Història Antiga 1r Bloc

Bloc-01-HA.
pdf
iamlanadelrey
Historia Antigua
1º Grado en Humanidades
Facultad de Humanidades
Universidad Pompeu Fabra
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Apunts Història Antiga
Bloc 0. Introducció
0.1 Espai
Àmbit del Mediterrani Oriental i l’Egeu, entre Roma i Grècia.
0.1.1 Mediterrani
Clima:
● Precipitacions (primavera i tardor)

● Temperatures (hiverns suaus i estius calorosos)

Tríada mediterrània:
● Olivera
● Vinya
● Cereals
0.1.2 Egeu
Part meridional de la part dels Balcans (Grècia continental), península del Peloponès,
Creta, illes... Llocs plens de muntanyes, no hi ha terreny pla, altes muntanyes que cauen
directament a la platja...
En aquests llocs és molt difícil cultivar perquè no hi ha quasi llocs plans, hi hauran moltes
lluites pel poder. Consum de la carn és minoritari. La ramaderia atorga productes
secundaris com la llet, mantega, llana... Les zones més cultivables es troben a la costa.
Els llocs amb zones més cultivables són Tessàlia, Mecànica, Messara i Nossos.
Normalment es cultivaren vinya i olivera, no cereals. Hi ha economies de subsistència de
caràcter ramader. De fet, una de les primeres obres literàries parlava de la importància de
l’agricultura i com la gent es preocupava per potenciar els cultius.
A l’Egeu hi ha 9.000 illes i més de 16.000 km de costa, el mar sempre hi és present, cosa
que implica tenir més recursos marítims (alimentaris) i el comerç (contacte amb
l’exterior). Aquesta vida vinculada al mar genera que la població tingui molt respecte al
mar, no li tenen por.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7591598
0.2 Temps
Vinculació amb la resta de territoris.
0.2.1 Cronologia de l’Egeu
¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
0.3 Metodologia
Com podem aproximar-nos a l’estudi de l’HA?
● Fonts escrites
● Restes materials
0.4 Per què estudiem el món antic?
Perquè es considera com el bressol d’Europa. A l’època de la Il·lustració (Winckleman)
Grècia es considera l’inici d’Europa. S’hereten monedes, filosofies, estructures
polítiques, estructures urbanes, educació... Moltes coses venen de la Grècia Antiga.
També hi ha legitimacions del present des del passat (és que sempre s’ha fet així), per
això és important entendre bé el passat.
Bloc 1. Les primeres societats complexes de l’Egeu
1. Les primeres societats complexes
Ambdues fotografies expliquen mites semblants: l’assassinat del minotaure (minoic) i

l’assassinat d’Agamèmnon (micènic).
1.1.1 Temps
El temps en el que es troben les dues etapes és l’edat de bronze. L’etapa específica de
l’època minoica és el bronze mig (Creta) i la de l’època micènica és el bronze final (Creta
micenitzada).

1.1.2 Espai
La cultura minoica neix a Creta i s’expandeix per tot l’Egeu, mentre que la micènica a la
Grècia continental, sobretot per la zona del Peloponès.
1.2 Món minoic (c. 3.000 – 1.1000 aC)
1.2.1 Geografia de Creta
És una illa de 250 km entre est i oest, té una profunditat de 15/60 km entre nord sud i està
partida per una serralada. Té 8.200 km2. És una illa molt muntanyosa. Per tant, representa
dos tipus de clima: humit al nord, i sec al sud. Els vents càlids del sud africans queden
bloquejats al sud, en canvi, a la zona del nord hi ha brises marines; fets que afecten el
clima tan dispers entre nord i sud. Hi ha vies e comunicació estreta en Creta i la costa.
L’illa es divideix en 5 zones geogràfiques diferents (coincideixen totes 5 amb bons ports
marítims, alguna planura agrícola i zones muntanyes):
● Léfka Óri:
● Ideo Antron
● Mont Ida
● Réthimno
● Mesara
● Pestos
A la zona del centre acostuma a haver-hi grans planures agrícoles i ciutats. A l’extrem
occidental no hi ha tantes ciutats per la zona muntanyosa.
Creta no està aïllada, té contactes: connexió marítima amb la costa d’Anatòlia, connexió
amb les cíclades (actual Santorini) i connexió amb el Peloponès (illa de Citera -
assentament minoic-).
Les altres àrees de connexió connecten amb Egipte, Xipre, tota la costa llevantina, les
ciutats fenícies, Anatòlia i l’imperi Hitita.
Per temes de corrent marines i vents, les
connexions van al contrari de les agulles del
rellotge. Això provoca que moltes de les
connexions que té Creta han de passar per
aquesta mateixa, fent un cercle.
1.2.2 Sirt Arthur Evans (1851-1941) i el minotaure

● És l’inventor i creador modern del món minoic.
● Família d’antiquaris amb gran interès pel Paleolític
● Estudis universitaris centrats en la història a Oxford
● Estància d’estudis a Götingen
● Llargs viatges a zones “exòtiques” o en contextos de tensió social

● Corresponsal a Bòsnia pel Manchester Guardian, també agent diplomàtic i de la
intel·ligència britànica
● Viatge a Grècia i contacte amb Schliemann (1883) Conservador en cap de
l’Ashmolean, Museum, Oxford (1884)
● 1886, Escola Britànica a Atenes
● 1894-1896, estudi de materials a Chania i primera visita a Cnossos
● 1899, inici de les excavacions a Cnossos (prolongades fins 1930)
● Gran èxit de la primera campanya i descobriment del “palau del rei Minos”
o Demostració arqueològica de les llegendes i els mites de Creta
o Gran prestigi de l’arqueologia britànica al Mediterrani oriental
● Síntesis de les troballes i interpretació d’Evans: The Palace of Minos (1921- 1936)
Les principals crítiques al treball d’Evans són:
● Excessiva imaginació en la restauració arquitectònica i els frescos

● Interpretació del món minoic que deriva de la Modernitat i del seu propi context:
o Palaus-temples dirigits per un sacerdot-rei
o Centralitat de Knossos
o Primer estat europeu
● Complexitat del Bronze Final a tot el Bronze (Evans l’amplia incorrectament
durant tot el segon mileni provocant un anacronisme)
Havia idees polítiques al darrere del treball d’Evans, per exemple,

va crear el príncep dels Ilírics, cosa que implicava una monarquia.
La cara d’aquesta mira a l’esquerra, el tors cap a la dreta i les
cames cap a l’esquerra, sent això una evidència barrejada i
imaginada per Evans per tal de crear el sacerdot-rei. D’això surten
els ancestres del rei Minos (que mai va existir). Fins i tot i, pel que
fa a la seva gran imaginació i idees polítiques, va fer pensar que,
el sacerdot-rei, tenia la seva pròpia sala: la sala del tro.
Príncep dels Ilirics

"Sala del tro" segons Evans
Però Evans va donar bones aportacions. Va separar el món minoic dels micènics,
determinant-hi dues cultures diferents. Ell va establir una cronologia del món minoic a
partir de la ceràmica i establint el mateix sistema d’Egipte, Micenes... sent un a divisió
tripartida que ens permet fer equivalències entre els diferents mons.
Harriet Boyd Hawes (1871-1945) va ser la primera arqueòloga i paral·lela a Evans. Amb
aquesta, va anar a excavar a Gournia, sent ella la directora de l’excavació. Els resultats
de l’exacavció varen ser productes de luxe i exòtics i, per primera vegada, tots els
productes i objectes que es troben a les cases (ceràmica, estris...). Gràcies a l’excavació,
hi ha coneixement de com funcionava la vida de la gent de l’època.
1.2.3 Cronologia minoica
1.2.4 Els primers “palaus” (c. 1.900 – 1.760 Ac)
La idea tradicional es que és la primera societat complexa/estatals “europea”, cosa que

implica:
● Palaus-temples
o Residència del monarca, del rei-sacerdot (teocràcia)

o Lloc de culte
● Monopoli
o Producció (bens de luxe)
o Administració (Lineal A)
o Redistribució (agrícola i de luxe)
Nous descobriments que trenquen amb la idea tradicional
A més a partir dels anys 60, canvia la idea que Creta rebia influencies únicament d’Egipte
i pròxim Orient (difusionisme i influències externes). També es descobreix que l’evolució
interna va ser com una revolució, d’un dia per altre.
Fins i tot, a partir del anys 90, es descobreix que hi ha elements considerants com a
diferenciadors, és a dir, d’una societat complexa, dels “primers palaus” que ja existeixen
al període anterior (minoic antic/prepalatí):
● Desigualtat social (no havia jerarquia social, però en realitat sí)

● Producció artesanal especialitzada
o Ceràmica molt més fina
▪ Hi ha persones especialitzades en la ceràmica
▪ Estructuració dintre la comunitat
o Metal·lúrgia i pedra
▪ No és un coneixement democràtic, no és per tothom perquè els
tallers estaven apartats
▪ Monopoli del coneixement i de la metal·lúrgia i la pedra
● Comerç a llarga distància
o No tota la comunitat tenia accés al comerç de llarga distància, segurament
eren els que estaven monopolitzant el coneixement i la producció agrícola
(entre altres béns)
● Escriptura i segells
o El segell era un bé de prestigi, no de caràcter administratiu
o El segell era un símbol de l’elit
o Inici de l’escriptura monopolitzada per l’elit
● Jerarquia d’assentaments
o Els assentaments en espais agrícoles fèrtils, marginals/pobres i costers
amb ports marítims s’han convertir en centres agrícoles en territoris fèrtils
i costers, controlant els ports marítims més importants, cosa que provoca
l’aglutinament de la població

o Es creen centres portuaris que també creen petits centres en territoris
agrícoles
o De diversitat a polarització
● Cementiris i enterraments monumentals
o No eren homogenis
o Amb estructures monumentals que es veuen des de la ciutat (comú de
l’elit)
● Espais centrals (de festa)
o Restes de begudes, menjar, fogates...
Dintre d’aquest context, apareixen els primers “palaus” (l’espai es manté, a l’igual que
les festes que es feien a aquests “palaus”), que no són res més que:
● Construccions complexes en torn a dos patis oberts

o Havia un pati obert i un altre tancat (aquest pertanyia a l’elit)
● Arquitectura monumental: planificació i organització de la construcció
● Diferents temporalitats
● Diversitat d’espais: producció artesanal, emmagatzematge, administració i rituals
● Gran inversió de treball i riquesa:
o Construcció de terrasses • Amplis murs (2 - 2.8 m)
o Paviments i mosaics elaborats
o Fatxades amb carreus i emblanquinats
o Mà d’obra especialitzada
Però, què son els “palaus” realment?
Centres en els que tenen lloc celebracions rituals comunals: banquets, danses i
processons. És un lloc on hi ha una construcció d’idees de solidaritat i cohesió (PERQUÈ
ÉS UNA FESTA!!!), però també possible legitimació de les elits (jerarquia social).
Aquesta legitimació de les elits ve donada per com aquestes organitzaven les festes i
convidaven la població, havent-hi una separació clara entre l’elit i la població. L’elit
s’apropiava d’ l'espai descomunal i agafa una part d’aquest per utilitzar-ho només per ells
en la mateixa festa (com una zona vip). Hi havia, per tant, un sistema d’economia
ideològica i política. Són grans centres de consum: productes produïts al “palau” i
productes produïts fora del “palau”. Aquests espais eren predominants en el paisatge, el
generen i el dominen.

Context en el que apareixen els “primers plaus”
Patró d’assentament rural: petits assentaments i granges en àrees fèrtils (on la gent
comença a anar a buscar els productes que volen comprar) i riques en recursos d’aigua,
connexions per un sistema de camins (tot està comunicat). Organització de l’espai urbà:
comencen a aparèixer carrers. La població vivia a petites cases d’uns 50 m2.
Edificis de les elits
Residències destacables situades en els assentaments:
● Grans dimensions (amb dos nivells, cases d’uns 900 m2)

● Innovacions arquitectòniques:
o “Minoan Hall” (vestíbul minoic)
o “Lustral basin” (bany lustral)
● Materials constructius de prestigi
● Zones d’emmagatzematge pròpies
● Artefactes de prestigi: segells, ceràmiques, importacions
● Àrees productives associades (propis tallers de segells, de metal·lúrgies...)
Santuaris en els cims
● Localitzats en muntanyes del paisatge (150 - 2.000 m)

● Connectats visualment amb:
o Assentaments
o Àrees agrícoles
o Altres santuaris
● A poca distància dels petits assentaments (5 Km)
● Fàcilment accessibles (50 min)
● Materials de fàcil accés (figueretes d’argila i elaborades bàsicament -tothom ho
pot fer, no són de gran luxe)
● Devoció a:
o Salut
o Fertilitat

Cementiris
Elis legitimen la seva posició als cementiris
Escriptura
Ús simultani de:
● Jeroglífic o pictogràfic (zona sud)

● Lineal A (zona nord)
Caràcter dels textos:
● Administratius
● Ritual Diferents suports:
● Tabletes
● Segells
● Figuretes
● Vasos
● Taules d’ofrenes
Període de transformació política, social i econòmica
● Continuïtat i innovació (nous llenguatges, tècniques, aparició arquitectura

monumental...)
● Xarxes de relacions que integren tota la illa gràcies a (no apareix tot al mateix
moment):
o Ús d’escriptura i segells
o Mateix llenguatge ritual i arquitectònic
● Però diferents trajectòries (diversitat)
● Emergència de nous espais comunals (“palaus“ i santuaris en els cims) i
reorganització dels antics (cementiris)
Per tant hi ha un reforçament de la identitat comunal: pertinença i territori. També ens

trobem amb l’emergència de les elits mitjançant l’apropiació de símbols comunals (es
crea una jerarquia) i la competició –exhibició de poder- entre diferents comunitats

independents (heterarquia: jerarquia horitzontal, no vertical).
1.2.5 Els segons “palaus” (c. 1750 – 1490 Ac)
És l’Edat d’or. La clau del canvi és:
Període Neopalatí:
● MM II (c. 1750 – 1700 Ac): nivell de destrucció (no se sap que va passar,
probablement episodis sísmics)
● LM IA (c. 1700 – 1580 Ac): erupció de Thera (destrueix completament Santorini,
és una reconstrucció ràpida, la vida segueix)
● LM IB (c. 1580 – 1490 Ac): nivell de destrucció
Exportació del comerç del món minoic,

cap a Akortiri, Milet, Rhodes... Hi ha
assentamrnts minoics fora de Creta.
Tenen un gran component minoic, hi ha
com una dispersió de la cultura de Creta
amb les cultures de l’Egeu.
També hi ha materialitzacions de cultura minoica fora l’Egeu. Dues possibilitats

d’aquesta materialització externa: artesans cretencs itinerants (van a diferents llocs) i
artesans locals que han après d’artesans minoics. La cultura minoica era considerada pels
hitites, llevantins i egipcis com una cultura valuosa, és per això que la incorporaven als
seus palaus.
Recuperació d’un episodi de destruccions generalitzades (terratrèmols):
● Homogeneïtat de tot la illa:
o Arquitectura monumental
o Iconografia
o Practiques administratives (lineal A, el jeroglífic desapareix)
o Produccions artesanals
Les principals interpretacions d’aquesta homogeneïtat són:
● Dominació de Cnossos sobre tota la illa

● Jerarquia d’assentament

o Domini de certes “famílies” (oligarquia = famílies de l’elit juntes, el
govern d’uns pocs)
o Emulació dels centres principals
Hi ha també:
● Concentracions de la població en certs centre:

o Cnossos: 17000 habitants
o Malia
o Gournia
● Desenvolupament gradual (trajectòries pròpies)
● Canvis en les ocupacions rurals
o Dependència de grans centres
o Abandonament d’algunes àrees agrícoles
o Instal·lació en torn a les principals vies de comunicació
Reconstrucció dels antics “palaus” després de la desconstrucció
Augment de la monumentalitat:
● Dimensió
● Complexitat
Innovacions arquitectòniques:
● Major ús de la fusta
o Espais més amplis
o Tercera planta i altura
● Augment de la superfície encalada (els frescos es podran pintar, pintaran les
estructures a l’exterior de blanc: provoca que es vegin més de lluny, que siguin
més fresques...)
● Diverses dimensions
● Diverses històries
● Diverses inversions (construccions s’adapten a
topografia)
Característiques dels “palaus”
L’arquitectura era una eina que permetia distingir les posicions jeràrquiques de la

població, hi ha com una unificació d’aquesta i dels “palaus” amb els altres “palaus” de
diferents regions mitjançant llenguatge arquitectònic (mateix ús dels “palaus” i les seves
sales, orientació igual, mateixa proporció, decoracions jeràrquiques...)
Pati central/intern (no entra tothom):
● Element central i organitzador de tot l’espai

● Orientació constant de Nord a Sud, excepte Zakros
● Diferents dimensions, però mateixa proporció (2:1)
● Façanes més monumentals:
o Parets de carreus
o Pòrtic i balconades (balconades donen a l’interior, la balconada marca una
jerarquia)
Patis occidentals/externs:
● Espais liminals i de transició (són entre l’exterior i l’interior del complexe)

● Nodes que comuniquen el “palau” interior amb l’assentament i àrea exterior
● Àrees teatrals (hi ha celebracions)
Magatzems (sempre estan a la perifèria del “palau”):
● Espais baixos, estrets i poc il·luminats (per tal que l’alimentació es pugui
conservar)
● 30 pithoi (cadascun 550 l.) – 16.500 l (el pithoi és un got de 1.70m)
● Segon nivell de caràcter administratiu:
o Tauletes dels aliments i comerç
o Segells que certificaven aliments
“Lustral Basin” (bany lustral):
● Habitacions més profundes

● Possibles rituals de purificació a partir de posar-se oli a la pell
● Pròxims als accessos cap al complex
“Minoan Hall” (vestíbul minoic, són espais dinàmics i flexibles: fer-los més grans/petit,
que hagi més/menys llum, que entri més/menys aire...):

● Tres espais alineats
● Arquitectura flexible (polythyron: biombo)
● Localització:
o Pròxims als accessos
o Estratègicament al centre dels complexos
● Palaus i edificis de les elits
Espai d’ús més específic:
● Habitacions d’ús ritual

● Habitacions dedicades a la preparació d’aliments
● Habitacions de producció artesanal (bens de luxe)
Fora dels “palaus”
● Granges aïllades (residències)

● Petits llogarets formats per algunes unitats domèstiques (residències)
● Assentaments formats per unitats domèstiques petites o mitjanes (residències)
● Assentaments formats per grans unitats domèstiques (residències)
Residències de les elits
● Gran inversió de treball i materials (espais molt grans, hi ha una resdència fins i
tot més gran que el “palau” de Cnossos)
● Àrees de producció associades
● Àrees d’emmagatzematge
● Espais de caràcter ritual
● Manquen de patis (única cosa de la qual es diferencien dels “palaus)

Aquestes cases es poden veure gràcies a les representacions que hi ha d’aquestes en
determinats frescos, plaquetes decoratives i maquetes.
També hi ha granges aïllades, com la d’Sklavokambos. És com una petita granda aïllada
vinculada a la producció agrícola.
A aquestes residències, hi ha gots per l’oli de la purificació i produeixen ceràmica (les
dones i els homes fan la ceràmica) i molen gra per alimentar la família
Sklavokambos
1.2.6 Religió minoica
Objectes rituals:
● Figuretes terracota i bronze

● “Banyes de consagració” (es trobaven tan en figueretes com en sarcòfags)
● Bètils (pedra que es considera que representa a una divinitat)
● Gerres de libació (gerres d’oli, aigua, vi... llençar els líquids com ofrena)

● Altars
● Taules d’ofrena (espais en els quals es posen ofrenes per les divinitats)
Espais de culte:
● “Palaus” i complexes monumentals

● Santuaris a les altures
● Coves
● Santuaris urbans
Representacions d’accions rituals
● Segells
● Anells
● Frescos
● Ceràmiques
● Sarcòfags
● Labris o destral doble (no se sap que representen, estan vinclades a divinitats
masculines)
Als rituals, es consumia molt d’alcohol i opi.
Santuaris en les altures
● Reducció del nombre de santuaris en les altures (de 35 a 8/9) -molts ja no

s’utilitzen-
● Reelaboració arquitectònica dels espais (d’arquitectura bàsica amb un únic pis del
primer període a construccions arquitectòniques amb parets i habitacions del
segon període, marcant espais de jerarquia i no sent tant democràica)
● Relacions visuals amb els grans palaus
● Continuació de les mateixes pràctiques
Coves com escenaris rituals
● Llarga utilització ritual

● Espais multisensorials (humitat, aire diferent, ús de foc per il·luminar, oïda més
desenvolupada, vista preparada a l’interior)
● Gran visibilitat des dels assentaments i els palaus

● En alguns casos impliquen pelegrinatges
● Culte tònic, però diversitat de materials rituals
1.2.7 El col·lapse del món minoic (c. 1.400 – 1.100 Ac)
El món minoic acaba per causes naturals:
● Erupció volcànica
● Terratrèmols
● Tsunami
Però, també s’ha d’afegir:
● Destruccions deliberades (destrueixen coses concretes)

● Incendis
● Saqueig i destrucció maliciosa (iconoclàstia: destruir representacions o coses
que no agraden, probable crisi social)
● Mesures de protecció predestrucció (havia alguna cosa que els avises de les
causes de destrucció, és per això que varen fer mesures de protecció)
Micenització de Creta?
Es reconstrueix sí, però ara és món micènic, amb les seves conseqüències, canvis i
continuacions:
● Continuïtat del palau de Cnossos (c. 1325-1300 a.C.)
● Dominació de Cnossos de gran part de Creta central i occidental
o Administració en tabletes Lineal B
o Aparició d’assentaments i “recol·lectors”
● Incorporació de models iconogràfics micènics en els frescos
● Emergència de “tombes de guerrers” (apareixen representacions de guerrers)
El món micènic és un món completament diferent al dels minoics. Probablement, la
desaparició del món minoic es va provocar que la incorporació dels micènics a la cultura
minoica, rebutjant gran part d’aquesta.
1.3 Món micènic (c. 1600-1100 Ac)
Són els grecs de la Grècia Continental.

1.3.1 Temps
Depenent de l’elaboració i decoració de la ceràmica, es pot saber a quin període micènic

pertany.
1.3.2 Espai
Topografia molt agresta, amb moltes muntanyes, petites valls comunicades que són molt
importants. A través de les valls, s’utilitzen les muntanyes com fronteres naturals
polítiques. Ajudarà a determinar diferents entitats polítiques.

Hi ha una lluita per qui podrà tenir les terres més fèrtils, aquells que tenen el poder
utilitzaran les terres fèrtils, aquell que no tinguin poder aniran a les menys fèrtils (que
requereixen més feina).
Els principals centres micènics són:
1.3.3 Primer període (c 1600-1400 Ac)
És un període contemporani al període dels segons “palaus” minoics (segon període

minoic).
Aquesta taula representa les fases

micèniques. El primer pal representa
l’any 2000 aC, on a la Grècia
continental i l’Egeu havia una situació
molt evolucionada. No obstant, a
mesura que baixa el palet, això
representa la crisi micènica -però no
minoica-.
Ambdues cultures, la minoica i micènica, varen coincidir als anys 1.600 – 1.400 a.C,

encara que els micènics estaven en crisi, però els minoics no.
• Primer període micènic: emergència del món micènic

• Segons palaus minoics: apogeu del món minoic
Els antecedents de l’any 2000 aC (durant el Bronze inicial, aprox 2500 aC) són els
següents:
• Evidencies de jerarquia (societat no igualitària) i organització social. Això se sap

gràcies a:
o Fortificacions
o “Corridos houses”, són residències de les elits
Hi ha una crisi al final de Hel·làdic Antic:
• Descens població
• Destrucció centres
• Canvis en cultura material (foto)
o Forma de cultura material canvia
o No hi ha especialistes: producció d’economia de subsistència
Les causes d’aquesta crisi són:
• Invasió pobles indoeuropeus

• Causes ambientals (episodis sísmics, sequeres...)
• Sobreexplotació del medi
Cap a finals del Bronze mig, tot canvia, hi ha una recuperació en el HM II:
• Augment població
o Increment centres
o Recuperació zones abandonades (població retorna)
o Major dimensió dels centres
o Re-establiment jerarquia d’assentament (ja no és tan igualitari, torna una
jerarquia)
Canvis en els assentaments

Durant el Hel·làdic Mitjà:
• Poca informació disponible

o Ocupació concentrada en zones costaneres (pel comerç marítim) i àrees
agrícoles
• Homogeneïtat de les cases (quasi totes són iguals):
o Ja no són rectangulars, tenen una planta absidal
o Petita diferenciació d’algunes cases (foto plànol)
o No hi ha habitacions
• Poca organització dels assentaments
o No segueixen un patró uniforme, és com si cada família hagués volgut
posar la seva residència on van voler
Planta absidal
Diferència cases
Transició al Hel·làdic Final:
• Canvis patrons assentament:

o Augment població
o Re-ocupació antics territoris
o Concentració en torn a places centrals
o Consolidació de la jerarquització tripartida dels assentaments (ciutadelles
principals, petits assentament i granges aïllades)
• Plantes rectangulars (cosa que permet carrers, una escultura més urbana)
• Organització estructurada dels assentaments
• Cases diferencials
o Associades a espais de producció i emmagatzematge (pel comerç)
o Espais de trobada
Per veure millors els espais de trobada, es pot

veure al centre d’aquest assentament una casa
gran que té una habitació dedicada a la
celebració de banquets. Per tant, les festes se
celebren dins la casa d’algú, no en espais
comunals com els minoics. Ja no és una
oligarquia, potser hi ha una família que domina
l’assentament i utilitza aquest espai cèntric i la festa en sa residència per legitimar el seu
poder.
Pràctiques funeràries
Durant l’HA i HM I-II :
• Dins dels assentaments, en cases abandonades o sota les cases

• Homogeneïtat i simplicitat dels aixovars (no hi ha diferenciació, cosa que mostra
una societat més igualitària)
A partir del HM III:
• Aparició àrees funeràries fora dels centres (cementiris) -la comunitat ha decidit
que ha d’haver-hi espai comunal a l’exterior pels morts-
• Diversitat d’enterraments (foses simples i “pithoi”)
• Aparició i èmfasi dels túmuls: és com una petita muntanya on, sota aquesta, es
troba la tomba, com si fos un mausoleu, forma legitimar poder.

Finals HM III – inicis HF:
• Aparició de nous tipus de tombes –tholoi

(s’intenta construir una cova, s’enterra
total la família) tombes de càmera (forat
a la roca, dins hi ha un passadís que porta
a les tombes de les famílies) i tombes de
pou (shaft, tombes que poden ser
reutilitzades).
• Reutilització de tombes Tholoi
o Tractament secundari dels morts (s’ha de moure el mort anterior per fer
espai al següent)
o Èmfasis en la família o el llinatge (enterraments col·lectius)
o Localitzacions predominants del territori (es buscaran espais molt visibles,
sent una forma per legitimar el poder)
• Diversitat en la quantitat i la qualitat de l’aixovar:
o Gran volum importacions (Creta i Cíclades)
o Èmfasis en la parafernàlia “guerrera” (posen armes i objectes bèl·lics que
són els protagonistes)
o Equips de beguda
Cercle A i B de Micenes (c. 1650 – 1500 a.C.)
Són cercles similaris, però tenen diferencia de 50 anys. El cercle A és 50 anys més tard
que el cercle B.
A la petita ciutadella que es veu a la primera fotografia, hi havia unes tombes a l’exterior

de la petita ciutat. Apareixen a període de consolidació.
A la segona fotografia, la linea negra és una muralla construïda al segle XIII. 250 anys
després de la construcció d’ambdós cercles. La gent que construeix aquesta muralla
decidexen englobar el cercle A dins la muralla, seguramente volien legitimar la posició
dels seus ancestres que es trobaven al cercle A.
Cercle B de Micenes
• Àrea circular (28 m. diàm.) delimitada per un petit mur

• 25 enterraments/tombes (24 indiv.):
o 11 tombes de cista (profunditat petita)
o 14 tombes de pou (shaft) (molta profunditat,
entre 10-15 m, es reutilitza, es una tomba que
té una “trampilla” que es pot obrir i tancar)
(foto)
• Tombes marcades per piles
de pedres o esteles
• 35 individus, 22 estudiats
o 16 homes
Tombes marcades per piles de Tombes de pou "shaft" i la seva
o 4 dones pedres o esteles trampilla
o 2 nens entre 2 i 5 anys
• Aspectes físics dels individus
o Bona alimentació i corpulència (indica que són de classe alta)
o Edat mitjana: 38 anys
o Altura mitjana:
▪ Masculí: 1,71 m.
▪ Femení: 1,59 m.
o Homes amb ferides curades (pràctiques de cura, ferides de la guerra)
o 1 home amb trepanació cranial
o Algun home amb malformacions per hàbits (de la guerra)
o Relacions familiars (normalment són part d’una família emparentada)
• Hi havia, a les tombes, espasses amb un pom d’or, ametistes i decoracions on
apareixen guerrer, màscares mortuòries fetes de plata i or...)
Cercla A de Micenes

50 anys més tard, apareix un altre cercle funerari. Inicialment fora del perímetre de
l’assentament, inclòs en el s.XIII a.C. Excavat per Schliemann en 1876 seguint les
descripcions d’Homer i Pausànies Àrea circular (27,5 m. diàm.) rodejada per un perímetre
doble.
Hi havia:
• 6 tombes col·lectives (2-5 indiv.) que engloben 19 individus:

o 9 homes
o 8 dones
o 2 nens
• 21 esteles (12 amb relleus)
o Representen, els relleus, els temes de la guerra -combats de guerra amb
grups organitzats- i la caça (si no estàs a la guerra, has de caçar per
practicar
• Es va trobar or, anells, arracades, diademes, joiera minoica (connexió amb
l’exterior, monopolització del comerç), mascares funeràries, una armadura de
mida infantil (nens tenien poder per ser de la família), anells i segells minoics que
representaven escenes de caça i guerra, espasses fetes de plom i plata (amb
escenes de caça)...
• També es van trobar ous d’estruç que servien com a recipients pels líquids
Pel que fa a les riqueses de les tombes, els micènics gastaven tota la seva riquesa en una
tomba, a diferència dels minoics que ho gastaven en festes, sent una destrucció de la
riquesa, però tenien més diners per fer aquestes coses, evidenciant la riquesa que tenien
pel seu interior, no per l’exterior i els altres.
Els micènics, al estar en la Grècia Continental, tenien connexió amb alguns països de la
resta d’Europa.
Tomba del guerrer del griu, Pilos 8c 1450 Ac)
Descoberta l’any 2015 per l’equip de la Universitat de Cincinnati. Zona baixa el “Palau
de Nèstor” de Pilos, a l’àrea adjacent al tholos IV. L’any 2018 descobriment de dos tholoi
micènics a la mateixa àrea.
La tomba és:

• De pou
• Individual
• Ataud de fusta
• Aixovar dintre i fora l’ataud
• 1,10 mx 2,30m
• Es va trobar:
o Home, 30/35 anys
o 1,60/70 cm
o ADN: origen local
• Aixovar té:
o Caixa d’or amb una cadena que representa una “heura sagrada”
o Espasa amb pom d’ivori recobert d’or
o Daga amb pom d’or
o Diverses copes d’or i plata
o Comptes de cornalina, ametista, ambre i or
o Quatre segells-anells d’or minoics (però sense representacions
micèniques)
o 50 segells de pedra
o Placa d’ivori representant un griu en un paisatge rocós
o Mirall de bronze amb pom d’ivori
o Restes de cuirassa de bronze
o Ullals de porc senglar que formaven part d’un casc
o Ganivet de fulla gran quadrada
o Dues copes d’or i set de plata (hi ha una que, probablement, sigui de
Mesopotàmia)
o Bols, tasses, àmfores, gerres de bronze
o 6 pintes d’ivor (element representatiu de la masculinitat)
Síntesi del Primer Període (c 1600-1400 ac)

Majoria de dades procedent de contextos funeraris. J
• Jerarquia social fonamentada en:
o Famílies o llinatges
o Capacitats bèl·liques i de caça
• Materialització de les elits emergents:
o Localització de les tombes
o Monumentalitat de les tombes
o Riquesa dels aixovars
o Monopoli dels contactes externs
• Emergència de diverses entitats polítiques que gradualment amplien les seves
àrees d’influència i control
o Competència intrarregional (família de l’elit domina a les altres) i
interregional (passa això en més llocs)
o Trajectòries diverses
Síntesi del Primer Període (c. 1.600 – 1.400 a.C.)
La majoria de dades provenen de contextos funeraris.
Emergència d’una jerarquia social fonamentada en:
• Famílies o llinatges
• Capacitats bèl·liques i de caça
Materialització de les elits emergents:
• Localització de les tombes
• Monumentalitat de les tombes
• Riquesa dels aixovars
• Monopoli dels contactes externs
Emergència de diverses entitats polítiques que gradualment amplien les seves àrees
d’influència i control:
• Competència intra i interregional
• Trajectòries diverses
1.3.4 Segon període (c 1400-1100 Ac)
Consolidació de les elits:
• Dins dels assentaments (capitalisme entre petits assentaments)

• Ampliació d’àrees d’influència
o Competència amb altres unitats (conflictes territorials)

Exhibició del poder a través de l’arquitectura:
• Tombes i, sobretot, palaus (mantenen la tradició)
Centralització per part de les elits:
• Producció agrícola de l’entorn (de tot l’àrea explotada)

• Mà d’obra especialitzada (prop de bens de prestigi)
• Matèries primes (agrícola)
• Contactes externs (productes, idees i tècniques) (monopoli de contactes)
• Afers de la comunitat:
o Polítics
o Rituals
Context general del Hel·làdic final
• Augment de la població i augment complexitat política i economíca

• Especialització tècnica i divisió del treball (desigualtat social i política, augment
• producció per mantenir l’elit)
• Emergència de la complexitat social i consolidació de la jerarquia
• Ús de segells administratius i escriptura (Lineal B)
• Planimetria urbana organitzada (es torna a posar ordre a com s’ha de viure)
• Edificis monumentals: funeraris (inicialment) i urbans (palaus, posteriorment)
• Emergència de les ciutadelles
• Gran volum de peces luxoses (no només en àmbit funerari)
• Comerç de llarga distància i contacte amb:
o Pròxim Orient (Ahkayyawan o Akhaiwoi) -són els aqueus-
o Mediterrani Central (cosa no vista fins ara)

Rutes comercials durant el Bronze
Agafen les xarxes minoiques, la desaparició de terra permet als micènics l’entrada a
l’Egeu i als minoics. Estem a l’Edat del Bronze a Xipre i Cerdanya. (és estrany trobar
coure)
Sabem d’aquestes connexions per representacions a els frescs egipcis. Anomenaven
Keftius a gents de l’Egeu, és molt probable que fossin minoics i no micènics, encara que
els frescs mostren egeus fent ofrenes, diferents pobles que fan ofrenes a la persona morta
PAG 8 GESTOSO AULA GLOBAL
El derelicte d’Uluburun, (c. 1300 a.C)
Vaixell mercant descobert al 1982 al cap Kas (Antalya, SE de Turquia).
Datació del vaixell:
• Dendrocrologia (llenya)
• Ceràmica (depenent de la cerámica i la seva cro)
• Escarabeu de Nefertiti (no pot ser anterior a l’emperador Akenatón)
El vaixell feia 15 m. d’eslora i 9 m. de

mànega; tenia una càrrega de fins a 20
tones. Construït amb fusta de cedre,
llevantí. 26 àncores (24 grans i 2 petites).
Càrrega:
• 354 lingots de pell de bou (24kg x 1)
• 121 lingots pla-convex de coure
• 40 lingots d’estany (PB/PC)
• Rebuigs metàl·lics d’or i plata
• Pasta vítria
• 150 gerres cananees de terebint
• Gerres amb fruits:
o magrana, ametller, figuera, vinya i olivera
o Sèsam

o Espècies: coriandre, safrà, comí, cardamom, menta, sàlvia, etc.
• 12 bigues de banús
• Ivori:
o 1 ullal d’elefant
o 14 ullals d’hipopòtam
o Recipient per cosmètics en forma d’ànec i trompeta d’ivori d’hipopòtam
• Ambre del Bàltic (41 peces de collar)
• 3 ous d'estruç
• Petxines de múrex
• Closques de tortugues
• Diferents teixits (blau i porpra)
Diferents formes:
• 4 bols de faiança (xai i cap de dona)

• Calze d’or
• Calders de bronze i coure
• Grup de vasos en estany
• 10 pithoi xipriotes amb ceràmica fina
Joies:
• Escarabeu d’or
• Joies cananees
• Peces de collaret (vidre, cornalina, quars, etc.)
Eines i útils:
• 3 jocs de balances amb 149 peces (4 sistemes de mides)

• Eines de fusteria de bronze (punxó, trepant, cisell, destral, serra, etc.)
• Pesos de plom per xarxes
• Agulles per arreglar xarxes
• 1 díptic o taula per escriure.
Armes:
• 6 puntes de llança (2 origen italià)

• 4 espases (1 ital., 1 canan. 2 micèn.)
• Puntes de fletxes i dagues
• 1 cap de maça Balcans
Lineal B

Ens dona info sobre la organització administrativa, social i econòmica. Primeres
excavacions de Cnossos, juntament amb de les Lineal A.
• 3.000 tauletes de Lineal B trobades al Palau de Cnossos, juntament amb algunes

de Lineal A
• Evans va assumir que el Lineal A i B eren escriptures
cretenques
• 1.939, descobriment d’un arxiu Lineal B al Palau de
Pilos
• 1.952, Michael Ventris va desxifrar el Lineal B:
o Lineal B no és d’origen cretenc (proto-grec)
o Creta va estar dominada pel món micènic
Efecte Matila: es dona quan un home s’apropia del treball d’una

dona. Es diu que Ventris va desxifrar el Lineal B, encara que no era arqueòleg ni lingüista.
Gran part del que va treballar, va estar basat en el treball d’Alice Kober, que va publicar
tres articles i fa un estudi sistemàtic del lineal B establint freqüències per relacionar els
signes amb significats. Ventris no ho hagués pogut fer sense el treball de Kober.
• Corpus total, c. 5.000 tauletes

• Inici de l’ús del Lineal B c. 1.600 a.C.
• c. 1.300 a.C. ús del Lineal B a Pilos, Micenes, Tirint i Cnossos
Registre administratiu del palau:
• Llistes de compres, ventes o entregues de productes

• Inventaris (armes, animals, etc.) dintre del palau
• Ofrenes als santuaris o certes divinitats
• Llistes de treballadors del palau (determina si són homes o dones), tasques que
realitzen i remuneració (hi havia una diferenciació de remuneració -de cereals i
oli o llana- per tasca que es tenia i la seva importància)

Exhibició del poder a través de les tombes
Al període de transició (c 1450-1350), el poder de les grans elits encara no s’ha consolidat
completament:
• Major monumentalitat de les tombes

• Augment de les “tombes amb armes” . No són tombes de guerrers. Són tombes de
persones que s’apropien de la simbologia de la guerra, però que no estan a la
trinxera (es troben tombes de gent amb paleopatologies però sense armes)
• Reaparició dels grans edificis que, poc després, es convertiran en els palaus
micènics
A l’esfera funerària, s’exhibeix el poder de les següents maneres:
• Propi funeral (temporal):

o Vigília
o Processó funerària
o Deposició del cadàver
• Monumentalitat de la tomba (llarg termini)
o Localització
o Arquitectura

Hi ha presència del Tresor de Mínias, a l’època de l’apogeu. Primera sala del tresor, amb
un sostre completament treballat i amb un patró completament treballats, Això indica
que potser les elits compartien un mateix artesà.
Tots els tresors van ser saquejats a l’antiguitat.
També hi va haver una gran difusió de les “tombes amb armes” en tot l’espai sota l’esfera
micènica (glorificació de la guerra i celebració amb alcohol):
• Grècia continental
• Illes de l’Egeu
• Creta
La consolidació del poder: ciutadelles i palaus micènics
A partir de c. 1350 a.C., les noves formes d’exhibir el poder es feien mitjançant:
• Ciutadelles
•

Palaus
• Disminució de la construcció de tombes monumentals
Hi va haver també una nova forma d’organització política i econòmica:
• Control del territori des dels centres principals (centralització):

o Política
o Social
o Econòmica
• Sotmetiment als líders locals
Les ciutadelles
• Consolidació del control del territori i expressió del poder

• Petites elevacions pròximes a:
o Cursos d’aigua potable
o Àrees potencialment agrícoles
• Innovacions tècniques:
o Cisternes, galeries, portes monumentals, etc.
• Arquitectura defensiva i simbolisme de poder

Tipus de ciutadelles
• Control marítim
o En una planura pròxima al mar
o Control de l’exterior i dels recursos
o No estan a prop de la costa, mantenen una
distancia entre 5 i 10 km
o Tirint, Atenes, Argos o Gla
• Control de rutes
o Planures inferiors de les muntanyes,
dominant els principals camins que
connecten els diferents valls
o Controlen les xarxes comercials de la Grècia Continental
o Micenes, Midea, Kirsa
• Ports marítims
o Promontori coster que domina un bon port natural
o Més petites que les altres, hi havia molt poques
o Aulis, Asine
Hi havia tan poques ciutadelles a ports marítims pels pirates, la zona costera està
constantment afectada per ells. També pels mosquits, que perpetuaven les malalties.
Interessava estar lluny de la costa, on es pot veure i controlar el mar, en un lloc elevat.
Característiques de les ciutadelles
• Muralles ciclòpies

o Envoltaven tota la ciutat
• Accessos completament protegits
o La porta es fa molt petita
o L’entrada havia de ser permesa
o Les portes estaven controlades per guerrers
• Porta de la ciutat
• Cisternes
o A partir del 1200 ac s’integren a la ciutadella
Muralla ciclòpia de Tirint Cisterna
Palaus micènics
• Part més elevada de les ciutadelles (acròpolis)

• Materialització i monumentalització de l’estatus dels governants (elits, hi ha una
elit individual, com si fos una monarquia, una elit lidera davant les altres)
• Homogeneïtat del palau com a producte d’una interacció competitiva entre les
elits (efecte Versalles, tota reprodueixen el mateix, el que significa que interactuen
entre ells)
Alguns palaus coneguts són:
• Pilos i Tirint, millor conservats

• Micenes i Menelau (Lacònia), parcialment conservats
• Tebes i Orchomenes, parcialment excavats
• Atenes, completament destruït

El mègaron és:
• Espai central del palau

• Vestíbul del governant, sala de recepci
• Estructura tripartida:
o Pòrtic
o Avant-càmera
o Habitació del tron
• Gran llar circular situada al centre de l’habitació del tron
• Quatre columnes entorn la llar
• Parets decorades
Planta dels palaus
Palau de Néstor (Pilos) que té dos megàrons
Les funcions dels palaus micènics són:
• Residència del governant (wanax)
• Centres de control i producció de productes de luxe
• Centres administratius (taxes i tributs sobre alguns productes)
• Centres de redistribució de productes
A aquests palaus i segons les seves funcions, són com centres on es desenvolupen
activitats que promouen la legitimació dels governants i consolidació de la identitat
micènica de les següents maneres:
• Organització jeràrquica de l’espai

o Èmfasis de les àrees públiques
o Augment de les restriccions a mesura que s’apropa al mègaron
• Importància del banquet
Organització de la societat micènica
El “wanax” o “senyor dels homes” és el:
• Cap de l’administració política i administrativa del palau i la seva àrea

d’influència
o Era el focus e tot
• Amfitrió principal de totes les celebracions que tenen lloc al palau: banquets,
sacrificis, recitacions de poemes, etc.
• Autoritat religiosa
o És el encarregat de fer les ofrenes i sacrificis
• Cap dels exèrcits?
• Màxima autoritat legal?
Per lògica, sabent que es tracta d’una societat bèl·lica, hauria de ser el cap dels exèrcits,
però no podem estar segurs, ja que en les tauletes d’escriptura no es parla de la guerra ni
dels judicis. A més, no és un sacerdot, segueix un model medieval, el rei és la màxima
autoritat, per sobre de les personalitats religioses.
El lawagetas era:
• Segona posició en la jerarquia micènica

• “Líder del poble”
• Possiblement també era un líder militar
• Havia de fer funcions religioses
• Segon màxim propietari de les terres
És possible que tingui un mègaron més petit que el del wanax (Palau de Néstor)
El hequetai eren:
• Propietaris de terres menors, una espècie de cavallers
• “Els seguidors”
• Cort del wanax i els lawagetas
• Funcions militars i religioses
Els recol·lectors eren:
• Recaptadors de taxes
• Caps de producció dels tallers

Altres persones importants:
• Gasileus
o Controlaven tallers de producció locals
• Damos
o Aquells que tenen propietats de terres
Piràmide social
Organització del territori
• Ciutadella-Palau
• Ciutats
• Pobles
• Llogarets (poques cases)
• Granges
Gestió des del palau
• Política
• Econòmica
• Administrativa
• Social
• Religiosa
Da-ma-ko-rón—responsable de cadascuna de les
provícies.
La província més costera és la província “d’aquí”

separada per una serra trobem la de “més enllà”.
Tot estava connectat comercialment.
Pobles del mar: apareixen des de l’Europa
continental que s’està movent, per la crisi
ambiental, que forma una crisi migracional. Els
pobles del mar són refugiats, famílies que es
mouen per cercar un lloc per viure.

Història Antiga 1r Bloc

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Història Antiga 1r Bloc

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Bloc-01-HA.

Reservados todos los derechos.

Àmbit del Mediterrani Oriental i l’Egeu, entre Roma i Grècia.

● Precipitacions (primavera i tardor)

Reservados todos los derechos.

Vinculació amb la resta de territoris.

Reservados todos los derechos.

Com podem aproximar-nos a l’estudi de l’HA?

0.4 Per què estudiem el món antic?

Reservados todos los derechos.

1. Les primeres societats complexes

Ambdues fotografies expliquen mites semblants: l’assassinat del minotaure (minoic) i

Reservados todos los derechos.

1.2.2 Sirt Arthur Evans (1851-1941) i el minotaure

Reservados todos los derechos.

Les principals crítiques al treball d’Evans són:

● Excessiva imaginació en la restauració arquitectònica i els frescos

Havia idees polítiques al darrere del treball d’Evans, per exemple,

Reservados todos los derechos.

1.2.3 Cronologia minoica

La idea tradicional es que és la primera societat complexa/estatals “europea”, cosa que

Reservados todos los derechos.

Nous descobriments que trenquen amb la idea tradicional

● Desigualtat social (no havia jerarquia social, però en realitat sí)

Reservados todos los derechos.

● Construccions complexes en torn a dos patis oberts

Però, què son els “palaus” realment?

Reservados todos los derechos.

Edificis de les elits

Residències destacables situades en els assentaments:

● Grans dimensions (amb dos nivells, cases d’uns 900 m2)

● Localitzats en muntanyes del paisatge (150 - 2.000 m)

Reservados todos los derechos.

Elis legitimen la seva posició als cementiris

● Jeroglífic o pictogràfic (zona sud)

Caràcter dels textos:

Període de transformació política, social i econòmica

● Continuïtat i innovació (nous llenguatges, tècniques, aparició arquitectura

Per tant hi ha un reforçament de la identitat comunal: pertinença i territori. També ens

Reservados todos los derechos.

1.2.5 Els segons “palaus” (c. 1750 – 1490 Ac)

És l’Edat d’or. La clau del canvi és:

Exportació del comerç del món minoic,

També hi ha materialitzacions de cultura minoica fora l’Egeu. Dues possibilitats

● Homogeneïtat de tot la illa:

Les principals interpretacions d’aquesta homogeneïtat són:

● Dominació de Cnossos sobre tota la illa

Reservados todos los derechos.

● Concentracions de la població en certs centre:

Reconstrucció dels antics “palaus” després de la desconstrucció

Característiques dels “palaus”

Reservados todos los derechos.

Pati central/intern (no entra tothom):

● Element central i organitzador de tot l’espai

● Espais liminals i de transició (són entre l’exterior i l’interior del complexe)

“Lustral Basin” (bany lustral):

● Habitacions més profundes

Reservados todos los derechos.

Espai d’ús més específic:

● Habitacions d’ús ritual

Fora dels “palaus”

● Granges aïllades (residències)

Reservados todos los derechos.