LITERATURA-PAU-MERCE-RODOREDA.

pdf

DanielMalonda

Literatura II

1º Asignaturas comunes

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077568
D
A
N
IE
L
M
A
LO
N
D
A

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ANÀLISI DEL CONTEXT
3.ESMENTA LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA NARRATIVA EN EL
1.EXPLICA EL CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL EN QUÈ SE SITUA CONTEXT D’ESCRIPTURA DE L’OBRA

L’ESCRIPTURA D’AQUESTA OBRA
L’escriptura de l’obra s’emmarca dins de l’època del franquisme, és a dir, un
règim an democrà c amb prohibició de par ts, sindicats, ins tucions
democrà ques, censura i abolició de drets i llibertats, així com una societat
submergida en la misèria i la repressió.
Abundava l’Imperialimse, el falangisme i l’anitmarxisme, a més de la
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Els anys 60 significaren l'expansió i consolidació del procés de la represa
cultural, a més del creixement econòmic que obligà als polí cs franquistes a
introduir una certa liberalització en algunes esferes de la vida pública de les
qual eixirien beneficiades la cultura i literatura del moment.
Trobem dues tendències literàries: escriptors de l’exili exterior que van
conrear una literatura marcada per l’esgotament del país, i escriptors de l’exili
interior que entren en contacte amb l’existencialisme.

A
confessionalitat de l’estat. La Plaça del Diamant s’adscriu a la novel·la psicològica, que se centra sobretot

D
Socialment era temps d’una gran desigualtat d’oportunitats, profund en la riquesa de l’obra, l’evolució psicològica del personatge principal.

N
masclisme, xenofòbia…
Posteriorment, apareixen revistes i ins tucions, s’aprova la llei de premsa que A més, junt aquest corrent es van desenvolupar altres:

LO

Reservados todos los derechos.

alleugera la censura, es creen premis (Premis Octubre) i comencen a editar-se • Novel·les tes monials: es narren les aventures dels exiliats durant la guerra (Vicent
Rivera)
llibres.
• Novel·la existencial: es centra en l’ésser humà (Maria Aurèlia Capmany)

A
• Novel·la catòlica: se centra en l’ésser humà des d’una perspec va cris ana (Miquel

M
Albert)
2.SITUA AQUESTA OBRA EN LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTORA • Novel·la de gènere: mescla de diversos gèneres (Manuel de Pedrolo)
• Realisme compromès: (Joaquim Carbó)

L
El conjunt de les obres de Mercè Rodoreda està dividit en tres etapes: • Realisme vuitcen sta: Destaca Enric valor

IE
1a ETAPA (anys d'aprenentatge, va provant noves tècniques): ocòrre abans
del seu exili forçós.
• Realitat del somni: Destaca Pere Calders
N
- Aloma - Sóc una dona honrada? 4.FES REFERÈNCIA A ALTRES AUTORS (MÀXIM DOS) DESTACATS DEL MATEIX
A
CONTEXT. APORTA DADES SOBRE TÍTOLS I/O CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES
Alguns autors que també u litzaren la novel·la psicològica son:
D

2a ETAPA (maduresa literaria, el seu èxit creixent es va veure frenat pel triomf
franquista, la guerra civil, la guerra mundial i per l’exili). Enric Valor: va escriure obres com La idea de l’emigrant. L’escriptura d’Enric
- Vint-i-dos contes - La plaça del Diamant (a l'any 1962) Valor i Mercè Rodoreda té moltes semblances ja que els dos reflecteixen la
seua vida en les seues obres i estan ambientades en el temps que van viure,
3a ETAPA (mite de la infantesa. Pren una altra temà ca, la mort) en la Guerra Civil.
- Mirall trencat - La mort i la primavera Llorenç Villalonga: va ndre una influència molt gran en Mercè Rodoreda.
Mercè Rodoreda presenta un pus d’obra molt innovadora, per com està
escrit el text, pel tema que tracta. Es diferencia d’altres autors que u litzaven
la novel·la psicològica com Manuel de Pedrolo.

¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077568
 5.EXPLICA L’EVOLUCIÓ SOFERTA PEL GÈNERE NARRATIU AMB
POSTERIORITAT AL CONTEXT D'ESCRIPTURA DE L’ÈPOCA
La producció narra va de l'època en què es va escriure "la Plaça del Diamant"
es veu condicionada com a conseqüència del triomf franquista (durant els
anys posteriors a la guerra civil fins als 70).
Aquest triomf suposà l'inici d'un llarg període de repressió i de foscor cultural
per a les lletres catalanes.
Molts escriptors es veieren obligats a eixir del país per poder con nuar la
seua tasca, i els que es quedaren, amb greus dificultats podien sortejar la
censura.
En la dècada dels 70, entren en crisi models novelís cs com el realisme
històric. S'imposa la "novel·la del canvi", caracteritzada per la manipulació del
codi textual, i per la u lització de temes transgressors.
Els temes més comuns de l’època foren la crí ca polí ca i l’exigència de
llibertat, ruptura dels valors tradicionals i desig de modernitat...
A
6.QUINS AUTORS O AUTORES DESTAQUEN EN LA NARRATIVA AMB
M
POSTERIORITAT AL CONTEXT D’ESCRIPTURA D’AQUESTA OBRA? ASSENYALA
LES SEMBLANCES, NOVETATS O DIFERÈNCIES QUE PRESENTA L’ESCRIPTURA
L
D’AQUESTS AUTORS O AUTORES RESPECTE A L’AUTORA DEL LLIBRE
Autors destacables:
IE
N
A
Jaume Fuster (Abans del foc): la seua escriptura no es pot circumscriure a un
D
sol gènere, sinó que va tractar temà ques diverses (novel·les policíaques,
ficció mitològica, periodisme polí c…).
Montserrat Roig (Ramona, adéu i El temps de les cireres): va escriure
novel·les i contes, que alternava amb ar cles periodís cs.
Isabel-Clara Simó: tampoc es pot circumscriure a un sol gènere, ja que
publicà en gairebé tots els gèneres.
¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077568
Veiem una clara diferència amb Mercè Rodoreda, qui destaca principalment
com a novel·lista.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Tots els escriptors d’aquesta època comparteixen un sèrie de caracterís ques
en la temà ca, com la crí ca polí ca i l’exigència de llibertat, la reivindicació
de la dissidència (llibertat sexual, homosexualitat), la ruptura amb els valors
tradicionals (joves marginals, rebotats contra l’opressió familiar..), i desig de
modernitat.
7.ÉS DESTACADA LA PRESÈNCIA D’AUTORES EN EL CONTEXT D’ESCRIPTURA
A
DE LA PLAÇA DEL DIAMANT? I AMB POSTERIORITAT? ESMENTA I UNICA
D
TEMPORALMENT ALTRES AUTORES QUE DESTAQUEN DE LA POSTGUERRA A
N
L’ACTUALITAT
LO
Reservados todos los derechos.
La presència de les dones autores és pràc cament inexistent durant el
context d’escriptura de la Plaça del Diamant.
Açò es deu a que, a més de que les dones sempre han estat menys
reconegudes, s’ha de sumar el fet que, en aquesta època, el català era
perseguit i molts autors deixaren d’escriure.
Malgrat açò, podem trobar algunes dones més conegudes durant el període
des de la postguerra fins l’actualitat.
Poesia: Carmelina Sánchez-Cu llas (1927-2009). Anna Rebeca Mezquita
(1890-1970).
Novel·la: Beatriu Civera (1914-1995). Maria Beneyto (1925-2011).
Per contra, posteriorment trobem més presència de dones autores, encara
que con nuaren sent menys visibles que els autors homes.
Algunes d’elles son:
Poesia: Maria - Mercè Marçal (1952 - 1998). Clemen na Arderiu (1889 -
1976).
Novel·la: Isabel Clara-Simó (1943 - 2020). Montserrat Roig (1946 - 1991).
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ANÀLISI DE L’OBRA ARGUMENT

