La Plaça Del Diamant

valencia-literatura-La-placa-del...
paula24242424
Lengua Valenciana y Literatura II
1º Prueba de Acceso a la Universidad
PAU Comunidad Valenciana
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
LA PLAÇA DEL DIAMANT: Mercè Rodoreda
I. ANÀLISI DE L’OBRA / FRAGMENT:
1. ARGUMENT DE L’OBRA:
- Sitúa / ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra
Resum de la novel.la:
La vida tranquil.la de Natàlia (protagonista i narradora de l’obra) es capgira quan coneix a Quimet
● a partir d’eixe moment el seu nom canviarà i passarà a dir-se Colometa
Lla seua petita i senzilla vida personal i conyugal (plena de ‘maldecaps’), es barrejarà amb els grans
esdeveniments col.lectius que li ocorren a la sociedad catalana del 1º terç del s.XX
● La República, Guerra Civil i postguerra
● Colomet viu les conseqüències sola i amb els seus dos fills
○ fins que, al final, en un procés d’alliberament del passat i de reconciliació amb un present
pe de mancances → recupera la seua pròpia identitat.
Així, La plaça del diamant es converteix en una crònia (testimoni) fidel i intencionada de la vida popular de
la ciutat de Barcelona.
● També és una història d’amor cap a Quimet i cap a Antoni
○ encara que aquest no és un amor en majúscules ni de pel.lícula
■ sino un amor petit, quotidià
2. TEMÀTICA:
- Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment?
- Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra?
La novel.la narra la història del festeig,casament, viduïtat i 2n casament de Natàlia durant un període de 25anys
● aquest període comença abans de la proclamació de la II República, continúa amb la Guerra Civil i
acaba amb la postguerra.
Tema principal:
Història d’opressió (submissió) i alliberament d’una dona qualsevol e insignificant
● que confronta al lector amb qüestions sobre l’existència, la mort i l’amor.
Temes secundaris:
1. La guerra i les seues conseqüències (odi, destrucció, misèria, fam…)
2. Conflicte polític i social → lluita de classes
3. El problema de la identitat: com sobreviure a una societat que li imposa l’autoanul.lació.

○ no obstant, al darrer capítol Natàlia troba la seua identitat i recupera el gust de viure
■ ho fa simbòlicament escrivint el nom de ‘Colometa’ a la porta del pis on vivia amb
Quimet, com si fos una làpida → sepultant la personalitat alineada de Colometa
4. El sexe: no es viu como una expereciència plaent → sinó de dolor, mort i de perill de la integritat física
○ va lligat a la reproducció → també concebuda de manera dolorosa
○ Les relacions de parella sense sexe que apareixen són satisfactòries:
■ Natàlia-Antoni, Natàlia-Mateu, Julieta-promès
○ I les relacions amb sexe són negatives:
■ Griselda-Meteu o Natàlia-Quimet
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9121640
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
5. La maternitat: és concebuda en termes d’opressió
○ la relaciona amb la pèrdua del jo, de la identitat i del propi cos
■ ja que li nega la seua realització com a persona,
● al reuïr-la a una simple reproductora de l’espècie
○ D'aquí l'intent de la destrucció dels coloms i dels fills.
3. PERSONATGES:
- Quines característiques presenta el personatge X? Evoluciona al llarg de l’obra?
1.NATÀLIA:
● òrfena de mare que viu amb el pare i la madrastra
● És ingènua, fràgil, bondadosa, passiva, no sap dir que no…
● Es casa dues vegades (amb Quimet i Antoni) i té 2 fills del primer matrimoni
○ però concep la maternitat en termes d’opressió, al ser un producte de les relacions de
submissió al marit
● En gran part de l'obra actua com autòmata → és ‘de suro’
○ per això normalement no plora
El personatge passa per 3 etapes:

