Pau Biol11jp

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 39
PAU 2011
Pautes de correcció Biologia
SÈRIE 1
Sèrie 1, Pregunta 1
En els mamífers, la visió en color és exclusiva dels

primats. Aquest caràcter es deu a l’existència de gens
que codifiquen pigments específics per a cadascun dels
colors bàsics.
1) En les espècies de micos d’Amèrica, la capacitat

de visió dels colors vermell, groc i verd depèn de
tres al·lels codominants del gen de l’opsina, situat
al cromosoma X (XVM: vermell; XG: groc; XVD:
verd).
Una femella que veu el vermell i el groc s’aparella amb un mascle que veu el verd. Escriviu el
genotip de cadascun, feu l’esquema de l’encreuament i calculeu les proporcions esperades,
genotípiques i fenotípiques, en la descendència.
[1 punt]
Genotip dels progenitors:
Femella: XVM XG
Mascle: XVD Y
[0,2 punts] (0,1 punt cada genotip correcte. La nomenclatura ha de ser aquesta, atès que és la
que es dóna a l’enunciat )
Encreuament:
P: XVMXG x XVDY
Gàmetes Femella
VM
X XG
Mascle XVD XVMXVD o XGXVD
bé o bé
XVDXVM XVDXG
Y XVMY XGY
[0,4 punts]
- En respostes parcialment correctes, [0,1 punts] per cada genotip correcte dels quatre que es
demanen.
- No és necessari que indiquin els gàmetes.
- Si no s’indiquen els gàmetes però els genotips dels descendents són correctes, es considerarà
igualment vàlida.
- Tampoc és necessari que ho indiquin en forma de taula.
- La nomenclatura ha de ser aquesta, atès que és la que es dóna a l’enunciat.
PAU 2011
Proporcions genotípiques i fenotípiques esperades de la descendència:
Freqüències genotípiques F1:

¼ XVMXVD + ¼ XGXVD + ¼ XVMY + ¼ XGY
(ATENCIÓ: els dos cromosomes X de les femelles poden estar posats al revés, com es mostra en
la taula anterior)
Freqüències fenotípiques F1:

¼ Femelles amb visió del vermell i el verd
¼ Femelles amb visió del groc i el verd
¼ Mascles amb visió del vermell
¼ Mascles amb visió del groc
[0,2 punts] per les proporcions genotípiques (0,05 punts per cada proporció genotípica)
[0,2 punts] per les proporcions fenotípiques (0,05 punts per cada proporció fenotípica)
- També és possible que diguin (i cal valorar-ho com a correcte):

• Femelles: 50% (o ½) amb visió del vermell i el verd + 50% (o ½) amb visió del groc i el
verd
• Mascles: 50% (o ½) amb visió del vermell + 50% (o ½) amb visió del groc
PAU 2011
2) L’estudi del gen de l’opsina ha revelat que els seus al·lels XVM (pigment per a la visió del
color vermell), XG (groc) i XVD (verd) es van originar per mutació en diferents moments de la
història evolutiva dels primats. Argumenteu, en termes neodarwinistes, per què la freqüència
d’aquests al·lels es va anar incrementant fins a trobar-se en la pràctica totalitat d’aquests
animals.
[1 punt]
Resposta model (ítems que ha de contenir la resposta):

- La mutació que va originar aquests al·lels es va produir de forma preadaptativa (o fortuïta i
a l’atzar) [0,2 punts].
- Els nous al·lels conferien un caràcter nou (la possibilitat de veure un determinat color) als
individus portadors. Aquest caràcter afavoria la reproducció d’aquests individus atès que
tenen una major supervivència (més facilitat per trobar fruits madurs, més facilitat per veure
depredadors, etc.) fent transmetessin aquest caràcter a la descendència [0,2 punts].
- La selecció natural, per tant, afavoria a aquests individus [0,2 punts].
- D’aquesta manera, amb el pas del temps, els al·lels (o el caràcter visió en colors) s’anaven
fent més freqüents a la població fins assolir la proporció actual que és de gairebé el 100% de
la població [0,2 punts].
● [0,2 punts] per cadascun dels 4 ítems esmentats.
ATENCIÓ: no cal que surtin escrits per aquest ordre ni amb aquestes paraules, però
conceptualment hi han de ser tots. Això suma 0,8 punts.
● Els [0,2 punts] restants, per la coherència global del text, la contextualització i la lògica en la
seva redacció.
PAU 2011
3) Per estudiar els circuits nerviosos que permeten la visió completa en color, els investigadors
han desenvolupat un ratolí transgènic al qual han transferit dos al·lels diferents del gen de
l’opsina. Expliqueu el procés biotecnològic que deuen haver seguit
per a obtenir aquest ratolí transgènic.
[1 punt]
Resposta model (ítems que ha de contenir la resposta):

El procés es pot resumir en els següents passos:
- Aïllament dels al·lels del gen de l’opsina.
- Síntesi de moltes còpies d’aquests al·lels.
- Fecundació in vitro d’òvuls de ratolí.
- Introducció dels al·lels mitjançant vectors (virus o altres) en els zigots de ratolí.
- Selecció dels embrions que han incorporat els al·lels del gen de l’opsina.
- Implantació dels embrions triats en femelles de ratolí.
- Naixement (obtenció) dels ratolins transgènics.
● CAL QUE ESMENTIN 5 D’AQUESTS PASSOS. [0,15 punts] per cadascun d’aquest passos.
La puntuació màxima serà de 0,75 punts. Si esmenten MÉS de 5 passos, la puntuació no
superarà els [0,75 punts].
ATENCIÓ, no cal que els desglossin d’aquesta manera: és possible que n’agrupin 2 en un sol
punt, o que algun d’ells el separin en passos diferents. Per tant, cal valorar que aquests
conceptes hi siguin, de forma més o menys explícita.
● [0,25 punts] restants per l’ordre correcte dels passos, la contextualització i la redacció
lògica de la resposta.
PAU 2011
En l’assaig d’una vacuna contra el virus que causa la

sida (VIH), hi han participat 1500 voluntaris de
poblacions amb risc de contagi, cap dels quals no estava
infectat pel VIH a l’inici de l’assaig. Es va dividir
aleatòriament els voluntaris en dos grups: a un grup se li
va administrar la vacuna, i a l’altre grup, un placebo
(falsa vacuna que conté una substància inerta). Al cap
de tretze mesos es va fer una anàlisi als participants per
a determinar si estaven infectats pel VIH. Cal tenir en
compte que tots els que s’havien infectat es van
contaminar per contagi sexual; en cap cas a causa de la
vacuna ni del placebo. En la taula següent es mostren
els resultats de l’assaig:
Tractament rebut No infectats Infectats

Vacuna 716 24
Placebo 740 20
1) Resoleu les qüestions següents:

[1 punt]
a) Elaboreu un gràfic que relacioni el tipus de tractament i el percentatge d’individus

infectats.
Gràfic model:
3,5
% Infectats VIH
3
2,5
2
%
1,5
1
0,5
0
Vacuna Placebo
Tractam ent
[0,5 punts], repartits segons:

- [0,15 punts] per la nomenclatura correcta a l’eix d’ordenades -nom de la variable (%
infectats VIH) i els valors possibles (percentatges) distribuïts adequadament.
- [0,15 punts] per la nomenclatura correcta a l’eix d’abscisses - nom de la variable
(Tractament, o tipus de tractament) i els valors possibles (vacuna i placebo)
- [0,2 punts] per les barres correctes (0,1 punt per cada barra)
PAU 2011
ATENCIÓ: Si a més a més posen els no infectats, malgrat no es demani a l’enunciat, no es

puntuarà negativament. Tanmateix, cal comprovar que el percentatge dels infectats sigui
correcte.
- Percentatge infectats que han rebut la vacuna: 3,2% (24 infectats sobre un total de 740 que
han rebut la vacuna)
- Percentatge infectats que han rebut el placebo: 2,6% (20 infectats sobre un total de 760 que
han rebut el placebo)
b) A partir dels resultats, podem afirmar que la vacuna és eficaç per a prevenir la
infecció per VIH? Justifiqueu la resposta.
Resposta model:
No és eficaç, atès que els resultats són semblants als dos grups, el grup que ha rebut la vacuna i
el grup al qual s’ha administrar un placebo.
O bé:
No és eficaç, atès que el percentatge d’infectats és inferior en el grup placebo que en els
vacunats.