GÈNERE
La plaça del Diamant pertany al gènere narra u. És un gènere literari que es
caracteritza per:
- Exposar uns fets que poden ser reals o imaginaris.
- Estar escrit en prosa, encara que també poden aparèixer versos.
- Tenir uns elements formals bàsics: estructura, punt de vista, espai,
La protagonista, Natàlia, ens conta com coneix el seu futur marit, Quimet, en
un ball de la festa major de Barcelona a la plaça del Diamant.
Així, va contant successivament l’abandonament del seu primer promès, el
casament amb Quimet, el naixement dels 2 fills, la mort de Quimet i el segon
casament al llarg d’un gran període de temps, des de la proclamació de la
Segona República fins a la postguerra.

Reservados todos los derechos.

temps i personatges. Podem dividir l’obra en 3 parts:

A
1. Comença abans de la proclamació de la II República (1931).

D
SUBGÈNERE 2. Con nua amb la Guerra Civil (1936-39).

N
3. Acaba amb la postguerra.
La Plaça del Diamant és una novel·la psicològica que es caracteritza per un

LO
una introspecció psicològica i personal del personatge principal, que vol TEMÀTICA
ensenyar el món interior del personatge, que es desenvolupa paral·lelament

A
de la societat. Sol ser una dona ja que esta està considerada més complexa. Es pot trobar diversos temes en l'obra.
En aquestes novel·les s'u litza el discurs directe i el monòleg interior. El principal és l'opressió que rep Natàlia, i després el seu alliberament.

M
De subtema podem trobar la Guerra Civil i l'amor. També Natàlia pateix un
PUNT DE VISTA / VEU NARRATIVA usurpament de la seua iden tat quan Quimet li canvia el nom a Colometa, i

L
soledat quan mor Quimet.

IE
Narrador intern protagonista, omniscient, que usa l’escriptura parlada i el
monòleg interior.
N
A
L’escriptura parlada s’usa per a parlar de fets passats, per la qual cosa
D

desapareix el narrador. Apareix en la major part de la novel·la; s’adreça a un

des natari mut. Semblant a un monòleg, però cap a l’exterior. La protagonista
recorda en veu alta.

El monòleg interior s’usa en parlar de fets presents els qual apareixen al final
de l’obra. Son personals, cap a l’interior.

En l’obra, però, cal dis nguir entre la narradora Natàlia i el personatge

Colometa.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077568
 SIMBOLOGIA • An c Cafè Monumental: on celebren la festa dels casament.
• L’Smar: cinema de la cantonada on la senyora Enriqueta ven castanyes.
El mo u principal pel qual Mercè Rodoreda empra símbols en la novel·la és • Els Josepets: església on van beneir el ram el diumenge de rams

expressar sen ments.
Coloms: Els coloms són el símbol central de la novel·la.
Anul·len la iden tat de la noia quan Quimet li posa el nom de Colometa.
Representen el principi d’autoritat del marit. Expliquen el sen ment de ràbia i
ofegament que li ha imposat Quimet.
La seua rebel·lió comença quan destrueix els ous.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• Tenda de l’Antoni: on Natàlia treballa després de passar per una mala
situació econòmica
• Casa de l’Antoni: on viu després de casar-se amb aquest
TEMPS DE L’OBRA
Podem situar la novel·la entre el 1928 fins el 1950. Podem fixar els anys

A
Una mostra de l'alliberament és que quan troba a l'úl m colom mort, és quan perquè apareixen certs actes de la història d’Espanya a la novel·la, com la

D
Quimet mor en la guerra. Segona República, o la Guerra Civil.

N
Al final són recordats per Natàlia com una cosa bona, que li duen bons La novel·la abraça des del casament de Natàlia fins el casament de Rita. La
records. major part de l’obra presenta una estructura lineal, encara que a vegades

LO

Reservados todos los derechos.

