Correccio-questions-literatura-M...

Anónimo

Lengua Valenciana y Literatura I

1º Bachillerato

ESCUELAS SAN JOSÉ (I. POLIT.)

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Llistat de qüestions literatura 1a avaluació
Mercè rodoreda, La plaça del diamant

El llistat de preguntes que s’ofereix tot seguit no és un llistat tancat. Així mateix, cal
tenir en compte que els enunciats que es presenten poden ser modificats en funció
del fragment o de l’obra seleccionada.

Pregunta 3.a) (relativa a l’anàlisi de l’obra/fragment):

A) Respecte al contingut o a la temàtica:

1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc
espacio-temporal general de 1’obra (època i espais)?

L'obra es situa en el període de temps entre la Segona República i la immediata

postguerra. Trobem molts elements que ens ajuden a situar-la en aquest període ja
que reflecteixen l'actualitat del moment com seria que en Quimet, al igual que molts
joves de l'època, va marxar voluntàriament per lluitar al bàndol dels republicans.
També a Barcelona, tal i com li succeí a la Natàlia, molta gent passava fam. Moltes
famílies es van quedar desfetes degut al gran nombre de morts de la guerra, i les
dones, que s'havien quedat a guardar casa amb els fills, van haver d'explicar-se-les
per tal d'anar tirant endavant, tal i com va fer la Natàlia, buscant qualsevol feina que
se'ls oferís. Referentes entre el espacio y el tiempo

L'espai és molt clar, tota l'obra es mou al voltant de la ciutat de Barcelona,

concretament en el barri de Gràcia. on es desenvolupa la història. També apareixen
altres espais com: la Plaça del Diamant on es coneixen la Natàlia i en Quimet, la
platja on anaven abans de que va néixer l’Antoni, el parc Güell o els jardins de la
casa dels amos de la Natàlia. Els espais tancats predominen més a l'obra: la casa
del pare de la Natàlia, la casa de la seva sogre "mare d'en Quimet", la casa d'en
Quimet, la casa de l'Antoni l'adroguer, la casa del amos de la Natàlia, la casa de
l'Enriqueta, el Monumental, la botiga de l'adroguer, el taller del Quimet o l'Església.
També apareixen: Carrer Gran de Gràcia, Plaça del diamant, Carrer Montseny,
Rambla del Prat, Cementiri de Sant Gervasi, Parc Güell, Jardinets de Gràcia, Bar
monumental, Cinema Smart, Rambla de les flors, Montjuïc i Carretera de
l’Arrabassada. La Plaça del diamant transcorre la primer part de la història on balla
amb el seu pròxim marit Quimet.

Eje temporal o espacios concretos: hacer referencias.

2. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l’obra. (es

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 triaran moments especialment significatius quant al desenvolupament o
l’estructura de l’obra)

La primera part comença amb el canvi de nom del personatge principal per desig de
Quimet passa de dir-se Natàlia a dir-se Colometa. Hi ha una pèrdua progressiva de
la identitat que es reflecteix en la submissió de Natàlia a la voluntat del seu marit.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Colometa va perdent la seva identitat, ja que Quimet li produeix una continua
pressió. En aquesta part podem destacar la situació de tensió social que no afecta
massa a la protagonista, però sí seu entorn, especialment al Quimet que està
implicat en nombroses manifestacions. (Cap. 1-24)

La segona part, la protagonista desperta la seua consciència al compàs d’uns

esdeveniments socials i històrics. Un esdeveniment molt important d'aquesta etapa
(durant la guerra) és quan mor el Quimet, Colometa perd totalment la seva identitat,
es sent totalment perduda sense el seu marit, i no sap com sortir endavant amb
tanta misèria que l'envoltava, fins al punt que està molt a prop de matar als seus fills
i suïcidar−se. (Cap. 24-35)

En la tercera part, la protagonista tracta de recuperar definitivament la seua identitat,

deixa de ser Colometa i passa a ser altra vegada Natàlia. A més procura acceptar la
vida present amb l’ajuda del record i del somni. Explica la seva vida amb l´Antoni.
Aquest desenllaç suposa un canvi radical al seu passat i la protagonista és molt feliç
perquè està amb l´home que ho fa tot per ella. Aquí els seus fills tornen grans. El
Toni fa la mili i la Rita es casa. (Cap. 36-49)

Después explicar el fragmento además de situarlo en las partes

3. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge

protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?

