PAU La Placa Del Diamant

preguntes-PAU-la-placa-del-diama...
CLARA_Mente23
Lengua Valenciana y Literatura II
1º Prueba de Acceso a la Universidad
PAU Comunidad Valenciana
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
QUESTIONS:
a) RESPECTE AL CONTINGUT DE L’OBRA:
1. Quins referents o elements de la realitat trobem ( persones, noms de lloc,

esdeveniments, objectes...) en aquest fragment de la novel·la? Tenen relació amb el
marc espai temporal general de l’obra (època i espais)?
L'obra se situa a la ciutat de Barcelona, al barri de Gràcia, de finals dels anys 20 fins
als 50. Al capítol XIV, Natàlia fa una breu descripció de com reben ella i el Quimet el
nou sistema de govern. Conta que el dia de la proclamació de la Segona República
(1931-1939) el seu marit Quimet va començar a eixir amb la bandera republicana al
carrer, la qual feia voleiar. Per altra banda, ella sent una gran esperança i,
estranyament, comença a caminar cap als problemes més grans que la van assetjar
bona part de la seua vida posterior. Podem afirmar, doncs, que hi ha un
paral·lelisme entre la vida personal de la Natàlia i la història col·lectiva dels
ciutadans dels nostre país. El temps històric de la narració es refereix a
esdeveniments reals i té una importància cabdal, i de fet influeix de manera
decisiva en la vida de Colometa, la novel·la gira al voltant d’uns fets cabdals per a la
societat catalana del segle xx: la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra.
És fàcil trobar en molts passatges, tant de manera explícita com implícita,
referències al fets històrics que emmarquen la trama.
Esdeveniments històrics reals que poden eixir:

- Les festes majors de Gràcia als capítols I-IX
- La proclamació de la República al capítol XIV (14 abril 1931)
- L’esclat de la Guerra civil al capítol XXVI (18 de juliol 1936, els llums blaus durant la
guerra, la fam...)
- Final guerra: l‘ocupació de Barcelona (Cap. XXXIII: El carrer dels tancs, després la
misèria, la postguerra...)(26 gener 1939)
2. Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra (es triaran

moments especialment significatius quant al desenvolupament).
Aquest fragment narra el moment posterior al moment en què Natàlia acaba de

conèixer el Quimet ballant a "La plaça del Diamant". Durant aquest li canvia el nom
pel de Colometa. El fragment se situa als temps que precedeixen la República, al
principi de la novel·la, en ells, Natàlia perd la seua identitat i comença a estar baix
la submissió del seu home. Amb el pas del temps i mentre ocorren fets històrics,
com la proclamació de la República, la situació va anar empitjorant i evolucionant
(tant en la part social com personal). En aquest moment mostra doncs, la relació
home-dona marcada pel masclisme, on ella és mestressa de casa i s’enfronta al
mals de caps “petits”. Més endavant vindran els mals de caps grossos amb la
Guerra Civil, la revolta interna de Natàlia contra els coloms i els problemes greus de
la postguerra i la recuperació de la seua identitat, després d’acceptar el treball que
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8667142
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
li dona l’Antoni, i la recuperació de la seua personalitat. Respecte a l’estructura de la
novel·la ens trobem a la primera part.
3. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o

principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?
Natàlia:
És la protagonista de l'obra i, per tant, és el personatge més ben caracteritzat i al
mateix temps el més ric. És una dona jove (al principi de la novel·la) que pertany a la
classe treballadora. Al llarg de la novel·la, no hi ha moltes descripcions d’ella, però sí
ens conta com es veu ella mateixa, fent referència al seu caràcter: se'ns presenta a
l'inici com una dona innocent, fàcil de dominar i no sap dir que no. És una dona que
empatitza amb les persones, sobretot amb Mateu, quan la seua dona el tracta
malament. I també és prou submisa, ja que fa cas d’allò que diu el seu marit. Com
es veu al fragment...
El personatge de Natàlia evoluciona al llarg de l'obra perquè comença sent innocent

