Wuolah Free CATALA3

CATALA3.
pdf
user_2244360
Lengua Catalana y Literatura II
1º Prueba de Acceso a la Universidad
PBAU Islas Baleares
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Llengua Catalana. 3ª Avaluació.
CONTINUACIÓ AVANTGUARDES
Quan parlam d’avantguardes a Catalunya hem de matisar que no trobam escriptors 100%
avantguardistes. Els escriptors varen incorporar elements avantguardistes en alguna etapa
de la seva vida. Havia costat molt aconseguir una llengua normativitzada. L’autor
representatiu de les avantguardes a Catalunya és Joan Salvat-Papasseit
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Vida: Té uns orígens proletaris ja que tenia una mare sense mitjans econòmics i va haver

d'ingressar a l’Asilo Naval Espanyol. Cal destacar el seu didactisme a diferència d’altres
poetes universitaris com Carner.
Obra: La seva obra mostra l’evolució de la poètica avantguardista a Catalunya. Als seus
inicis era modernista, més tard va dur a terme una pràctica avantguardista i al final va dur a
terme una poètica més personal.
Etapes de la seva obra:
● Inicis: marcat per la bohèmia, Modernisme i autodidactisme. Va practicar una
literatura d’idees (assaig). A la revista ‘’Un enemic del poble’’ hi publicà ‘’Mots propis’’
(aforismes) i a ‘’Humo de fàbrica’’ hi fa una recopilació de tots els seus primers
articles.
● Època avantguardista: concretament parlam de l’època cubofuturista i hi trobam el
Salvat més avantguardista amb paraules en llibertat, espais en blanc, vers
escalonat, vers sense rima, cal·ligrames…
a) ‘’Columna vertebral: Sageta de foc’’: És un atac a la vida i valors de la
societat burgesa.
b) ‘’Poemes en ondes hertzianes’’: Té un títol tìpicament maquinista, ens
presenta un món urbà de màquines i objectes artificials, al costat de
fragments de cançons populars i de la vida quotidiana.
c) ‘’l’Irradiador del port i les gavines’’: l’irradiador representa el maquinisme,
desprendre llum i calor i les gavines representen allò tradicional, és sinònim
de llibertat.
Conclusió: hi trobam una mescla d’elements tradicionals i elements avantguardistes.
– Poètica més personal: es distancia de les propostes avantguardistes
– a) ‘’La gesta dels estels’’: ens descriu una realitat més quotidiana
b) ‘’El poema de la rosa als llavis’’:
Rosa: temàtica amorosa
Llavis: erotisme, carnalitat
Hi ha una importància del tractament del tema amorós ja que hi trobam un amor carnal, ple
d’erotisme, però sense cap tipus de culpabilitat, sense ombra de pecat.
Protagonistes: el poeta, que és un amant expert i l’al·lota que és una aprenent inexperta.
Ens narra la pèrdua de la seva virginitat.
Hi mescla cal·ligrames, estrofes tradicionals, elements de la poesia trobadoresca…
demostra un desig de totalitat.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7406385
En el poema titulat ‘’Jaculatòria’’ que significa: oració breu, pregària. Hi observam els
següents elements avantguardistes:
● Mescla de majúscules i minúscules
● És un cal·ligrama
● Diferents mides
● Distribució lliure dels versos
● Color vermell (tinta)
● Hi trobam paraules que fan referència al tema amorós com: rosa, cremant, sang,
amant, pit, carn, pulcre (pèrdua de la virginitat)
4.‘’Les conspiracions’’: Poesia social i de compromís i pretén arribar a un públic ampli
5.‘’Ossa menor’’: publicada pòstuament, tracta el tema del pas del temps, la fugacitat de la
vida i la mort.
MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ
Vida: Va ser filla única amb una infantesa solitària i d’una família de petits botiguers i
dependents, amb una afició a la lectura i teatre, de jove col·laborà amb revistes de diferents
publicacions. Va ser emparada pel seu avi Pere Gurguí, qui li encomanà el gust per la
poesia, l’amor, les flors i la llengua.