● Natàlia de soltera → etapa de primera joventut
○ era dependenta d’una pastisseria
○ abans de casar-se tenia un promès (Pere)
○ enyora molt a sa mare morta
● 1r matrimoni → etapa de joventut
○ procés de submissió i pèrdua d’identitat → passa de Natàlia a Colometa
■ els coloms són un símbol de l’opressió a la que es somet
● 2n matrimoni → etapa de maduresa
○ recuperació de la identitat → passa de Colometa a senyora Natàlia
■ experimenta un procés progressiu d’abandó d’un passat penós que culmina amb el
crit en un carrer a la matinada, que construeix una mena de catarsi
2. QUIMET:
● 1º marit de Natàlia
● És fuster
● Físicament atractiu i sexualment molt actiu → Natàlia el descriu de forma molt sensual (físicament)
● caràcter autoritari i prepotent / irresponsable i gandul
○ representa la masculinitat en aquella societat: és masclista, viril, abusador, manipulador…
● s’inventa una antigua núvia per fer gelosia a Natàlia (la María)
● No està mai a casa i càrrega sobre Natàlia totes les responsabilitats (fills, casa, coloms….)
● Es republicà i mor durant la Guerra Civil
● Anul.la la personalitat de Natàlia
○ li imposa la maternitat i la qüestiona
Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

3. ANTONI:
● segons marit de Natàlia → antagonista de Quimet
● Poc atractiu físicament
● Va sofir una castració-mutilació a la guerra (no té atributs masculins)
○ això li impedeix exercir autoritat sobre Natàlia i permet la comunicació i l’amor
○ Natàlia li diu ‘el meu esgarraet’
● Caràcter semblant a Pere: sensible, dòcil, generós, honrar i comprensiu
○ es tracta d’un model de masculinitat feminitzat
● alimenta els fills i el coloms i sempre està a casa
● a l’inici sembla un matrimoni de convivència que, al final esdevé es una relació d’amor
● S’adreça ala seua dona pel seu nom ‘senyora Natàlia’ (li ajuda a recuperar la identitat) i no qüestiona
la capacitat maternal de Natàlia
4. ANTONI I RITA: fills de Natàlia i Quimet

● Rita → sembla molt al caràcter fort de son pare
○ es casarà amb Vicenç
● Antoni → es obedient i recollit, casolà i tranquil
○ no vol allunyar-se de la família per la mala experiència de la colònia
5. SENYORA ENRIQUETA: figura maternal i amical molt important per a Natàlia

● li troba feina, li fa de confident, li vigila els fills i la consola en els moments difícils
6. MARE D’EN QUIMET:

● no té molta relació amb Natàlia
● mor a mitjan novel.la
● té la mania de penjar llaços per tota la casa
○ poder representar un símbol femení infantil, prova del desig de que el seu fill fora xica.
7. CINTET: amic de Quimet → moren junts a la guerra
8. MATEU: amic d’en Quimet

● és mestre d’obres
● es casar amb la Griselda
● té una relació molt afectuosa amb Natàlia
● mor fusilar en acabar la guerra
9. VICENÇ: promès i marit de la Rita

● ella el manipula al igual que va fer son pare amb Natàlia
10. JULIETA: amiga de Natàlia.

● Només apareix en 4 ocasions: la festa del ball major, al casament, després de tenir el fill i durant la
guerra quan col.loca a Antini en una colònia

4. ÈPOCA I MARC ESPACIOTEMPORAL:
- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de llocs, esdeveniments,
objectes…) en aquest fragment?
- Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)
Cal parlar de tots els noms que hi apareguin i relacionar-los amb moments importants de la història.
L’acció ocorre a l'època de la REpública, Guerra Civil i postguerra
● a la ciutat de Barcelona, en un barri obrer de gent senzilla
● Persones: els personatges de l’obra, el marc on apareixen i la seua evolució

● Llocs: la plaça del diamant, el parc Güell, Montjuïc, Rambla, jardinets…
● Esdeveniments: II República, Guerra Civil i Postguerra
● Objectes amb simbología

II. Respecte a la forma:
1. LA VEU NARRATIVA:
- Descriu les característiques de la veu narrativa en aquesta obra. Relaciona-les amb les que
puguem trobar en aquest fragment.
Apareix una narradora omniscient protagonista → narradora homodiegètica

● és alhora narradora i protagonista
● La Natàlia narradora dona a entendre que la seua vida no té sentit i reflecteix la seua angoixa
existencial, que ‘no sap què ha vingut a fer al món’
Fa la narració en 1a pers per afavorir la identificació del lector amb el personatge