i submisa fins al punt de perdre la seua personalitat com a dona de Quimet, la seua
submissió anirà creixent fins que molt angoixada, decideix acabar amb els coloms
(símbol de la seua opressió), poc a poc es fa més forta amb la revolució interna que
suposa expulsar els coloms. S’enfronta a la situació social que provoca la guerra,
sola i també a la postguerra, moments que pren decisions. Amb l’Antoni, encetarà el
camí per buscar-se a si mateixa, cosa que aconseguirà quan trenca amb el seu
passat i es fa conscient de qui és i que té.
Quimet:
És el primer marit de la protagonista, mor lluitant al front d’Aragó. És descrit
físicament amb detall, a diferència d’altres personatges, de forma sensual, ja que la
protagonista se sent atreta. Actua de contrapunt de la protagonista i es mostra
impulsiu, dominador, autoritari i masclista. Porta les regnes de la relació que
decideix en una nit i proposa a Natàlia una relació home-dona entesa com una
element de submissió (de la dona a l’home). Natàlia es deixa dur per una
personalitat més expansiva i a poc a poc es mostrarà com un personatge dominant
i egoista que anul·la la personalitat de la protagonista, li canvia el nom a Colometa,
la culpabilitza en tot moment, li imposa la maternitat... S’implica en la revolució i la
guerra de manera directa, amb la qual cosa deixa Natàlia tota sola en moments
molt difícils. Quan mor a la guerra, això comporta un alliberament per a Natàlia. Al
fragment...
Antoni: És l’adroguer de les veces i el segon marit de Natàlia. La seva descripció

física contrasta amb la del primer marit, per ser molt breu i perquè no insinua cap
element eròtic. Ell salva la Natàlia i el seus fills de la mort, quan li ofereix feina i
menjar en un moment de gran misèria. És bondadós. Respecta, estima i protegeix la
Natàlia. S’acaba casant amb ella i la unió de la Natàlia amb l’adroguer es
si lees esto me debes un besito

Lengua Valenciana y Literatu...
Banco de apuntes de la
constitueix com una relació asexual, ja que ell és “inútil del mig”, com es diu a la
novel·la. Amb el casament, Natàlia aconsegueix l’estabilitat econòmica i
sentimental, la qual cosa marca l’inici de la recuperació de la seua identitat. L’Antoni
és, al contrari que Quimet, un personatge que dona a la Natàlia tendresa i afecte.
Amb ell, la Natàlia no està sotmesa, i es marca l’inici de la llibertat de la Natàlia i de
la seva identitat individual. És l’exemple d’unes relacions home-dona basades en el
respecte. Al darrer capítol, Natàlia mostra el seu amor per ell.
Altres personatges:
Hi ha una gran riquesa de personatges menys importants argumentalment però que
aporten matisos:
La senyora Enriqueta: figura maternal per a Natàlia, que critica Quimet i sempre
desperta Natàlia a la realitat. Intenta ajudar-la sempre que pot i ella li conta els
seus problemes. Substitueix una mare morta i un pare absent, destaca que es
puguen donar relacions maternals sense el caràcter biològic.
Antoni i Rita: són els fills de la Natàlia. Representen una càrrega, al principi, ja que
són la seua responsabilitat, la qual recau només en la dona. Per altra banda,
representen l’amor matern. Els descriu a partir de la veu de Natàlia, com sempre,
d’ell diu que és obedient i recollit. Sempre vol estar a casa, amb el seu padrastre,
amb el qual manté una boníssima relació. Vol ser com ell, estar amb ell i treballar
amb ell, no és casual que es diga Antoni, com si fos el seu fill biològic.
En canvi, ella és més semblant a Quimet, en la forma de mostrar els sentiments i

reprodueix amb el seu promés les actituds de son pare amb la Natàlia. Representa
l’antítesi del seu germà, ella vol estudiar, anar-se’n de casa, viatjar i volar...vol ser
hostessa de vol. Finalment es casarà i es quedarà prop, després de fer patir Vicenç,
el seu promés.
4.Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres

temàtiques són característiques d'aquesta obra?
La temàtica que es veu al fragment és la maduració, la presa de consciència i

l’alliberament de la protagonista (tema global de l’obra): l’evolució per a
Natàlia-Colometa és un procés llarg i dolorós que només acaba al darrer capítol. Al
fragment, es veu com es tanca l’obra amb l’alliberament de l’opressió del passat i
l’esperança simbolitzada en els ocells i l’amor al marit actual. Al capítol final, Natàlia
trenca amb la vida vella amb el ganivet que tatxa “Colometa” i un “crit d’infern” a la
plaça del Diamant. Arriba el moment de l’alliberament i la tornada a la seua
identitat actual. Un altre tema important a la novel·la que es veu al fragment, és
l’amor, ja que apareix l’amor de maduresa al segon marit, Antoni, que es mostra de
forma tendra, li tapa el melic i el protegeix ja que no vol perdre’l. Contrasta amb
l’amor romàntic, el del primer marit, Quimet, el qual deriva en un infern. Relacionat