Natàlia: És la protagonista de la història i la que narra la novel·la. Al principi, és una

noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en mica es va
fent gran i veu que la vida no és tan bella com li semblava. És una dona atractiva,
bastant llesta. Després de la guerra, quan es torna a casar, la vida li canvia a favor
seu i viu molt més bé que abans. És un personatge rodó ja que al llarg dels anys
va canviant el seu comportament (passa de la submissió a la llibertat com a
dona). En la part física, poc es preocupa la Natàlia de sí mateixa, ja que en cap
moment tenim una auto descripció. Aleshores, en l'obra hi ha alguns punts que cal
tindre en compte a l'hora d'imaginar-nos-la. Se intentó suicidar con lejía pero al final
no lo hizo.

Quimet: Compartirà la història amb la protagonista. És el primer marit de la Natàlia.

És un home molt possessiu i masclista. Volia que la Natàlia fes tot el que ell volgués,

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito

Lengua Valenciana y Literatu...
Banco de apuntes de la
 que tinguin els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir
Colometa. Quan feia un temps que estava casat, va agafar fascinació pels coloms i
va fer un colomar molt gran a casa seva. Durant la Guerra civil va haver d'anar al
front, on el van matar. Quimet serà el primer marit de Natàlia i amb ell tindrà dos fills.
És molt gelós i masclista, però tot això no serà impediment perquè Natàlia continui
enamorada d'ell fins que li comuniquem que ell ha mort a la guerra. És un

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
personatge pla ja que no evoluciona psicològicament al llarg de l'obra.

Antoni: Es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la

protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills i suïcidar-se, li
proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És
un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va anar a la
Guerra, el van ferir i no pot tenir fills. És un personatge pla ja que sempre es
mostra igual.

Toni: Primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit va ser molt entremaliat i molt
ploralenc pot ser a causa de una dificil infantesa ja que era molt mogut, nerviós, i
plorava molt. També tenia enveja de la seva germana petita. De mica en mica, amb
el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar madurant.
Persona tranquila en la adultez.

Rita: filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un
cafeter. És una noia amb molt caràcter. Quiere conseguir las cosas fáciles.

Cintet: és un dels millors amics de Quimet, i és el que, quan s'han de casar, els
troba la casa. No és un personatge massa influent a la vida de Colometa. Cintet va
amb Quimet a lluitar a la guerra civil, i va a veure a Colometa per donar-li notícies
del seu marit. Mor a la guerra al mateix temps que Quimet.

Mateu: és altre amic de Quimet, que és fa molt íntim de Colometa, ja que quan perd
a la seva esposa Griselda, de la que estava profundament enamorat, diu que
Colometa és la única que el pot entendre. En part, també representa el contrari de
Quimet perquè respectava moltíssim a la seva dona i a la seva filla. També va a
lluitar a la guerra, i el maten al mig d'una plaça.

Senyora Enriqueta: és una senyora més vella que Colometa que venia castanyes i
moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern, i cacauets i xufles a l'estiu. És una
bona amiga per a la protagonista, i li dóna constantment consells. És una tafanera
que es fica molt a la vida dels altres. A la seva casa havia un quadre de llagostes,
que sorprèn molt als nens. No evoluciona

Mare d'en Quimet: és un dona un tant estranya, perquè tenia la casa plena de
llaços. Cada vegada que veia a Colometa li demanava si ja estava embarassada, i
quan ja ho està li dóna una rosa de jericó per ajudar-la a obrir-se a l'hora de tenir al
nen. Mor a la meitat de la novel·la perquè ja era massa vella.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito

 Julieta: és la millor amiga de Colometa, encara que quan es casa amb Quimet,
perd el contacte amb ella. Quan Colometa està totalment a la misèria, Julieta li fa
una visita, i li conta la seva aventura amb un soldat, el que enveja Colometa, ja que
la seva amiga du una vida lliure i fa el que vol. Julieta convenç a Colometa a dur a
Antoni a una colònia de nins per a que puguin sobreviure durant la guerra. Se
encuentra en una colonia de niños refugiados. Cuenta como esta separada de la

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
sumisión ya que tiene una noche loca con enfermo de la guerra. Refleja su libertad.

Senyor i senyora: són els amos de la casa a on Colometa va a treballar, quan

necessita els dobles per mantenir a la família. Són rics, i quan comença la guerra
civil, treuen a Colometa de casa seva, perquè en Quimet era un milicià.

4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres

temàtiques són característiques d'aquesta obra?

La temàtica principal d'aquest fragment és l'opressió i deslliurament d'una dona que

s'enfronta a qüestions com l'amor, la mort o l'existència. Després, apareixen més
temes que són secundaris, és a dir, no són els més importants en les obres però
tenen el seu significat en l'obra. Entre ells es troba: la Guerra Civil Espanyola i les
seues conseqüències, conflicte polític i social i el problema de la identitat. L’amor en
parella en el el segle vint i l'opressió de la dona. La temàtica es centra el la vida de
Natàlia, una dona que al casarse i tindre fills, està absorbida per Quimet i viu en
primera persona la mort del seu marit a la guerra. Te que sobreviure amb dos fills
sense treball però pot eixir d’ixa situació i casar-se amb l’adroguer. Sexo,
matrimonio, existencia, muerte, opresión que sufre Natalia, la guerra, situación
política, problema de indentidad en una sociedad que le impone a las mujeres como
deben de actuar i ser. soledat i maternitat, opressió i alliberament de les dones.

B) Respecte a la forma:

1. Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant.

Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment.
La narradora del llibre es la propia protagonista, Natàlia. Per això es una narradora
omnisicient/protagonista. Explica la seua incomprensió amb el mon en el que viu i
conta el seues sentiments. Utilitza dos tècniques narratives: escriptura parlada i
Monòleg interior. Aquestes tècniques perteneixen a la veu narrativa. Explica en
veu alta, sense destinatari, els seus fets més significatius de la seua vida. Està
recordant en veu alta però hi ha un destinatari mut. Desprès està el monòleg interior
que apareix al final de l’obra. Son comentaris personals, cap a dins. Recordar en
veu alta, explica como narradora las situaciones más importantes de su vida.
Cuenta su vida a una persona que no se menciona. La escritura parlada tiene que
ver con el recordatorio de su pasado y describe las situaciones. narra en primera
persona.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito

 2. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels
símbols en La plaça del Diamant, Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de
obra.
Puedo explicar más símbolos además del que está en el texto.
Coloms: El més important i significatiu són els coloms. Els canvis i l’evolució que
experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista
mentre que els altres personatges importants es relacionen d’una altra forma amb
aquest símbol. El nom de la protagonista, Colometa, ja està directament relacionat
amb aquest símbol. I com en Quimet és el criador de coloms, són el símbol de la
seva vida amb ell. Quan els coloms arriben a casa de la parella els gran problemes
comencen. De la mateixa manera que ho havia fet en Quimet, els coloms entren a la
vida de la Natàlia i imposen la seva voluntat. El coloms tenen un doble significació
profunda: la llibertat i empresonament de la protagonista. El fet de l’alliberament del
coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Per això, la dona, incapaç de
suportar més aquella vida, es rebel·la contra l’element que la simbolitza, els coloms,
trencant, d’aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet.
Natàlia sacseja els colomins dintre els ous fins a matar-los. La desaparició de l’últim
colom coincideix amb la mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni
despert, viu el passat tot just tancat, es veu en la metamorfosi d’un colom,
transformada en aquest animal que tan gràficament representa la seva vida amb el
seu primer marit. Un clar exemple, és quan Natàlia explica la història dels coloms a
una dona al parc la història no té res a veure amb la realitat. Desdoblamiento
simbólico de su vida.

