Tipologia Textuals Ambit di gene , , finalitat estructures conetarial

Argumentativ Generes
Ambit d'us Periodistic
:

Publicitat =
=
,
Academic, Publicitari
Debats Politica
,
...
,

Finalitat Influir, convencer

: el receptor

EstructuraIntroducidesmolupament ,conclusi eas expressives

Narrativ : Ambit d 'us= litrari

Generes = Novelles contes ,, biografics
Finalitatinara fets
~

,
accious o esdevements
Estructura plantes ment
=
,
mes
, desenllas
Caracteristiques ubicacio =
en
tamps : espai , presencia narrador :
personates

Descriptiv Ambit c 'us= literari

:

Generes =
fragmente che texto narratios
Finalitat explicat caracteristiques
:

Estructura =

Abundancin
Caracteristiques = de nome ; adjective , Figures retoriques ,
enumeracious

Conversacional : Ambit d 'us= Literari

Generes =
Fragments de textos narrative
Finalitati intractio personated
Estructura =

Caracteristiques =

guiounts
 Narrativa En "La Placa Del Diamant
Caracteristiques Ver
"

Ver marrative "monoleg interior-otracta de reproduir all pensments

↳ Es div

Realment : Monoley Autobiografic -

locutor solitari (nurrado recorda
2) sequint
ser passat i nea un orche
cronologic

Caracteristiques : &
Sense referencies al
T
more
temporal ; especial
-

lamps verbals
passa
t
-

Orde condi gi
-

Memorin selectio
-

Visio del mon filtada vocste cus Colomat

por
 Sit

&
Sorda Sonora
-
SS- interodica z -

,
-
z
,
-
+z -

5 -S ,
-
S + con
,
cont-s -

5- interocaliza

prefix acabat vocal + 5- trans- -

rocal (-s)

pararles composes acabods vocal + 5- derivats de forsi dins

22 ,
Ci
, qu , 50 , Ev , -E final

ts

Sce- Sci-
-

& sorda -manys -s-

interialing -

s Vocal E sonora
ELS$PRONOMS$FEBLES$
 Són$monosíl3labs$i$àtons,$altament$no$ho$podrien$ser.$
 Se$pronuncien$formant$bloc$amb$el$verb$que$complementen.$
 Se$situen$immediatament$davant$o$darrere$del$verb.$
 El$conjunt$que$formen$es$pronuncia$amb$un$únic$accent$tònic;$el$del$verb.$
 El$ pronom$ o$ pronoms$ que$ precedeixen$ el$ verb$ es$ pronuncien$ formant$ bloc$ amb$ el$ mot$ que$
tenen$al$davant$o$bé$al$verb.$
 Els$pronoms$febles$que$usem$en$valencià$són:$em,$et,$es,$el,$la,$els,$les,$en,$ho,$hi,$li,$ens$i$us.$
 La$ majoria$ dels$ pronoms$ febles$ poden$ presentar$ fins$ a$ quatre$ formes$ distintes,$ segons$ la$
posició$en$relació$al$verb$i$la$manera$com$s’hi$enllacen.$
$
POSICIÓ' USOS' FORMES' EXEMPLES' EXCEPCIONS'
La$forma$es$es$pot$escriure$se$
quan$el$verb$comença$amb$el$
so$“essa”$(escrit$s,$c):$Demà$se'
Reforçades:$són$formes$ cele@bra$l’aniversari$de$Marta;$
Em,$et,$el,$la,$ Em$mira.$
completes,$sense$apostrofació,$ L’equip$de$música$se'sent$bé$
es,$ens,$us,$ La$busque.$
Davant'del' que$apareixen$quan$el$verb$ També$es$poden$usar$les$
els,$les,$en.$ Et$conec.$
verb,$quan$no$ comença$per$consonant.$ formes$planes$davant$del$verb$
és$ni$imperatiu,$ en$algunes$expressions:$Tant$
ni$gerundi,$ni$ me$fa$una$cosa$com$l’altra;$
infinitiu.$ Tant$se$val.$
Elidides:$són$les$formes$que$ m’,$t’,$s’,$l’,$o$ M’examines.$ $
adopten$els$pronoms$davant$els$ la$(quan$la$ S’obrin.$
verbs$que$comencen$per$vocal$o$ vocal$inicial$ L’escolta.$
per$h.$S’escriu$la$consonant$ del$verb$és$i$ La$invita.$
seguida$de$l’apòstrof.$ o$u$àtones)$ La'utilitza.$
Plenes:$s’usen$darrere$de$verbs$
Vme,$Vte,$Vse,$ Has$de$buscarV
que$acaben$en$consonant$o$en$
Vlo,$$$$$$$Vnos,$ me.$
Darrere'del' vocal$seguida$de$u.$S’escriuen$ $
Vvos,$$Vlos,$V Renteu@lo.$
verb$quan$el$ amb$un$guionet$entre$el$verb$i$el$
les,$$$Vne.$ AgafantVte.$
verb$es$troba$ pronom.$
en$imperatiu,$ Reduïdes:$són$formes$
gerundi$o$ apostrofades$que$s’usen$quan$el$
‘m,$‘t,$‘ns,$‘l,$ Mira’m.$
infinitiu.$ verb$acaba$en$vocal.$S’escriu$ $
‘ls,$‘s,$‘n.$ Lleva’t.$Oblida’ns.$$
l’apòstrof$seguit$de$la$consonant$
o$consonants.$
$
Observacions:$$
En$el$cas$de$les$perífrasis'verbals,$els$pronoms$s’han$d’escriure$tots$davant$o$darrere$de$les$perífrasis.$Per$exemple:$Em$pots$
deixar$la$guitarra?$Pots$deixar@me$la$guitarra?$En$aquest$cas,$el$pronom$s’escriu$em$davant$la$perífrasi$pots$deixar$o$s’escriu$
–me$darrere$de$la$mateixa$perífrasi$