● És una novel.la autobiogràfica (però no de l’autora, sino de la narradora)
○ però en cap moment s’explica per què narra la seua vida ni a qui la narra
Fins als darrers capítols (on passa al monòleg interior) la narradora no té veu pròpia.
● Perquè es limita a transmetre els pensaments i decisions dels altres → propi de ‘l’escriptura parlada’
Utilitza 2 tècniques narratives:

1. ESCRIPTURA PARLADA: reprodueix el monòleg d’un personatge que parla en passat amb un altre
personatge mut (el qual no apareix mai)
○ és com una mena de diàleg on només es transcriuen les intervencions dels interlocutors
■ es un mode de donar veu al subconscient de la protagonista
● narra la història a través del seus pensaments i sentiments.
Característiques:
- llenguatge planer i popular
- abundància de verbs de dicció (‘dir’, ‘contar’...) → quasi sempre en passat
- repeticions
- estil viu i espontani → marca d’oralitat
- el.lipsis
- estil indirecte en la reproducció de paraules (‘em va dir que…’
- insinuacions i ambigüitats
2. MONÒLEGS INTERIOR: fets narrats en present

○ són personals i narrat per a un mateix
○ apareix al final de l’obra
○ són un fluix de idees i pensaments verbalitzats sense ordre ni coherència, de manera
irracional → tal com sorgeix en la ment
○ no utilitza signes de puntuació → però si punts suspensius, el.lipsis, repeticions…
2. SÍMBOLS:
-Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La plaça del
Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l’obra.
Al llarg de tota la novel.la l’autora constituiex una mena de símbols amb un significat especial per a ella.
● influència del psicoanàlisi de Freud.
1. EL COLOMS: l’evolució i els canvis que experimenten els ocells son un desdoblament simbòlic de la
vida de la protagonista.
● 1r matrimoni → etapa de pessimisme → símbol de subordinació (a Quimet)
○ tras el casament de Natàlia amb Quimet, Quimet decideix que han de criar coloms
○ l’arribada dels coloms és l’inici dels grans problemes

■ a l'igual que Quimet li amarga la vida, els coloms també ho fan
○ els coloms es senten desplaçats i angoixats al estar tancats al colomar
■ representen així la vida de Colometa
○ els coloms entren després en la seua llar
■ eliminant l’espai vital de la protagonista → la deshumanitzen
○ representen l’inici de l’autoritat del marit i li donen molta feina
○ la destrucció dels coloms té a veure amb la decisió d'eliminar un ordre social, històric
i sexual que anul.la una determinada feminitat
■ els coloms desapareixen quan desapareix Quimet
● 2n matrimoni → etapa d’optimisme i bellesa

○ Natàlia recorda els coloms com si foren un somni on tot és preciós i perfecte
■ recorde selectiu
■
○ L’antoni era la persona a qui Natàlia li comprava el menjar per als coloms (les veces)
■ es a dir, primer alimentar a les aus i després (d’alguna manera), alimentarà a
Natàlia i als seus fills (emotiva i físicament)
● També són un símbol de la maternitat angoixa i claustrofóbica

○ la protagonista intenta a tothora matar els coloms
■ se’n vol desfer d’ells a l’igual que (a vegades) vol desfer-se dels seus fills
● ja que li provoquen una sensació de mare incompetent (deixa al fill a
l’orfenat, no els pot alimentar, no pot fer-los callar, intenta matar.los…)
○ d’aquesta manera, representen a una persona enclaustrada a casa sense vida pròpia.
2. EMBUT: representa l’angoixa de Natàlia que cada vegada va a més

○ i les dificultats per superar els entrebancs que la vida li posa al seu camí.
■ és a dir, una vida per la que quasi no pot transitar
○ també representa l’opressió i la mort → intent de suicidi col.lectiu

■ (l'embut és l’eina per matar als fills i després suïcidar-se)
○ Entra a la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms

■ per això ho relaciona amb Quimet → ahí comença el seu malson
○ Al darrer capítol simbolitza el rebuig del passat opressiu i acaba amb el crit final d’abadonament
■ la plaça té forma d’embut, que les cases se li fan cada vegada més estretes i el cel més tancat