- [0,2 punts] per dir que no és eficaç
- [0,3 punts] per la justificació correcta
PAU 2011
2) S’administra la vacuna a una persona que no ha estat mai infectada pel VIH. Quin tipus de
resposta immunitària s’espera que es posi en marxa perquè aquesta vacuna sigui efectiva: la
primària o la secundària? Justifiqueu la resposta i expliqueu en què consisteix aquesta resposta
immunitària.
[1 punt]
Tipus de resposta immune:
S’espera que la vacuna desencadeni una resposta immunitària primària
[0,1 punts]
Raonament:
Perquè la persona no ha estat mai en contacte amb aquest antigen (o amb el HIV).
[0,2 punts]
Explicació de la resposta immune:
Resposta model (amb els conceptes que ha de contenir):

Després de la vacunació, mitjançant els limfòcits T s’activen els limfòcits B, alguns dels
quals esdevenen cèl·lules plasmàtiques productores d’anticossos i d’altres cèl·lules de
memòria, de manera que la persona vacunada adquireix memòria immunològica, la qual és
necessària per respondre eficaçment a una infecció real causada per aquests virus.
[0,7 punts], dels quals [0,1 punt] per cadascuna de les paraules marcades utilitzada
correctament, i [0,1 punt] per la redacció coherent del text.
Puntuació total : [1 punt]

PAU 2011
OPCIÓ A
Sèrie 1, Pregunta 3A
A final de setembre del 2010, alguns mitjans

de comunicació es van fer ressò d’un estudi
científic segons el qual els àcids grassos
omega-3 no ofereixen tanta protecció contra
les malalties cardiovasculars com es pensava,
especialment en els homes que prèviament ja
han patit una crisi cardíaca.
1) En aquest estudi es va valorar el nombre d’afeccions cardíaques que, en un interval d’onze

anys, patien les persones que feien un consum elevat d’aliments rics en omega-3 respecte de les
persones que només en feien un consum moderat.
Quin és el problema que s’hi investiga? Quines són les variables dependent i independent? Per
què cal analitzar també persones que fan un consum moderat d’aliments rics en omega-3?
[1 punt]
Problema que s’investiga: [0,25 punts]
El consum elevat d’aliments rics en omega-3, ¿ofereix protecció per les afeccions cardíaques?
O bé, també donarem per bo:
El consum elevat d’aliments rics en omega-3, ¿ofereix protecció per les afeccions cardíaques a
les persones que ja han patit una crisi cardíaca greu?
O bé, també donarem per bo:
Com afecta el consum d’omega-3 en la prevenció de afeccions cardíaques?
També s’acceptaran formulacions similars que incloguin aquests conceptes, sempre i quan el
sentit de la frase sigui interrogatiu.
Variable dependent: [0,25 punts]
Grau de protecció cardíaca
O bé:
Nombre d'afeccions cardíaques
Variable independent: [0,25 punts]

Consum d’omega-3 (elevat o moderat)
O bé:
Consum d’aliments rics en omega-3
PAU 2011
Per què cal analitzar persones que en fan un consum moderat? [0,25 punts]
Per comparar ja que són el grup control de l’experiment
ATENCIÓ: també considerarem correcte si expressen clarament aquest concepte sense

esmentar explícitament la paraula “control”
PAU 2011
2) Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? En quins dos grans tipus es classifiquen?
En què es diferencien aquests dos grups? Expliqueu dues propietats dels àcids grassos. [1 punt]
Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? [0,25 punts]
Resposta model:
Són biomolècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada amb un grup carboxil
(COOH) –o grup àcid– en un extrem. Atenció, estrictament parlant ha de ser grup carboxil,
atès que la paraula àcid fa referència a una de les seves propietats.
ATENCIÓ: Tot i que no es demana, també donarem per bo si fan un esquema entenedor de
l’estructura molecular dels àcids grassos, com per exemple:
CH3-(CH2)n-COOH
En quins dos grans grups es classifiquen? [0,25 punts]
Saturats i insaturats
Tot i que no són criteris d’utilització general de classificació d’àcids grassos, també és
possible que diguin:
- cadena llarga/curta
- nombre parell/ senar de C
- essencials/no essencials
En aquests casos només [0,1 punts]
En què es diferencien aquests dos grups? [0,25 punts]
En els àcids grassos saturats, tots els carbonis estan units per enllaços senzills, mentre que els
insaturats presenten algun enllaç doble entre carbonis a la seva cadena (i tenen un punt de fusió
més baix, però això no cal que ho diguin)
ATENCIÓ: si a la pregunta anterior han contestat alguna de les altres possibilitats,

però les diferències les expliquen bé en aquest punt, llavors igualment [0,1 punts].
PAU 2011
Expliqueu dues de les propietats dels àcids grassos. [0,25 punts]
Les propietats de què poden parlar són les següents (però només cal que parlin de DUES):
- Comportament amfipàtic (una part de la molècula és hidròfila i l’altra hidròfoba)
- Formen micel·les (És possible que diguin que formen bicapes en aigua, però això només és
cert per als fosfolípids, i per tant no ho considerem correcte)
- Amb un alcohol fan una reacció d’esterificació
- Amb una base fan una reacció de saponificació
- Formen part d’altres molècules lipídiques, com fosfolípids, acilglicèrids, ceres
- Esterifiquen el colesterol
- Són insolubles en aigua
- Són solubles en dissolvents orgànics
- A temperatura ambient alguns són sòlids i d’altres líquids
- Són molècules que poden ser utilitzades com a font d’energia
PAU 2011
3) Els àcids grassos són un tipus de lípids.

[1 punt]
a) Escriviu quatre funcions biològiques dels lípids i poseu-ne un exemple de cadascuna.
Les funcions de què poden parlar són les següents (però només cal que parlin de QUATRE):
- reserva energètica: acilglicèrids
- funció estructural (formació de membranes) : fosfolípids, colesterol
- aïllament tèrmic: ceres, capa de greix subcutani
- funció reguladora: hormones esteroides i vitamines liposolubles
- funció emulsionant (o estabilitzant): àcids biliars
- funció de combustible: àcids grassos
- funció de impermeabilització (o hidròfoba, o de repel·lent de l’aigua): ceres, plomes, bresques
de les abelles
- funció de protecció mecànica (protecció d’òrgans): greixos
- essències vegetals (terpens, isoprenoides)
- pigments vegetals (carotens i xantofil·les)
[0,6 punts totals] per aquest subapartat a), repartits segons:

- [0,1 punt] per cada funció correcte
- [ 0,05 punts] per cada exemple
És a dir, [0,15 punts] per cada funció amb l’exemple correcte (màxim total: 0,6 punts)
ATENCIÓ: A l’enunciat diu explícitament “un exemple de cadascuna”. Si es llegeix de forma

estricta, això vol dir “un exemple de la funció”. Però en realitat nosaltres volíem demanar
“un exemple de lípids”, que és el que hem considerat a les pautes anteriors. Per aquests
motius, si a EXEMPLE posen un exemple coherent de la funció, TAMBÉ ho contarem com a
bo. Per exemple (exemples trets d’exàmens reals):
Funció: estructural
Exemple: a la membrana cel·lular
Funció: aïllant tèrmic

Exemple: gruix de les capes de greix dels animals de climes freds
PAU 2011
b) Els constituents principals de totes les membranes cel·lulars són els fosfolípids, formats per
àcids grassos, glicerol, fosfat i una base. Quina característica dels fosfolípids és la més útil per a
l’establiment de membranes cel·lulars? Justifiqueu la resposta.
Presenten una part polar (o hidròfila) i una no polar (o hidròfoba), la qual cosa els porta fer
bicapes lipídiques en aigua, espontàniament.
O bé:
Són amfipàtiques, la qual cosa els porta fer bicapes lipídiques en aigua, espontàniament.
O altres explicacions equivalents en què es vegi que es comprèn el concepte.
[0,4 punts totals] pel subapartat b)

- [0,2 punts] per dir “presenten una part polar (o hidròfila) i una no polar (o hidròfoba)” o
bé “són amfipàtiques”
- [0,2 punts] per la justificació (la qual cosa els porta fer bicapes lipídiques en aigua,
espontàniament)
PAU 2011
Una notícia publicada el setembre de 2010 al diari La Vanguardia recull la següent informació
sobre un ecosistema marí:
Nivell Nivell 3. Nivell 2. Nivell 1. Productors primaris

4.Consumidors Consumidors Consumidors Exemples: algues,
terciaris secundaris primaris fitoplàncton, cianobacteris
Exemples: tonyina, Exemples: besuc, Exemples: sardina,
tauró calamar, orada anxova, musclo
Consumir 1 kg de
tonyina equival a............consumir 10 kg
d’orades la qual
cosa equival a........................consumir 100 kg de
sardines, la qual
cosa equival a...........................consumir 1000 kg
d’algues.
1) El fitoplàncton del nivell 1 és constituït per algues microscòpiques que viuen en suspensió a
l’aigua.
[1 punt]
a) Quina importància té el fitoplàncton en els ecosistemes marins? Justifiqueu la

resposta.
Resposta model (qualsevol de les dues respostes model següents és igualment vàlida):
El fitoplàncton
- constitueix el primer nivell tròfic de la xarxa alimentària dels ecosistemes marins,
que sustenta tota la piràmide tròfica.
- realitza la part principal de la producció primària en els ecosistemes marins ja que
aquests organismes, fotoautòtrofs (fan la fotosíntesi), capten l’energia solar i la
transformen en energia química dels enllaços de les molècules orgàniques que
elaboren a partir de molècules inorgàniques (CO2, sals minerals)
[0,5 punts] per al subapartat a)
És possible que també esmentin la producció d’oxigen, però si només diuen això [0,1 punts]
PAU 2011
b) Els nitrats i els fosfats són alguns dels nutrients que necessita el fitoplàncton. Bona part
d’aquests nutrients procedeixen de restes d’éssers vius. Com s’anomenen els organismes que
fan possible que el fitoplàncton disposi d’aquests nutrients? Expliqueu la funció d’aquests
organismes en el cicle de la matèria.
Resposta model:
Els descomponedors (bacteris i fongs), que tanquen el cicle de la matèria, atès que
transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica (o nutrients inorgànics) apta per
ser utilitzada novament pels productors (o pel fitoplàncton).
[0,5 punts] totals per al subapartat b), repartits segons:

- [0,2 punts] per parlar de descomponedors. ATENCIÓ: només [ 0,1 punt] si no es
fa esment explícit del nom descomponedors, però es parla de bacteris i fongs
- [0,3 punts] per l’explicació
PAU 2011
2) A l’hora d’analitzar un ecosistema, hi tenen un paper cabdal la transferència de matèria i

energia i les relacions entre els organismes que en formen part.
[1 punt]
a) Llegiu la frase següent: «En termes ecològics, consumir 1kg de tonyina equival a consumir
100 kg de sardines».
Expliqueu-ne el significat, des del punt de vista de la transferència de matèria i energia,
utilitzant els termes següents: respiració, biomassa, producció neta i producció bruta.
Resposta model:
Significa que per augmentar 1 kg la biomassa de tonyina calen 100 kg de sardines. A
cada nivell de la cadena alimentària (tròfica) es produeix una pèrdua de matèria
(biomassa no utilitzada o no assimilada o que es perd en processos vitals, com
descamacions, pèrdua d’escates, etc.) i d’energia (respiració). De l’aliment assimilat
(producció bruta) només una part (aproximadament un 10%) es destina a l’elaboració
de la seva matèria (producció neta) que queda a disposició del següent nivell tròfic.
[0,5 punts] totals per al subapartat a), repartits segons:

- [0,1 punts] per cada terme usat correctament: respiració, biomassa, producció
neta, producció bruta. Això dóna màxim [0,4 punts]
- [ 0,1 punts] per la contextualització i la coherència global del text
ATENCIÓ: si només donen la fórmula que relaciona producció neta amb producció bruta i
respiració, llavors [o,1 punt], atès que es demana una “explicació”.
PAU 2011
b) Els organismes d’aquest ecosistema marí estableixen entre ells diferents tipus de
relacions. Quina relació interespecífica és la més habitual entre organismes d’un
mateix nivell tròfic? Expliqueu en què consisteix aquesta relació interespecífica.
Resposta model:
La COMPETÈNCIA és la relació interespecífica més habitual entre individus que tenen
el mateix tipus de nutrició (organismes d’un mateix nivell tròfic): és la relació entre
individus d’espècies diferents que utilitzen un mateix recurs, per exemple la
competència pel mateix aliment, pel territori, per la llum (Ex. competència entre
tonyines i taurons per l’aliment).
No es demana que els alumnes posin cap exemple explícitament, però si ho fan es
valorarà.
ATENCIÓ:
NO són CORRECTES respostes que contemplin relacions que s’estableixen habitualment
entre espècies que pertanyen a diferents nivells tròfics com per exemple:
o DEPREDACIÓ relació tròfica en què una espècie persegueix i captura una altra
espècie, la presa, de la qual s’alimenta, la primera en surt beneficiada i l’altra
perjudicada, per exemple les tonyines (consumidors de tercer ordre) i les orades
(consumidors de segon ordre)
o COMENSALISME relació en què una espècie aprofita les sobres de menjar

d’una altra espècie, la primera en surt beneficiada i la segona és indiferent a la
relació, per exemple les rèmores (necròfags) que aprofiten les sobres de menjar
dels taurons (consumidors de tercer ordre)
o MUTUALISME relació en què les dues espècies obtenen un benefici mutu,

com per exemple: Els peixos netejadors (necròfags) de menjar de la boca
d’altres peixos (consumidors de segon o tercer ordre)
[0,5 punts] totals per al subapartat b), repartits segons:

- [0,1 punts] pel nom de la relació interespecífica
- [0,4 punts] per l’explicació, inclòs l’exemple, si en posen, però si no en posen no es
restarà puntuació atès que no es demana explícitament a la pregunta.
ATENCIÓ: En cas que només posin un exemple, sempre i quan sigui correcte, es puntuarà com
a màxim amb 0,2 punts
PAU 2011
OPCIÓ B
Sèrie 1, Pregunta 3B
Streptococcus pyogenes és un bacteri

grampositiu molt sensible a la penicil·lina, que
provoca la major part de les faringitis i
les amigdalitis agudes d’origen bacterià.
1) La penicil·lina actua impedint la síntesi del peptidoglicà.