La mort del seu avi li suposà la pèrdua de la infantesa i l’entrada al món adult. Ella va dir:
‘’tots ens aturem de viure als 12 anys’’. Va estudiar comerç al Liceu Dalmau per a poder
treballar al negoci del seu oncle amb qui es va prometre. Això va ser per a ella la pèrdua de
la llibertat, igual que Natalia, que és anomenada Colometa a ‘’La plaça del Diamant’’. Durant
la seva maternitat el seu objectiu va ser escriure.
Després de la Guerra Civil es separà del seu marit i es va exiliar primer a França, on va
haver de lluitar per la seva supervivència i més tard a Ginebra, on tengué una relació
sentimental amb Armand Obiols i amb qui tengué també successius períodes de separació i
inestabilitat.
Allà es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals.
Amb Obiols a punt de morir a un hospital de Viena, Rodoreda descobreix la presència d’una
dona jove que havia acompanyat a Obiols els darrers temps. Primer va sentir un desengany
però després va sentir un alliberament, com a ‘’La plaça del Diamant’’ ja que amb el
casament de’n Toni recuperà la seva personalitat i tornà a ser Natalia. En aquest moment va
tornar definitivament a Catalunya.
Durant els darrers anys de la seva vida li van otorgar el premi d’Honor de les Lletres
Catalanes i morí a causa del càncer.
Cedí el seu fons personal i els drets d’autor al IEC.
Obra: Mercè va escriure bàsicament novel·la psicològica.

Característiques generals de la seva obra:
– Forta presència de símbols: el llibre, la gata a ‘’Aloma’’
– Tipus d’escriptura parlada, ingènua.
– Temàtica centrada en les relacions frustrants entre l’home i la dona
– Sovint hi apareix una dona humil i indefensa, encara jove i un home madur
– Relacions insatisfactòries. Frustració de la dona, víctima passiva
¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
– Visió pessimista i desencisada de la vida
– L'autora fa una anàlisi psicològica molt profunda dels personatges
La seva obra segueix un procés; una evolució:

● Etapa de joventut:
- ‘’Sóc una dona honrada?’’
- ‘’Del que hom no pot fugir’’
- ‘’Un dia en la vida d’un home’’
- ‘’Crim’’
Totes aquestes van ser rebutjadas per l’autora mateixa. L’única que no va rebutjar va
ser ‘’Aloma’’: autobiogràfica i que narra el pas de l’adolescència a la vida adulta.
Aloma és la primera heroïna que hi apareix a la seva obra. Fou editada dues
vegades.
● Etapa de maduresa (etapa de l’exili):
-‘’Vint-i-dos contes’’: històries d’amor trencades
-‘’la plaça del Diamant’’: Narra la història d’una dona senzilla. Natàlia/Colometa
durant la República, la Guerra Civil i la Postguerra.
-‘’El carrer de les Camèlies’’: Narra la història d’una al·lota marginada en diferents
experiències amoroses (Cecília, una heroïna)
-‘’Jardí vora la mar’’: la història acaba amb un suïcidi. La mort surt guanyadora. Jardí

i Mar són símbols. El jardí, símbol d’admiració cap a les flors.
● Etapa de vellesa:
-’’Mirall trencat’’: Narra la tràgica història de 3 generacions amb la presència de la
mort i destrucció. Hi ha dues heroïnes: Teresa, que representa el món adult i Maria
que representa el dels infants.
-’’Viatges i flors’’
-’’La mort i la primavera’’
Totes les seves heroïnes presenten soledat, dolor i desencís.
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Vida: Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a la ciutat de Mallorca i estudià batxillerat a

