Tema 14 .

L'Europa del segle XVII

El segle XVII va ser una època de dificultats econòmiques arreu d'Europa, un temps de

crisi. A més, els conflictes religiosos i els enfrontaments entre nacions pel domini

europeu.

La crisi demogràfica

Un dels primers símptomes de la crisi va ser el retrocés del creixement demogràfic. La

successió de males collites i la persistència d'una agricultura tradicional, incapaç

d'augmentar la producció, van ser causa de fams i mortaldat.

A més, les epidèmies, que van reaparèixer a Europa, les guerres i l'emigració a Amèrica

van mantenir estancada la població europea durant tot el segle.

Temps de guerra

Al segle XVII, a molts països del continent europeu, hi havia enfrontaments entre

protestants i catòlics.

A més, existien rivalitats polítiques i lluites entre les nacions per imposar la seva

hegemonia.

Es va crear la guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Del comerç mediterrani a l'atlàntic

A partir del segle XVI es va produir un gran desenvolupament comercial a l'Atlàntic.

Això va tenir com a conseqüència una forta disminució del comerç al Mediterrani i al

Bàltic.

El sorgiment de manufactures i de l'anomenat "treball a domicili" va obrir el camí cap a

les formes de producció dominades per burgesos, que invertien el seu capital en elles.
 Al llarg dels segles XV i XVI la monarquia autoritària va anar consolidant el poder dels

reis.

Al segle XVII aquest poder es va fer més fort i va donar lloc a l'absolutisme monàrquic,

que van practicar bona part dels monarques europeus.

L'absolutisme monàrquic

En l'absolutisme, el rei tenia un poder absolut, per damunt de tots els habitants del

regne.

La monarquia era hereditària i de dret diví, és a dir, l'autoritat del rei provenia

directament de Déu, i era en nom de Déu que el monarca exercia el poder.

Aquest model monàrquic era totalment centralista. Del monarca depenien totes les

institucions de l'Estat: era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de la justícia.

El govern del regne

Per exercir la seva autoritat, el rei comptava amb l'ajut d'unes institucions que

l'assessoraven (consells d'Estat). També tenia una sèrie de ministres que aplicaven les

ordres del rei amb l'ajut d'una gran quantitat de funcionaris (burocràcia).

Del govern de les províncies se n'encarregaven els delegats reials.

La monarquia absoluta també va ser intervencionista en economia, i es va ocupar de

fomentar l'activitat econòmica per mitjà de la creació de manufactures i companyies

comercials (mercantilisme).

Què era el mercantilisme?

Les monarquies del segle XVII creien que la riquesa d'un país depenia de la quantitat de

metalls preciosos (or i plata) de què disposava. Per tant, per obtenir més or i plata, els

reis de l'època portaven a terme una política econòmica orientada a afavorir

l'exportació.
 Al segle XVII, dos països europeus, Anglaterra i Holanda, van limitar l'autoritat dels

monarques. Els representants de la nació, constituïts en Parlament, van plantar cara al

poder absolut.

Les revolucions angleses del segle XVII

Al segle XVII, a Anglaterra, dues revolucions van fer d'aquest país el primer a establir

una monarquia de poder limitat pel Parlament.

La dinastia dels Stuart, va voler governar de manera absoluta i sense el control

parlamentari. Això va donar lloc a una guerra civil (1642-1649) entre els defensors del

poder del Parlament i els de la monarquia absoluta.

Al 1660 el Parlament va restablir la monarquia. Carles II, el nou rei d'Anglaterra, va

acceptar el control del Parlament.

Però, al 1689, la política absolutista del nou monarca Jaume II i la seva fe catòlica van

provocar una segona revolució. Jaume II va fugir del país i el nou monarca, Guillem

d'Orange, es va mostrar disposat a jurar la declaració de drets que limitava els poders

del rei.

El cas d'Holanda

Aquest nou règim polític (república) confiava el govern de les províncies als

representants de les burgesies locals.

Com funcionava el parlamentarisme anglès?

Els poders executiu i legislatiu estaven separats i la justícia era independent. Però

aquest sistema marginava encara la immensa majoria de la població, perquè només

podien votar els qui tenien diners o propietats.