3. BALANCES: són un símbol d’equilibri
○ apareixen gravades a l’escala
○ de sovint Natàlia pensa que té tot en la vida (marit, fills, casa…), però li falta l’equilibri
emocional per ser feliç
■ ja que viu angoixada per no saber si Quimet es mort o tornarà en algún moment.
○ Natàlia les toca perquè li donen seguretat (als pitjors moments) i li ajuden a prendre decisions
■ per tant, li ajuden a prendre consciència i tirar endavant.
4. MERLOTS NEGRES (pardals): apareixen al Parc Güell quan Natàlia està amb Quimet
○ són una premonició dels mals de la relació i de que aquest no tindrà un bon final
5. GANIVET:
○ símbol d’enyorança del passat → del sexe amb Quimet
○ símbol de venjança
■ l’utiliza quan va a la seua casa anterior a gravar a la porta el nom ‘Colometa’, deixant-lo
allà i soterrant la seua vida anterior
● moment en el que planta cara al seu passat tan dur
6. CRIT: canalitza la sortida de l’angoixa acumulada

○ d’aquesta manera, pot començar una vida nova
■ Un crit que feia molts anys que duia a dintre… i aquella mica de cosa no-res que havia viscut tant de
temps tancada a dintre era la meva joventud que fugia amb un crit que no sabia ben be què era….
7. CARGOL DE MAR: simbolitza pau i harmonia

○ Quan Natàlia el neteja l’escola per buscar pau i tranquil.litat
○ li recorda als bons moments que va viure amb Quimet al principi del matrimoni
8. FLORS I MÓN VEGETAL: símbol de pau, equilibri i harmonia

○ les plantes es regeneren contínuamente (igual que la vida de Natàlia)
○ també relacionats amb la infantesa i la felicitat que va viure
○ evoca un món femení de delicadesa i tendresa
■ a més d’una font de sensualitat (colors, perfums, formes, tacte…)
9. NINES: símbol de felicitat i i.lusió del temps d’innocència (infantesa i joventut → Natàlia al principi de
la obra)
○ representen un espai imaginari sense conflictes bèl.lics i sense ordre patriarcal
○ així, representen una maternitat sense domini masculí
■ per tant, sòn la figura antitética dels coloms
○ apareixen a l’aparador de la botiga
10. CINTA DE GOMA:

○ se li trenca després del ball (cap.1)
○ representa el físic i psicològic
■ simbolitza l’angoixa de trobar-se sola al món
■ i el descobriment de la sensualitat → ja que sent una forta atracció per Quimet
● però això també implica la vergonya per la pèrdua d'intimitat i la seua
submissió

11. CORDÓ UMBILICAL / MELIC: relacionat amb la mort i l’absorció de la persona
○ Antoni quasi mor ofegat pel cordò i a Natàlia li passa en un somni
○ al final esdevé un element positiu
12. L’ARMARI que vol fer Quimet: és una caixa tancada, com una gàbia → al igual que el colomar i sa casa
13. LA TÈNIA: Quimet ‘parix’ el cuc i s’equipara per aquest fet amb Natàlia,
○ es a dir, vol usurpar-li aquest privilegi per invalidar-la o per qüestionar la seua masculinitat
■ al igual que fa amb el mal de genolls (per llevar-li importància als problemes de Nat.)
14. EL QUADRE DE LES LLAGOSTES: representa la diferenciació de sexes

○ a més, representa les diverses situacions masclistes quant a la relació entre Nat. i Quimet
○ està a casa de la senyora Enriqueta
15. LA MOTO, LA BANDERA, EL FUSELL: símbols de masculinitat, virilitat i poder → associats a Quimet
16. LES RATES: envaeixen l’espai de Natàlia, → com els coloms

○ van associades al record de Quimet i a la por del seu retorn
○ també simbolitza una idea negativa de la maternitat
17. LA PLAÇA DEL DIAMANT I EL SEU ENVELAT: simbolitza el principi i el final de la relació amb Quimet
○ al darrer capítol, Natàlia escalat ahi amb un crit per alliberar-se de tot el que s’ha callat
■ d’aquest manera podrà tenir un gest d’afecte amb Antoni i acceptar el seu nou marit amb
ulls nous
● així, serà possible la felicitat
18. EL BALL AMB EL FILL: significa la reconciliació de la protagonista amb la maternitat
19. Rita, amagant que està enamorada: aconsegueix sotmetre a Vicenç