amb el tema anterior, trobem les relacions home-dona, on es mostra la dona com un
ésser anul·lat i submís, contrastant amb la relació de respecte i tendresa del segon
marit.
Altres temes que podem trobar a la novel·la són: la soledat (“sempre sola cuidant els
fills”), l’absurditat de l’existència ( “a mi, em passava que no sabia ben bé perquè
era al món”), el pas del temps, com un element intern que ens ajuda a madurar i el
paral·lelisme entre la vida personal de Natàlia i la història recent de Catalunya
(República-guerra-postguerra i les seus conseqüències) vista a través d’uns ulls
senzills d'una persona del poble,
5. Descriu les característiques de la veu narrativa en la novel·la llegida. Relaciona-les

amb les que pugues trobar en aquest fragment.
La narradora d'aquest text és la protagonista, parlem, doncs, d'una narradora

interna que relata des d’una edat ja madura en primera persona i amb les seues
paraules, la seua vida, això és, usa el monòleg autobiogràfic. Al llarg de tota l'obra,
utilitza la tècnica d’escriptura parlada, centrant-se sempre en ella mateixa i com si
estiguera parlant amb algú que l’escolta, com es veu al fragment en.... Amb aquest
recurs la narradora aconsegueix que la narració adopte un punt de vista subjectiu
que et fa identificar-te amb la protagonista i que impedeix interpretar de forma
imparcial les accions dels altres personatges.
Per altra banda, en alguns moments, la narradora fa servir el monòleg interior per a
introduir reflexions i pensaments, amb la tècnica del pensament fluid, parla amb si
mateixa, “vola, vola Colometa...” i així aconsegueix que els lectors senten l'activitat
mental de la protagonista (oracions curtes, inconnexes...).
[ L’estil de la veu narrativa d'aquest text es mostra amb un registre col·loquial,

utilitza frases curtes amb el predomini de la juxtaposició i de les frases coordinades:
"I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrere". El lèxic utilitzat és col·loquial, amb la
utilització d’expressions populars Com es veu al fragment en ... També usa sovint
frases fetes amb les quals aconsegueix un llenguatge fresc, en conclusió, busca un
llenguatge àgil i semblant al que s'usa oralment. Això es combina i contrasta amb la
poeticitat del llenguatge, on abunden les metàfores de gran bellesa i capacitat
expressiva. L'autora, doncs, té com a intenció última, contar la història d’una dona
del barri popular de Gràcia amb un llenguatge popular propi de les persones de
l’època.]
6. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment. Explica la funció dels símbols
en La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l’obra.
Al fragment observem el símbol...

Els coloms són un element central en l'obra, es relacionen amb el nom ”Colometa”
que Quimet dona a Natàlia, i per tant, amb la seua submissió i pèrdua d’identitat.
De fet, els coloms en la novel·la adquireixen un sentit que no coincideix amb el
tradicional, normalment són un símbol de pau i llibertat, però a la novel·la
simbolitzen opressió, angoixa i infelicitat. Es troben lligats a l’evolució de la
protagonista: a mesura que n’augmenta la presència, creix la seua angoixa, i a poc
a poc van ocupant el seu espai de manera obsessiva. La decisió de Natàlia d’acabar
amb els coloms és la mostra de la nova voluntat de rebel·lar-se contra una situació
familiar opressiva i angoixant. Es relacionen amb el Quimet i el matrimoni, ell els
porta a casa i els va cedint espai, i per això, simbòlicament, el darrer colom mor el
mateix dia que Natàlia rep la notícia de la mort del marit. Els coloms, evolucionen
com a símbol i en la maduresa de la protagonista, al seu record són els ocells que
ella alimenta i cuida, es converteixen en un símbol del passat que la senyora Natàlia
fa més bells amb la distància, l’anomenen “la senyora dels coloms”.
L’embut té un sentit de reforç per als coloms i simbolitza l’angoixa progressiva

motivada per una vida plena de dificultats, idea visual, relacionada amb la seua
forma de con invertit que s’estreteix cada cop més. Significativament entra a la
casa junt amb els coloms (cap. XII), i té un paper essencial en el moment de
màxima desesperació de la protagonista ja que serà l’element triat per a suïcidar-se
(cap. XXXIV).
Els llaços que la mare de Quimet col·loca per tot arreu i que Natàlia empra per a
empaquetar pastissos simbolitzen el paper decoratiu destinat a les dones, tenen per
tant també un sentit opressiu. Les balances dibuixades a l’escala de la casa són
símbol de l’equilibri que Natàlia tracta de recuperar. El ganivet de l’últim capítol és
un símbol d’alliberament, per li serveix per tatxar el nom de Colometa, a la seua
antiga casa, com una mena d’exorcisme del passat. Les flors (potser els símbols més
recurrents en l’obra de Rodoreda) tenen una multiplicitat de sentits, en alguns
passatges simbolitzen la infantesa i la joventut, el temps de la felicitat.
L’ús dels símbols és un dels recursos més característics de tota la narrativa