Flors i nines: simbolitzen la infantesa i la joventut ( els temps de la felicitat). trobem la tècnica del flashback.
Les balances: representen l'equilibri que Natàlia busca i necessita en la seua Al començament de l’obra, el temps entre capítol i capítol és molt curt, però

A
vida. segons van ocorrent els fets, el transcurs del temps es fa més i més gran, i els
L’embut: angoixa, depressió. També simbolitza el canvi de l’autoes ma de mesos, i fins i tot els anys, van passant molt de pressa.

M
Natàlia, des de molt gran, fins molt menut. A més, al principi de l’obra els capítols són molt llargs, i, segons passen els
Quadre de les llagostes: mostra un fragment de la Biblia, l’Apocalipsi. A més capítols, es van fent més reduïts.

L
representen la diferenciació de sexes, un dels temes principals de l'obra.

“Colometa” en la porta del seu pis.

IE
Ganivet: una manera de concloure l'etapa de submissió, quan escriu REFERÈNCIES A LA REALITAT
N
A l’obra podem trobar algunes referències a la realitat, tant de llocs, com
A
ESPAI DE L’OBRA d’esdeveniments.
D

Com sabem, l’obra transcorre a una ciutat real, Barcelona, concretament al

Alguns espais més generals poden ser: barri de Gràcia, amb la plaça del Diamant, llocs reals.
• Barcelona • Barri de Gràcia També trobem referències de fets històrics, com la proclamació de
la II República Espanyola, o la Guerra Civil i la victòria franquista. Aquestes
Altres espais més concrets: referències de fets històrics són molt importants a la novel·la perquè aniran
• La plaça del Diamant: on comença i acaba l’obra marcant com avancen els fets.
• Casa de Quimet: on Quimet li lleva la seua iden tat
• Carrer Montseny: carrer on viu junt a Quimet.

¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077568
 PERSONATGES

Els dos personatges principals de l’obra són:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Natàlia: És la protagonista. És un personatge dinàmic, ja que s’observa un
canvi de personalitat al llarg de l’obra relacionat amb el seu canvi de nom: de
Natàlia a Colometa. A par r d’ací, ella passa a conver r-se en la esclava i
sumisa de Quimet. Tot açò, més les conseqüències de la postguerra, la
trastornen, fins el punt que ja no suporta més i intenta suïcidar- se. Antoni
l’adroguer, amb qui es casa, l’ajuda a recuperar la seua iden tat i felicitat. No

A
hi ha descripcions siques d’ella.

D
N
Quimet: És l’home de Natàlia. Es descriu com un home possessiu, egocèntric
i molt masclista. Veu a la seua dona com una possessió, llevant-li la iden tat.

LO

Reservados todos los derechos.

És un home sense sen ments, ja que no mostra amor cap a la seua dona, ni
als fills ni a la mare. Al contrari que Natàlia, Quimet es presenta com un

A
personatge pla, no canvia durant tota l’obra. És l’únic personatge del qual
tenim descripcions siques, fetes per Natàlia.

M
PERSONATGES SECUNDARIS:

L
Julieta: És una amiga de Natàlia que apareix sols al principi
IE
Antoni: el segón marit de la protagonista, es mostra com una figura que
N
ajuda a Natàlia a trobar l’equilibri que ella volia i necessitava, li ajuda a
A
recuperar la seua iden tat i no li demana una relació de amor, si no de
D

convivencia. El coneix quan va a comprar aliment per als coloms i verí.

Antoni i Rita: fills de Natàlia i Quimet. La Rita s'assembla molt a son pare i
acaba casà amb el propietari d'un bar (Vicenç). Antoni és molt més introver t
i familiar per la experiencia en la colonia.
Senyora Enriqueta: figura materna de Natàlia, la qual li troba feina, li cuida
els fills quan ix a treballar i la consola en els seus moments d'angoixa.
Cintet i Mateu: amics de Quimet. Cintet mort amb Quimet en la guerra i
Mateu manté una amistat molt afectuosa amb Natàlia.

¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077568