○ igual que va fer son pare amb Natàlia
20. ELS OBJECTES O LES FORMES RODONES: van associats al món, que és el lloc on vivim
○ sempre que pensa o té problemes, Natàlia fa boletes
○ també veu objectes rodons a l'església

3. GÈNERE I SUBGÈNERE:
- En quin (sub)gènere, model o corrent situacies aquesta obra? Explica les caract. bàsiques.
Génere: → novel.la
Subgèneres:
1. NOVEL.LA PSICOLÒGICA: se centra en un personajtge femení(Natàlia-Colometa) que es veu presa per:
○ l’inexorable pas del temps
○ per les circumstàncies històriques (guerra i postguerra)
○ per la presa de consciència durant la guerra
○ per la destrucció del seu món
○ i per una existència mab falta de vitalitat i marcada per la marginació
○ Presenta una escriptura parlada, amb veu col.loquial, on destaquen l’oralitat i la

espontaneïtat al llarg de tota l’obra (signes de puntuació i conjuncions copulatives)
■ també inclou algun fragment de monòleg interior, on es present aun flux irracional de
la consciència
2. NOVEL.LA INICÀTIVA: apareix un itinerari vital que implica un creixement personal i que comporta
un canvi i un procés.
○ Inici: una situació inicial determinada → innocència
○ Final: s’arriba a una altra situació on s’ha millorat personalment i s’ha canviat la manera de fer
i/o pensar. → maduresa
3. NOVEL.LA POÈTICA: es troba entre un estil realista i un estil més poètic i simbòlic. Visibles en:
○ l’abundància de símbols
○ somnis i deliris de la protagonista
○ la forta càrrega subjectiva afavorida per l’ús de la primera persona
4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL LITERARI:

- Caracteritza l’estil literati emprat per l’autora
La funció predominant es la funcio estètica que pretén sugerir, conmoure i emocionar
● per això és molt importat tant allò que diu com la manera de dir-ho
1. L’estil reflecteix una sensibilitat aguda i subtil que sap identificar-se amb la gent anònima
○ la multitud pacient que sofreix la Història
2. Destaca la naturalitat i el to líric: un aire de poesia envolta les frases més vulgars
○ i aconsegueix expressar els sentiments més profunds a partir de fets quotidians
3. El caràcter oral de l’obra és molt marcat i sembla l'escriptura parlada

○ aquesta sensació d’oralitat té el propòsit de remarcar la manca de poder, la fragilitat i la
humilitat de la protagonista
■ que té un nivell cultural poc elevat
4. Ús de la 1a persona: expressió de sentiments íntims

○ i un lèxic familiar i afectuós
5. Ús de diminutius: per marcar la seua innocència i fragilitat
6. Descripcions detallades, on utilitza els símbols
Aquesta fòrmula narrativa representa una paradoxa, ja que és un registre molt culte i treballat (fihures
retòriques i reiquesa lèxica) però que pareix col.loquial i espontanï (una mena de registre popular)
● Per tant, podem parlar d’un registre literari PSEUDO-COL.LOQUIAL. Destaquen recursos formals com:
○ Ús de la conjunció copulativa ‘i’ → polisíndeton
○ juxtaposicions → ús de comes
○ diminutius
○ estil directe → prescindint del guionet, dels dos punts i les cometes
○ repeticions
○ comparacions
○ figures retòriques (metàfores, onomatopeies, paral.lelismes, frases fetes….)
○ lèxic popular, familiar i afectuós
5. ESTRUCTURA DE L’OBRA:
- Analitza l’estructura de l’obra:
1. PROCÉS D’ALINEACIÓ (cap. 1-24)
○ representa el procés de la submissió i pèrdua de la personalitat durant els anys de
matrimoni amb Quimet
■ Natàlia passa a ser Colometa
■ la relació amb Quimet s’acosta a al de amo-criada
○ Període de la República
2. REVOLUCIÓ (cap. 25 -35)

○ rebel.lió de Natàlia
■ coincideix amb la revolta social de la Guerra Civil
○ és un període de solitud per a ella
○ Cap.35: punt culminat de la novel.la
■ mort i renaixement de Natàlia
■ l'església simbolitza alliberament dels pecats, del patiment i dels mals de la guerra
● Natàlia oprimida i explotada carega simbòlicament amb el sofriment de la
guerra i del món
○ ‘Colometa, que darrera teu hi ha tota la pena del món’
3. ALLIBERAMENT (cap. 36-49)

