LITERATURA-PAU-JOAN-FUSTER.

pdf

DanielMalonda

Literatura II

1º Asignaturas comunes

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077566
D
A
N
IE
L
M
A
LO
N
D
A

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ANÀLISI DEL CONTEXT
1.EXPLICA EL CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL EN QUÈ SE SITUA
L’ESCRIPTURA D’AQUESTA OBRA
L’assaig de la postguerra reflecteix una situació di cil i primària. D’una banda,
censura i repressió franquista impedeixen un desenvolupament normal de la
reflexió ideològica i el debat; d’altra banda, es donen una sèrie de factors que
dificulten la unitat d’aquest gènere: manca de professionals, de mitjans de
comunicació en massa, d’opinió pública i l’aïllament dels nostres autors.
A finals dels 50 i al llarg del 60 es produeix un reviscolament d’aquesta
literatura d’idees afavorida per un cert rellançament econòmic i per un
relaxament de la censura.
LO
2.SITUA AQUESTA OBRA EN LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTOR I DIGUES ALGUNES
A
CARACTERÍSTIQUES DE L’ETAPA O BLOC
M
Joan Fuster té una extensa obra que es divideix en 3 etapes:
L
● 1a etapa: ASSAIGS HUMANÍSTICS: en aquesta etapa destaquen obres
IE
com “Diccionari per a ociosos”, “Sagitari”, i “Judicis finals”. Els
interessos humanís cs de Fuster es donen entorn a dos temes: la
N
cultura i la crisi de l’home en l’actual món canviant.
A
D
● 2a etapa: ASSAIGS DE TEMÀTIQUES SOCIO-POLÍTIQUES: destaca
“Nosaltres els valencians”. Aquesta estapa esta formada per un
conjunt d’escrits on intenta concienciar al seu poble de la iden tat i
problemes propis, concloent que, per als valencians, l’únic camí per
preservar la seua personalitat és la unitat amb els altres pobles de
parla catalana.
¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077566
● 3a etapa: ESTUDIS D’HISTÒRIA CULTURAL: ací escriu obres de
caràcter històric-cultural com “La Decadència al País Valencià”, “La
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Literatura Catalana contemporània”...En estos treballs, Fuster va més
enllà i posa en relleu la personalitat dels autors, els emmarca en el
context historicocultural, destaca aspectes d’història sociolingüís ca,
etc.
3.ESMENTA LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ASSAIG EN EL CONTEXT
D’ESCRIPTURA DE L’OBRA
A
El panorama d’assaig català de postguerra revela una situació molt precària.
D
La immediata postguerra fou un període no gens es mulant a l’assaig públic.
N
L’assaig català no comença a recuperar-se fins al finals dels 50 i els 60,
afavorit per un auge econòmic i per una rela va atenuació de la censura.
Reservados todos los derechos.
Alhora, el context internacional proporcionà nous temes de debat que
acapararen l’interés de l’opinió pública: cris anisme i revolució, els
problemes de la joventut, el moviment obrer al món capitalista, el futur
europeu i els problemes del tercer món.
Per la seua banda, les editorials s’esforcen per oferir una gran oferta
d’aquests temes, com Edicions 62.
4.FES REFERÈNCIA A ALTRES AUTORS (MÀXIM DOS) DESTACATS DEL MATEIX
CONTEXT. APORTA DADES SOBRE TÍTOLS I/O CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES
Maria Aurèlia Capmany:
Esdevé una de les veus més autèn ques i dinamitzadores en cultura i teatre.
És una de les dones que més atenció dedicà a la pràc ca d'un assaig modern,
i homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països.
OBRES: La dona a Catalunya i Pedra de toc.
Josep Pla:
La seua obra ofereix una visió completa de la societat del seu temps de
manera subjec va i col·loquial. Les caracterís ques més importants de l'es l
planià són la simplicitat, la ironia i la claredat.
Presenta una obra completa amb mes de 120 llibres.
 (5.QUINS ALTRES MODELS O CORRENTS TROBEM EN EL CONTEXT
D’ESCRIPTURA DEL GÈNERE? EXPLICA LES SEUES DIFERÈNCIES RESPECTE AL

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
MODEL O CORRENT EN QUÈ S’INSCRIU L’OBRA)
Altres models o corrents que trobem en el context d’escriptura de l’obra son:

● Aforismes: sentència breu, sovint una única frase.