l’Institut Ramon Llull d’aquesta mateixa ciutat, on fou deixeble de Gabriel Alomar i, més tard,
estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles
Riba i a la residència d’estudiants va conèixer a Salvador Espriu. Morí de tuberculosi al
sanatori de Brull (Osona)
Obra:
- ‘’Nou poemes’’ consta de 9 poemes i apareix en una edició limitada de 100
exemplars que va fer per a un grup d’amics. Hi comença, a observar la tendència a
una poesia pura caracteritzada per una frase breu i tallant, en la línia avantguardista,
però també té influències de l’Escola Mallorquina. Aquesta obra va ser rebuda amb
reserves per part de crítica.
- ‘’Quadern de sonets’’ Va tenir major acceptació i ressò que l’anterior, incorporà
l’estètica gongorina: culteranisme. Són 11 poemes de 14 versos, però no tots són
sonets perquè alguns no tenen rima. Això demostra una voluntat de ruptura amb una
estrofa amb poca sensibilitat.
- ‘’Imitació del foc’’ Aparegué pòstuament i amb el pròleg de Carles Riba. Va ser
dedicada a Salvador Espriu i és considerada una fita clau de la poesia de
Postguerra. Està dividida en 3 apartats:
- "Fira encesa": vitalitat i alegria
- "Rosa secreta": COMENTARI temes: paisatge, natura, Mallorca i la Palma de
la seva infantesa.
- "Arbre de flames'': el foc representa la figura del poeta. Són un total de 30
poemes i a tots hi surt el símbol del foc. Altres símbols que hi aparéixen són:
- Parelles d’opòsits: llum, fosca (per existir es necessiten)
- Vent= idea de moviment, dona vida al foc, és una força vital
- Aigua i llum= exaltació de la vida
‘’A mallorca durant la Guerra Civil’’ Escrit al 1937 a Barcelona i pertany a ‘’Imitació del foc’’
en concret dins ‘’Rosa secreta’’.
Comentari: Al poema l'emissor és Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el receptor és l’illa de
Mallorca. Hi trobam referències temporals com la pluja, la claror, la nit o el capvespre. A
mesura que llegim el poema la forma de descriure el paisatge canvia; primer descriu
Mallorca com una illa verda, amb muntanyes i llum, mentre que després la descriu amb fum,
herbes cremades, amb boira i jardins que’l fatiguen i torben. Hi trobam les paraules ‘’llum’’,

‘’flames’’, ‘’flameres’’’ i ‘’cremen’’ que les podem identificar amb el símbol del foc, freqüent a
les seves obres. Quan el poeta diu ‘’i que em fa tremolar quan et recordo’’ podem observar
clarament que el poeta anyora l’illa.
Característiques de la seva poesia:

● La poesia d’aquest autor és d’una extraordinària qualitat i combina diversos
procediments estilístics.
● Rosselló-Pòrcel trenca amb els postulats de l’Escola Mallorquina i incorpora noves
tendències de la literatura de Balears. En la seva obra mesclà la tradició simbolista,
avantguardista, surrealista i la dels poetes castellans de la Generació del 27.
Conclusió final: Els joves que comencen a escriure els primers anys de postguerra tenen a
Rosselló-Pòrcel com a mirall.
Així, influí sobre la poesia de Salvador Espriu, amic entranyable que va escriure el pròleg de
la seva obra poètica publicada a Mallorca el 1949
BALTASAR PORCEL
Vida: Va néixer a Andratx durant la Guerra Civil i va morir a Barcelona l’any 2009. Va viure al
seu poble nadiu en un ambient mariner i pagès fins que es traslladà a Palma a estudiar
comerç. Als 17 anys començà a treballar en una impremta i aviat col·laborà al Diari de
Mallorca. Va fer estades, sovint per la feina però també per enriquiment personal, per tot
Europa, pel Mediterrani, per Amèrica del Nord i del Sud, per l’Extrem Orient... Aquestes
estades li van servir per a les seves obres.
En quant al seu caràcter, ell era molt contradictori, era conservador però alhora
revolucionari, encantador i odiós...
Característiques de la seva obra:

● La seva actitud a l’hora de contar històries és la d’un cronista. A l’hora d’explicar el
passat el fa proper, intel·ligible i viu.
● El desenllaç de les seves obres és atractiu, tant si és intuït pel lector com quan sobta
per la seva contundència i el seu exotisme.
● Completa mesura de les descripcions, on hi té una funció destacada l’adjectivació. A
un fragment de ‘’Les primaveres i les tardors’’ en tan sols 3 paràgrafs hi hem pogut
observar més de 30 adjectius.
● Andratx és un símbol d’un paradís perdut, el de la infantesa i l’adolescència.
● És un narrador de gran sensualitat. Es distingeix per una potent sensualitat per a
reflectir les passions humanes (amor, odi, gelosia...)