'
$ PERS.' CASOS' PRONOM' EXEMPLES'
Em$pentine.$
Em,'ens$$ Ens$abracem$
1a$ En$tots$els$casos$
(i$variants)$ AbracemVnos$
Mira’m.$
Et$mire.$
Et,'us$$ Us$observe.$
2a$ En$tots$els$casos$
(i$variants)$ Puc$veure’t$demà?$
Vol$observarVvos.$
CD$precedit$de$l’article$(el,$la,$ Pentine$el$nen$=$El$pentine$
Complement' El,'la,'els,'
els,$les),$un$demostratiu$ Rente$les$pomes$=$Les$rente$
directe$(CD)$ les$$
(aquest,$aquell,$etc.)$o$un$ Agafe$el$tren$=$L’agafe.$
(i$variants)$ Tens$la$carta$=$La$tens?$
possessiu$(el$meu,$la$teua,$etc.)$
CD$sense$article,$demostratiu$o$ Menges$ous$=$En$menges$
En$$
3a$ possessiu$o$precedit$d’un$ Menja$ous!$=$Menja’n$
(i$variants)$ Menges$alguns$ous$=$En$menges$alguns$
indefinit$o$un$quantificador.$
CD$representat$per$un$pronom$ Vull$això$=$Ho$vull$
neutre$(açò,$això,$allò)$o$una$ Ha$dit$que$vingues$=$Ho$ha$dit$
Ho''
frase$que$es$pot$substituir$per$ Saps$el$que$ha$dit$=$Ho$saps$
açò,$això,$allò.$ Deixa$això!$=$DeixaVho!$
Em$pentine$els$cabells$
Em,'ens'' Mira’m$els$ulls$
1a$ En$tots$els$casos$
(i$variants)$ Ens$agafem$les$mans$
AgafemVnos$les$mans$
Et$mire$els$ulls$
Complement' Et,'us'' Us$observe$la$piga$
2a$ En$tots$els$casos$
indirecte$(CI)$ (i$variants)$ Mira’t$la$taca$
ObserveuVvos$les$pigues$
Ha$lligat$la$corbata$al$seu$amic$=$Li$ha$lligat$
Li,'els' la$corbata$
3a$ En$tots$els$casos$
(i$variants)$ Vam$donar$una$sorpresa$als$amics$=$Els$
vam$donar$una$sorpresa$
L’atribut$ Atribut$definit$(precedit$ El,'la,'els,' És$el$metge$del$poble$=$L’és$
(Atr)$compl.$ d’article,$demostratiu,$ les'' Són$aquestes$companyes$=$Les$són$
obligatori$ possessiu)$ (i$variants)$ Semblen$les$reines$=$Les$semblen$
dels$verbs:$ 3a$
ser,$estar,$ Pareix$noble$=$Ho$pareix$
Atribut$indeterminat$ Ho''
semblar,$ Està$acabat$=$Ho$està$
paréixer$
En'' No$t’oblides$de$signar$=$No$te$n’oblides$
Introduït$per$la$preposicó$de$
(i$variants)$ Sap$de$lleis$=$En$sap$
Complement'de'
