella:

a) Indica a quina fotografia hi ha una donzella mascle i a quina la femella.

 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

femella mascle
http?idg=1611p://www.cibsub.com/bioespecie.ph http://pecesmarinos.webcindario.com/coris_julis
_.htm

b) Quina és la diferència principal entre la reproducció de la donzella i la dels

cargols i els cucs de terra?

c) Hi ha un cuc, la tènia o solitària, que és un animal hermafrodita que

s’autofecunda. Investiga sobre la reproducció d’aquest cuc i indica què vol dir
autofecundar‐se.

MAPA CONCEPTUAL

Fes un mapa conceptual que organitzi tot el que has après sobre la reproducció
dels animals.
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

La reproducció en els vegetals

1.‐Els vegetals amb flors.

a) Les flors normalment tenen la part masculina i femenina a l’hora. Les plantes
amb flors normalment só n hermafrodites, tot i que n’hi ha d’unisexuals, com
la planta del kiwi. La part masculina de la flor es diu estam i la part femenina
pistil. L’estam està format per un filament o peduncle i una antera que conté
el pol·len. Dins el pol·len hi ha la cèl·lula reproductora masculina.

http://blog.rapidfitness.com/bid/46026/H
ow-To-Combat-Your-Pollen-Allergies

http://useemantonicumella.blogia.com/2009/012601-la-flor-i-les-seves-parts.php

Les cèl·lules masculines dels vegetals amb flors no tenen flagels i han de ser
transportades pel pol·len des d’una flor a una altra. Digues dues maneres en
què es poden transportar els grans de pol·len, és a dir dues maneres en què
es produeix la pol·linització :
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

http://www.desktopclass.com/education/9th-
10th/reproduction-10th-biology-chapter-16-
lesso n-1.html http://www.theflowerexpert.com/content/aboutflowrs/flower-biology
e

http://worldbee.net/index.php/pollinationself-and-cross-pollination/

b) La part femenina de la flor, el pistil, té tres parts: l’estigma, l’estil i l’ovari. La

cèl·lula femenina de les flors es troba dins l’ovari. El pol·len és recollit a
l’estigma i llavors es fabrica un tub pel qual la cèl·lula masculina baixa per
l’estil fins arribar a l’ò vul. Llavors es produeix la fecundació que dó na lloc a la
llavor, que conté l’embrió .

Observa els esquemes que hi ha a continuació i localitza les fases relacionades

amb la pol·linització de les flors i la fecundació .
 ___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

technologyofbiology.blogspot.com/2010/04/pollinatio
n.html

http://kid s.britannica.com/comptons/art-53831/Reproduction-
in-

flowerin g-plants-begins-with-pollination-the-transfer-of
http://botanicavirtual.udl.es/reprod/zoofilia.htm

http://kids.britannica.com/comptons/art-53831/Reproduction-in flowering-plants-begins-with-pollination-the-transfer-
of
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Abans de fer l’exercici visualitza uns vídeos que trobaràs a aquest link. A
l’esquerra trobaràs 4 vídeos. Mira primer el que hi ha a dalt de tot, que es diu
“Flower: pollen and fertilisation” i el tercer, que es diu “The Plant Kingdom:
The Reproduction Cycle”.

http://www.britannica.com/EBchecked/topic/467883/pollen

c) El Joan i la Marta estan menjant pomes, la Marta pregunta: Com és que la meva
té només dues “pepites” i la teva en té cinc? Com és que les pomes no tenen
totes les mateixes “pepites”? Tenint en compte tot el que hem treballat sobre la
reproducció de les plantes amb flors, dóna una justificació a la pregunta de la
Marta.

d) La majoria de vegetals amb flors tenen fecundació creuada malgrat tenir òvuls i
espermatozoides. El mateix passa amb els animals hermafrodites. Què passa des
del punt de vista de la descendència quan un organisme s’autofecunda? Quins
inconvenients té l’autofecundació? Per què?

2.‐Els vegetals sense flors.

Les falgueres i les molses presenten una complexa alternança de reproducció sexual i
asexual, però ara només ens fixarem en un detall. Les cèl∙lules masculines en aquests
vegetals tenen flagels. Aquests éssers vius no tenen pol∙len amb unes cobertes
impermeables que recobreixen i protegeixen les cèl∙lules reproductores masculines i
aquestes han de desplaçar‐se per l’aigua fins a trobar les cèl∙lules femenines, ja que
es troben en parts diferents de la planta.
___________________________________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Aquests vegetals han de viure

en llocs humits perquè la seva
reproducció està lligada a la
presència d’humitat a
l’ambient.

L’aparició del pol∙len va ser

crucial perquè els vegetals
poguessin colonitzar zones
allunyades de l’aigua. Per què?

http://www.aula2005.com/html/cn1eso/13molsesifalgueres/13molsesifalgueres.htm

http://www.exchange3d.com/index.php?act=viewProd&prod
uctId=30403

Per saber‐ne més.

Analitza el cicle reproductiu de les falgueres i identifica on es produeix la

reproducció asexual i on es produeix la reproducció sexual. Aquests organismes es
diu que presenten reproducció alternant, perquè la reproducció sexual i l’asexual
s’alternen en el seu cicle biològic.