LITERATURA-PAU-VICENT-ANDRES-EST...

DanielMalonda

Literatura II

1º Asignaturas comunes

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077567
D
A
N
IE
L
M
A
LO
N
D
A

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ANÀLISI DE L’OBRA ● Figures retòriques: repe cions, anàfora, paral·lelisme, asíndeton
(agilitzar la dicció poè ca), encavalcaments (per a destacar

● Àmbit literari, gènere poè c, caracteritzat per la prevalença de la
funció retòrica, és a dir, hi ha un trencament del llenguatge habitual
mitjançant uns mecanismes que permet comunicar les emocions i els
sen ments.
● Combina llengua culta amb intertextualitat, registre col·loquial i
referents propers.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
elements), polisíndeton ( tol (remà c)), metàfora, sinestèsia
(reforçar una idea)(barrejar sensacions)(el calor de su mirada),
comparacions, an tesi, exclamacions retòriques, metonimia
(subs tució d’una paraula per una altra)( tengo a Platón en la
estantería), anadiplosi (repee ció de la mateixa paraula al final d’un
vers i començament de l’altre), hipèrbaton, personificacions.

A
ESTRUCTURA DEL POEMARI:

D
● Temà ca: poesia quo diana, poesia amorosa i poesia compromesa

N
nacional. Nostàlgia, pas del temps, mort, pèrdua...

LO

Reservados todos los derechos.

ART MENOR ALEXANDRINS ART MENOR
● Literatura realista. dotze sílabes, amb cesura en la sisena. És
“Un entre un vers emprat per Estellés en molts dels “Assumiràs la

A
● Elements medievals: Llull ( tol), LLull i Roig ( tols poemes), autors tants” poemes d’aquest llibre. El seu origen està veu d’un
medievals (epígrafs i espents), tríp c (estructura), homenatge a Llull. poble”

M
en la literatura culta. Els versos son
blancs, és a dir, no rimen entre sí, però si
El Llibre de Meravelles és un poemari redactat entre 1956 i 1958, en plena

L
que segueixen pautes sil·làbiques
postguerra, però que no va ser publicat fins l’any 1971. Es tracta d’una poesia repe des.
més realista, vital i alliberadora.
IE
El tol del poemari és una referència explícita a Ramon Llull i el seu “Llibre de
N
meravelles”, però les Meravelles estellesianes seran les vivències personals
A
EN QUIN SUBGÈNERE SITUARIES L’OBRA?
condicionades per la guerra, i especialment per la postguerra, amb la misèria,
D

el dolor i la pena que provocaren la dictadura fa que el present siga un

Dins la poesia de postguerra, la poesia d’Estellés se situaria dins del corrent
moment terrible per a ell i per a tots els valencians.
de poesia realista, pel seu es l directe i senzill, narra u. Té com a univers
La seua inspiració lul·liana no sols està en el tol sinó també en la construcció
referencial la realitat quo diana personal i compar da de postguerra. És, en
episòdica, la finalitat didàc ca i moral i el ressò medieval en forma de tríp c.
defini va, un poeta conver t en cronista de la realitat viscuda en un món de
El jo líric té la finalitat de fer una literatura tes monial que reflec sca les
caos o imaginada en forma de desig. Combina un gran lirisme amb la
realitats d’una època fraudulenta i de repressió que el règim franquista va
narra vitat més quo diana.
imposar sense pietat, això sí, amb una certa dosi d’ironia.

¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077567
 ANÀLISI DEL CONTEXT

1.EXPLICA EL CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL EN QUÈ SE SITUA
L’ESCRIPTURA D’AQUESTA OBRA
L’escriptura de l’obra s’emmarca dins de l’època del franquisme, és a dir, un
règim an democrà c amb prohibició de par ts, sindicats, ins tucions
democrà ques, censura i abolició de drets i llibertats, així com una societat
submergida en la misèria i la repressió.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1.- ANYS 70 - 80. El poeta nacional dels valencians: època de difusió,
reconeixement i projecció d’Estellés com a poeta nacional dels valencians.
Premis i reconeixements: doctor Honoris Causa de la UV…
Molts músics es basen en la seua poesia.
Escriu Mural del País Valencià, prolongant el compromís amb el seu poble
3.ESMENTA LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POESIA EN EL

A
Abundava l’Imperialimse, el falangisme i l’anitmarxisme, a més de la CONTEXT D’ESCRIPTURA DE L’OBRA

D
confessionalitat de l’estat.

N
Socialment era temps d’una gran desigualtat d’oportunitats, profund En el context de la postguerra, hi hagué una forta repressió a la nostra
masclisme, xenofòbia… cultura. Molts autors s’exilien i con nuen escrivint poesia a l ́estranger (Carles

LO

Reservados todos los derechos.