Obra: Destaca, sobretot, per la producció narrativa i per la dedicació al periodisme d’opinió
(va escriure durant 30 anys una columna a ‘’La Vanguardia’’ on tractava de manera
polèmica diversos temes. Especialment a les entrevistes, d’entre les quals podem destacar
la que li va fer a Víctor Català abans de que l’autora morís a l’edat de 96 anys
Els dos grans temes de les seves obres són Andratx i el contraban.
La seva obra es pot dividir en diferents períodes:
● Període realista:
-’’Solnegre’’ rep aquest títol a causa de les poques esperances de l’autor durant la
Guerra Civil (negre) i l’escut d’Andratx (sol). Hi descriu un món rural mallorquí,
mesclant mite i realitat.
-’’La lluna i el Cala Llamp’’: contraban per la Mediterrània que desembarca a Andratx,
és de les seves novel·les més objectivistes i documentals.
-’’Els argonautes’’: Narra les aventures viscudes a un vaixell de contraban i
personatges que conten històries passades relacionades amb Andratx.
Les experiències d’un oncle seu que era contrabandista li van servir per tractar el tema del
contraban a aquestes dues darreres obres, ja que tenia dades exactes del servei de
vigilància duanera.
Després trobam ‘’Difunts i ametllers en flor’’ la qual no està classificada en cap període. Hi
predomina el tema de la mort, llocs, històries i personatges d’Andratx.
● Període del realisme màgic:
- ‘’Cavalls cap a la fosca’’ l’acció s’inicia a París i narra múltiples històries d’una
família andritxola. Els cavalls que fugen del foc i se’n van a la foscor són l’element
màgic. Els cavalls el representen a ell mateix.
- ‘’Les primaveres i les tardors’’: suposa la culminació del cicle d’Andratx i narra les
històries personals de la família dels Tartavull. Té un títol simbòlic ja que les
primaveres són els joves i les tardors els grans. Abundància d'adjectius +30.
● Període del Cicle de Barcelona:
- ‘’Lola i els peixos morts’’
Els tres temes principals eren: la piratería, la Mediterrània i el contraban.
Conclusió: Durant l’any 2016 a la Fundació ‘’la Caixa’’ hi va haver una exposició de l’autor.
EL FRANQUISME. La llengua i literatura durant la Postguerra.
(CONTEXT HISTÒRIC)
Podem emmarcar aquest període entre els anys 1939 i 1978
Què va suposar la dictadura?

Amb la revolta militar contra el govern republicà i l’inici d’una dictadura feixista:
– Prohibició de la llengua catalana a l’àmbit públic, administració i ensenyament.
Passa la clandestinat la seva cultura.
– Censura
– Exili de part dels intel·lectuals i persecució d’aquells que no combregaven amb les
idees.
– Prohibició de partits o organismes democràtics com La Generalitat.
– Català desprestigiat, que no és oficial.
Quines dues opcions varen tenir els escriptors i els intel·lectuals?

Uns varen fer un exili interior (Salvador Espriu: ‘’mort cívicament’’) i altres van afiliar-se al
règim franquista (Eugeni d’Ors, Llorenç Villalonga) perquè varen veure que la seva vida
estava en perill.
Els exiliats van anar a França, però d’altres van anar a països americans com Xile, Mèxic

o República Dominicana. A aquests països els exiliats es dedicaren a l’ensenyament,
periodisme o a l’àmbit editorial. Fins i tot van poder crear revistes literàries i celebrar els
Jocs Florals.
Podem distingir ben clarament dos períodes del franquisme:

● Primer període: (1939-1959). Moment de màxima repressió. Hi ha una supressió
dels drets democràtics. En quant al català, aquest es va prohibir als mitjans de
comunicació, ensenyament, teatre…
● Segon període: a partir del 1960. Una major tolerància, degut a les pressions
internacionals. Es varen començar a permetre: telegrames, publicacions, edicions,
entitats culturals. Va sorgir la cançó protesta (Nova cançó)
Conclusió: La situació sociolingüística de la llengua en aquell moment era de DIGLÒSSIA ja

que existien dues llengües:
Llengua A= castellà a àmbits formals.
Llengua B= Català a àmbits familiars i col·loquials.
A pesar d’aquesta situació la forta resistència de la societat va permetre que la llengua es
seguís transmetent de pares a fills. Al 1977 hi va haver una manifestació on hi assistiren
aproximadament 1 milió de persones que demanaven l’Estatut d’Autonomia.
LLORENÇ VILLALONGA
Vida: Llorenç Villalonga era de família aristocràtica i va estudiar Medicina, uns estudis que li
van permetre desenvolupar psicològicament als seus personatges, sobretot femenins. Va
ser director de l’hospital psiquiàtric de Palma. S’afilià a ‘’Falange espanyola’’ i més tard se’n
decantà. La seva obra és extensa i va escriure de tot.
En quant a la llengua, destaca el fet que l’autor començà a escriure en castellà però
després va canvia al català per poder donar versemblança als personatges. Aquesta
voluntat inicià amb la protagonista de ‘’Mort de dama’’: dona Obdúlia de Montcada, en la
que retrata de manera irònica tota una sèrie de personatges de la societat mallorquina dels
anys 20, molts d’ells identificables a través del comportament i converses. Dona Obdúlia
representava a la tia de Villalonga la qual el va desheretar a causa de la publicació
d’aquesta obra en la que ell la descriu com una dona reprimida, vulgar, vanitosa i gasiva.
Per això, la novel·la va provocar el rebuig i l’enemistat amb els escriptors de l’Escola
Mallorquina i amb una part de la societat aristocràtica del moment, molt conservadora i
tradicional.
Acabada la Guerra Civil deixa ‘’La falange’’ i es reconcilià amb els intel·lectuals mallorquins
“resistents”.
L’obra més destacada d’aquesta època és ‘’Bearn’’ el títol de l’obra es refereix a Binissalem,
on la seva dona hi tenia una finca. Narra la història d’un matrimoni aristocràtic sense fills
que viu la vellesa administrant els pocs recursos econòmics que els resten. Don Toni (propi
autor) intenta retenir l’inexorable pas del temps fugint a París amb la seva neboda i més tard
retorna a casa i es reconcilia amb la seva dona resignant-se a la vellesa.

El personatge de don Toni de ‘’Bearn’’ representa la raó i l’esperit il·lustrat enfront
l’obscurantisme i la superstició. Ell cerca la joventut eterna i ho fa de dues maneres. Ven la
seva ànima al diable i es posa a escriure les seves memòries. L’enfonsament vital deixa
clara una idea: el món rural vist com un paradís perdut que s’enfosa a causa de la
modernitat.
L’obra retrata de forma satírica la caiguda de l’aristocràcia mallorquina: nobles arruïnats i
uns intel·lectuals mediocres.
Comentari: En un fragment de ‘’Mort de dama’’ observam com Villalonga compara el món de

