3. La Monarquia de Poder Limitat: El Parlamentarisme Anglès.

A Anglaterra, dues revolucions al segle XVII van posar fi a la monarquia de la dinastia

Stuart. El monarca Carles I havia volgut imposar la seva autoritat i governar sense respectar
els drets tradicionals i sense el control del parlament.
El 1649, el descontentament va provocar una primera revolució, encapçalada per Oliver
Cromwell, que va derrocar el rei Carles i el va fer executar. Després d'un període republicà
molt breu, el nou monarca Carles I va acceptar l'habeas corpus (1679), que garantia als
detinguts la compareixença davant un jutge la possibilitat de defensa.
El 1689, una segona revolució va destronar definitivament els Stuart. El parlament va elegir
un nou monarca, Guillem d'Orange, i el va obligar a acceptar i jurar la Declaració de drets
(The Bill of Rights), que limitava els poders del monarca i sotmetia al parlament algunes de
les seves decisions.
La nova monarquia parlamentària anglesa no afavoria a tothom: només una minoria (grans
propietaris, nobles, burgesos, etc.) tenia dret a vot, els habitants de les colònies no estaven
representats al parlament i l'esclavitud era una pràctica acceptada.
El parlamentarisme anglès va ser un exemple per als qui volien abolir, a d'altres indrets,
l'absolutisme. El filösof anglès John Locke es va fer ressò d'aquests canvis en l'obra Dos
tractats sobre el govern civil (1689), que va tenir una gran influència sobre el pensament
il-lustrat i sobre la revolució americana.

Doc.2

Les monarquies absolutes estaven convençudes de la riquesa d’un país depenia de la

quantitat de metall preciosos de que disposava.

5. Quin paper va fer el comerç colonial en els canvis econòmics.

Durant els segles XVI i XVIl, els europes havien obert noves rutes maritimes i havien
explorat continents i colonitzat territoris. El segle XVIlI, el comer amb els territoris d'ultramar
a aconseguir un desenvolupament extraordinari.
A les potències colonials tradicionals, Espanya i Portugal, s'hi van afegir paisos com ara
França, Holanda i, sobretot, Anglaterra, que es va convertir en la primera potência
marítima i comercial de l'època.
Aquests països van crear grans companyies comercials, com la de les indies Orientals i
Occidentals, que tenien grans flotes i monopolis d'explotació d'un producte o d'un territori.
Una de les rutes principals va ser la del comerç triangular, que es va dur a terme entre
Europa, África i Amèrica. Els vaixells salpaven d'Europa amb products manufacturats que
es canviaven a África per esclaus, i aquests eren vents després a Amèrica als propietaris de
les plantacions.
Els vaixells tornaven a Europa carregats de productes colonials (cafè, sucre, tabac).
La necessitat de capitals per finançar les expedicions comercials va afavorir l'ampliació
dels mecanismes de crèdit, de les companies de comer i de les institucions financeres
(bans), i la proliferació de mercaders i prestamistes.
El gran moviment i l'acumulació de capitals al voltant del comer colonial justifica que molts
historiadors descrigin aquest període preindustrial com el del capitalisme comercial.