[1 punt]
a) Expliqueu per què aquest antibiòtic, que és tan efectiu per a combatre aquest
bacteri, pràcticament no afecta les cèl·lules pròpies del malalt.
Resposta model:
Els bacteris Gram positiu tenen peptidoglicans a la seva paret cel·lular, i en canvi les cèl·lules
humanes no tenen paret (o no tenen peptidoglicans). Per tant, les cèl·lules humanes no tenen la
diana de l’antibiòtic.

- [0,4 punts] per dir que les cèl·lules humanes no tenen peptidoglicans i els bacteris gram
positiu tenen paret amb peptidoglicans
- [0,1 punts] per dir explícitament que les cèl·lules humanes no tenen la diana de
l’antibiòtic. ATENCIÓ, no cal que diguin explícitament “diana”, però cal que expressin el
concepte
b) Seria igual d’efectiva la penicil·lina si es tractés d’una faringitis vírica? Justifiqueu la

resposta.
Resposta model:
NO, perquè els virus son acel·lulars; no tenen paret cel·lular i per tant no tenen la diana de
l’antibiòtic.

- [0,1 punt] per dir que NO
- [0,4 punts] per la justificació
· per dir que són acel·lulars o que no tenen paret cel·lular [0,2 punts]
· per dir que no tenen la diana de l’antibiòtic o que no tenen peptidoglicans [0,2 punts]
ATENCIÓ, no cal que diguin explícitament “diana”, però cal que expressin el concepte
PAU 2011
2- En els pacients al·lèrgics a la penicil·lina, les infeccions per Streptococcus pyogenes es

tracten amb un altre grup d’antibiòtics, anomenats macròlids. En un estudi recent s’ha observat
un augment progressiu de soques bacterianes resistents als macròlids. Aquesta resistència és
produïda per un gen situat en un plasmidi del bacteri.
[1 punt]
a) Expliqueu el mecanisme de parasexualitat bacteriana implicat en aquest augment de la

resistència als macròlids de Streptococcus pyogenes.
Es pot parlar de dos mecanismes de parasexualitat bacteriana diferents, però només cal que
n’esmentin UN:
Resposta model:
- CONJUGACIÓ bacteriana: un bacteri donant introdueix, a través d'un pili, una còpia del
plasmidi a un bacteri receptor (potser afegeixen que és un procés unidireccional; no cal que ho
diguin explícitament, però per tenir la màxima puntuació ha de quedar implícit en el redactat
de la resposta)
O bé, tot i que no sigui el mecanisme més habitual atenent al context de l’enunciat, també
donarem per bo:
TRANSFORMACIÓ bacteriana: incorporació de material genètic –o de DNA– presents en el

medi.

- [0,1 punt] pel nom del procés (amb un sol procés ja n’hi ha prou)
- [0,4 punts] per l’explicació correcta corresponent.
b) Justifiqueu, des del punt de vista evolutiu i en termes neodarwinistes, de quina manera
l’increment de l’ús dels macròlids pot fer augmentar el nombre de bacteris resistents.
Resposta model:
La selecció natural afavoreix a les soques resistents (que ja ho són prèviament a la presa de
l'antibiòtic, és a dir, que la mutació és preadaptativa), i elimina les sensibles, la qual cosa fa que
augmenti la proporció de bacteris resistents, que són els que es podran reproduir en aquestes
condicions.

- [0,2 punts] per esmentar la selecció natural
- [0,1 punt]per dir que les soques resistents ja ho són prèviament a la presa de l’antibiòtic,
o que les mutacions són preadaptatives
- [0,2 punts] per aplicar-ho a aquest context concret.
PAU 2011
3- Una de les seqüeles més greus que pot deixar una infecció causada pel bacteri Streptococcus
pyogenes és una malaltia coneguda per febre reumàtica, que produeix, entre altres símptomes,
dolor i inflamació a les articulacions. Es creu que el mecanisme que provoca aquests símptomes
és una reacció encreuada entre l’antigen M del bacteri i alguns antígens propis del malalt, que
produeix un atac autoimmunitari.
[1 punt]
a) Expliqueu, des del punt de vista immunològic, en què consisteixen les malalties
autoimmunitàries.
Resposta model:
Les malalties autoimmunes consisteixen en la producció d’anticossos contra antígens propis, per
una confusió immunològica entre el que és propi i allò aliè.
Si amplien més la resposta dient que en aquest cas no és originàriament contra un antigen
propi sinó contra un d'aliè que s'hi sembla a un de propi, òbviament no es descompta
puntuació.
[0,5 punts]
b) Els malalts de febre reumàtica poden rebre diferents tipus de medicació per a alleugerir-ne
els símptomes. Tenint en compte l’origen i els símptomes d’aquesta malaltia, anomeneu un dels
tipus de medicació adients per a tractar-la i justifiqueu la resposta.
Immunosupressors (per disminuir la resposta del sistema immunitari en front aquest antigen)
i/o
Antiinflamatoris (per evitar la inflamació que es produeix a les articulacions com a

conseqüència de l'atac autoimmune). Si diuen antihistamínic pel seu efecte antiinflamatori,
també ho donarem per bo.
(qualsevol de les dues respostes és correcta si la justifiquen)
ATENCIÓ: en el tractament d’aquesta malaltia, per eliminar els bacteris se subministren

antibiòtics, però NO és per alleugerir els símptomes.

- [0,2 punts] pel nom
- [0,3 punts] per la justificació.
PAU 2011
Sèrie 1, pregunta 4B
El 1941, Sam Ruben i tres científics més de la

Universitat de Califòrnia van voler esbrinar la
procedència de l’oxigen que s’allibera en la
fotosíntesi amb un experiment.
Van il·luminar cèl·lules de Chlorella sp., una
alga unicel·lular, que havien fet créixer en
aigua marcada amb l’isòtop 18O i en presència
de diòxid de carboni amb l’oxigen no marcat
(isòtop 16O). Al cap d’unes quantes hores, van
analitzar l’oxigen alliberat per les cèl·lules de
Chlorella sp.
1) Utilitzeu els coneixements que teniu sobre la fotosíntesi per a indicar si les molècules
d’oxigen analitzades en l’experiment de Ruben estaven formades per l’isòtop 18O o per l’isòtop
16
O. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
Isòtop present a l’oxigen alliberat per Chlorella sp.:
[0,4 punts] Estaven formades per 18O
Justificació:
La puntuació màxima serà de [0,6 punts], la qual s’atorgarà segons:

- [0,4 punts] per dir que en la fotosíntesi es trenquen molècules d’aigua alliberant oxigen.
- [0,2 punts] per dir que aquest trencament es produeix a la fase lluminosa o per parlar de
l’alliberament d’electrons gràcies a l’energia de la llum.
PAU 2011
2) En la dècada dels cinquanta del segle XX, Melvin Calvin i els seus col·laboradors,
utilitzant de nou Chlorella sp., van esbrinar el procés cíclic per mitjà del qual els vegetals
produeixen matèria orgànica. En honor del seu descobridor, aquest procés es coneix per
cicle de Calvin.
[1 punt]
a) De quina molècula procedeix el carboni que s’incorpora al cicle de Calvin per a sintetitzar
matèria orgànica?
Del CO2
[0,2 punts]
La puntuació màxima pel subapartat a) és de [0,2 punts]
b) La síntesi de matèria orgànica en el cicle de Calvin requereix, a banda de la font

de carboni, dues molècules diferents produïdes en la fase lumínica de la fotosíntesi.
Quines són? Quina funció duen a terme?
Nom de les molècules Funció

