EL MODERNISME.

LA POESIA DE JOAN MARAGALL

Grup Nº 1: Astyr Doncel, Katherine Lorena Nuñez i Sara Rodríguez
Índex

1. Una època de grans transformacions

2. El Modernisme: el desig de modernitat

2.1. El període modernista
2.2. Una reacció romàntica
2.3. L’artista i la societat

3. Joan Maragall
3.1. La <<paraula viva>>
3.2. <<La vaca cega>>
1. Una època de grans transformacions

L’últim quart del segle XIX la societat catalana viu grans canvis a causa de la industrialització del país. Barcelona creix
molt ràpidament seguint el model de les grans ciutats europees, és forma la burgesia industrial que vol modernitzar-
se i intervenir en política, i “neix” una classe obrera que forma sindicats per millorar les dures condicions de treball.

Amb questa situació de canvi s’explica l’aparició d’una sèrie de fenòmens que van marcar la societats catalana entre el
final del segle XIX i principis de segle XX, que són: 1. Naixement d’un ampli moviment cultural (el Modernisme)
2. La voluntat de construir un país autònom (el catalanisme polític)
3. Les revindicacions revolucionaries de la classe obrera (socialisme
i
anarquisme)

Pàgina 245
2. El Modernisme: el desig de modernitat

A partir de l’any 1982 sorgeix un grup d’artistes i intel·lectuals que

es van definir com “modernistes”.
Amb el Modernisme volien expressar el seu desig de modernitat,
que es concentrava en la intenció d’obrir la cultura catalana als
corrents culturals més moderns. El seu objectiu era transformar la
societat a través de l’art i l'acció política per posar-la al dia i situar-la
a nivell europeu.
les idees de joventut, progrés i innovació.

Aquest moviment ja s’havia iniciat durant

l’època de la Renaixença. Però els modernistes
van reaccionar contra aquest moviment,
perquè el consideraven massa endarrerit i
tradicional.
Exemple del llibre: Els lemes del Jocs Florals, fe
i amor, van ser substituïts per
Pàgina 245
2.1. El període modernista

El Modernisme s’inicia al 1892 i finalitza al 1911 amb la mort de Joan

Maragall.
Una de les característiques principals es que aconsegueix introduir l’art
en totes les manifestacions de la vida social. Per fer-ho present els
modernistes creaven revistes, feien festes com les festes modernistes de
Sitges I es reunien per fer tertulies.

Pàgina 246
2.2. Una reacció romàntica

Durant el segle XIX hi havien estils oposats com el Romanticisme i el Realisme, els modernistes van reaccionar
contra el Realisme i es van sumar al moviment romàntic.

Pàgina 246
2.3. L’artista i la societat

Eren joves ‘’revels’’ que volien ser artistes i molts d’ells van marxar de casa i van dur una vida bohèmia.

N’hi havien de dos tipus: els regeneracionistes que van adquirir un

compromís per canviar la societat i l’altre sector, l’esteticista, que van
rebutjar la societat i es van refugiar al seu propi Art (per ells era una
religió).

Pàgina 247
3. Joan Maragall
Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa,
dedicada a la indústria tèxtil. Com que era l’hereu, el seu pare volia que
s'incorporés de seguida a l’empresa, per més tard fer-se càrrec, però ell no ho
va acceptar perquè volia fer una carrera universitària.

L’any 1879, amb el consentiment familiar, va començar la carrera de Dret (més

que advoca, el que volia era relacionar-se amb la joventut il·lustrada i formar-
se com a intel·lectual). Per això va alternar les classes amb les conferències, les
tertúlies, l’estudi d’idiomes i la lectura dels grans escriptors europeus de
l’època.

L’any 1890 va començar l’activitat periodística: va entrar a la redacció del

“Diario de Barcelona” i va col·laborar en la revista L’avenç (la mes significativa
del Modernisme), on va publicar el seu primer llibre de poemes (Poemes).

Gràcies a l’activitat poètica i periodística, va ser un intel·lectual molt

reconegut, llegit i respectat. Va morir a Barcelona l’any 1911.

Pàgina 247
3.1. La <<paraula viva>>

 Joan Maragall va elaborar la seva pròpia teoria poètica que

va definir amb l'expressió de paraula viva .
Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.
La poesia és "paraula viva", segons la seva expressió; és a dir,
l'expressió pura del sentiment inspirat per l'objecte poètic.
Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.
 Maragall és un poeta que ens vol transmetre el seu esperit
optimista .
Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.
 Para Maragall, la paraula ‘’ és la meravella’’ major del món.
Duu en el seu seny aquesta cosa immaterial debel·ladora de
Jo l’ànima del bosc que fa remor
l'esperit: la idea. com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.
La seva obra poètica és una exaltació de la vida i la natura .
I l’ànima del saule jo era encara
Per això el poeta dirà en un dels seus poemes : que dóna a tota font son ombra clara.
Joan Maragall << Les muntanyes >>

Pàgina 248
3.2. << La vaca cega>>

• El tema principal de la poesia de Joan Maragall es la natura, ja que ell

viu en una ciutat ple de parets on la natura es escassa. Llavors quan
contempla la natura queda impressionat i meravellat.

•El poeta vol transmetre la emoció i els sentiments que li provoca al veure
la natura lliure. Es un dels escriptors més representatius del modernisme.

•La seva obra reuneix dues actituds diferents;esteticista i

regeneracionista.

Pàgina 248
3.2. << La vaca cega>>
La vaca cega
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Topant de cap en una i altra soca,
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
al cel, enorme, l’embanyada testa
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
damunt les mortes nines i se’n torna
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
orfe de llum sota el sol que crema,
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
vacil·lant pels camins inoblidables,
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
brandant llànguidament la llarga cua.
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no, ve tota sola.
Joan Maragall
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna, Pàgina 248
3.2. << La vaca cega>>

•Interpretació de l’obra:
Un dia Joan Maragall i la seva dona estaven a la Font de les Abadesses i una vaca es va apropar amb un gest que no
semblava normal. Llavors la dona li va preguntar a un pastor que li passava, i el pastor li va respondre que era cega.
Joan Maragall en arribar a casa va començar a escriure allò que li havia sorprès, la vaca cega.
La imperfecció i la desgracia de la vaca fan d’aquesta vaca un ésser solitari, que simbolitza l’individu aïllat i incomprès,
tal com es sentien els poetes modernistes.

•Mètrica
Versos decasíl·labs d’art major amb rima assonant.

Pàgina 248
El modernisme.
La poesia de Joan Maragall FI