TEMA.

- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

1.- LA PRODUCCIÓ CONJUNTA. CONCEPTE Ambdós casos

són molt
Quan d’un procés de producció múltiple. se’n obtenen alhora més d’un diferents respecte
article, ens podem trobar davant d’una "producció conjunta" o d’una al tractament i
"Producció comuna”. origen dels
costos.
Ø PRODUCCIÓ COMUNA:

“És aquell procés productiu del que se’n obtenen de forma simultània dos o més
productes, que d’altra banda també podrien obtenir-se per separat”.

És a dir, és possible abandonar la producció d'alguns d’aquests productes

comuns segons la voluntat de l'empresari Només cal
“determinar” els
En la Producció comuna poden assignar-se els costos "comuns" de
costos i cercar el
producció, a cadascun dels productes de forma objectiva, mitjançant els
sistema
mètodes ja estudiats anteriorment. d’assignació

Ø PRODUCCIÓ CONJUNTA:

"És aquell procés del que se’n obtenen de forma simultània dos o més productes,
que ni física ni tècnicament podrien obtenir-se per separat, emprant uns mateixos
factors productius de forma compartida".

És a dir, l’obtenció de tots els productes és independent de la voluntat

de l'empresari. La fusta (taulons) per
El procés de producció conjunta, és un “procés comú i simultani.”, ja que un fabricant de
per augmentar la producció d’un article s'haurà d'incrementar la producció mobles és un "cost
de la resta. comú". Els arbres per
una Serradora són un
Un cas especial en seria la “producció conjunta variable”, que tractarem
"cost conjunt".
més endavant.

En Producció conjunta no existeix “cap forma objectiva” d'assignar els costos del procés
"conjunt", (costos conjunts), als diferents articles

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-1

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Com exemples d'indústries amb processos de producció conjunta tenim:

• Indústria Làctica • Indústria del Plàstic

• Indústria de la Carn • Indústria Química
• Indústria de la Fusta • Siderúrgia bàsica.
• Refineries de Petroli • Transformats Agrícoles

M.P.
Art. 1
M.O.D. procés
Art. 2

punt de
C.I.P. conjunt procés
separació
Art. 3
addicional

Cost conjunt
Cost separable

En tots els casos hi ha un "Punt de Separació" o "Ruptura" (Split off point), que es
correspon amb el moment a partir del qual els productes, i els seus costos poden identificar-
se i diferenciar-se.

Després de la separació l'empresa podrà vendre els productes, o seguir-los processant per
obtenir-ne articles més ajustats a la demanda. Qualsevol cost que es produeixi a partir
d'aquest punt rep el nom de "cost separable" (o cost autònom), perquè pot relacionar-se
amb un producte determinat.

Cost Conjunt Cost Separable

Imputació Imputació
subjectiva objectiva

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-2

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

El problema és trobar un mètode efectiu per repartir els "costos de la

producció conjunta" entre els diferents articles, ja que qualsevol que sia
el mètode triat serà sempre un mètode subjectiu, vàlid només a efectes de
valoració de les existències, però mai a efectes de control de costos, ni per
a la presa de decisions.

És a dir, aquest repartiment de costos conjunts per calcular el cost de

l’article “individualitzat” no té cap sentit a efectes de gestió, ja que el lot és
el veritable "article" a efectes comptables.
Un producte
principal, amb un
No tots els productes obtinguts en "producció conjunta" tenen la mateixa
mercat “poc segur”
importància econòmica per l'empresa.
podria classificar-se
Segons el seu valor pot establir-se la següent classificació:
com a subproducte
1. Productes Principals o Coproductes
2. Productes Secundaris o Subproductes
3. Altres
a. Residus
b. Deixalles

alt
Coproductes

Classificació dels baix Subproductes

productes obtinguts
en un procés de
producció conjunta mínim
Residus
segons el seu valor
relatiu de venda nul
Deixalles
negatiu

1. Els Coproductes són l'objectiu principal de l'empresa

2. Els subproductes serien el resultat secundari del procés de producció conjunta.
La distinció entre "COPRODUCTES" i "SUBPRODUCTES" es fa en base al valor de
venda.
Aquesta relativitat implica que el que per algunes empreses pot ser un
subproducte, per altres, és un coproducte.
Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-3
TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Exemples:
• fa anys (molts) la gasolina era un subproducte del petroli mentre
que el querosè era el producte principal, avui és a l'inrevés.
• En temps de guerra la glicerina és un coproducte, mentre que en
circumstàncies normals és un subproducte del sabó.
• Els encenalls de fusta havien estat tradicionalment un residu dels
tallers de fusteria (es venia com a combustible).
Ara degut a la gran utilització dels conglomerats (dels que els
encenalls en són part principal), existeix producció amb aquesta
finalitat, ha augmentat el seu valor i pot considerar-se com un
subproducte.