rodorediana. Un símbol és un element de la realitat, que adquireix una altra
significació generalment abstracta (una idea, un sentiment) per raó d’una
comparació que és interpretable, no unívoca. En la novel·la, els símbols tenen un
paper essencial, perquè permeten a l'autora dotar a alguns elements de la trama
d’una significació i un sentit que, amb la simplicitat (aparent) de la veu de la
protagonista, aquesta no podria introduir de manera creïble.
7. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les

característiques bàsiques del corrent, subgènere o model.
La plaça del Diamant, en la seua totalitat, és una novel·la psicològica. Representa
així, els pensaments de la protagonista en diàlegs interns. Aquest tipus de novel·les
tenen la intenció de mostrar l’interior dels personatges, les seues motivacions,
desitjos, ambicions, estats d'ànim, conflictes psicològics, etc. Observem també, com
es dona més importància a l’acció interna (al que passa al cap dels personatges)
sobre l’externa (les accions). Per això es diu que ens trobem davant d’una novel·la de
personatges, o en aquest cas, de personatge, abans que davant d’una novel·la
d’acció. Les tècniques més habituals són el flux de consciència, l’escriptura parlada i
monòlegs: l'escriptor dona la paraula al diàleg interior dels personatges fent aflorar
els seus sentiments o pensaments a través de l'escriptura. Totes aquestes tècniques
es troben a la nostra novel·la. La novel·la psicològica, en definitiva, aprofundeix en
la condició humana, Per això, a aquestes novel·les el desenvolupament de l'acció
queden en un segon pla respecte a allò fonamental a la novel·la psicològica: els
personatges i la seva caracterització perfecta perquè el lector puga empatitzar amb
ells. Clarament, la caracterització de Natàlia i la visió del món que ella ens dona són
el més important de la Plaça del Diamant.
b) RESPECTE DEL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI DE LA UBICACIÓ DE L’OBRA EN

LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTOR O AUTORA:
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?
En els primers anys de la postguerra, el silenci imposat pel nou règim a les
manifestacions culturals en altres llengües i la persecució dels escriptors contraris al
règim van traslladar la vida literària a l’exili i a la clandestinitat. A pesar que la
postguerra estricta acabà en 1959, el panorama cultural tardarà encara a assolir la
normalitat. El règim franquista es consolidà internacionalment al llarg dels anys
cinquanta i experimenta un lleu avançament econòmic; això permetrà que s’active
el panorama cultural. A finals dels 50 i al llarg dels anys seixanta, es crearan
editorials com Edicions 62, s’eliminarà l’obligació de passar censura prèvia (que no
s‘ha de confondre amb la desaparició de la censura) i apareixeran revistes culturals
que influiran en la literatura catalana que aconseguirà un major espai públic
progressivament.
Mercè Rodoreda escriu La plaça de Diamant a Ginebra, on viu en aquells anys,
després d'haver passat una primera etapa d’exili a França. Reprendrà, després
d’anys de silenci, la publicació en editorials catalanes a partir de 1958. Tot i això, la
repressió es mantindrà fins a la fi del règim franquista i és innegable que l’existència
d'una censura de caràcter lingüístic, ideològic i moral va condicionar les creacions
d'escriptores i escriptors.
2. Quines característiques generals presenta el gènere (el teatre, la narrativa, la

poesia o l’assaig) en el context d’escriptura de l’obra?

La narrativa dels anys cinquanta va vindre determinada pel panorama polític del
moment. Aquesta va ser molt diversa degut a la prohibició de reunir-se i compartir
experiències, el que va fer que no existira una generació de novel·listes amb
característiques comunes. A més, per la dificultat de llegir autors estrangers es
continuaren utilitzant models d’abans de la guerra com la novel·la psicològica de
Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga o la novel·la realista d’Enric Valor.
També cal esmentar els autors de l’exili, que desenvoluparen una narrativa
testimonial, amb la qual explicaren les seues experiències durant la Guerra Civil, als
camps de concentració o als nous països. Són exemples Pere Calders i Ferran i Pol. A
finals dels anys 50, aparegueren les novel·les de caràcter existencialista, a partir
d’autors francesos com Sartre i Camus que van influir en la narrativa de Maria
Aurèlia Capmany. Per últim, als anys 60, s’introduirà el realisme històric o social, que
triomfava a Europa, i descrivia la vida i la situació de misèria que vivia la població.
3. Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins

del gènere)? (mínim 2 autors/es) Aporta alguna dada sobre l’obra (obres destacades
i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.
Llorenç Villalonga va nàixer a Palma el 1897, en una família d’antics propietaris

rurals. Estudià medicina i s'especialitzà en psiquiatria a París. Després de la Guerra
Civil va publicar, Bearn o La casa de les nines, la seua obra més important. En ella,
hi retrata molt bé la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la seva
desaparició. Un dels temes principals de Bearn és la impossibilitat de conèixer la
veritat. Altres temes són: amor de joventut front al de maduresa i el pas del temps...
La seua obra es classifica dins de la novel·la psicològica.
Pere Calders. Es va donar a conèixer com a escriptor abans del 39, però la seua
fama de narrador original va arribar més tard. Exiliat a Mèxic, del 39 fins al 62, any
que va retornar a Catalunya. Calders va publicar al 55 les Cròniques de la veritat
oculta, recuIl de contes que el va consagrar com a escriptor. Els personatges dels
contes de Calders solen ser atípics i conformistes amb la realitat quotidiana en què
viuen, de manera imprevista un fet il·lògic o màgic trasbalsa la seua existència o la
qüestiona. El fet extraordinari o il·lògic
fa veure l’absurditat de la veritat acceptada, convencional, i deixa oberta la
possibilitat d'entreveure una veritat oculta, més real i més plena.
4. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/a (etapes o blocs) i digues algunes

característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte d’altres etapes o blocs).
L’obra de Rodoreda s’estudia dividida en tres etapes: els anys de joventut, de

maduresa i de vellesa. Els primers duren fins a la guerra civil, i a ells pertany, Aloma,
única obra que Rodoreda salvarà d’aquesta etapa i la més autobiogràfica. Més de
dos dècades després de la seua etapa de joventut i de que la seua trajectòria
ascendent es veiera truncada pel triomf franquista, l'exili i la Segona Guerra
Mundial, trobem els anys de maduresa, durant els quals escriu La plaça del

Diamant, (1962). A aquesta etapa, tant des d'un punt de vista tècnic (domini
estructural i estilístic), com des d'un punt de vista temàtic mostra la seua evolució i
perfeccionament. Les obres d'aquest període mostren heroïnes que recorden el seu
passat i manifesten la certesa d'haver perdut la joventut. A més a més, fa servir
l'estructura de final obert que pretenen certa esperança de felicitat. Al darrer
període, etapa de vellesa, introdueix la fantasia amb obres com La mort i la
primavera. Els personatges tant masculins com femenins arriben a vells i moren, els
finals es tornen tancats. S'ha de destacar també que les relacions entre els homes i
les dones han evolucionat i ja no són tan antagòniques com en l'etapa dels anys
d'aprenentatge.
5. Quin altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere)?
Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra (La
plaça del Diamant)
La narrativa de postguerra es mou entre la repetició dels models estètics anteriors i

l’exploració dels nous. Conviu la novel·la psicològica de Mercè Rodoreda i la novel·la
realista vuitcentista d’Enric Valor, amb la ironia i fantasia de Pere Calders. Als 40,
els novel·listes coneguts es van veure abocats al silenci, la narrativa testimonial,
serà una de les més conreades per la necessitat de contar les experiències viscudes
durant els períodes de guerra, destaca Incerta glòria de Joan Sales. A la dècada
dels 50, observem que la creació d’una infraestructura editorial serà més important
que importar els nous corrents europeus i nord-americans però prompte, a finals
dels 50 i els 60, com la societat ho demandava, van arribar novel·les que conreaven
el realisme social o neorealisme (és més important mostrar situacions d’injustícia
social, en tercera persona i el món exterior i la col·lectivitat són més importants que
el món interior i la individualitat del personatge) i els corrents existencialistes
(relacionats amb el moviment filosòfic que s’escampava per Europa i analitzava la
buidor de l’existència després de les guerres), aquest últim va influir molt en autors
com Maria Aurèlia Capmany i Josep Iborra. Per acabar, durant el final de la
postguerra naix la nostra novel·la policíaca gràcies a Manel de Pedrolo.
ESTUDIAR FINS ACÍ // EL QUE SEGUEIX FAREM UN CONTROL PER PUJAR NOTA
A LA SEGONA AVALUACIÓ
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------
6. Com evoluciona el gènere (la narrativa, la poesia o l’assaig) amb posterioritat al
context d’escriptura d’aquesta obra? Quines característiques presenta?
En arribar la democràcia, caminem cap a la normalització. Cal destacar dos fets que
hi contribuïren: el reconeixement de les llengües autòctones com a cooficials i la
incorporació del català a l’ensenyament. Els canvis produïts influeixen també en el
circuit literari ja que les subvencions i el mercat del llibre escolar contribueixen a
crear un sector editorial potent i augmenten les vendes (Ed. 62, Ed 3i4). El final de la

