UF1: PLANIFICACIÓ I OBTENCIÓ DEDADES EN NF1.

Planificació de Programes
ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS DE SALUT de seguiment iestudis
epidemiològics.
BUCODENTAL Lluís Falp.
3.ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS
Ecològics POBLACIONS

E. DESCRIPTIUS Sèries de casos INDIVIDUS

Transversals INDIVIDUS
Estudis OBSERVACIONALS
Casos i controls (correlació) INDIVIDUS
E. ANALÍTICS
Cohort (seguiment) INDIVIDUS

ASSAJOS ALEATORIS CONTROLATS (A. clínics) POBLACIONS

I INDIVIDUS

Estudis EXPERIMENTALS ASSAJOS DE CAMP

ASSAJOS COMUNITARIS
(tots són analítics)
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Són els estudis epidemiològics més complerts. Permeten demostrar l‘associació
de causalitat entre FDR i malaltia. Es controla quan i com va ser en el temps
l’exposició al FDR i quan va aparèixer la malaltia. Tots son LONGITUDINALS.
Poden ser observacionals o experimentals (els tractarem més endavant). Els
experimentals són més vàlids, doncs l’investigador controla totes les variables.
Segons els criteris de Bradford Hill (Epidemiologia, p. 29), l’experimentació és el criteri
de causalitat per excel·lència. Tenim dos tipus d’estudis analítics observacionals en
què l’investigador aprofita l’exposició al FDR de manera voluntària i habitual (no són
experimentals). El seguiment d’aquests individus permet conèixer si emmalalteixen
pel FDR o no.
Exemple: Relació càries (malaltia) i tabac (FDR). Pot ser un estudi observacional o
experimental.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Els estudis
analítics
observacionals
poden ser:

3.2.1- Estudis de casos i controls.

3.2.2- Estudis de cohorts.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
3.2.1. ESTUDIS DE CASOS I CONTROLS
Molt freqüents perquè són senzills i necessiten pocs recursos. Els podem
definir com estudis analítics, observacionals, amb dades individualitzades,
longitudinals i retrospectius.
Es parteix de persones malaltes: Casos.
I de persones sanes: Controls.
Es cerca retrospectivament si va haver o no exposició al FDR. Es comparen
els percentatges de malalts entre els exposats i els no exposats
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
No es parteix d’un grup representatiu, sinó dels malalts disponibles. No es
pot determinar amb aquests estudis la prevalença de la malaltia. Es fan servir
en malalties de prevalença i incidència baixes (malalties rares). Es fan servir
sovint per avaluar proves diagnòstiques i programes preventius.
Disseny de l’estudi
Es parteix de poblacions diferents però similars. Un cop escollits els casos,
mirem quan va ser l’exposició al FDR i quantes persones van estar
exposades. Si hi ha diferències es pot establir una relació de causalitat.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Selecció de casos
Seleccionar bé els criteris diagnòstics pels casos. Es cerquen a històries
clíniques, registres mèdics, etc.
Millor seleccionar casos incidents i no prevalents. Els prevalents han canviat
hàbits (per exemple han deixat de fumar) i no recorden tan bé esdeveniments
passats. Les proves diagnòstiques també varien amb el temps. Millor els
nous casos (incidents).
Selecció de controls
De la mateixa població que els casos. Així l’exposició al FDR serà similar.
Millor 3 o 4 controls per cada cas. Han de ser el més similars possibles al cas
en sexe, edat, activitat laboral, etc. Això disminueix les errades.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)

Exposició al factor de risc

Els procediments per quantificar l’exposició al FDR han de ser iguals en els
dos grups. Les fonts poden ser secundàries (historial mèdic...) o també
primàries (qüestionaris...).
En el cas dels qüestionaris, es poden cometre errors per mentides o manca
de memòria, per això normalment han de ser validats. Han de ser senzills de
respondre i incloure preguntes per veure si l’individu està concentrat i si diu la
veritat.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Anàlisi dels estudis de casos i controls: Oportunitat Relativa (Odds Ratio)
L’indicador d’aquests estudis és l’Oportunitat relativa (OR), que avalua la
força d’associació entre el FDR i la malaltia. Pot tenir valors d’entre 0 i infinit.
En català també es coneix com Raó de probabilitats. És el quocient entre els
casos entre els exposats i els casos entre els no exposats

La fórmula queda:
OR = a x d / b x c (producte en creu)
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Com es pot observar a la fórmula els individus en què es compleix la possible
associació positiva entre FR i malaltia, que afavoreixen la hipòtesi de l’associació, són
els malalts exposats (a) i els no malalts no exposats (d). Mentre que els malalts no
exposats (b) i els sans exposats (c) contradiuen la hipòtesi. Quanta més diferència hi
hagi entre aquests dos grups major serà la OR.
OR = 1 no hi ha associació
OR >1 Factor de Risc
OR <1 Factor Protector
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Exemple: Estudi de casos i controls
de factors de risc per la càries
prematura en nens d’una població
rural. Uribe et al. 2014:
https://www.redalyc.org/pdf/2052/20
5239775004.pdf
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)

ACTIVITAT 1 DE CASOS I
CONTROLS:
Calculeu l’OR i interpreteu els
resultats
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
ACTIVITAT 2 DE CASOS I CONTROLS: Valoreu el nivell de protecció conferit
per la vacuna del xarampió que s’ha fet seguint un disseny d’estudi de casos i
controls.
Els autors de l’estudi van identificar 48 nens amb l’antecedent del xarampió i 48
controls, dels quals van indagar els antecedents de vacunació prèvia.
Els resultats obtinguts van ser:
Dels 48 nens amb xarampió, 34 estaven vacunats i dels 48 nens sense
xarampió, 46 estaven vacunats.
Feu la taula de contingència, calculeu l’OR i interpreteu els resultats.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
^3.2.2- Estudis de cohorts:
Similitud amb les cohorts
romanes. Sempre en paral·lel i
cap endavant.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
3.2.2. ESTUDIS DE COHORTS
També s’anomenen estudis d’incidència, ja que permeten conéixer aquesta dada. Els
podem definir com a estudis analítics, observacionals, amb dades individualitzades,
longitudinals i prospectius.
Es parteix de persones sanes exclusivament: Cohorts.
Un grup de persones sanes s’exposaran al factor de risc: Cohort exposada.
Una alte grup de persones sanes NO s’exposaran al f. de risc: Cohort no exposada
Es cerca al llarg de temps cap endavant. Després mirarem els malalts entre els
exposats i entre els no exposats.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Són estudis llargs perquè s’ha d’esperar a que els individuus sans emmalateixin. Són
estudis llargs i costosos, però molt útils per la història natural de la malaltia.
Disseny de l’estudi de cohorts
Es parteix d’un grup de persones sanes, entre les que hi ha persones exposades i no
exposades. L’investigador fa un seguiment detallat en el temps d’aquestes dues
cohorts per determinar com varia l’exposició al f. De r. I com es va manifestant la
malaltia. El seguiment ha de ser igualen les dues cohorts.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Selecció de cohorts
Una condició molt impotant que han de complir els individuus és que no tinguin la
malaltia que es pretén estudiar.
S’escull un grup d’individuus exposats al factor de risc que volem estudiar. Per
exemple si fos l’exposició a dissolvents orgànics agafaríem la cohort exposada dintre
els treballadors d’una fàbrica de pintures. La cohort no exposada no podria venir
d’aquests treballadors i haurien de ser persones que no treballessin aquí. En el cas
que el factor de risc fos més comú podríem agafar persones de la mateixa població
que estan o no exposades, per exemple al fum del tabac.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Anàlisi dels estudis de cohorts: RISC RELATIU I RISC ATRIBUIBLE
L’indicador d’aquests estudis és el Risc Relatiu (RR) que avalúa la força d’associació entre
el FDR i la malaltia. Mesura quantes vegades és superior la incidència en un grup davant de
l’altre. En el ccas de que el facto de risc influeixi en la malaltia la incidència serà major en
els exposats. En el cas que sigui un factor protector la incidència serà més alta en els no
exposats i serà inferior a 1.
RR = 1 no hi ha associació, RR > 1 Factor de Risc, RR < 1 Factor Protector
El Risc Atribuïble (RA) és el pes d’aquest factor de risc en concret davant d’altes factors
que pugui tenir la malaltia. Quants individuus malalts són atribuïbles a aquest factor de
risc. És a dir, quants individuus no es posarien malalts si eliminéssim aquest factor de risc?
1. Incidència GLOBAL o risc: malalts/ total = n/N+n
2. Incidència o risc al grup d’EXPOSATS: malalts entre els exposats/ total exposats = A/A+C
3. Incidència o risc al grup de NO EXPOSATS: malalts entre els NO exposats/Total No exposats = B/B+D
4. Risc relatiu (RR): (A/A+C) / (B/B+D)
5. Risc atribuïble (RA): (A/A+C) - (B/B+D)
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
Exemple: Estudi de la incidència de càries en una població infantil de Móstoles en un
període de 2 anys.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0212656700786069
Es va seguir l’aparició de càries en dues poblacions. Una de 583 nens exposada a
programes de prevenció en educació salitària, administració de fluor, col·lutoris, etc.
La cohort no exposada , 261 escolars sense el programa de prevenció. La cohort
exposada va mostrar menys aparició de càries que la no exposada, per tant és un
factor protector.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
La incidència d’infart de miocardi en
hipertensos severs és de 18/1000, i el
de pacients sense hipertensió 3/1000

RR= 6
La població hipertensa té 6
vegades més probabilitats de patir
infarts de miocardi
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
La incidència d’infart de miocardi en
hipertensos severs és de 18/1000, i
el de pacients sense hipertensió
3/1000

RR= 18/1000-3/1000= 15 individuus

de cada 1000 individus han tingut
infarts de miocardi degut a la
hipertensió.
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
3.2 ESTUDIS ANALÍTICS (OBSERVACIONALS)
A la següent taula de contingència es recullen les dades referents a un estudi
per determinar l’associació entre un factor X i una malaltia Y.

Malalts amb Y No malalts

Exposats a X 25 15
No exposats a X 10 90

A partir de les següents dades, respon:

1. Si aquestes dades vinguessin d’un estudi de casos i controls, quin indicador
s’hauria de calcular? Calcula’l i explica el significat.
2. Si les dades provinguessin d’un estudi de cohorts, quins indicadors es podrien
calcular? Explica el seu significat