Free El Veri Del Teatre

El-veri-del-teatre.
pdf
Aitaanaa11
Primera Lengua Extranjera II
2º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales
JUAN DE GARAY
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7115119
(1978)
Rodolf Sirera
EL VERÍ DEL TEATRE

Referents o elements de la realitat
(marc espaciotemporal)

■ Referents: alguns són coetanis al temps de la ficció i d’altres anteriors.
■ Segle il·lustrat, s’esmenten autors, sobretot filòsofs com Rousseau o Diderot i d’altres anteriors
com Jean Racine i també es fa referència a l’Enciclopèdia (obra magna del pensament
il·lustrat).
■ Cultura clàssica grega: Xenofont (qui escriu l’apologia de Sòcrates) i el mateix Sòcrates.
■ El macroespai important perquè reflecteix les classes socials del moment: personatges amb
classes socials relacionades amb el context de l’època: un criat, un comediant i un aristòcrata.
Açò ens pota a un època històrica concreta: un temps anterior a la Revolució francesa
i reflecteix l’estil de vida d’una de les classes del moment: la vida luxosa d’un marqués.
¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
Temps i espai
■ L’obra s’emmarca dins una ficció realista.
■ ESPAI: es recrea un espai angoixant, caracteritzat per la incomunicació i la sensació que es va tancant a poc a poc, com una gàbia o

presó.
Macroespai Mircoespai
París de 1784 sala de rebre d’un palau rococó
■ L’espai escenogràfic es modifica en funció de la voluntat del Marqués: en una acotació inicial llegim la descripció de la sala en què hi ha
un arc amb cortines i un enreixat. Ben entrada l’acció, el Marqués obri les cortines i es planteja un altre escenari: una mena d’església o
de sala de tortures medieval, diferent al palau rococó però versemblant pel que fa a la ment del Marqués.
■ Els elements que destaquen en l’escena són els canelobres i el rellotge. El criat-marqués els encén els canelobres perquè: 1) s’està fent
fosc (pas del temps) o 2) l’inici de la representació. El rellotge, citat diverses vegades, també és important perquè indica el pas del
temps
■ Els personatges sempre resten a l’escena: ni entren ni ixen.
Temps i espai

■ TEMPS:
- extern: anys previs a la Revolució Francesa (s. XVIII)
- intern: capvespre, com podem veure en la primera acotació.
■ La duració de l’obra és breu (recordeu que estava destinada a la TV), d’aprox. una hora.
■ El rellotge pren rellevància, ja que en una altra acotació diu que sonen sis campanades i açò
ens pot indicar literalment que es va fent de nit o de manera al·legòrica podem entendre que
quan arriba el capvespre arriba el final. Una mena de premonició d’un futur fosc i violent que
sotragarà els ciments de tot un ordre de coses: la Revolució francesa.
Argument de l’obra

■ Obra sense divisió estructural; acció continuada i completa, sense el·lipsis (característiques donades perquè l’obra
era un encàrrec per a la TV).
■ Peça d’un sol acte, però la podem dividir en 4 seqüències (seqüència: tot fragment d’un guió on una acció
determinada es desenvolupa de forma continuada sense interrupcions de temps ni canvi de lloc. No s’ha de
confondre amb l’escena, que seria una unitat menor sense significat complet que conforma, de fet, la seqüència).
1. “La broma” del marqués, en què aquest es farà passar pel criat durant el moment inicial i provocarà un primer
engany.
2. La primera escenificació de Gabriel, acaba amb el suposat enverinament de l’actor Gabriel, a partir del vi que
ha begut.
3. La possible salvació de Gabriel, quan assistim a la segona escenificació, mitjançant la qual es juga aconseguir
l’antídot.
4. L’explicació final, la veritat de tot plegat.
Moments importants que cal recordar per ubicar bé els fragments:

■ La transformació del suposat criat en el Marquès.
■ Els moments que Gabriel ingereix alguna cosa: el vi de Xipre, el suposat antídot, el verí real.
■ Les dues representacions del monòleg de Sòcrates.
■ Les transformacions de l'espai: quan s'encenen els canelobres, quan es retira el

cortinatge, quan ix l'enreixat.
Personatges
■ Hi ha dues persones dramàtiques: el criat-Marquès i Gabriel de Beaumont.