dictadura possibilita canvis en la narrativa dels anys 70 perquè s’obri el contacte
amb les novetats de les literatures estrangeres i perquè ja no hi ha censura, el que
permet abordar nous temes com el sexe, les drogues o la memòria històrica.
Als anys 70 hi ha una generació de narradors amb un fort afany de renovació i de
rebuig del model anterior, el realisme social dels 60, la narrativa experimentalista.
Aquesta suposà la preocupació per la forma i l’aparició de noves tècniques
narratives (la multiplicitat de narradors; els salt continus en el temps, la introducció
d’elements meravellosos o fantàstics...) als relats. Alguns exemples són les obres de
Terenci Moix o Quim Monzó.
A partir dels 80, el panorama és divers, es fa novel.la de gènere (de molts gèneres
diferents), adreçada a un públic massiu, trobem novel.la eròtica, de terror i misteri,
de ciència-ficció , policíaca... Jaume Fuster i Ferran Torrent són autors d’aquest
període. La novel.la històrica i testimonial té molt d’èxit (per influència estrangera),
ací es fan novel·les que recreen episodis i personatges de la nostra història com a les
obres de Josep Lozano. També es desenvolupa la narrativa infantil i juvenil, amb
autors que escriuen per a tots els públics, obres de qualitat com Manel de Pedrolo,
amb El mecanoscrit del segon origen i Carme Miquel. Per acabar, gràcies a la
literatura nord-americana apareix el corrent del realisme brut o narrativa urbana
que reflecteix els aspectes sòrdids i absurds de la vida a la ciutat, això es veu als
contes de Quim Monzó o Toni Cucarella.
7. Quins autors o autores destaquen en el gènere (la narrativa, la poesia o l’assaig)

amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? (mínim 2 autors/es) Aporta
alguna dada sobre l’escriptura (obres destacades i/o característiques bàsiques)
d’aquests altres autors o autores.
Quim Monzó (1952) inicia la seua trajectòria literària amb una producció
experimental, obres que més tard, ha rebutjat. És autor de les novel·les com La
magnitud de la tragèdia i de diversos reculls d’articles, un gènere literari que ha
conreat de forma brillant; però sobretot és reconegut com a contista, amb volums
com Uf, va dir ell i El perquè de tot plegat, entre altres. Els temes recurrents de la
seua obra tracten la infelicitat humana: la impossibilitat de satisfer el desig, el món
concebut com a laberint hostil, la precarietat del control de les nostres vides o la
fragilitat dels papers que representem.
Carme Riera (i948) presenta una obra molt àmplia i variada que es pot classificar en
tres línies estètiques principals: l’estil intimista, confidencial i poètic que domina en
la primera etapa, amb títols com Te deix, amor la mar com a penyora (1975) contes
que la donen a conéixer; les novel·les d’ambientació històrica com Cap al cel obert
(2000); i per últim, les obres de registre irònic o satíric com a L’estiu de l’anglès
(2006). Els temes recurrents a l’obra de Riera són la indagació en la identitat del
subjecte, la recuperació de la memòria i la reflexió sobre la literatura.
8. És destacada la presència d’autores en el context de l’escriptura de la Plaça del
Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment i parla d’altres autores
(novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que
va de la postguerra a l’actualitat. Mínim quatres autores de diferents gèneres.
Maria Beneyto, València (1925). Poeta i narradora pertany a la generació de
postguerra, amb Vicent A. Estellés i Joan Fuster. Es donà a conèixer en castellà però
publicà la seua millor novel·la, La dona forta, en valencià. I, en poesia, una de les
obres importants és Vidre ferit de sang. Tracta temes com l’angoixa del pas del
temps, el que hagués pogut ser i mai serà i la presència de la mort als objectes i
paisatges que ens envolten. Li concediren el Premi d’Honor de les Lletres
Valencianes
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918). Novel·lista, autora de teatre i assagista.
És una de les escriptores catalanes més polifacètiques, al 59 fundà amb altres
l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va exercir de professora, actriu i directora. En
aquesta etapa és quan apareixen les seues novel·les més importants El gust de la
pols i Un lloc entre els morts. Les seves novel·les transcorren en un món fosc, gris i
fred, d'evident significació simbòlica. Mostren la sensació que el temps s'ha aturat i
que no hi ha cap esperança de futur.
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona 1952). Coneguda sobretot com a poeta, però
també assagista, i novel·lista, dedicà la seva obra i la militància feminista a
investigar sobre què era ser dona en el món en què li va tocar viure. Amb el recull,
Llengua abolida, fa al·lusió a la veu de les dones, silenciada en la història, de la
mateixa manera que la cultura de les classes oprimides o la història dels pobles
sense estat. El volum reunia els seus primers llibres publicats, Cau de llunes, entre
altres.
Montserrat Roig (Barcelona al 1946) És novel·lista, també periodista i per tant,

