COMENTARI DE TEXT ARISTÒTIL

Text 5 pàg. 103

Política, I, 1 b. I,

Aristòtil va ser un pensador excepcional, un geni. Va ser un dels millors filòsofs

de la historia i la seva influencia perdurà mols segles després. Va ser contemporani de
Plató, qui considera el seu mestre i va estudiar a l’Acadèmia. Va néixer el 384 aC a
Estagira, però es traslladà a Atenes, ciutat que estava patint una recessió econòmica
que provocava una gran tensió entre les classes social, però on hi havia un sistema
democràtic que permetia als homes lliures participar en política. Allà estudia i és
anomenat per Plató “el lector “ i “la ment” de l’Acadèmia.
Aristòtil es dedica a investigar i ensenyar, és elegit per educar a Alexandre el Magne.
A més, va elaborar les seves pròpies idees i va cercar respostes que el varen dur a
discutir les idees platòniques. Va fundà la seva pròpia escola, El Liceu, escola
peripatètica o imparteix classes passejant per una galeria.
L’enorme obra aristotèlica es pot dividir en diferents temes. En primer lloc escriu
tractats de lògica clàssica on ordena el raonament. En segon lloc escriu obres sobre
naturalesa, biologia i psicologia, llavors redacta escrits de metafísica, també escriu
sobre ètica, política, estètica, historia i literatura. És el gran cercador del coneixement.
A més es qui redacta i escriu la Constitució d’Atenes. La seva influencia més important
va ser Plató tot i que coneixia els filòsofs anterior com els sofistes, Sòcrates i els
presocràtics.
Finalment la mort d’Alexandre el Magne obliga a Aristòtil a abandonar Atenes per
l’acusació d¡impietat, igual que Sòcrates i fuig de la ciutat desitjant que no es pequés
contra la filosofia. Mor a l’illa d’Eubea als seixanta-dos anys.
El text que anem a comentar pertany a l’obra política d’Aristòtil, obra molt relacionada
amb les idees platòniques.

El tema del text és... i la tesi que defensa és...

L’home, tal i com diu Aristòril, és un ésser social per naturalesa, l’home viu en
societat, no com un animal gregari, que viu en comunitat, sinó que ho fa segons la
seva naturalesa racional que el du a la recerca del Logos. En aquest cas, tal i com diu
el text, “home no fa res en va”, els homes actuem de manera racional, fem les coses
per un objectiu, per un telos. En el cas de l’èsser humà, aquest telos és el bé suprem,
la felicitat la qual es regeim per eudaimonia, en viure bé i actuar bé. Però dins un
context social, allà on exercint la raó puguem desenvolupar totes les nostres
potencialitat en potència, és a dir, per desenvolupar totes aquelles potencialitat que
encara no són, però quan siguin ens faran actes, és a dir, en faran ésser humans en
actes ja que les nostres potencialitats estaran realitzades.
Per altra banda, Aristòtil ens diu que l’home és un animal dotat de paraula i
amb aquesta en manifestem. Diu que és la nostra senyal, tot els animals tenen senyals
per expressar el dolor i el plaer, els animals ho fan mitjançant senyals i en el cas dels
humans, aquesta senyal és la paraula. A més, aquesta va una mica més enllà, ja que
els humans gràcies a la paraula també podem manifestar el que és just o injust i el que
ens convé fer i el que no ens convé fer. Segons Aristòtil l’ésser humà posseeix aquest
i altres valors. Aquest valors són donats per la paraula i per la raó, és a dir per Logos, i
la raó és el que ens proporciona el coneixement per arribar al bé suprem, per tant al
telos de les coses, ja que aquestes tendeixen a un bé, a un objectiu.
Aquest virtuts són aquelles que ens ajuden a decidir i a manifestar que és el
millor, el més just i el més correcte fer en cada situació per arribar a l’eudamonia.
Segons Aristòtil aquestes virtuts poden ser intel·lectuals, que és perfeccionen amb el
coneixement i morals, que és perfeccionen amb el caràcter, les experiències
viscudes...Per Aristòtil, la virtut fonamental és la prudència, la qual es regeix per el
terme mig, allò que elegeix aquella persona prudent capaç de fer un bon judici- tenint
en compte el futur- a partir de la raó. És a dir, aquestes virtuts ens han de servir per

1
 COMENTARI DE TEXT ARISTÒTIL

arribar a viure bé i a actuar bé, és a dir per arribar a l’eudaimonia, per arribar a la
felicitat
Quant a les últimes frases del text, Aristòtil ens diu que la participació
comunitària d’aquests valors constitueixen la família i la ciutat. que Aristòtil ens
comenta, les utilitzem per du a terme la participació comunitària. Això vol dir que, al ser
l’home un ésser social, llavors aquest viu en una comunitat social, en una polis, una
ciutat, un tot el qual es divideix en diferents associacions humanes com la família, la
tribu, l’aldea...És així de manera necessària, per tant, tal i com diu el text, la ciutat és
anterior a la casa i a cadascú de nosaltres.

Llavors, el que Aristòtil ens vol dir és que l’esser humà és un ésser social i
aquest per tant, de manera necessària ha de viure en societat i la polis és allà on pot
desenvolupar totes les seves potencialitats, amb el logos, mitjançant la paraula i fent
ús de la raó. Aquesta raó, tal i com hem dit abans ens proporciona el coneixement
necessària per arribar al bé suprem, al telos i a l’eudaimonia, a viure bé i a actuar bé,
és a dir, en conjunt la polis, l’estat, és el medi, l’organització que té com a finalitat, és a
dir, té com a bé comú, la recerca de la felicitat, aquella que ens permet viure bé i
actuar bé conforme a la virtut fonamental, la prudència –que ens fa elegir el terme mig-
regida per la raó.
Per totes aquestes raons és per allò que Aristòtil mitjançant aquest text ens
afirma que l’ésser humà és un ésser social per naturalesa.
Avui en dia vivim en una democràcia, organització política injusta segons
Aristòtil, ell ho argumenta dient que és una forma de govern dels pobres que només
persegueix els interessos individuals d’aquest i no el bé comú, aquell que ens durà al
de los de la polis, a la felicitat. Tot i que vivim en una democràcia, ho feim regits per
una constitució, som un estat constitucional, que si aquest procura cercar un bé comú
doncs, sí, Aristòtil hi estaria d’acord. Podríem pensar que avui en dia sí que ens regim
amb la recerca del bé comú, però no és així, ja que no sempre el bé comú i el bé
individual coincideixen i això provoca conflictes dins la societat, dins la polis.

Tema: organització social de l’home

Tesi: L’home és un ésser social per naturalesa
Idees principals:
- L’home és un ésser social per naturalesa
- L’home no fa res en va, els animals sí. (LOGOS)
- Animal dotat de paraula . Amb la paraula manifestem el que es just i el que és injust.
o Animals tenen sensacions de dolor i de plaer i utilitzen senyal per comunicar-
se. La senyal de l’home és la paraula.
- Posseeix el sentit del bé i del mal.
- La participació comunitària d’aquest valors constitueixen a família i a ciutat
- El tot és necessàriament anterior a la part.
o La ciutat és anterior a la casa i a cadascú de nosaltres