Embut: Un altre element important és l’embut, que entra a la vida de la Natàlia al

mateix temps que els coloms. Aquest, amb la seva forma que s’estreny cada cop
més, simbolitza l’existència de Colometa, que esdevé cada cop més anguniosa.
L’embut simbolitza el camí cada cop més angoixant de la vida de la protagonista, ja
que cada dia la vida se li fa més difícil. L’embut és l’instrument triat per la Natàlia per
a matar els seus fills amb el salfumant. Així, els coloms i l’embut marquen el
tombant cap als grans problemes en l’existència de la protagonista. Al final de l’obra
apareixen els dos símbols: els coloms, símbol de l’opressió, i l’embut, símbol de
l’angoixa.

Balances: Les balances simbolitzen l’equilibri. Les balances estan gravades al replà
de l’escala del pis de la Natàlia, al lloc on se li acaba l’alè quan puja cap al pis.
Llavors sol resseguir les balances amb la mà, cosa que li dóna la seguretat que falta
a la seva vida. Pasa siempre los dedos para darle un equilibrio.

Ganivet i crit: Al darrer capítol, la Natàlia va la plaça del Diamant, grava el seu
antic nom a la porta del seu pic i fa un crit. El ganivet s'utilitza per poder alliberar-se
del passat. El ganivet serveix per plantar cara al passat i matar-lo. I el crit és un mitjà

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 d’alliberar-se que permet un pacte amb el present. El crit és l’expressió de tot el que,
durant molt de temps, s’ha silenciat. D’ara endavant la dona podrà, per primera
vegada, mirar el seu marit amb uns ulls nous i tenir-hi un primer gest d’afecte.

Quadre llagostes: Al pis de la senyora Enriqueta hi ha un quadre on apareixen

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
llagostes amb corona d’or, cap d’home i cabell de dona que surten d’un pou. El
quadre és la imatge d’un passatge bíblic de l’Apocalipsi i simbolitza la diferenciació
de sexes i el domini sexual de l’home sobre la dona. Moltes vegades trobem els
nens observant atentament el quadre i quan Rita es casa, la senyora Enriqueta li
regala.

Flors, nines i jardins: tos aquest símbols simbolitzen la felicitat del temps de la
infantesa i la joventut, actualment perduda. Així creen el mite de la infantesa
perduda. Serveixen per alliberar-se momentàniament de la opressió i l’angúnia.
Seguint aquest simbolisme veiem que quan Natàlia encara no ha conegut en Quimet
apareix vestida tota de blanc, com un flor, ja que llavors és jove i innocent. Després
a mesura que la novel·la avança, les flors, els arbres i els jardins es converteixen en
elements de contrapunt al dolor i l’angoixa de la protagonista. Són símbols de pau i
harmonia, imatges de vida, que es regeneren contínuament.

>La plaça del diamant: comienza y cierra su vida y por eso recrea la vida circular.

Aparadors: Com les flors i les nines, els aparadors remeten a una felicitat passada
a un temps d’il·lusions. La protagonista sol aturar-se davant els aparadors de nines i
dels hules mentre passeja. Amb el pas del temps, es converteixen en aparadors
ombrívols, perden la seva bellesa, quan la protagonista arriba al màxim d’angoixes
els aparadors ja no la poden consolar amb la felicitat passada.

El cargol de mar: El cargol de mar apareix en un moment molt puntual cap al final
de la novel·la, quan la Natàlia ja viu amb l’adroguer. Simbolitza l’estabilitat i
l’harmonia, enfront a la inestabilitat del món que representa el mar, ja que el cargol
és una forma de tenir el mar controlat.