Estic$d’acord$amb$tu$=$Hi$estic$d’acord$
Règim'verbal$(CRV)$ Introduït$per$qualsevol$altra$
Hi'' Has$de$pensar$en$els$estudis$=$Has$de$
preposició$ pensarVhi$
En''
Complement' Introduït$per$la$preposició$de$ Ve$de$Roma$=$En$ve$
(i$variants)$
circumstancial'de'lloc$
Introduït$per$qualsevol$altra$ Va$a$Munich$=$Hi$va$
(CCLL)$ Hi''
preposició$o$sense$preposició$ Dorm$sobre$la$taula$=$Hi$dorm$
Complement' Actua$deliberadament$=$Hi$actua$
Amb$qualsevol$preposició,$fins$i$
circumstancial'de' Hi'' Camina$recte$=$Hi$camina$
tot$amb$de,$o$sense$preposició$ Mira$de$reüll$=$Hi$mira$
mode$i$altres$CC$
Amb$el$verb$ferVse$“transformació”$
o$introduït$per:$tornarVse,$posarV Descansa$tranquil$=$Hi$descansa$
Hi'
se,$trobarVse,$presentarVse,$anar,$ Es$troba$preparat$=$S’hi$troba$
Complement'
acabar,$romandre,$etc.$
Predicatiu' Amb$els$verbs$factius:$ferVse$
Em$dic$Albert$=$Me’n$dic$
“passar$a$formar$part,$elegir,$ En'
S’ha$fet$del$Madrid$=$Se$n’ha$fet$
nomenar,$designar.$
 Modifica$un$CD$o$un$atribut$i$ La$botella$és$plena$de$vi$=$La$botella$n’és$
Complement'del'nom$
indica$possessi’o$o$pertinença.$ En' plena$
(CN)$ Introduït$per$la$preposició$de.$ És$una$prova$del$crim$N’és$una$prova$
$
★'Observacions:'
• Altres'usos'del'pronom'En.'
$
Acompanya$ verbs$ pronominals$ que$ tenen$ associada$
Me’n$vaig$
una$ idea$ de$ moviment.$ En$ ací$ no$ fa$ de$ pronom,$ sinó$
Han$dit$que$se’n$tornen$després$
que$ ha$ quedat$ com$ a$ partícula$ adjunta$ al$ verb:$ anarV
No$te’n$puges$a$l’arbre$
se’n,$tornarVse’n,$pujarVse’n,$eixirVse’n,$etc$
Col3loquialment,$ substitueix$ els$ qualificatius$ amb$ Que$n’és$de$burro$
En$ èmfasi$ Que$n’ets$de$ximple!$
Acompanyant$ el$ verb$ dir,$ quan$ aquest$ introdueix$ un$ És$ allò$ que$ en$ diríem$ una$ persona$
matís$d’inseguretat,$d’ambiguüitat$ culta$
Acompnayant$ el$ verb$ portar,$ quan$ s’usa$ per$ a$ fer$
Set$i$set,$catorze,$i$en$porte$una$
compte$
$
• Altres$usos$del$pronom$Hi.$