l’aristocràcia decadent i a punt de desaparéixer (Dona Obdúlia) amb el món de la modernitat
representat per les estrangeres que visiten l’illa.
MIQUEL MARTÍ I POL
Vida: Amb 14 anys va haver de deixar d’estudiar per entrar a fer feina a una fàbrica de fil i
amb 19 va contreure una tuberculosi pulmonar que l’obligà a estar durat 1 any al llit, el qual
aprofità per llegir molt i formar-se (autodidacta).
La seva obra manifesta una experiència vital completa i cada etapa és una evolució.
Distinguim diferents rames de la seva poesia:
● Poesia metafísica: Els primers poemes que publicarà en llibre reflecteixen clarament
dos aspectes: la reflexió angoixada, existencial, que neix de la crisi ideològica que
com a conseqüència li fa escriure poesia metafísica i la descoberta del món de la
gent del seu poble, de l’obrer.
- ‘’El fugitiu’’
● Poesia realista: Segona etapa: superació de la crisi. Observem un canvi important
en l’activitat de Miquel Martí i Pol:
– Visió del món que gira entorn de la problemàtica social que viu l’obrer, l’home
anònim, els seus sentiments, la seva impotència…
– Realisme social: forta càrrega de denúncia i de revolta (crítica social al país i món
actual).
Alguns poemes claus d’aquesta etapa són ‘’El poble’’ en la que els protagonistes
són la gent del poble (herois de les seves dures condicions laborals) i “La fàbrica”,
una obra autobiogràfica.
● Poesia experiencial d’interiorització personal: Amb 41 anys contreu una esclerosi
múltiple que progressivament va minvant les seves facultats de moviment i parla.
Passen dos anys i s’ha de recloure a casa seva: ja no podrà anar a treballar a la
fàbrica. Destaca l’obra "La pell del violí’’ i el fet que el poeta s’enfronta a una nova
realitat personal a conseqüència de la malaltia i pren importància al paper dels
sentits: tacte i mirada. Amb ‘’Quadern de vacances’’ comença a obrir una esperança
cap al futur, s’ha fet càrrec de la situació que li toca viure.
Hi observam una obertura del seu món interior. La malaltia s’estabilitza i li permet dur
una vida ordenada, la seva activitat es centrarà en fer de lector, poeta i traductor. A
partir del 1975 observem una nova actitud del poeta: certesa de que el futur és per
viure i la presència de nou de la poesia amorosa i desig eròtic, i aportació nacional

necessària. A "Estimada Marta’’ hi apareixen les següents característiques:
– Opòsits: projecte/acompliment.
– Elements primigenis: mar, foc, vent.
– Paraules del camp semàntic de la solitud: silenci, solitud, quietud.
– Importància dels sentits: ulls, escoltar, somriure.
– Frases contundents i sentencioses: ‘’tots els camins són breus per fer camí’’
‘’Llibre d’absències’’: absència de la seva dama
Fases de la malaltia:
– Primer període: 3 anys de contínua davallada
– Segon període: 2 anys de progressiva estabilització
– Tercer període: canvi d’actitud per la voluntat de fer front al futur, enormes ganes deviure i
assumir les limitacions de la malaltia.
Poètica i estil:
- Adequació d’unes determinades estructures mètriques al contingut i intenció dels seus
poemes.
- Peculiar relació amb els lectors: parla de complicitat i es vol apropar. Mots suggerents, que
causen un determinat efecte en el lector, cap d’ells és gratuït. Relació íntima entre el poeta i
les paraules: ‘’’en cada mot m’hi jugo l’existència’’: frase contundent.
SALVADOR ESPRIU
Vida: Va viure la infantesa i la joventut entre Barcelona i Arenys de mar (Sinera). Viatjà a
Grècia, Palestina i Egipte, viatges que van tenir molta importància en la seva obra 1936 es
declarà mort cívicament. El seu món quedà obstruït per la Guerra Civil.
Espriu opta per quedar-se a Catalunya però viu aïllat en el món laboral i familiar
Obra: destaca en diferents gèneres.

● Narració: inicia la seva obra amb narracions que ja anunciaven una peculiar visió de
la vida i una peculiar manera d’analitzar el món i l’ésser humà. Aquestes narracions
van representar una innovació per la seva originalitat dins el panorama de la
literatura catalana. Temes: tracta el tema de la mort i fa una crítica social.
Obres: ‘’Laia’’: història d’una maltractada. ‘’El doctor Rip’’: metge narra en primera
persona la seva pròpia malaltia.