La fusta: L’ofici d’en Quimet està relacionat amb la fusta. Així es pot relacionar el
matrimoni de la Natàlia i en Quimet, amb el de la Mare de Déu i Sant Josep, que
també era fuster.

Veces d’ocell: Les veces són una part de l’angoixa que causen a la protagonista els
coloms. Ella ha de comprar les veces i pujar-les tota sola cap al pis. SI tenim en

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito

 compte que com diu en un capítol, comprava un 5 quilos, podem veure que l’esforç
a que està sotmesa la protagonista clarament.

Les taques i el parrupeig dels coloms: Les taques i el parrupeig dels coloms són
un altre pes que la protagonista ha de suportar amb el coloms. Amb les taques es

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
passa tot el dia netejant, i el parrupeig no la deixa dormir i se li fica de tal manera al
cap que fins i tot quan és fora de casa l’escolta. Tot demostra l’angoixa vital de la
protagonista.

La mort d’en Quimet: La mort del Quimet és el pas de la Natàlia cap al seu
renaixement. Amb la mort d’en Quimet, la Natàlia surt de l’empresonament i
comença el llarg camí cap a la recuperació de la identitat i d’ell mateixa.

Elements fàl·lics: A l’obra hi ha molts elements fàl·lics, com el quadre de les

llagostes i el gest d’introduir el dit al melic de l’Antoni que fa la Natàlia al final de
l’obra. Aquest últim demostra l’afecte que acaba sentit la Natàlia pel seu segon
marit.

Llaços: El llaços apareixen a l’obra principalment a la casa de la mare d’en Quimet.

Tenen una funció decorativa i es podria relacionar amb el caràcter decoratiu de les
dones.

3. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les

característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent.

Es correspon amb el gènere literari psicològic, el qual ens permet viure experiències
quotidianes, conflictes espirituals i religiosos per a empatizar amb els personatges.
La novel·la psicològica és el gènere de novel·la en el qual es descriu als
personatges molt encertadament des del punt de vista psicològic, per això son tan
realistes i dona exemples de realisme subjectiu. El novel·lista dona prioritat a la
ment dels seus personatges. Les primeres grans novel·les psicològiques
perteneixen a l'escriptor rus Dostoievski i al francés Stendhal. aprecia el
desenvolvimiento de los sentimientos de los personajes. >Novel.la psicològica

Pregunta 3.b) (relativa a la contextualització): Aquesta pregunta ha de partir de la

consideració de les dates d'escriptura de l’obra. Entenem que les obres de
Rodoreda, Fuster i Estellés es vinculen al període de postguerra mentre que la de
Sirera a l’actual.

A) Respecte al context històric i literari propi de l’obra i a la ubicació d’aquesta en

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito

 la trajectòria de l’autora:

1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d'aquesta obra?

La plaça del diamant es va escriure en 1962 durant la postguerra, etapa en la qual

Mercè Rodoreda es trobava a França exiliada a causa de la dictadura franquista.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Una època en la qual la literatura estava restringida i sobretot les llengües que no
foren el castellà. El català no estava permès pel que es produeix un estancament
cultural. Se censuraven les obres no castellanes i molts temes eren tabú. Els autors
estaven perseguits, per això va ser un temps difícil per a autors catalans.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de 1 autora (etapes o blocs) i digues

algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres
etapes o blocs).

La plaça del diamant va ser escrita en 1962 en l'etapa de la maduresa, quan

després de la victòria franquista s'ha d'exiliar a França i on escriurà obres que seran
rebutjades pel públic. Les obres d'aquesta etapa tindran com a protagonista a una
dona heroïna que recorden des de la seua maduresa el seu passat i la poca infància
que han tingut. Escriu novel·la psicològica, en la qual havien temes que abans eren
tabús de la dona.

3. Quines característiques generals presenta el gènere de la narrativa en el

context d'escriptura de 1 obra?

Les característiques generals de la narrativa que apareixen en el text són: caràcter

testimonial (en la qual l'autora explica i relata el que succeeix a la seua al voltant),
Veu narrativa, Símbols i descripcions. EL llibre aquesta ple de símbols: els coloms
simbolitzen com està atrapa la protagonista (Colometa), ja que no pot escapar fins
que la mort de Quimet coincideix quan l'últim colom es va de la casa. També està
l'embut que simbolitza la vida de Natalia, cada vegada es fa més angoixant.

4. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra

(dins del gènere)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre
l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres
autors o autores.
Durant la postguerra destaquen dos autors en la narrativa: Llorenç Villalonga i Enric
Valor. Llorenç Villalonga va ser el màxim exponent de la narrativa mallorquina.
Cultive el classicisme i va estar influenciat per la cultura cosmopolita francesa que
va influir també en Mercè Rodoreda. La seua obra més destacada: Bearn o la sala
dels nines. Enric Valor va ser uns dels promotors de la normalització del valencià. A
més va escriure la primera novel·la de ciència-ficció. La seua obra més coneguda és
"Rondalles Valencianes"

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito

 5. Quin altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del
gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en que
s'inscriu l’obra.

Narrativa de postguerra. Mercè Rodoreda escriu una novel·la psicològica que tracta
dels relacions socials i el vessant social. També apareixen altres corrents com: la
novel·la realista (tracta d'ensenyar la vida quotidiana, igual que la novel·la
psicològica), realisme social (tracta sobre els problemes socials, també s'assembla a
l'obra de l'autora), realisme màgic (no s'assembla perquè descriu i mostra l'irreal) i
narrativa experimental (corrent que se centra especialment en la innovació, la
novella.a psicològica també és innovadora per a la seua època).

B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:

1. Com evoluciona el gènere de la narrativa amb posterioritat al context

d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

A partir de la postguerra, anys 80 quan acaba el franquisme, s'abandona i se supera

el realisme i es desenvolupa la novel·la de gènere: negra, historica, psicològica,
amorosa, aventures. S'agrupa la narrativa per gèneres. No s'escriu per tendències si
no que s'escriuen novel·les de diferents gèneres per gustos dels lectors. Uns dels
autors que comencen a escriure novel·les per gèneres i no seguint les tendències és
Ferran Torrent ja que escriu sobre novel·la negra. Quan s'abandona la postguerra, la
literatura s'enriqueix d'autors i temes diferents.

2. Quins autors o autores destaquen en el gènere de la narrativa, amb

posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es)
Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests
altres autors o autores respecte a l'autora del fragment?

Els autors posteriors a la postguerra que pertanyen al gènere narratiu són: Quim
Monzó i Ferran Torrent . Quim Monzó utilitza la ironia oculta per a tots els seus
contes, en canvi Mercè no utilitza la ironia en les seues obres per a transmetre el
que vol dir. Ferran Torrent és uns dels escriptors més reconeguts a Espanya i
destaca per escriure novel·la negra. És uns dels primers autors que van començar a
escriure per gèneres i no per tendències. Tot lo contrari a Mercè Rodoreda, que
escriu novel.la psicològica.

C) Respecte a tot el període (postguerra i actual):

1. És destacada la presència d’autores en el context d'escriptura de La plaça

del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres
autores (novel.listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen
en el període que va de la postguerra a l'actualitat? [Es demanarà esmentar

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres.]

Des de la postguerra fins a l'actualitat han sorgit moltes autores com: Isabel-Clara
Simó (1943-2020),considerada una de les millors autores modernes de la literatura
catalana; Montserrat Roig (1946-1991), novel·lista que pertany al gènere de la
narrativa; Carme Riera (1948), novel·lista que escriu en català i valencià; i Maria

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Mercè Marçal (1952-1998), poeta que va escriure “Cau de llunes”. Totes les autores
escriuen o escrivien en català i pertanyen a la generació posterior a la postguerra.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4308133

si lees esto me debes un besito