POESIA TROBADORESCA

cecimainez

Lengua Cooficial y Literatura

1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

MARRATXÍ

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 POESIA TROBADORESCA

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Trobar: “Inventar o crear literàriament”

Què és? Es la primera mostra de lírica culta en llengua romànica

Quan? Al Sud de França a finals del s.XI

On? Sobretot a Occitània i Catalunya – s.XII i XIII

Temes: Poesia culta i temàtica profana (filosòfiques), amor i guerra.

TÍPUS DE LÍRICA AL S.XII

Lírica Popular – Joglars

Reservados todos los derechos.

• En llengua catalana
• Transmesa de forma oral
• Adreçada a les classes mes baixes

Lírica trobadoresca – Trobadors

• En occità
• Temàtiques no filosòfiques
• Adreçades a un públic aristocràtic
• Base de la poesia catalana culta

Lírica culta – Poetes dintre dels monestirs

• En Llatí
• D’origen clàssic
• Contingut religiós

JOGLAR TROBADOR
➢ Persona d’origen humil ➢ Persona d’origen noble
➢ No sap llegir ni escriure ➢ Sap llegir i escriure
➢ Sap tocar un instrument ➢ Sap compondre música
➢ Té molta memòria ➢ Té estudis
➢ Es nòmada ➢ Viu en un castell
➢ Canta cançons que no son seves ➢ Compon les cançons en occità
➢ Canta pels pobles ( en català) ➢ Homes i dones

AMOR CORTÈS – S.XII

L’amor cortès era un amor en l’edat mitjana basant en la
cortesia i l’actitud de la dama i el cavaller. Era un matrimoni de
conveniència. Un trobador de la cort s’enamora d’una dama, i
aquest li escrivia poemes usant un senyal.
Era un triangle amorós:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6571545
 Cançoners: recull de poemes i de trobadors (Vides e Razós)
VIDA: Biografia de cada autor (pareixen llegendes)
RAZÓ: Raó per la que esriu + crítiques literaries dels autors
POEMES: Recull de les obres d’aquell trobador

GENERES LITERARIS TROBADORESCOS

Les temàtiques principals eren l’ amor, la política, moral, literatura...

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. Balada i dansa: amb la finalitat de ser ballades

2. Cançó: El tema central era l’amor i l’amor cortès, era un trobador lleial, Pacte de
vassallatge (la dona es molt)

Tipus de enamorat:
- Fenhedor: trobador s’enamora d’una dama a qui li canta però no obté resposta
- Pregador: ella li dona permís per que li canti (mercè)
- Entenedor: (penyores = regals) ell porta un objecte de ella
- Drutz : relació no només espiritual (amor físic)

3. Sirventès: Composició poètica per menysprear a un altre trobador, noble o una altra
persona, crítica a algú i s’expressa amb odi i venjança. (pelea de gallos)

Reservados todos los derechos.

Can/so/ne/ta/ eu/ e /pla/na (7) Es conta fins la darrera síl·laba tònica de la
darrera paraula.
Le/ge/re/ta/ ses/ u/fa/na (7)

Guillem de Berguedà – Marques de Mataplana - Guerrer que no te força

(Sirventès) (Rep hate) - Esta empanat
- Traïdor, lleig, venjatiu
Plany - No es pot confiar en ell
- Acabarà sol
- Gay

4. Plany: gènere literari trobadoresc on el trobador vol fer un homenatge a algun

personatge que ja ha mort (lamentació fúnebre)

5. Alba (albada): gènere literari trobadoresc que descriu el disgust dels amants per
haver-se de separar al matí. Temen que els vegin els lauzengiers (amics del marit) i el
gillós (marit) i compten amb l’ajut del guaite (qui vigila).

6. Pastorel·la: gènere trobadoresc on el trobador crea un lloc meravellós (locus

amoenus: lloc idíl·lic) on un cavaller (ell mateix o un altre) es troba una pastora i la vol
seduir.
➢ Hi ha un diàleg
➢ Cavaller - culte
➢ Pastora – culta i pagesa
Glossador: improvisa tota l’estona

7. Tençó: lluita literària entre dos trobadors en el qual cadascú defensa allò que creu mes
just (utilitzen la mateixa mètrica)

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6571545
 CARACTERÍSTIQUES FORMALS

• Estrofes:
- Cobla = estrofa (habitualment 8 versos)
- La darrera cobla (més curta): tornada/estribillo
- La tronada conté el “senyal”
• Mètrica:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Estrofes de 8 versos i la darrera estofa es de 4
- 7 o 8 síl·labes per vers (hepta i octosíl·labs)
- Rima consonant (quan més difícil millor i agafen prestigi)

ESTILS POÈTICS

Trobar Lleu: el seu objectiu es que els receptors (aristocràcia i poble) entenguin el missatge,
exemple, sirventesos. Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit.
Pensaments clars que pot captar fàcilment un auditori variat. Aquest és l’estil més utilitzat,
sobretot en els sirventesos.

Trobar hermètic: treballat o elaborat

Reservados todos los derechos.

Trobar clus (tancat)

Regal molt treballat però la caixa no Trobar ric

Els conceptes són difícils d’entendre Caixa treballada però el regal no

Temes complicats Molt treballat lingüísticament

Poemes que no entenem perquè els Molts recursos literari

conceptes han evolucionat Argot:
vocabulari específic

AUTORS
- Guillem de Berguedà
- Guillem de Cabestany
- Huguet de Mataplana
- Ramon Vidal de Besalú
- Marcabrú (trobar clus)
- Cerverí de Girona (Guillem de Cervera, va néixer a Cervera i es va anar a viure a
Girona i va ser el darrer trobadors més importants)
- Berengues d’Anoia (mallorquí)

Trobaidiritz, dones que cantes o que fan poemes al seus amants.

- Maria de Ventadorn (Guillem de Pelteau/Poitiers)

- Comtessa de Dia.
- Reina de Mallorques (Jaume III)

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6571545