● Poesia: es decanta per una poesia realista per expressar la situació del moment
s’iniciarà després de la Guerra Civil. És un moment de desolació i pessimisme ja que
representa la pèrdua de les persones estimades i de tot el seu món. Es decanta cap
al món poètic perquè la poesia li ofereix més concentració expressiva.
A ‘’Cementiri de Sinera’’ Espriu ens presenta un món desolat, sense esperança, on
la mort és vista com un alliberament (Sinera=Arenys de Mar) Sinera és un paradís
perdut, el món de la infantesa.
‘’La pell del brau’’=La pell de brau és la forma que té la Península Ibèrica als mapes.
Aquesta península rep el nom de Sepharad, que és com l’anomenaven els jueus que
en van ser expulsats (sefardites). Per tant, es converteix en un símbol d’un paradís
perdut.
Comentari: A un fragment de ‘’La pell del brau’’ l’emisor és el poeta i el receptor és
Sepharad. Una de les propostes de l’autor és fer ús del diàleg i mirar de comprendre
i estimar les raons i les parles diverses dels seus habitants amb l’objectiu de que hi
hagi una entesa entre el poble, el qual, segons el poeta, ha de viure eternament en
ordre i pau, en el treball i en la difícil i merescuda llibertat. Als primers quatre versos
l’autor explica que és més just que un sol home mori per les idees d’un poble, que un
poble mori per les idees d’un sol home (franquisme).
En aquests conjunt de poemes es presenta una imatge de reconciliació, tolerància i
llibertat dels vençedors i vençuts de la Guerra Civil a resposta de la repressió política
i cultural del franquisme
– El tema de la mort: Salvador Espriu va viure obsessionat pel tema de la mort. La
dolorosa experiència de la pèrdua successiva d’éssers estimats no va fer altra cosa
que pensar que la vida només és un camí cap a la mort. Els intents humans de no
afrontar serenament aquesta realitat última que és la mort converteixen les persones
en éssers grotescos. Tracten el tema de la mort: ‘’Cementiri de Sinera’’ (la pàtria
vista com un gran cementiri) ‘’Les hores’’ ‘’El caminant’’ (poeta) o ‘’El mur’’ (mort).
● Obra dramàtica: Espriu va ser autor d’una obra teatral que, plantejada com a
reflexió sobre la guerra, el poder i les relacions entre homes, va fluir d’una notable
projecció en la societat catalana. Durant la Guerra Civil començà a escriure
‘’Antígona’’ que tracta l’horror de la Guerra Civil i denuncia la injusta repressió amb el
tema de la guerra i l’enfrontament entre germans.
LITERATURA DELS ANYS 20 I 30
(CONTEXT HISTÒRIC):
Etapes:
– Primera etapa: El cop d’estat de Primo de Rivera suposà la desaparició de la
Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional creada pels noucentistes.
– Segona etapa: En la segona República retornen les institucions de govern pròpies com
La Generalitat.
1. Poesia:
Durant aquests anys la poesia occidental es divideix en dues tendències: l’avantguardista i
la postsimbolista (que serà la línea dominant en aquesta època). Josep Vicenç Foix va ser
el màxim representant i va barrejar diversos estils provinents de la literatura clàssica
medieval, catalana i europea, i la del seu temps, classicista i avantguardista.
Les característiques de la poesia postsimbolista són les següents:
– ’’Poesia pura’’ absolutament desvinculada de la realitat quotidiana.
– Predomini de la bellesa per damunt del significat
– Hermetisme: els poetes aïllats de la resta dels homes, inventen una realitat pròpia i
inaccessible per als profans.