Aporta el poder reductor necessari per a la síntesi de
NADPH [0,2 punts]
matèria orgànica a patir del CO2 [0,2 punts]
No s’accepta NADH
Si només diuen “poder reductor”, llavors [0,1 punts]
Aporta l’energia necessària per a la síntesi de matèria
orgànica a partir del CO2 [0,2 punts]
ATP [0,2 punts]
Si només diuen “funció energètica”, llavors [0,1 punts]
La puntuació màxima pel subapartat b) és de [0,8 punts], repartits segons el quadre

anterior
PAU 2011
SÈRIE 4
En l’esquema següent es representa una de les reaccions químiques del metabolisme

amb l’enzim que la catalitza, la succinat-deshidrogenasa:
1. Preparem dos tubs d’assaig (A i B). En tots dos tubs posem una gran quantitat de
succinat i de FAD. A més, en el tub B afegim una quantitat suficient de
succinatdeshidrogenasa. Incubem els dos tubs durant trenta minuts a 37 °C. [1 punt]
Expliqueu què espereu que passi en cadascun dels dos tubs en funció del temps.
Justifiqueu la resposta.
Resposta model:
Al tub A, que no té enzim, pràcticament no es produirà cap reacció. En canvi al tub B,

en presència d’enzim, es formarà fumarat. [0,6 punts]
Al raonament cal que esmentin de forma explícita o implícita l’acció general dels
enzims. [0,4 punts]
Total de la pregunta: [1 punt]
S’acceptarà com a correcte tant si se suposa que el fumarat es va formant durant els 30
minuts com si se suposa que tot el succinat es convertirà en fumarat a l’inici de la
incubació.
PAU 2011
2. Una estudiant de batxillerat vol investigar com varia l’activitat de l’enzim

succinatdeshidrogenasa en funció del pH. L’estudiant disposa del següent: tubs
d’assaig, succinat, FAD, succinat-deshidrogenasa, dispositius que li permeten regular el
pH i la temperatura de cada tub d’assaig i un sistema per a mesurar la quantitat de
fumarat. [1 punt]
a) Quin problema investiga l’estudiant?
Com varia l’activitat de l’enzim succinat-deshidrogenasa en funció del pH?
[0,4 punts]
No és necessari que estigui escrit en forma de pregunta, però el significat ha de ser

interrogatiu.
b) Quines són les variables independent i dependent?
Variable independent:
pH
[0,3 punts]
Variable dependent:
Activitat de l’enzim (o producció de fumarat)
[0,3 punts]
Total de la pregunta 2: [1 punt] (0,4 + 0,3 +0,3 punts per diversos apartats)
PAU 2011
3. Dissenyeu un experiment per a investigar com varia l’activitat de l’enzim

succinatdeshidrogenasa en funció del pH. [1 punt]
El disseny haurà de contenir els següents elements, valorats amb [0,25 punts]
cadascun:
a. Fer diversos grups de tubs d’assaig. Cada grup ha de tenir diversos tubs (rèplica)
b. Tots els tubs han de contenir la mateixa quantitat de succinat, de FAD i de succinat-
deshidrogenasa. Tots han d’estar també a la mateixa temperatura (37ºC) (control de
variables)
c. Incubar cada grup de tubs a un pH diferent. Com a mínim s’haurien de tenir grups de
tubs a 5 pH diferents (5, 6, 7, 8, 9). (Tractament de la variable independent)
d. Mesurar, en cada tub, la producció de fumarat. (Obtenció de resultats)
Total de la pregunta 3: [1 punt] (0,25 punts punts per cada ítem)

PAU 2011
En la figura següent es mostra la fórmula de diferents biomolècules:
1. Dues de les fórmules corresponen, respectivament, a la glucosa i a la ribosa. [1 punt]
a) Indiqueu, en la taula següent, quines fórmules corresponen a la glucosa i a la ribosa.

Indiqueu també el grup de biomolècules (glícids, lípids, proteïnes o àcids nucleics) al
qual pertanyen la glucosa i la ribosa.
Biomolècula Lletra Grup de biomolècules

Glucosa C Glúcids
[0,1 punt] [0,15 punts]

Ribosa E Glúcids
[0,1 punt] [0,15 punts]
Total d’aquest subapartat = [0,5 punts]
b) Si uníssim dues molècules de glucosa, quin tipus de biomolècula n’obtindríem? I si

n’uníssim uns quants milers?
Si unim dues molècules de glucosa obtindrem un disacàrid (També es considerarà

correcte si responen “maltosa”). [0, 25 punts]
Si unim milers de molècules de glucosa obtindrem un polisacàrid (També es

considerarà correcte si responen “midó”, “glicogen” o “cel·lulosa”). [0, 25 punts]

PAU 2011
2. Tres de les fórmules de la figura corresponen, respectivament, a un àcid gras, al

glicerol (o glicerina) i al colesterol.
a) Indiqueu, en la taula següent, quines fórmules corresponen a l’àcid gras, al glicerol i

al colesterol. Escriviu també el grup de biomolècules (glícids, lípids, proteïnes o àcids
nucleics) al qual pertanyen els àcids grassos i el colesterol.
Biomolècula Lletra Grup de biomolècules
Àcid gras A Lípids
[0,1 punt] [0,15 punts]
Glicerol H
[0,1 punt]
Colesterol B Lípids
[0,1 punt] [0,15 punts]
b) Si uníssim tres molècules d’àcid gras i una de glicerol, què n’obtindríem? Escriviu la
funció biològica de la molècula orgànica resultant.
Obtindríem una molècula de triacilglicèrid (o triglicèrid, o triacilglicerol, o triglicerol),

a més de 3 molècules d’aigua. [0, 2 punts]
La principal funció biològica dels triglicèrids (greixos i olis) és la de reserva energètica.

[0, 2 punts]

PAU 2011
OPCIÓ A
El cargol poma (Pomacea sp.) és una espècie

que prové de l’Amèrica del Sud. La presència
del cargol poma en alguns indrets de
Catalunya, com ara al marge esquerre del delta
de l’Ebre, posa en perill els cultius d’arròs, atès
que s’enfila per la planta des del sòl i se’n
menja les parts més tendres.
1) A final del 2010, just després de la collita, els arrossaires del marge esquerre del delta
de l’Ebre van assecar els camps per desfer-se de la plaga del cargol poma. [1 punt]
a) A quin nivell tròfic pertany aquesta espècie invasora? Justifiqueu la resposta.
És un consumidor primari atès que s’alimenta d’un productor, l’arròs. [0,3 punts]
ATENCIÓ: Si diuen herbívor, llavors només [0,15 punts]
b) Llegiu la frase següent, extreta d’una informació periodística: «L’acció del cargol
poma sobre les plantes silvestres del delta de l’Ebre pot afectar negativament la
biodiversitat d’aquest ecosistema».
En relació amb aquesta frase, responeu a les preguntes següents:
Puntuació total d’aquest subapartat = [0,7 punts]
És certa la frase? Justifiqueu la resposta
És certa, atès que competeix per l’aliment amb altres espècies autòctones fent que
desapareguin del Delta, la qual cosa disminuirà la biodiversitat d’aquest ecosistema.
(De fet, aquest és un dels principals problemes de les espècies invasores.)
[0,3 punts]
Quina de les següents definicions correspon al concepte de biodiversitat? Justifiqueu

la resposta.
1- Quantitat de matèria viva que hi ha en una comunitat, un ecosistema, una població o

un nivell tròfic. Aquesta correspon al concepte de Biomassa, però no se’ls demana pas
que ho diguin
PAU 2011
2- Diferències que hi ha entre els caràcters dels individus d’una espècie o d’una
població d’éssers vius. Aquesta correspon al concepte de Variabilitat, però no se’ls
demana pas que ho diguin
3- Variabilitat d’organismes vius a qualsevol nivell: dins de cada espècie, entre

espècies i entre ecosistemes. Biodiversitat
4- Quantitat de biomassa que es genera en un període de temps determinat. Aquesta

correspon al concepte de Producció, però no se’ls demana pas que ho diguin
Definició que correspon al concepte de biodiversitat: la definició 3 [0,1 punt]
Justificació:
Es pot justificar excloent les altres 3, com per exemple dient a quins conceptes
pertanyen la 1, la 2 i la 4 (esta esmentat al costat de cada definició en aquestes pautes),
o bé explicant amb altres paraules el concepte de biodiversitat.
[0,3 punts]
Total Subapartat b): [0,7 punts] (0,3 + 0,1 +0,3 punts per cada ítem que es demana)
PAU 2011
2) En una altra informació periodística es pot llegir el següent: «El cargol poma viu a
l’aigua dels arrossars, i es desplaça pel sòl en cerca de brots tendres per a alimentarse.
Per aquest motiu és un paràsit molt perjudicial per a les plantes d’arròs».
a) Es pot considerar un paràsit el cargol poma? Justifiqueu la resposta.
Resposta model:
No pot ser considerat un paràsit atès que per considerar-se un paràsit cal que visqui dins
el cos o sobre la superfície de l’hoste, o que s’alimenti de fluids produïts o ingerits per
l’hoste (com el cas dels mosquits). Cap d’aquests casos és el dels cargols, que viuen
sobre el sòl (ho diu explícitament l’enunciat).
[0,4 punts]
b) Enumereu dos tipus de relacions interespecífiques diferents del parasitisme.

Expliqueu-les i esmenteu-ne un exemple de cadascuna.
ATENCIÓ: A continuació s’esmenten tots els tipus de relacions interespecífiques que

s’especifiquen a la concreció del currículum, però només n’han de posar dues.
Puntuació:
[0,1 punts cada ítem] A cada relació demanem tres ítems (nom, explicació i exemple), i
demanem que omplin dues relacions = [0,6 punts totals per aquest subapartat]
Nom de la relació interespecífica: Competència
Explicació: Relació entre organismes que viuen en una mateixa àrea i que tenen
necessitats vitals semblants, la qual cosa fa que competeixin per l’accés a un determinat
recurs.
Exemple: Les mallerengues carbonera i blava, dos ocells insectívors de la mateixa

família, competeixen per l’aliment i pels forats dels arbres on nidifiquen, les plantes
per la llum, ...
Nom de la relació interespecífica: depredació
Explicació: activitat de captura i mort que exerceixen uns individus-els depredadors-

sobre uns altres –les preses-, dels quals s’alimenten.
Exemple: n’hi ha molts
Nom de la relació interespecífica: mutualisme

PAU 2011
Explicació: relació interespecífica en què les dues espècies en surten beneficiades, però
no els és imprescindible
Exemple: insectes que s’alimenten de nèctar i polinitzen plantes; ocells que s’alimentes
de paràsits de mamífers
Nom de la relació interespecífica: simbiosi
Explicació: relació interespecífica en què les dues espècies en surten beneficiades i que
a més els és imprescindible per a sobreviure
Exemple: líquens, compostos d’una alga i un fong; zooxantel·les, formades per algues
microscòpiques i animals dels esculls coral·lins
3) Un altre efecte negatiu del cargol poma és la possibilitat que transmeti la meningitis
vírica a les persones. [1 punt]
a) Si una persona contrau la meningitis vírica, un tractament amb antibiòtics li servirà

per a eliminar el virus? Justifiqueu la resposta.
Resposta model:
No, atès que els virus són acel·lulars i els antibiòtics actuen sobre cèl·lules (a diversos
nivells segons l’antibiòtic, però això no es demana explícitament).
[0,5 punts]
b) Si un cargol poma portador del virus entra en contacte amb una persona que ja ha
patit prèviament una meningitis causada pel mateix virus, aquesta persona no contraurà
la malaltia. Per què?
Resposta model:
Perquè durant la primera infecció el seu sistema immunitari haurà generat cèl·lules de
memòria, les quals actuaran la segona vegada, en una resposta immunitària secundària.
[0,5 punts]
PAU 2011
La microbiota intestinal és formada per

microorganismes, la major part bacteris,
que viuen a l’intestí. Es calcula que en
l’ésser humà la microbiota intestinal és
formada per unes quatrecentes espècies
diferents de bacteris: alguns tenen efectes
beneficiosos per a la salut i d’altres són
considerats patògens, ja que en unes
condicions determinades poden causar
danys a l’organisme.
1) La composició de la microbiota intestinal varia al llarg de l’intestí, de manera que

trobem bacteris d’espècies diferents en cada tram. Això és degut, entre altres causes,
a les variacions de pH i de concentració d’oxigen. En el tram comprès entre l’intestí
prim, el còlon i el recte, el pH augmenta i la quantitat d’oxigen disminueix
progressivament. [1 punt]
a) A quin lloc esperem trobar més proporció de bacteris aeròbics: a l’intestí prim,
al còlon o al recte? Justifiqueu la resposta.
Resposta model:
A l’intestí prim, per què el contingut d’oxigen és prou alt. Els bacteris aerobis depenen
de l’oxigen per dur a terme el seu metabolisme energètic (respiració aeròbia).
Cal que relacionin aerobi amb l’oxigen.
[0,5 punts totals], repartits segons:

- [0,1 punt] per respondre a l’intestí prim
- [0,4 punts] per la justificació
b) La microbiota intestinal del còlon desenvolupa una gran activitat metabòlica, ja

que duu a terme la fermentació d’alguns glícids procedents dels aliments que arriben
al còlon sense haver estat digerits. Expliqueu el tipus metabòlic a què pertanyen
aquests bacteris tenint en compte la procedència del carboni i la de l’energia.
El requeriment de carboni i energia es fa a partir d’un mateix substrat, en aquest cas

els glúcids procedents de l’aliment.
[0,5 punts totals], repartits segons:

PAU 2011
Tipus metabòlic Quimioheteròtrofs [0,1 punt]
Procedència del carboni Matèria orgànica: els glúcids procedents dels aliments
proporcionen el C necessari per formar les molècules
orgàniques d’aquests bacteris [0,2 punts]
Procedència de l’energia L’energia prové de l’oxidació incompleta de matèria

orgànica: els glúcids procedents dels aliments
proporcionen també l’energia necessària per satisfer el
requeriment energètic d’aquests bacteris [0,2 punts]
2) Una de les funcions de la microbiota intestinal és protegir-nos dels bacteris patògens

que podem ingerir amb els aliments. [1 punt]
a) Expliqueu, en termes ecològics, de quina manera impedeixen els bacteris de la

microbiota intestinal la proliferació d’aquests bacteris patògens.
[0,5 punts totals]
Resposta model:
El control de la proliferació dels bacteris patògens pot ser per un mecanisme de
COMPETÈNCIA dels bacteris de la microbiota intestinal per l’espai que ocupen i els
nutrients que consumeixen, actuen com una barrera que impedeix la proliferació dels
patògens.
Un altre mecanisme pot ser la síntesi de SUBSTÀNCIES amb acció ANTIBIÒTICA,
aquestes substàncies que provoquen la mort d’algunes espècies bacterianes o bé
impideixen el seu creixement. (En el primer cas parlem d’activitat bactericida i en el
segon bacteriostàtica, això però no cal que ho diguin)
També es consideraran correctes respostes que relacionin les condicions del medi (pH,
presència de determinades substàncies...) amb l’activitat dels bacteris de la microbiota
intestinal la qual cosa provoca la mort o bé impedeix la proliferació d’altres espècies
bacterianes.
[0,5 punts per explicar un d’aquests mecanismes]

PAU 2011
b) Un dels bacteris de la microbiota intestinal és Escherichia coli, del qual es

coneixen més de cent soques o varietats diferents. Algunes soques són inofensives;
en canvi, d’altres són patògens per a l’ésser humà, perquè produeixen toxines que
provoquen danys a l’organisme. Expliqueu UN procés que tingui com a
conseqüència la formació d’una nova soca bacteriana.
[0,5 punts totals]
Resposta model:
Les mutacions i els mecanismes de parasexualitat bacteriana (conjugació, transformació

i transducció) poden donar lloc a individus amb noves característiques que
constitueixen noves soques
Cal que relacionin soca bacteriana amb l’adquisició de noves característiques

genètiques que determinen que aquests bacteris presentin unes característiques
biològiques diferents de la resta d’individus de l’espècie
- MUTACIÓ: Canvi a l’atzar de la informació genètica del bacteri (exemple: canvi en la

seqüència de nucleòtids del DNA)
Mecanismes de parasexualitat: adquisició d’informació genètica procedent d’altres

bacteris:
- CONJUGACIÓ: un bacteri transmet DNA a un altre bacteri per exemple a través dels
pèls sexuals
- TRANSFORMACIÓ: un bacteri introdueix al seu l’interior DNA lliure que hi ha al
medi
- TRANSDUCCIÓ: un bacteri introdueix al seu l’interior DNA a través d’un virus (o
d'un bacteriòfag)
[0,25 punts] per relacionar nova soca bacteriana amb noves característiques
[0,25 punts] per explicar UN dels processos següents: mutació, conjugació,
transformació, transducció
PAU 2011
OPCIÓ B
El setembre del 2008 es va iniciar a

Catalunya la vacunació de les noies d’onze
i dotze anys per a prevenir la infecció pels
tipus més freqüents del virus del
papil·loma humà (VPH), el qual és la causa
principal del càncer de cèrvix.
1) La composició dels principis actius d’aquesta vacuna és la següent: [1

punt]
Substància Quantitat
(micrograms)
Proteïna L1 del VPH tipus 6 20
a) Des del punt de vista immunològic, quina funció duen a terme les diferents proteïnes
L1 contingudes en la vacuna? Per què cal posar proteïnes dels diferents tipus del VPH?
[0,5 punts totals]
La proteïna L1 actua com a antigen, induint la resposta immunològica. [0,25 punts]
L’existència de diversos tipus de VPH, que difereixen en les seves proteïnes L1, obliga
a incloure a la vacuna 4 proteïnes diferents per garantir una major protecció contra el
VPH, ja que cada tipus de proteïna genera protecció contra un tipus de VPH. [0,25
punts]
b) Quin tipus de resposta immunitària (primària o secundària) genera l’administració

de la vacuna? Expliqueu en què consisteix i justifiqueu la resposta.
Resposta model:
Es tracta d’una resposta immunitària primària, ja que és la primera vegada que el
sistema immunitari entra en contacte amb aquest antigen.
La proteïna L1 és reconeguda com una substància aliena pel sistema immunitari de les
persones, de manera que alguns limfòcits B es converteixen en cèl·lules plasmàtiques i
comencen a fabricar anticossos contra aquest antigen. Alguns limfòcits B queden com
cèl·lules de memòria immunitària, i poden activar amb rapidesa una resposta
immunitària secundària si torna a entrar l’antigen.
PAU 2011
[0,5 punts totals] repartits segons:

- Enumerar que es tracta d’una resposta immunitària primària (0,1 punts)
- justificar correctament que es tracta d’una resposta immunitària primària (0,1
punts
- Explicació del procés: esmentar correctament antigen (0,1 punts), anticossos (0,1
punts), limfòcits B i cèl·lules plasmàtiques (0,1 punts).
Si no esmenten les cèl·lules de memòria immunitàries no s’ha de penalitzar.
2) En la informació del prospecte de la vacuna del VPH es pot llegir el text següent:
«Les proteïnes L1 han estat produïdes en cèl·lules d’una soca del llevat Saccharomyces
cerevisiae per mitjà de la tecnologia del DNA recombinant». [1 punt]
a) Es pot considerar un organisme transgènic aquesta soca de llevat? Per què?
Resposta model:
Efectivament és tracta d’un organisme transgènic ja que expressa una proteïna que no li
és pròpia ja que se li ha inserit el fragment de DNA que porta la informació
corresponent, el qual procedeix del genoma del VPH.
[0,5 punts totals] repartits segons:

- [0,2 punts] per dir que és transgènic
- [0,3 punts] per justificar-ho
b) Enumereu els passos que cal fer per a obtenir aquesta soca de llevat.
Resposta model (ha de contenir els segúents ítems):

- Aïllar el genoma del VPH.
- Tallar mitjançant enzims de restricció el genoma del VPH fins obtenir el gen de la
proteïna L1.
- Fer moltes còpies d’aquest gen (mitjançant la tècnica de la PCR o clonant-lo en
bacteris o altres microorganismes. Fins i tot en cèl·lules del propi llevat de la
cervesa)
- Preparar un cultiu del llevat Saccharomyces cerevisiae.
- Transferir el gen de la proteïna L1 a les cèl·lules del llevat (mitjançant
electroporació, pistola de gens, etc.).
- Seleccionar les cèl·lules del llevat que han incorporat el gen i establir-ne un nou
cultiu.
[0,5 punts totals]

(0,1 punts per cada pas correcte, però tenint en compte que els dos darrers passos
compten com un de so. Puntuació total 0,5 punts)
PAU 2011
3) En la fotografia següent es mostra un

VPH vist per mitjà d’un microscopi
electrònic de transmissió. [1 punt]
a) A quants augments està feta aquesta imatge? Detalleu els càlculs que porten al
resultat (1nm=10–9 m).
[0,4 punts totals]
Augments = Mida aparent

Mida real
Augments = 2,2 cm = 2,2 · 10 -2 m = 440.000 augments

50 nm 50 · 10 -9 m
(Naturalment, poden fer els càlculs utilitzant factors de conversió per convertir les unitats.)
Si fan bé el plantejament numèric, però s’equivoquen en el càlcul, llavors [0,2 punts]
b) A banda de les proteïnes, com és el cas de la L1 de la vacuna del VPH, quines