○ Natàlia renaix al costat d’Antoni
■ aquest és un home honrat i comprensiu → renùncia a l’autoritat i el domini
■ troba amb ell la possibilitat de comunicació i d’amor que no va trobar amb Quimet
■ la seua identitat esdevé ‘senyora Natàlia’
○ Període la Postguerra
10

6. ESPAI I TEMPS:
- Analitza l’espai i el temps de la narració
No es concreta ni l’escenari ni el temps, però ho sabem pels referents
● Espai: no es un simple escenari d’acció, sino que té protagonisme propi i representa la vida de la
protagonista
○ L’obra ess situa a Barcelona
○ Llocs que apareixen a la novel.la: Carrer Gran de Gràcia, Plaça del Diamant, Carrer de
Montseny, Ramblat del Part, Parc Güell, Jardinets de Gràcia, Bar Monumental, Cinema Smart,
Montjuïc…
● Temps:
○ finals de la 1a República:
■ cap. 1-10 → del ball al casament
■ embaràs i naixement de l’Antoni
○ període de la II República
■ cap 14-25
■ proclamació de la II República
■ embaràs i naixement de la Rita
○ Guerra Civil (1936 - 39)

■ cap. 26-33
■ esclat de la guerra civil → Quimet se’n va al front → mort de Quimet i Cintet
■ canvi de feina de Colometa
■ bombardeig de la ciutat → entrada dels nacionals
○ Postguerra
■ segones núpcies de Natàlia
Hi ha poques referències concretes a l’època històrica, ya que es dona major importància al temps interior
de la protagonista
11

PREGUNTA 3B) RESPECTE A LA CONTEXTUALITZACIÓ:
I. Respecte al context històric ‘ literari de l’obra i la ubicació d’aquesta en la trajectòria de l’autora
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

- En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d’aquesta obra?
El context historicocultural que enmarca la creació d’aquesta obra es la postguerra i l’exili que va viure
l’autora a Suïssa als anys 60
● s’hi trata d’una època (el franquisme) de repressió cultural i censura literària
○ on existien moltes dificultats per a les dones que volien exercir l’ofici d’esprictores
● D’altra banda, pel que fa a les qüestions socials, l’autora ens mostra la lluita entre classes i l’explotació
laboral a què sotmetien els senyors rics als treballadors
○ així com el masclisme imperat a l’època
● Pel que fa al tema polític, la protagonista valora positivament la revolució dels republicans i la creu
necessària
○ encara que l’obra no té èmfasi ‘ideològic’ i polític.
2. REFERÈNCIES LITERÀRIES: FONTS I INFLUÈNCIES:

- Comenta les referències literàries que presenta l’obra (fonts i influències)
Gràcies a la seua afició per la literatura i per tindre accés a la literatura moderna mentre estava exiliada, recull
influència d’autors i corrents literaris de la primera meitat del s.XX
Autors:
● James Joyce → de qui pren el monòleg interior i el fluix de consciència de forma desordenada
● Franz Kafka → la sensació de malson i el procés d’alineació
● Marcel Proust → l’escriptor recrea experiències transformades pel record i fa un anàlisi minuciós i
detallat de les vivències
Influències ideològiques:
● La influència de la psicoanàlisi de Freud → el món del subconscient i dels somnis (així com la sexualitat)
● L’existencialisme → on s’expressa la desolació i el buit de la vida
○ transmet pessimisme i angoixa.
3. TRAJECTORIA DE L’AUTORA:
- Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autora (etapes o blocs) i digues algunes característiques
de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs)
1. Etapa de joventut:
○ abans de l’exili
○ el seu avi es una figura central i li encomana l’amor per la literatura
○ escriu Aloma → obra autobiogràfica
12

2. Etapa de maduresa:
○ s’inicia després dels anys d’inactivitat literària provocada per l’exili a Suïssa
○ té com a protagonistes a dones
○ La plaça del diamant
○ recorda el passat traumàtic que ella va viure i també la societat espanyola de l’època de
preguerra, Guerra Civil i sobretot postguerra
3. Etapa de vellesa:
○ torna de l’exili
○ període de plenitud literària i reconeixement públic
○ Mirall trencat → obra centrada en el pas del temps, la soledat i al mort
L’obra de Rodoreda presenta una evolució permanent