A Catalunya el màxim representant d’aquesta poesia és CARLES RIBA, escriptor i
intel·lectual de gran prestigi (poeta, crític, traductor...)
Vida: A causa de la Guerra Civil s’exilià a França, on residí quatre anys.
Obra: A ‘’Les elegies de Bierville’’ que es un recull de dotze poemes, on el món clàssic és
símbol de destrucció del país després de la Guerra Civil i que reflexa la pèrdua individual
sinònim de derrota col·lectiva, expressa les seves experiències personals i les
circumstàncies que li han tocat viure.
2. Narrativa/novel·la:
Amb el Noucentisme la novel·la entrà en crisi: s’oposaven a la novel·la rural modernista per
la seva falta de civilitat i atorgaren una primacia indiscutible a la poesia.
Hem de tenir en compte que un sector del públic lector havia quedat desatès pels
noucentistes. Aquests lectors demandaven un mercat de novel·les: gràcies a ells es crearen
vàries col·leccions com ‘’La Novel·la Nova’’. A causa d’aquesta manca de novel·les se
suscitaren unes polèmiques que culminaren amb la publicació d’un article de Josep Maria
de Sagarra ‘’La por a la novel·la’’ i d’una conferència de Carles Riba ‘’Una generació sense
novel·la’’ que reivindica la poesia. El primer reclamava amb urgència l’aparició de novel·les i
el regon reiterava l’argumentació
noucentista en contra del gènere.
Durant el segle XX es produeixen les següents innovacions en la novel·la:
Parlam de la novel·la psicològica, caracteritzada per:
– L’exploració del món interior dels personatges: es descriuen els sentiments de frustració
sexual, repressió, insatisfaccions...
– L’estructura no és lineal: els personatges trenquen constantment el temps cronològic.
– La narració es fa en primera persona: això fa que el relat sigui més subjectiu.
10
– S’imposa la tècnica anomenada ‘’monòleg interior’’ que pretén reproduir el pensament i
les idees dels personatges: ‘’La plaça del Diamant’’
– El discurs verbal apareix ple de contradiccions, reiteracions, exclamacions i frases
inacabades.
– El lector d’aquest tipus de novel·la ha de ser d’un nivell cultural alt per poder
comprendre els problemes que presenta.
– Els personatges de les seves novel·les solen ser femenins, l’evolució dels quals passa
per una primera etapa de frustració, submissió... per acabar finalment madurant i recuperant
la seva personalitat.
També destaca:
Carles Soldevilla: Va escriure una trilogia (‘’Fanny’’, ‘’Eva’’ i ‘’Valentina’’) utilitzant la tècnica
del monòleg interior.
Josep Maria de Sagarra: Va escriure ‘’Vida privada’’. Les descripcions tenen un paper
important ja que les feia servir per analitzar els personatges i les situacions amb un punt
d’ironia.
3. Teatre:
En aquesta època hi confluïren autors de procedència diversa: modernistes, noucentistes,
autors joves...

Durant els anys 30 la Generalitat dóna suport a una política de subvencions teatrals,
premis… tot això quedarà aturat a causa de la Guerra Civil.
Podem dividir el teatre dels anys 20 i 30 de la següent manera:
● Comèdia burgesa: gènere dramàtic que descriu situacions burgeses. Personatges
de procedència social burgesa: són cultes, refinats i solucionen els problemes d’una
manera civilitzada i educada. Com a autor representatiu podem citar a Carles
Soldevilla amb la seva obra ‘’Civilitzats tanmateix’’ la qual acaba bé.
● Teatre de crítica burgesa: obres dramàtiques que qüestionen els fonaments
ideològics de la burgesia. Com a autor significatiu destaca Joan Oliver que és
conegut sota el pseudònim de Pere Quart. Va escriure ‘’La fam’’ i els personatges i
escenes són senzills, però mostra l’impacte de la revolució obrera dels anys 20 a
Barcelona.
11

Wuolah Free CATALA3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free CATALA3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CATALA3.

Lengua Catalana y Literatura II

1º Prueba de Acceso a la Universidad

PBAU Islas Baleares

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ

Reservados todos los derechos.

Obra: Mercè va escriure bàsicament novel·la psicològica.

La seva obra segueix un procés; una evolució:

Reservados todos los derechos.

Vida: Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a la ciutat de Mallorca i estudià batxillerat a

Reservados todos los derechos.

Característiques de la seva poesia:

Característiques de la seva obra:

Reservados todos los derechos.

Què va suposar la dictadura?

Quines dues opcions varen tenir els escriptors i els intel·lectuals?

Reservados todos los derechos.

Podem distingir ben clarament dos períodes del franquisme:

Conclusió: La situació sociolingüística de la llengua en aquell moment era de DIGLÒSSIA ja

Reservados todos los derechos.

Comentari: En un fragment de ‘’Mort de dama’’ observam com Villalonga compara el món de

MIQUEL MARTÍ I POL

Reservados todos los derechos.

Obra: destaca en diferents gèneres.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

You might also like