Acompanya$el$verb$haver$com$a$impersonal$(haverVhi)$ Hi$havia$tres$persones.$
Acompanya$ el$ verb$ veure$ i$ altres$ verbs$ de$ percepció$
No$hi$sent$gens$bé.$
(sentirVhi,$ filarVhi,$ llucarVhi,$ clissarVhi)$ quan$ s’utilitzen$
Hi$ com$a$transitius$
Sense$ulleres,$no$m’hi$veig$
No$s’hi$val;$Ara$no$hi$caic;$No$hi$fa$res;$
Certes$locucions,$o$ha$quedat$lexicalitzat$
No$t’hi$capfiques,$No$t’hi$atabales,$
$
El'quadre'complet'dels'pronoms'febles'existents'és'el'següent:'
$
Darrere'del'verb'
$ $ Davant'del'verb' (només&en&imperatiu,&gerundi&
FUNCIÓ'
o&infinitiu)$
$ $ REFORÇADES' ELIDIDES' PLENES' REDUÏDES'
Primera$ Singular$ em$ m’$ Vme$ ‘m$
persona$ Plural$ ens$ ens$ Vnos$ ‘ns$
CD$i$CI$
Segona$ Singular$ et$ t’$ Vte$ ‘t$
persona$ Plural$ us,$vos$ us,$vos$ Vvos$ Vus,$Vvos$
Singular$ el,$la$ l’,$l’$ Vlo,$Vla$ ‘l,$Vla$
CD$i$Atr$
Plural$ els,$les$ els,$les$ Vlos,$Vles$ ‘ls,$Vles$
Tercera$ Singular$ li$ li$ Vli$ Vli$
CI$
persona$ Plural$ els$ els$ Vlos$ Vls$
Neutre$ ho$ ho$ Vho$ Vho$ CD$i$Atr$
Sing/plur$ es$ s’$ Vse$ ‘s$ Reflexiu$$
en$ n’$ Vne$ ‘n$ CC,$ C$ Pred,$
Pronoms$advervials$
hi$ hi$ Vhi$ Vhi$ CRV$i$altres$
$
$
$
$
$
$
$
Combinació'de'dos'pronoms'febles'
'
Ordre'de'colVlocació'
$
Ordre$de$col3locació$dels$pronoms$febles$quan$es$combinen$
Reflexiu$ 2a$Persona$ 1a$Persona$ 3a$Persona$
CI$/$CD$ CI$ CD$i$Atr$ C$Adverbials$
Et$$ Em$$ Li$$ El,$la$
Es$ Us$ Ens$ Els$ Els,$les$ En,$hi$
$ $ $ Ho,$en$
$
Regles'per'combinar'els'pronoms'febles.'
$
$
Regles$ Exemples$
No$sap$donarVliVla$
Van$tots$darre$en$les$formes$d’infinitiu,$
DemanantVlosVla$acabarem$abans$
gerundi$i$imperatiu$
1.$ El$ grup$ de$ pronoms$ van$ tots$ junts$ PoseuVvosVel$
acompanyant$el$verb,$ja$siga$al$davant$ Els$ pronoms$ van$ davant$ o$ darrere,$ Vaig$donarVliVla$/$Li$$la$vaig$donar$
o$al$darrere$ indistintament,$en$les$perífrasis$verbals$ Vull$agrairVliVho$/$Li$ho$vull$agrair$
Els$ pronoms$ van$ davant$ del$ verb$ Li$ la$ done;$ Me$ l’agafes,$ Te$ l’has$
obligatòriament$en$la$resta$de$formes$ enduta?,$Me$la$duràs?$
2.$ L’apòstrof$ va$ tan$ a$ la$ dreta$ com$ es$ puga.$ Quan$ dos$ pronoms$ entren$ en$
Me$l’ha$perdut.$I$no$Me’l$ha$perdut.$
contacte,$ el$ primer$ manté$ la$ forma$ plena,$ emntre$ que$ el$ segon$ pre$ la$ forma$
Se$n’ha$anat.$I$no$Se’n$ha$anat.$
elidida,$plena$o$reduïda.$
3.$Recorda$que$ho,$hi,$les,$li$no$canvien$de$forma;$són$invariables,$encara$que$es$ T’ho$ menges;$ L’hi$ dones;$ DoneuVlosV
combinen$amb$altres$pronoms$ les;$LleveuVliVles.$
4.$Darrer$del$verb,$quan$el$primer$pronom$acaba$en$–s,$el$segon$adopta$la$forma$ El$cotxe,$volia$pintarVvosVel.$
reforçada$(el,$els,$en,$etc)$ Vol$tornarVnosVen,$de$diners.$
5.$ En$ l’oració,$ l’ordre$ lògic$ és$ primer$ un$ CD$ i$ després$ un$ CI:$ Regale$ l’anell$ (CD)$ a$ Laura$ (CI).$ Però$ quan$ substituïm$ els$
complements$per$pronoms$febles,$el$seu$ordre$s’inverteix.$Primer$el$CI$i$després$el$CD:$Li’l$regale.$
$
★$Observacions$
• Les$combinacions$de$tres$o$més$pronoms$són$poc$freqüents.$Per$exemple:$Me'l’hi$venen:$em$
venen$ el' rellotge' a' la' parada;$ posa’m' la' matrícula' al' darrere' del' cotxe;$ Se' te' l’hi$ enduu:$ Se'
t’enduu$el$cotxe$al$garatge.$
• No$ es$ poden$ combinar$ dos$ pronoms$ idèntics,$ excepte$ en$ el$ cad$ de$ els$ (CI)$ +$ els$ (CD).$ Per$
exemple:$Els'els$done,$els$regals$a$ells.$
$