● però alhora hi són present dues constants:
○ la soledat
○ i una desencisada concepció de l’existència humana
4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL GÈNERE NARRATIU:

- Quines característiques generals presenta el gènere narratiu en el context de l’escriptura de l’obra?
1. Cobra major importància la psicologia dels personatges (no sols els fets o el context històric) →
teoría psicològica
○ el món del subconscient i dels somnis i la sexualitat
○ s’allunya de la crònica realista del s.XIX i s’aproxima a un realt íntim, personal i autobiogràfic
2. Incorpora les novetats tècniques de la:

○ novel.la europea → Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce
○ novel.la nord-americana → William Faulkner i John Dos Passos
3. S'emmarca dins del resistencialisme literari → que concep la llengua i la literatura com un mitjà de
preservació de la identitat catalana.
5. AUTORS DESTACATS DINS DEL GÈNERE:

- Quins altres autors destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins del gènere) (mín. 2). Aporta
algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests
● ENRIC VALOR:
○ Rondalles valencianes → recol.lecció i recuperació de la lexicografia valenciana
○ també va ser un novelista
○ represeneta la continuïtat de la tradició literària valenciana d’abans de la Guerra Civil
■ va ser un autor realista
● LLORENÇ VILLALONGA:
○ escriptor de novel.les psicològiques → Mort de dama i Bearn
● MANUEL DE PEDROLO:
13
6. ALTRES CORRENTS O MODELS DINS DEL GÈNERE:
- Quins altres corrents o models trobem en el context de l’obra (dins del gènere)? Explica les seus
diferències respecte al model o corrent en que s’inscriu l’obra.
Els anys 60 son un període caracteritzat per el resistencialisme literari

● en el que els màxims símbols de la identitat nacional catalana són la llengua i la literatura
Les tendències literàries preferides són:
1. Novel.la psicològica: emfasi en el mòn interior dels personatges, més que en la acció
○ Llorenç Villalonga
2. Realisme objectivista: interès pel context històric i polític, on es denuncien les injustícies
○ Enric Valor
3. Literatura fantàstica, humor i ironia: èmfasi en els aspectes irracionals, l’absurd i la fantasia
○ Manuel de Pedrolo
II. Respecte al context anterior o posterior al context propi de l’obra:
1. EVOLUCIÓ DEL GÈNERE NARRATIU:

- Evolució del gènere (narrativa) amb posterioritat al context d’escriptura de l’obra.
Els gèneres anteriors que trobem són la novel.la psicològica i el resistencialisme.
A partir de la fi del franquisme, esdevé un canvi social important on l’art i la literatura pretenen mostrar la
diversitat
● tot afavorit per la normalització del món cultural i la llibertat d’opinió
Procés de la narrativa:
● Anys 70:
○ d’una banda → continuació de l’obra narrativa dels escriptors de postguerra
○ d’altra banda → novel.la de trencament o novel.la experimental
■ influït per la narrativa llatinoamericana i la crisi del realisme anterior
○ Mercè Rodoreda
● Anys 80 - 90 → formes narratives més clàssiques

○ torna la narrativa de gènere i el realisme brut
○ Quim Monzó o Josep Lozano
● S. XXI → diversitat en el panorama literari de la narrativa, diversos gèneres, temes i estils
○ conviu el realisme amb l’existencialisme
○ el correct estètic predominant es el postmodernisme → on destaca l'eclecticisme (ruptura
entre realitat i ficció )
○ Jaume Cabré o Jesús Moncada
14

2. AUTORS DEL GÈNERE POSTERIORS:
- Quins autors/es destaquen en el gènere amb posterioritat al context d’escriptura de l’obra (mín.2)
Quines versemblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres respecte a
l’autora del fragment?
Els principals autors que destaquen en el gènere narratiu amb posterioritat al context de l’escriptura de l’obra
de Mercè Rodoreda són:
● Jesús Moncada
● Quim Monzó
● Josep Lozano
La principal diferència és que Rodoreda escrivia novel.les psicològiques