● Dietaris: literatura d’autoanàlisi o del “jo”.
● Ar cles d’opinió
● Divagació: reflexió no sistemà ca sobre un tema.

A
● Llibres de viatges

D
● Memòres

N
6.COM EVOLUCIONS EL GÈNERE AMB POSTERIORITAT AL CONTEXT

LO

Reservados todos los derechos.

D’ESCRIPTURA DE L’OBRA? QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTA?
A par r dels 70, amb la democràcia i les autonomies, es consolida la literatura de

A
l’assaig i l’assagista perd vigència com a intel·lectual.
Caracterís ques:

M
- Pervivència de l’assaig divulga u sobre polí ca
- Auge de dietaris i memòries

L
- Ampliació del camp periodís c

IE
- L’aparició de les noves tecnologies portarà a nous textos: blogs, twi er…
- Es perd la influència de l’intel·lectual clàssic en benefici dels creadors
N
d’opinió (tertulians, influencers…)
A

7.AUTORS/AUTORES POSTERIORS AL CONTEXT D’ESCRIPTURA DE L’OBRA

D

L’obra de Joan Fuster representa un punt d’inflexió per al conreu d’aquest gènere
en la literatura catalana, i la seua tria contribueix a normalitzar-lo. D’autors
posteriors destaca Joan Francesc Mira, amb un assaig en clau també cultural i
iden tària. Més tard, trobem altres assagistes que, sovint en forma de dietari o
del blog, con nuen reflexionant sobre el país, la cultura i la societat, com ara
Enric Sòria. La veu de les dones s’ha fet visible sobretot en la premsa, a recer de
l’obra de Capmany, i ha incorporat el discurs feminista en Montserrat Roig.

¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077566

ANÀLISI DE L’OBRA
Iden fica una de les idees que u litza Fuster en aquest fragment respecte a
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta
entrada?
Joan Fuster va organitzar alfabè cament els assajos d’esta obra,
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
GENT
Fuster aprofita el mot “gent” per parlar de temes diversos que afecten a les
persones.
L’autor reflexiona sobre el significat de la paraula gent, però també sobre l’ús
lingüís c d’eixe mot, i sobre si és possible excloure’ns d’eixa col·lec vitat,
mostrant així la seua ac tud vital sobre la idea de col·lec vitat i
d’individualitat.

Reservados todos los derechos.

encapçalant-los amb una paraula clau, per això el tol del text és temà c,
LECTURA
com ocorre amb totes les entrades de Diccionari per a ociosos.
Encara que el tema d’este assaig siga la lectura, el que planteja Fuster fa

A
reflexionar sobre la humanitat en general i la visió de la vida, sobre la relació
CADIRA

D
que hi ha entre l’hàbit lector i la condició humana, ja que la manera com
Encara que en principi el tema d’aquest fragment siga la cadira i la seua
llegim és el reflex de la nostra manera de ser.

N
evolució al llarg de la història, el que vertaderament li interessa a Fúster és
reflexionar sobre la humanitat i la seua manera de pensar al llarg dels segles,

LO
RELLOTGE
i com, en este cas els éssers humans actuals hem arribat a ndre una idea de
El mot “rellotge”, un objecte quo dià, li serveix d’excusa per a parlar de
vida lliure de pa ment.
temes més profunds, com ara la consciència del temps, o del pas del temps,

A
en l’època moderna.
COVARDIA

M
Encara que inicialment el tema principal del text siga el rellotge com a
Encara que en principi el tema siga la covardia, Fuster reflexiona sobre la por
objecte, Fuster reflexiona sobre com l’evolució d’este invent ha afectat la
en general, sobre la condició humana, sobre la concepció que tenim de
nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una

L
nosaltres mateixos i de la resta de la humanitat i sobre la rela vitat de les
idea molt concreta, amb minuts i segons, i sempre present en la nostra vida.
coses, de manera que podem observar en el text la seua ac tud vital cap a la

IE
Una vegada més, l’autor mostra les seues ac tuds vitals, en este cas, la
humanitat.
N consciència temporal de l’ésser humà.
ESCEPTICISME
SER
A
Encara que el tema en principi siga l’escep cisme, la postura de Fuster és la
La tesi de Fuster és que reconèixer la pròpia essència, el nostre ser, no és
de defensar l’escep cisme com a valor posi u que fa millors les persones des
D

senzill, perquè sempre ens pensem diferents. U litza el verb SER per a
de molts aspectes vitals diferents. Per això, l’autor no dóna una definició del
reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre la concepció que podem
terme, sinó que li val d’excusa per tal de reflexionar sobre la humanitat i la
ndre de nosaltres mateixos o dels altres.
concepció que tenim de nosaltres mateixos i dels altres, reivindicant, com
Fuster no intenta donar-nos consells, sinó fer-nos comprendre que
sempre, que som lliures per a pensar el que vulguem i que sempre ens hem
acceptar-nos en un món tan canviant és di cil, i que hem de saber veure les
de qües onar les coses.
dificultats i hem de saber adaptar- nos a nosaltres mateixos i a la realitat que
ens envolta.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077566
 XENOFÒBIA
Encara que inicialment el tema principal del text siga l'existència i pervivència
de la xenofòbia, Fuster parla també de la idea de patrio sme i del paper de
l’educació en la difusió de l’odi a l’estranger.
Es pot fer un seguiment de l’ac tud vital de l’autor davant la llibertat, la
naturalesa, la jus cia…
En este cas, Fuster analitza la relació entre els pobles i cri ca certes formes
de patrio sme que es basen en l’odi a l’estranger.
Digues una caracterís ca o recurs que presenta l’es l de Fuster en aquest
fragment i explica la seua funció o finalitat.
Per exemple, en l’entrada Covardia trobem les següent caracterís ques
fusterianes:
✔ L’autor aconsegueix la subjec vitat mitjançant la u lització de:
- “se” (línia 1-3), els possessius (seva), i els pronoms (ens).
A
- “el nosaltres inclusiu” com podem veure a la línia 1 “hauríem”, i a la
M
línia 5 “ens hem pas d’enganyar”,
- incisos on mostra opinió com s’aprecia a la línia 1 amb l’expressió “i ho
hauríem de voler”.
L
- la línia 7 “veí vostre” IE
✔ Cal destacar les apel·lacions al receptor, com es pot observar a:
N
- la línia 9 “no censureu, no condemneu” i “podreu”,
A
✔ Ús de preguntes retòriques com :” ¿qui és qui no ha ngut mai por?” a la
D
línia 2.
✔ La sentenciositat es fa palesa amb frases com “mai no serà impossible que
un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valen a és inferior a la seva, i
que per tant, sou un covard.” a la línia 6, i “no censureu, no condemneu
ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió” a la línia 9.
¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077566
És aquest cas un aforisme? Jus fica la teua resposta.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
L’aforisme és un subgènere de l’assaig, amb caracterís ques pròpies, com ara,
la seua brevetat o el to de sentència amb connotacions morals.
Es tracta d’un microtext amb una intensitat extraordinària: en ell no hi sobra
res, el seu significat apareix concentrat en jocs de paraules, metàfores,
paradoxes o contrats sorprenents.
Generalment, l’aforisme té una sentència. Esta és el resultat final d’una llarga
deliberació, un pensament profund de l’autor que ens transmet en forma de
proverbi popular.
A
Fuster les nomenava “ càpsules de doctrina”.
D
Un altre element freqüent en els aforismes fusterians és la ironia. Fuster
convida al lector a pensar allò que llig dues vegades, per si de cas l’autor està
N
prenent-li el pèl.
LO
Reservados todos los derechos.
Podem trobar aforismes de Fuster agrupats en llibres, però també solts, per
ací i per allà, en pàgines del seu diari o en llibres com Diccionari per a
ociosos(per exemple el text SER és un aforisme).
Un exemple d’aforisme seria: “Tota coincidència entre les meves idees i les
teves, és això: pura coincidència” o “ Morir-se massa jove és un error,
morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.”
Quines caracterís ques d’es l destaquen en Diccionaris per a ociosos?
Alguns trets més comuns en les seues obres son:
- La ironia (amb l´ús d'adjec us i adverbis inesperats i sorprenents),
l’humor i el sarcasme.
- L’argumentació subjec va amb una modalització intensa (dixi
personal, verbs performa us, substan us valora us…).
- Registre estàndard amb marques d’oralitat (interjeccions, connectors
conversacionals, frases fetes…).
- Claredat exposi va: reformulacions, signes de puntuació…
- Precisió i concreció, sentenciositat i contundència d’alguna de les
seues expressions.
- U lització de metàfores i hipèrboles.