Posteriorment, apareixen revistes i ins tucions, s’aprova la llei de premsa que Riba Elegies de Bierville) i fins i tot es celebraren els Jocs Florals a l'exili des
alleugera la censura, es creen premis (Premis Octubre) i comencen a editar-se del 1941. D ́altres, però, es queden amb el silenci o la clandes nitat com a

A
llibres. alterna ves.
No obstant això, la poesia es va conver r, ja des del primers temps de la

M
2.SITUA AQUESTA OBRA EN LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTORA dictadura, en el gènere literari dominant per la brevetat dels textos, la qual
cosa possibilitava la seua difusió en àmbits privats. Així, aparegueren

L
La trajectòria literaria d’Estellés es pot dividir en les següent etapes: tertúlies, reunions i les primeres plataformes d'edició. Foren importants les
IE
1.- ANYS 40. Els inicis: escriptura en castellà. Poesia més individualista.
tertúlies de Carles Riba a Catalunya i de Miquel Adlert a València. Ací es
generà un grup anomenat Torre, com l’editorial que crearen.
N
Les primeres publicacions en llengua autòctona es realitzaren en poesia.
A
2.- ANYS 50. El poeta de la postguerra valenciana: publica els seus primers
D

llibres i premis literaris.

- La mort de la seua filla enfonsa Estellés en una crisi personal i un exili
interior. Cicle de producció “de tenebres”.
- Es trasllada a Burjassot i canvi “de les tenebres a les meravelles”.
Poè ca de la quo dianitat de la postguerra. Influència d’Ausiàs
March, Jaume Roig… Compromís cívic i a la preocupació per la
col·lec vitat.
- 1968: completa i tanca Llibre de meravelles

¡Estudia en Miami Ad School y olvídate de los apuntes!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077567

4.QUINS ALTRES MODELS O CORRENTS TROBEM EN EL CONTEXT DE
L’OBRA?
1. POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA (Anys 40-50) Domini de l’ expressió,
enriquida per les metàfores i la construcció del símbol. Carles Riba o Salvador
Espriu.
Autors: Rosa Leveroni “Poesia”.
2. POESIA DE TRADICIÓ AVANTGUARDISTA (Anys 40-50) Poesia rupturista
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Poesia de tradició simbolista:més retoricista i amb preocupació per
l’expressió acurada.
- Poesia experimental: recerca de noves possibilitats expressives.
6.AUTORS DESTACABLES DEL MATEIX CONTEXT
Salvador Espriu: poeta català de gran cultura i formació, amb dos tendències:
- Poesia lírica de tendència simbolista: Cementeri de Sinera. Expressa

Reservados todos los derechos.

amb les concepcions literàries i amb el llenguatge encunyat per la tradició. La tot el dolor provocat per la pèrdua d’amics i familiar arran de la

A
seua caracterís ca principal és la provocació. guerra.

D
Autors: Josep Palau “Poemes de l’Alquimista”. Joan Brossa “Em va fer Joan - Poesia cívica: La pell de brau, on reivindica la riquesa i diversitat

N
Brossa”. cultural-lingüís ca d’Espanya.
3. POESIA DE TRADICIÓ REALISTA (Anys 60) Aquest és el model de l’obra

LO
d’Estellés. És una poesia de denuncia polí ca o de protesta social que busca Joan Brossa: Sol i de dol, en la tendència avantguardista.
expressar-se en un llenguatge planer i senzill cercant una comunicació directa - Ruptura formal de les avantguardes.

A
amb el lector. - Influïts pel surrealisme, fan servir la provocació.
Autors: Salvador Espriu “La pell de brau”. Miquel Mar i Pol “Ara mateix”. - Temes insòlits.

M
5.COM EVOLUCIONA EL GÈNERE POÈTIC AMB POSTERIORITAT AL CONTEXT 7.AUTORS DESTACABLES DEL CONTEXT POSTERIOR

L
D’ESCRIPTURA D’AQUESTA OBRA? QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTA?

IE
Miquel Mar i Pol: a l’igual que Estellés, és considerat “poeta del poble”.
A par r dels 80, i amb les lleis d’ús i normalització lingüís ca hi ha una Dues tendències dins el seu es l:
N
progressiva incorporació de la llengua als tres àmbits: educació, mercat - poesia cívica de caràcter social: La fàbrica. Sobre la vida de la classe
A
editorial i mitjans de comunicació. treballadora.
D

Apareix una nova poesia: generació dels 70, que aconsegueix una vertadera
renovació del gènere.
- Poesia autònoma de la realitat, sense intenció de denúncia.
- Interés centrat en la in mitat i la individualitat.
Orientacions de la poesia:
Poesia més narra va: Tractament subjec u de la realitat vivencial i la
quo dianitat.
- Poesia ín ma i personal: Es mada Marta. Sobre l’amor, la mort, la
superació de la malal a…
Maria Mercè Marçal: ac vista feminista i polí ca, amb poemaris com Sal
oberta, Cau de llunes…
Tracta temes com la dona (amor, lloc en la societat, maternitat…).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3077567