● en canvi, la Generació del 70 incorpora l’experimentalisme narratiu
○ que altera la norma narrativa utilitzant procediments transgressors (manipulació del codi
textual i temes oposats a l’ordre vigent)
III. Respecte a tot el període (postguerra i actualitat)
1. ALTRES AUTORES DE L’ÈPOCA:

- És destaca la presència d’autores en el context de l’escriptura de La plaça del diamant? I amb
posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel.listes, poetesses,
dramaturgues o asssagistes) que destaquen en el període queva de la postguerra a la actualitat
(mín. 4 autores, vinculades almenys als 2 gèneres)
La postguerra s’hi tracta d’una època en que poques dones s’atrevien a ser escriptores,
● ja que les dones estaven relegades a les feines de la casa
● Novel.listes / narradores dels anys 60: M.Aurèlia Capmany
● Novel.listes de la Generació del 70: Isabel-Clara Simó
● Dramaturgues: Lluïsa Cunillé
● Poetesses: M. Mercè Marçal
● Assagistes: M. Aurèlia Capmany
15

La Plaça Del Diamant

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Plaça Del Diamant

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

valencia-literatura-La-placa-del...

Lengua Valenciana y Literatura II

1º Prueba de Acceso a la Universidad

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

2. Conflicte polític i social → lluita de classes

3. El problema de la identitat: com sobreviure a una societat que li imposa l’autoanul.lació.

El personatge passa per 3 etapes:

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

4. ANTONI I RITA: fills de Natàlia i Quimet

5. SENYORA ENRIQUETA: figura maternal i amical molt important per a Natàlia

6. MARE D’EN QUIMET:

7. CINTET: amic de Quimet → moren junts a la guerra

8. MATEU: amic d’en Quimet

9. VICENÇ: promès i marit de la Rita

10. JULIETA: amiga de Natàlia.

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

● Persones: els personatges de l’obra, el marc on apareixen i la seua evolució

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

Apareix una narradora omniscient protagonista → narradora homodiegètica

Fa la narració en 1a pers per afavorir la identificació del lector amb el personatge

Utilitza 2 tècniques narratives:

2. MONÒLEGS INTERIOR: fets narrats en present

○ l’arribada dels coloms és l’inici dels grans problemes

● 2n matrimoni → etapa d’optimisme i bellesa

● També són un símbol de la maternitat angoixa i claustrofóbica

2. EMBUT: representa l’angoixa de Natàlia que cada vegada va a més

○ també representa l’opressió i la mort → intent de suicidi col.lectiu

○ Entra a la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

6. CRIT: canalitza la sortida de l’angoixa acumulada

7. CARGOL DE MAR: simbolitza pau i harmonia

8. FLORS I MÓN VEGETAL: símbol de pau, equilibri i harmonia

○ apareixen a l’aparador de la botiga

10. CINTA DE GOMA:

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

○ al final esdevé un element positiu

14. EL QUADRE DE LES LLAGOSTES: representa la diferenciació de sexes

○ està a casa de la senyora Enriqueta

16. LES RATES: envaeixen l’espai de Natàlia, → com els coloms

○ també simbolitza una idea negativa de la maternitat

18. EL BALL AMB EL FILL: significa la reconciliació de la protagonista amb la maternitat

19. Rita, amagant que està enamorada: aconsegueix sotmetre a Vicenç

○ també veu objectes rodons a l'església

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

○ Presenta una escriptura parlada, amb veu col.loquial, on destaquen l’oralitat i la

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL LITERARI:

3. El caràcter oral de l’obra és molt marcat i sembla l'escriptura parlada

4. Ús de la 1a persona: expressió de sentiments íntims

5. Ús de diminutius: per marcar la seua innocència i fragilitat

6. Descripcions detallades, on utilitza els símbols

2. REVOLUCIÓ (cap. 25 -35)

3. ALLIBERAMENT (cap. 36-49)

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

○ Guerra Civil (1936 - 39)

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

I. Respecte al context històric ‘ literari de l’obra i la ubicació d’aquesta en la trajectòria de l’autora

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

2. REFERÈNCIES LITERÀRIES: FONTS I INFLUÈNCIES:

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

L’obra de Rodoreda presenta una evolució permanent

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL GÈNERE NARRATIU:

2. Incorpora les novetats tècniques de la: