Terra Baixa

Àngel Guimerà

Educació 62
Àngel Guimerà, l'autor
• Va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el
1845. Als 8 anys es va traslladar a
Barcelona.
• Forma part de les tertúlies literàries que
originaren La Jove Catalunya.
• Difunts el germà, el pare i la mare, a partir
del 1884 visqué amb Pere Aldavert, amb
qui, des del 1872, impulsà la Renaixença,
que dirigí (procés de recuperació de la
llengua i la literatura pròpies portat a
terme a partir de la segona meitat del s.
XIX).
• Participà de jurat en nombrosos certamens
literaris com els Jocs Florals I impulsà la
creació de grans entitats com l’Associació
d’Autors Catalans.
• Va morir a Barcelona, el 1924.
Soterrament d'Àngel Guimerà
Àngel Guimerà, l'autor
• Podem dividir la seua prolífica obra teatral en
tres etapes:
• Primera etapa (1879-1890): feia poesia
narrativa, plena de monòlegs, diàlegs,
personatges que expressaven els seus sentiments
íntims. El 1879 escriu la seva primera obra de
teatre: Gala Placídia. De temàtica històrica, és
una tragèdia en vers. La segueixen obres com
Mar i Cel.
• Segona etapa (1890-1900): se centra en drames
situats en el món contemporani, són en prosa i
les passions són molt importants. Hi ha obres
com La boja, Maria Rosa, La festa del blat, Terra
baixa i La filla del mar.
• Tercera i última etapa (1900-1911): tot I que
continuen tenint èxits les obres de la segona
etapa, abandona l'equilibri assolit als 90, fa obres
que es volen relacionar amb noves tendències
d'alguns moviments com Santa espina
(modernisme) o L'aranya (realisme).
Context i corrent: el Realisme

• Terra Baixa s’enquadra dins del Realisme: versa sobre la vida d’uns
personatges provinents d’una classe social baixa, de treballadors
“dominats” per un amo, un “amo de tot”.
• El Realisme és un moviment nascut a França a mitjan segle XIX, que
considera que l’escriptor no ha d’expressar els seus sentiments en
l’obra, sinó que ha d’actuar com un observador objectiu, seriós de la
realitat que l’envolta, la seva societat i el seu entorn, per tal de retratar-
la tal com és, encara que puga ser desagradable.
• El realisme es contraposa amb el romanticisme. El sorgiment del
realisme es deu a la consciència per part dels artistes de la problemàtica
social derivada de la industrialització i al desencís produït pels fracassos
revolucionaris del 1848.
 Terra baixa, l'obra, l'estil i el llenguatge

• Terra Baixa és una obra d’Àngel Guimerà publicada l’any 1897. Es una obra realista, perquè els seus
personatges són de classe social pobra i no són gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem
treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo de tot”.
• De vegades, els realistes fan èmfasi en personatges desvalguts, marginats, i analitzen la seva vida i la
seva situació personal.
• Terra Baixa és una obra literària escrita abans de la normativització de la llengua, feta per Pompeu Fabra
a principis del segle XX. Així, doncs, el català de Terra Baixa és prenormatiu i presenta algunes
característiques com l'ús de l'article tradicional "lo" o la utilització de demostratius com aqueix com a
sinònims d’aquest/aquests.
• Com que la majoria dels personatges pertanyen a una classe social baixa, l'autor fa ús reiterat de
llenguatge col·loquial amb trets com l'ús de paraules col·loquials o de mots, l'ús de castellanismes
col·loquials o l'ús de diminutius, augmentatius o despectius.
 L'estructura i el temps de l'obra

• Terra Baixa està dividida en tres parts que corresponen a l'estructura clàssica de tres actes i que
coincideixen amb el plantejament, nus i desenllaç de la història.
o El primer acte presenta un ritme prou trepidant, àgil, que contrasta amb la calma dels
altres dos actes.
o Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris que ens avisen del que
succeirà més endavant.
o El pas, el canvi d’escena, sempre ve marcat en aquesta obra per l’entrada o la sortida
d’algun personatge, cosa pròpia en el teatre de l’època.
• El temps de la història és lineal: entre el primer i el segon acte passen deu dies i entre el segon i
el tercer, unes hores.
Els personatges principals

Manelic Sebastià Marta

Mossèn Tomàs Nuri

Pagesos i
Xeixa
pageses