assagista. En la seua obra mostra la fotografia d’un país i un moment històric, amb
una perspectiva d’esquerres, democràtica i feminista, i amb dos components: la
tendresa i el desig de transformar. Als seus llibres, el feminisme dels setanta la va
dur a explorar amb obres com L’hora violeta. Va treballar també la mirada històrica
amb la seva investigació sobre Els catalans als camps nazis, un llibre que va marcar
la seva obra i la seva vida traçant-hi un abans i un després.
10

Mira el següent full si vols afegir la informació sobre quin és el paper de les dones a
aquest dos períodes
Durant la postguerra ens trobarem amb una alta densitat d’obres en català
produïdes per dones (dones que havien sigut educades en els valors de llibertat i
igualtat republicans). Patiran, però, durant el franquisme, la invisibilitat quasi total
per dues causes, el seu gènere (ser dona) i la seua vinculació cultural i lingüística
(escriure en català). Les escriptores valencianes i catalanes d’aquest període
comparteixen, si més no, quatre característiques bàsiques: el fet de ser dones i no
amagar-ho – no escriuen amb pseudònims masculins –; la tria del català com a
vehicle d’expressió -encara que algunes seran bilingües-; el fet d'haver nascut abans
del 36; i la seua vinculació al seu territori i cultura (a més de la llengua).
Maria Beneyto i Cuñat (València 1925-2011). Poeta i narradora, Maria Beneyto

pertany a la generació valenciana de postguerra, juntament amb Vicent A. Estellés i
Joan Fuster. Amb més d’una trentena d’obres entre poesia, novel·les i relats, és una
de les escriptores més sòlides del País Valencià. Nascuda a València el 14 de maig
de 1925, va viure a Madrid fins el 1937 quan, en plena guerra civil, els Beneyto
tornaren a València. Es donà a conèixer com a poeta en castellà amb Canción
olvidada (1947). Tanmateix l’animaren a escriure en valencià i publicà diversos
poemaris, la seua novel·la més important és La dona forta (1967) i la plenitud
poètica arribà amb Vidre ferit de sang (1977). Li concediren el Premi d’Honor de les
Lletres Valencianes (1992).
A cavall entre el simbolisme líric i el realisme social, la poesia de Maria Beneyto ens
submergeix dins l’angoixa del pas del temps, l’evocació del que hagués pogut ser i
mai serà, i la presència de la mort als objectes i paisatges que ens envolten.
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i
assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. El seu prestigi
com a narradora li arribarà el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 fundà amb altres
l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de
directora i de traductora. En aquesta etapa és quan apareixen dues novel·les
bàsiques en la seva producció, El gust de la pols i Un lloc entre els morts (68).
Les seves novel·les transcorren en un món fosc, gris i fred, d'evident significació
simbòlica. Mostren la sensació que el temps s'ha aturat, que no hi ha cap esperança
de futur. Això creava físicament en el lector (per la forma de la narració) la sensació
d'ofegament. Com a assagista, dedica molts articles i estudis al tema de la dona i
també a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. Es dedica també
al guionatge de ràdio i televisió.
A la dècada dels setanta aflora tota una generació d’escriptores, de narradores i

poetes, que permet parlar d’una certa normalització de la cultura catalana.
Normalització històrica, respecte al trencament que implicà la Guerra Civil i el
franquisme, i normalització de gènere, respecte a l’equiparació amb escriptors
masculins de la mateixa generació que també s’incorporaven a l’escriptura als anys
11

setanta. Moltes autores començaren a desenvolupar amb normalitat –i en alguns
casos amb èxit – la seva obra a partir dels anys 80. Obtenen premis, les editorials
promocionen la seva obra i els diaris publiquen articles de crítica favorables. A més
a més, reben el reconeixement d’un ampli públic lector, primer àvid de llegir en
català i de llegir sobre temes nous o vedats fins al moment, en què són centrals el
sexe i les relacions amoroses no canòniques.
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona 1952-1998). Coneguda sobretot com a poeta,
però també professora, traductora, assagista, i novel·lista, va dedicar la seva obra i
la militància feminista en el camp cultural a buscar el significat de ser dona en el
món en què li va tocar viure. Va saber alertar sobre la falta de representació
simbòlica d’aquestes i va construir-ne una veu potent. El títol amb què recollí l’any
1989 la seva obra poètica, Llengua abolida, fa al·lusió a la veu de les dones,
silenciada en la història, de la mateixa manera que la cultura de les classes
oprimides i la història dels pobles sense estat. El volum reunia els seus primers llibres
publicats: Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta... Morí víctima de càncer al 1998.
Montserrat Roig (nascuda a Barcelona al 1946) creix i arriba a la joventut en un

moment en què aquesta s’uneix a la lluita antifranquista (ella, per exemple, milità al
PSUC durant la dictadura i la transició). És una autora imprescindible de la literatura
catalana, tant en la seva vessant de novel·lista com en la de periodista i per tant,
assagista. La seva obra és la fotografia d’un país i un moment històric, enquadrada
en una perspectiva d’esquerres, democràtica i feminista, amb un filtre impregnat de
dos components: la tendresa i l’anhel transformador. Hi ha als seus llibres, una
voluntat política forta, pedagògica en la direcció d’alterar les idees rebudes i
d’explorar els marges vitals dins del marc de la llibertat de les dones. El feminisme
dels setanta va ser la via i mitjà de coneixement –El temps de les cireres (1975) o
L’hora violeta (1980)–. Va treballar també, i no sense relació, la mirada històrica
amb, per exemple, la seva investigació sobre Els catalans als camps nazis, un llibre
que va marcar la seva obra i la seva vida traçant-hi un abans i un després. És aquest
un dels punts, tal vegada centrals, en l’anàlisi de l’obra de la Roig. El va publicar al
1977. Va morir l’any 1991, a l’edat de 45 anys, víctima d’un càncer.
12

PAU La Placa Del Diamant

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PAU La Placa Del Diamant

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

preguntes-PAU-la-placa-del-diama...

Lengua Valenciana y Literatura II

1º Prueba de Acceso a la Universidad

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

1. Quins referents o elements de la realitat trobem ( persones, noms de lloc,

Esdeveniments històrics reals que poden eixir:

2. Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra (es triaran

Aquest fragment narra el moment posterior al moment en què Natàlia acaba de

3. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o

El personatge de Natàlia evoluciona al llarg de l'obra perquè comença sent innocent

Antoni: És l’adroguer de les veces i el segon marit de Natàlia. La seva descripció

si lees esto me debes un besito

En canvi, ella és més semblant a Quimet, en la forma de mostrar els sentiments i

4.Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres

La temàtica que es veu al fragment és la maduració, la presa de consciència i

si lees esto me debes un besito

5. Descriu les característiques de la veu narrativa en la novel·la llegida. Relaciona-les

La narradora d'aquest text és la protagonista, parlem, doncs, d'una narradora

[ L’estil de la veu narrativa d'aquest text es mostra amb un registre col·loquial,

Al fragment observem el símbol...

si lees esto me debes un besito

L’embut té un sentit de reforç per als coloms i simbolitza l’angoixa progressiva

L’ús dels símbols és un dels recursos més característics de tota la narrativa

7. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les

b) RESPECTE DEL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI DE LA UBICACIÓ DE L’OBRA EN

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

2. Quines característiques generals presenta el gènere (el teatre, la narrativa, la

si lees esto me debes un besito

3. Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins

Llorenç Villalonga va nàixer a Palma el 1897, en una família d’antics propietaris

4. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/a (etapes o blocs) i digues algunes

L’obra de Rodoreda s’estudia dividida en tres etapes: els anys de joventut, de

si lees esto me debes un besito

La narrativa de postguerra es mou entre la repetició dels models estètics anteriors i

si lees esto me debes un besito

7. Quins autors o autores destaquen en el gènere (la narrativa, la poesia o l’assaig)

Maria Beneyto, València (1925). Poeta i narradora pertany a la generació de

Montserrat Roig (Barcelona al 1946) És novel·lista, també periodista i per tant,

si lees esto me debes un besito

Maria Beneyto i Cuñat (València 1925-2011). Poeta i narradora, Maria Beneyto

A la dècada dels setanta aflora tota una generació d’escriptores, de narradores i

si lees esto me debes un besito

Montserrat Roig (nascuda a Barcelona al 1946) creix i arriba a la joventut en un

si lees esto me debes un besito

You might also like