El Marquès Gabriel de Beaumont
- Sense nom ni cognom, només títol nobiliari - Té nom i cognoms
- Caracterització externa important: això és el que fa - Sense cap acotació que el caracteritze
possible el canvi de personatge, juntament amb el canvi - Actor orgullós del seu ofici i conscient del seu lloc en la
de veu. jerarquia social
- La posició social li permet exercir poder i aconseguir el - Respecta les convencions socials encara que no li
que vol. agraden
- Participa en un combat dialèctic desigual amb l’actor, ell - És manipulat durant l’obra i juga a joc del qual no coneix
es considera per damunt. les regles.
- Manipulador, fred i despietat, encara que intel·ligent i
brillant en el seu discurs.
■ Clara oposició entre els personatges: Marquès/Gabriel, estatus social/persona individual;

aristòcrata/comediant; poderós/sotmés; titellaire/titella; enganyador/enganyat, i botxí/víctima.
■ L’espectador no s’acaba d’identificar amb cap presonatge, només es pot veure enganyat pel
Marquès, com una mena de víctima.
Temàtica
■ Tema general: la transgressió, l’incompliment de les lleis, les normes, les convencions o els límits. Reflexió sobre qui pot i

en quines circumstàncies transgredir les normes i amb quina finalitat i sobre si és lícit o no.
■ Tanmateix, té temàtiques diverses que es divideixen en dos eixos:
1. Les classes socials; organització piramidal de la societat. Es reflecteix o es qüestiona el fet que no totes les persones
tenim el mateix poder dins la societat. És important contemplar que l’acció està contextualitzada en el s. XVIII.
2. Les qüestions metateatrals. Els límits entre la realitat i la ficció en la interpretació actoral. És a dir, en termes més
concrets, els subtemes que tracta, entre altres, són:
– La qüestió de la possibilitat de transformació de la ficció en realitat
– Els límits de l’escenari
– La qüestió de representar el fet dramàtic o de viure’l
– Els límits entre la realitat i la ficció
Enganys/sorpreses

■ Recursos usats per Sirera: el joc, l’engany i els efectes sorpresa.
■ No només entre el Marquès i Gabriel, sinó també amb l’espectador: la dosificació d’informació per
part del Marquès situa l’espectador i Gabriel al mateix nivell.
■ El Marquès sap tota la veritat, en canvi Gabriel i l'espectador no. De manera que la interacció
ficcional es trasllada a la real.
■ Se subministra la informació molt acuradament, pel que es manté l’efecte sorpresa i l’acció va poc
a poc in crescendo.
■ El joc de la informació plantejat per l’autor, també permet fer la divisió que hem vista anteriorment
en la diapositiva L’argument de l’obra.
Context històric i cultural

■ Obra publicada el 1978 (= any de proclamació de la Constitució espanyola)
■ Context de canvi i d’obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l’estat de les
autonomies
■ Augment de la producció literària teatral i renovació de l’escena valenciana
■ Teatre independent: creacions col·lectives que desafien la censura i busquen la

modernització teatral. En els 70 té un gran impuls que consolida l’aparició de diverses
iniciatives i companyies teatrals plurals pel que fa a les propostes escèniques.
■ Convocatòria dels premis J. Maria de Sagarra (plataforma dels joves dramaturgs catalans).
Trajectòria de l’autor

■ Comença la seua producció a finals dels anys 60. A més d’autor teatral, s’implica en
activitats de grups de teatre independent com El rogle.
■ Estudiós i crític de teatre, guionista de TV i professor universitari; amb la democràcia

exerceix càrrecs de gestió teatral;
■ L’obra dona a Sirera reconeixement internacional.
■ L’obra se situa en la 2a etapa: fruit d’un context democràtic, precedida de la 1a etapa

caracteritzada per la forta voluntat de compormís amb la llengua i la cultura valenciana.
Trajectòria de l’autor (etapes)
1a etapa 2a etapa 3a etapa 4a etapa
(69/77) (78/85) (86/94) (99/actualitat)
Torna a escriure amb el germà i

Etapa vinculada al teatre Nou context polític i cultural de En aquesta etapa assistim
independent i al context de democràcia Sirera ja no forma tendeix a fer un teatre històric i a a una mena de represa
lluita contra el franquisme. part de grups de teatre i comença reflexionar sobre la relació conflictiva teatral i a una gran
Escriu obres que miren al a escriure per encàrrec, en un entre l’intel·lectual, la societat i el diversitat de propostes que
passat històric o intenten camí que el porta a la moment històric. Per exemple, busquen connectar amb el
representar la història professionalització.́ És difícil Trilogia de les ciutats té com a eix la públic: Punt de fuga, Trio,
valenciana, especialment el trobar trets comuns d’aquesta guerra civil. En aquesta etapa es Plagi...
segle XIX. També ́ trobem obres etapa perquè hi ha una gran consoliden els trets identificadors del A més, tradueix i adapta
molt experimentals. Algunes diversitat de propostes, però Sirera més reconegut amb obres obres com La caigua
d’elles les escriu amb el seu escriu en solitari i assaja coses com Indian Summer (1987) o La (2002), basada en la
germà, Josep Lluís Sirera noves. caverna (1993), i durant cinc anys novel·la d’Albert Camus i es
deixa de banda el teatre i es dedica a dedica al camp audiovisual.
escriure guions de manera intensa.
Plany en la mort d’Enric Ribera L’assassinat del doctor Moraleda 2a trilogia escrita amb el germà: 3a trilogia: Europa en
(1972); la primera trilogia o El verí del teatre (1978); la 1a Trilogia de les ciutats (1986/1993) guerra (2000/2006)
coescrita amb el germà: La obra escrita per encàrrec: Arnau Punt de fuga (1999), Trio
desviació de la paràbola (1977/1978) (en castellà piblicada el
(1975/1977) 2012 i el 2015 en català),
Dinamarca i Plagi (2019)
Característiques generals del gènere

en el context de l’escriptura
■ Renovació de l’escena teatral valenciana, de què Sirera n’és un dels artífex.
■ Anys 70 (fins al 75): es continua amb el teatre polític fomentat als anys 60.
■ Després del 75: nova concepció teatral col·lectiva, progressiva institucionalització del
gènere; i posteriorment, l’aparició i la consolidació d’una nova generació d’autors.
■ Consolidació del teatre independent: crítica social i política, amb ús de la llengua
normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes, i denúncia dels abusos de poder.
■ El teatre s’adreçava a pública jove, amb formació i inquietuds intel·lectuals, va renovar la
posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, la importància del cos i
de la imatge, la substitució de l’espai escènic clàssic per un de polivalent, etc.
■ Al teatre independent català van destacar grups com Comediants, Els Joglars, Grup 69,
Dagoll Dagom i La Fura dels Braus, entre d'altres.
■ Autors: J. Lluís Sirera, Manuel Molins, Benet i Jornet.
Autors/autores en el context de l’obra

■ Josep Lluís Sirera: peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani, juntament
amb el germà, amb les diverses trilogies. Destaquen les versions de textos antics com
els Misteris del Corpus de València (2000) o el Cant de la Sibil·la de València (2012).
Guionista de Amar en tiempos revueltos.
■ Manuel Molins: autor valencià d’obres inspirades en personatges i fets històrics
valencians, de melodrames i comèdies; així com propostes experimentals: Els viatgers de
l’absenta (1989), Ombres de la ciutat (1992), Dones, dones (2009).
■ Josep Maria Benet i Jornet: referència per a autors més joves. Impulsor del teatre de text,
en què la paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral. Obres:
Una vella, coneguda olor (1964), Desig (1989)
■ A partir dels 80, Sirera comparteix escena amb Carles Alberola, Toni Cabré, Lluïsa Cunillé i
Sergi Belbel. Podem esmentar també Jordi Galceran, reconegut internacionalment per El
mètode Grönholm.
Característiques del gènere anteriorment

