KHADIJA, 1R BATX

FETS HISTÒRICS
LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA
A l’any 1815, Itàlia es va dividir en estats desiguals. El Papa era
sobirà dels estats dels Pontificis amb capital a Roma mentres que
Àustria incorpora al seu imperi la LLombardia i el Vènet, i el Piemont
estava governat per la dinastia de Savoia.
L’any 1830 hi va haver el desig d'un Estat Nacional que pogués
ressuscitar la grandesa de la Roma antiga, i per aquest motiu es va
formar el Risorgimento, amb una organització que cercava la
creació d’una república democrática, unitaria i laica, la Jove Itàlia.
Hi va haver fracassos dels intents revolucionaris dels anys 1848 i el
1849 varen portar a Cavour, cap del Govern de la monarquia
piemontesa.

REGNE UNIT I L’ERA VICTORIANA

En el Regne Unit al llarg del segle XIX, hi va destacar la Victòria I (1837-
1901), on es varen implantar unes reformes polítiques.
El sistema polític britànic estava format per la cambra dels Lords i la
cambra dels Comuns.
El règim de la monarquia parlamentària es va assolir gràcies a una serie de
de mesures que van desplaçar el poder de la decisió des dels grans
propietaris rurals cap a l'àmbit urbà. La forma electoral del 1832 va
permetre l'extensió del sufragi. Disraeli va promoure la reforma electoral
del 1867, la qual va ampliar el dret al vot a tots els homes que tenguesin
una casa o paguessin un lloguer.
L’Acta d’Unió del 1801 va suposar el naixement del Regne Unit de Gran
Bretanya i Irlanda, però als anys 1845-49 es provocar un gran període de
fam i una emigració massiva.

IMPERIS: RUS, AUSTROHONGARÈS I OTOMÀ

Durant la segona meitat del segle XIX, Francesc Josep (1848-1916) va
governar l'Imperi dels Habsburg, que es va dividir en dos regnes,
Àustria i Hongria, després de la creació de la "monarquia dual" el 1867.
Rússia, un gran territori amb desigualtats, però molts pagesos seguien
lligats a la terra i van sorgir mesures reformistes, com les assemblees
locals. L'expansió russa va provocar la guerra de Crimea el 1853-1856,
que va acabar amb la derrota de Rússia.
L'Imperi Otomà era un estat teocràtic amb la xaria com a base legal,
governat pel sultà que també era el califa. A finals del segle XIX,
l'imperi estava en decadència, perdent territoris com Grècia i diverses
nacions balcàniques. La inestabilitat va créixer fins al 1908, quan un
altre cop d'estat i una revolució van destituir el sultà.

JAPÓ
Als segles XVII i XVIII, el Japó es trobava en aïllament polític i
econòmic, governat per shoguns en nom de l'emperador. El 1853, el
comandant Perry va aconseguir obrir els ports al comerç
internacional. Després de l'abdicació de l'últim shogun el 1867,
l'emperador Mutsuhito va iniciar l'era Meiji (1868-1912),
implementant reformes que van transformar l'economia i la societat
japonesa, mantenint el poder centralitzat en l'emperador.