altres biomolècules poden integrar l’estructura d’un virus?
[0,6 punts totals]
Resposta model:
Tots els virus tenen també una (o diverses) molècula d’àcid nuclèic, que pot ser de DNA
(com el cas del VPH) o RNA. Alguns virus tenen també un embolcall membranós
fosfolipídic que prenen a la cèl·lula en el moment del seu alliberament. [0,5 punts]
Els retrovirus contenen també la retrotranscriptasa, que és una proteïna. [0,1 punt]
PAU 2011
El punxoset (Gasterosteus aculeatus) és un peix petit que viu a les aigües dolces i
salabroses d’Europa, l’Amèrica del Nord i Àsia. S’ha observat l’existència de
diferències morfològiques entre les poblacions d’aquests peixos depenent de la
profunditat de les aigües on viuen. Els que viuen en aigües profundes presenten una
aleta pelviana espinosa, mentre que els que habiten en cursos d’aigua poc profunds la
tenen atrofiada. Aquest caràcter és determinat per un gen concret.
1) La presència d’aletes pelvianes espinoses és una defensa efectiva per als punxosets
d’aigües profundes, ja que impedeix que els peixos més grossos, els seus depredadors
habituals, se’ls puguin empassar. Expliqueu, basant-vos en els principis del
neodarwinisme, el procés evolutiu responsable de les diferències entre les dues
poblacions de punxosets en relació amb aquest caràcter. [1 punt]
Resposta model:
Els punxosets primitius tenien una aleta pelviana petita o atrofiada. En algun
moment de la història evolutiva del punxoset es va produir de forma totalment
fortuïta i aleatòria una mutació ([0,3 punts] si està ben expressada la idea) en
el gen que controla la formació de l’aleta pelviana. Aquesta mutació provocava
l’aparició d’espines en aquesta aleta. En el cas dels punxosets d’aigües
profundes això els suposava un avantatge ja que impedia que els depredadors
se’ls mengessin. Afavorits per la selecció natural ([0,3 punts] si està ben
expressada la idea), els punxosets portadors d’aquesta mutació es van reproduir
PAU 2011
més que els altres i, poc a poc, van anar fent-se predominants a la població
d’aigües profundes.
A l’altre població de punxosets, en canvi, la selecció natural afavoreix als
individus no portadors de la mutació ja que la despesa metabòlica per
desenvolupar i mantenir una aleta pelviana atrofiada és inferior al cas d’una aleta
espinosa que, en un medi sense peixos grossos com a depredadors no comporta
cap avantatge. ([0,4 punts] per expressar les idees en el context de la pregunta).
O bé, la justificació a l’inrevés:
Els punxosets primitius tenien una aleta pelviana espinosa. En algun moment de
la història evolutiva del punxoset es va produir de forma totalment fortuïta i
aleatòria una mutació ([0,3 punts] si està ben expressada la idea) en els gens
que controlen la formació de l’aleta pelviana. Aquesta mutació provocava atrofia
d’aquesta aleta. En el cas dels punxosets d’aigües poc profundes això els
suposava un avantatge ja que no haver de formar aquesta aleta durant el procés
de desenvolupament els comportava un estalvi energètic. A les zones d’aigües
poc profundes, afavorits per la selecció natural ([0,3 punts] si està ben
expressada la idea), els punxoset portadors d’aquesta mutació es van reproduir
més que els altres i, poc a poc, van anar fent-se predominants a la població.
A l’altre població de punxosets, en canvi, la selecció natural afavoreix als
individus no portadors de la mutació ja que la presència de peixos grossos coma
depredadors fa que la possessió d’una aleta pelviana atrofiada un comporti un
desavantatge selectiu. ([0,4 punts] per expressar les idees en el context de la
pregunta).
Distribució de la puntuació:
0,3 punts: per vincular el canvia anatòmic amb una mutació del gen que es va
produir de forma aleatòria (preadaptativa)
0,3 punts: per explicar el paper de la selecció natural en el procés.
0,2 punts: per explicar l’acció diferencial de la selecció natural en funció del
medi.
0,2 punts: per la coherència global del text, en el context de la pregunta
2) Uns investigadors van posar, en diferents aquaris, parelles de punxosets en què el

mascle procedia d’un tipus d’hàbitat i la femella de l’altre. En tots els casos es van
obtenir descendents fèrtils. Es pot considerar que es tracta de dues espècies diferents?
Justifiqueu la resposta. [1 punt]
Els dos tipus de punxoset són de la mateixa espècie [0,3 punts], ja que poden
encreuar-se entre ells i donar descendència fèrtil [0,7 punts per la justificació].

Pau Biol11jp

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pau Biol11jp

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 39

En els mamífers, la visió en color és exclusiva dels

1) En les espècies de micos d’Amèrica, la capacitat

Genotip dels progenitors:

Proporcions genotípiques i fenotípiques esperades de la descendència:

Freqüències genotípiques F1:

Freqüències fenotípiques F1:

- També és possible que diguin (i cal valorar-ho com a correcte):

Resposta model (ítems que ha de contenir la resposta):

● [0,2 punts] per cadascun dels 4 ítems esmentats.

Resposta model (ítems que ha de contenir la resposta):

En l’assaig d’una vacuna contra el virus que causa la

Tractament rebut No infectats Infectats

1) Resoleu les qüestions següents:

a) Elaboreu un gràfic que relacioni el tipus de tractament i el percentatge d’individus

[0,5 punts], repartits segons:

ATENCIÓ: Si a més a més posen els no infectats, malgrat no es demani a l’enunciat, no es

[0,5 punts], repartits segons:

Tipus de resposta immune:

S’espera que la vacuna desencadeni una resposta immunitària primària

Explicació de la resposta immune:

Resposta model (amb els conceptes que ha de contenir):

Puntuació total : [1 punt]

A final de setembre del 2010, alguns mitjans

1) En aquest estudi es va valorar el nombre d’afeccions cardíaques que, en un interval d’onze

Problema que s’investiga: [0,25 punts]

O bé, també donarem per bo:

O bé, també donarem per bo:

Com afecta el consum d’omega-3 en la prevenció de afeccions cardíaques?

Variable dependent: [0,25 punts]

Grau de protecció cardíaca

Nombre d'afeccions cardíaques

Variable independent: [0,25 punts]

Per comparar ja que són el grup control de l’experiment

ATENCIÓ: també considerarem correcte si expressen clarament aquest concepte sense

Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? [0,25 punts]

En quins dos grans grups es classifiquen? [0,25 punts]

En què es diferencien aquests dos grups? [0,25 punts]

ATENCIÓ: si a la pregunta anterior han contestat alguna de les altres possibilitats,

Expliqueu dues de les propietats dels àcids grassos. [0,25 punts]

3) Els àcids grassos són un tipus de lípids.

a) Escriviu quatre funcions biològiques dels lípids i poseu-ne un exemple de cadascuna.

[0,6 punts totals] per aquest subapartat a), repartits segons:

ATENCIÓ: A l’enunciat diu explícitament “un exemple de cadascuna”. Si es llegeix de forma

Funció: aïllant tèrmic

O altres explicacions equivalents en què es vegi que es comprèn el concepte.

[0,4 punts totals] pel subapartat b)

Nivell Nivell 3. Nivell 2. Nivell 1. Productors primaris

a) Quina importància té el fitoplàncton en els ecosistemes marins? Justifiqueu la

[0,5 punts] per al subapartat a)

[0,5 punts] totals per al subapartat b), repartits segons:

2) A l’hora d’analitzar un ecosistema, hi tenen un paper cabdal la transferència de matèria i

[0,5 punts] totals per al subapartat a), repartits segons:

o COMENSALISME relació en què una espècie aprofita les sobres de menjar

o MUTUALISME relació en què les dues espècies obtenen un benefici mutu,

[0,5 punts] totals per al subapartat b), repartits segons:

Streptococcus pyogenes és un bacteri

1) La penicil·lina actua impedint la síntesi del peptidoglicà.

[0,5 punts], repartits segons:

b) Seria igual d’efectiva la penicil·lina si es tractés d’una faringitis vírica? Justifiqueu la

[0,5 punts], repartits segons:

2- En els pacients al·lèrgics a la penicil·lina, les infeccions per Streptococcus pyogenes es

a) Expliqueu el mecanisme de parasexualitat bacteriana implicat en aquest augment de la

TRANSFORMACIÓ bacteriana: incorporació de material genètic –o de DNA– presents en el