■ Règim franquista: prohibició del teatre en llengua catalana als escenaris professionals i prohibició
expressa de traduir obres estrangeres. Desconnexió de la innovació teatral europea i nord-americana.
■ A partir del 46, el teatre català reprén les seues activitats (models i formes dramàtiques tradicionals
del repertori de preguerra). A València, les manifestacions teatrals dominants foren piadoses i
cò miques: els miracles vicentins i el sainet i la comèdia costumista, mostres amb una nul·la ambició
literària i cap preocupació lingüística.
■ 1955 creació de la plataforma ADB (Agrupació Dramàtica de Bcn), la qual va contribuir a la represa
del teatre en català connectant-lo amb els corrents dominants del teatre estranger contemporani.
■ Anys 60: altres plantejaments renovadors > teatre independent. Convocatòria del premi J. Maria de
Sagarra (1963).
■ El teatre independent respon a una nova sensibilitat estètica, que es planteja com a objectiu
primordial fer del teatre un element de presa de consciència política i social i una eina de
redreçament cultural. Aquesta actitud es traduí en l’afany per participar de les novetats europees,
alhora que es manifestà en un explícit rebuig contra el teatre establert o comercial. Es consolida als
anys 70.
Autors/autores anteriors. Semblances o
diferències

■ Josep Maria de Sagarra: planteja amb La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948) conflictes actuals
d’índole moral, en què la guerra europea té un paper determinant en desenvolupament psicològic dels
personatges. La proposta de renovació de Sagarra no qualla i es veu obligat a retornar a les formes
dramàtiques del passat, als poemes dramàtics i a les comèdies de costums. El gran èxit de Sagarra en
aquella època es va produir amb La ferida lluminosa (1954), obra escrita en prosa en què tractava la
hipocresia religiosa, el pecat i el perdó cristià des d’una perspectiva sentimental i lacrimògena.
■ Al llarg de la segona meitat dels anys 50 i 60, la renovació va provenir de fronts i plataformes diferenciats
dels estrictament professionals o comercials. Cal esmentar les aportacions de textos teatrals d’alguns
escriptors, com Josep Palau i Fabre o Llorenç Villalonga i les plataformes com ADB i l’Escola d’Art Dramàtic
Adrià Gual (EADAG).
■ Açò afavoreix la promoció o descoberta de Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o
Baltasar Porcel, entre d’altres. Destaca l’estrena de la Primera història d’Esther, d’Espriu, i d’Or i sal, de Joan
Brossa, que va representar el primer intent seriós de donar a conéixer l’obra d’un poeta que des del 1945
havia escrit nombroses pàgines d’un projecte de “Poesia escènica”, basat en l’acció i el moviment.

Free El Veri Del Teatre

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Free El Veri Del Teatre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El-veri-del-teatre.

Primera Lengua Extranjera II

2º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

■ Els personatges sempre resten a l’escena: ni entren ni ixen.

Reservados todos los derechos.

- extern: anys previs a la Revolució Francesa (s. XVIII)

- intern: capvespre, com podem veure en la primera acotació.

Reservados todos los derechos.

4. L’explicació final, la veritat de tot plegat.

Reservados todos los derechos.

■ Les dues representacions del monòleg de Sòcrates.

■ Les transformacions de l'espai: quan s'encenen els canelobres, quan es retira el

Reservados todos los derechos.

■ Clara oposició entre els personatges: Marquès/Gabriel, estatus social/persona individual;

Reservados todos los derechos.

■ Tanmateix, té temàtiques diverses que es divideixen en dos eixos:

– La qüestió de la possibilitat de transformació de la ficció en realitat

– Els límits de l’escenari

– La qüestió de representar el fet dramàtic o de viure’l

– Els límits entre la realitat i la ficció

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

■ Augment de la producció literària teatral i renovació de l’escena valenciana

■ Teatre independent: creacions col·lectives que desafien la censura i busquen la

Reservados todos los derechos.

■ Estudiós i crític de teatre, guionista de TV i professor universitari; amb la democràcia

■ L’obra dona a Sirera reconeixement internacional.

■ L’obra se situa en la 2a etapa: fruit d’un context democràtic, precedida de la 1a etapa

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

You might also like