Ø Altres. Són aquelles parts de material que es desprenen en el procés productiu, ja sigui
de forma inevitable, degut al procés tècnic (serradures en tallar la fusta), o bé de forma
voluntària.
a) Residus; O bé tenen un valor net de venda, o bé poden emprar-se com a primera
matèria o matèria auxiliar.
b) Cas contrari s’anomenen deixalles

Un exemple de residu en serien els retalls de roba de la industria de confecció, útils

per fer llaços, cinturons o folrar botons.
Un exemple de deixalla, en serien les peles de préssec que se’n obtenen quan es
fa melmelada.

Ø La Indústria de la Carn és un “típic” exemple de producció conjunta:

carn de 1ª
M.P. carn de 2ª
escorxador retalls
embotits
altres

Ø Un altre exemple en seria l'obtenció de Cacau en pols:

cacau en pols
M.P.
Esbrollar Assecar Moldre closques
residus

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-4

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

1. Primera fase: esbrollar la planta de cacau per obtenir el gra de cacau.

2. Segona fase: assecar el gra de cacau mitjançant la torrefacció.
3. Una tercera fase és moldre els grans per obtenir cacau en pols. D'aquest
procés se’n obté a més closques i residus.
4. La proporció es mantindrà, el “cacau en pols” representarà un 85% de
la producció obtinguda, les closques que s’empraran com a fertilitzants,
poden arribar al 14% de la producció i els residus que poden ser
empleats com a combustible l’altre 1%.

2.- ASSIGNACIÓ DELS COSTOS ALS PRODUCTES PRINCIPALS

2.-1 Assignació dels costos, segons les unitats físiques (quantitat).

Aquest mètode assigna el "cost conjunt" entre els productes acabats, en funció de les
unitats físiques que s'han acabat (en el punt de separació). Per emprar-se cal que:

1. Les unitats físiques siguin homogènies.

2. El valor dels productes en el "Punt de Separació" NO siguin Molt diferents, ja que
podria donar-se la paradoxa que alguns dels productes produïssin pèrdues i
d'altres beneficis.
S Costos Conjunts

S unitats produïdes

L’avantatge és que proporciona una forma de distribuir els costos de producció conjunta
quan el valor de mercat pel producte intermedi no pot ser calculat. Malgrat que les unitats
físiques siguin diferents podria utilitzar-se però, algun sistema ponderat semblant al de les
unitats equivalents

2-2 Assignació dels costos, segons la seva capacitat d'absorció.

Valor de venda en el punt de separació.

Quan l'empresa pot vendre els productes obtinguts després del punt de separació o bé
coneix el seu valor de mercat, pot repartir el "cost conjunt" entre els productes acabats en
funció d'aquest valor.
S Costos Conjunts
pA1* qA1 + pA2 * qA2 +...... pAn* qAn
qAi = Unitats en el punt de separació de Ai
pAi = Preu de venda en el punt de separació de l’article Ai

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-5

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Valor de venda relatiu en el punt de separació.

Quan els productes passen per processos addicionals no es coneix el preu de venda en
el Punt de Separació, així doncs s'haurà d'estimar. Aquesta “estimació” es coneix com
preu relatiu de venda, i es calcula deduint del valor de venda final els costos dels
processos addicionals.

nA2 * pA2 - CTPAA

Preu "estimat"; pA1 =
nA1

nA1 = Unitats en el punt de separació de A”

nA2 = Unitats finals de l'article A

pA2 = Preu de venda unitari (final) de A
CTPAA = Costos Transformació Procés addicional de “A”

Percentatge global del marge brut de les vendes.

El marge brut es defineix com: "el marge resultant de deduir dels ingressos potencials nets
per venda el cost d’aquests productes".

Aquest mètode s'aplica en tres etapes:

1ª Determinació del marge industrial total.
2ª Repartir aquest marge en proporció al valor potencial de les vendes de cada
article.
3ª Conegut el marge de cada article es calcula quina part del “cost conjunt” li
correspon.

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-6

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

MÈTODES AVANTATGES INCONVENIENTS

Unitats físiques
Fàcil d'aplicar, excepte quan Les unitats físiques poden no ser
els productes obtinguts en el representatives dels productes.
punt de separació no són
homogenis.
No seria acceptat pel PGCA si
La variació dels preus relatius assignés un cost superior al
de venda no afecta a la forma valor realitzable net .
d'assignar els costos.

Valor de venda en el Fàcil d'aplicar. No sempre es coneix el preu de

punt de separació venda en el punt de separació.
Elimina el problema de
l’heterogeneïtat dels
productes en el punt de
separació.

És un mètode objectiu, que

no es veu afectat per les
decisions dels directius.

Valor "relatiu" de Té en compte la capacitat En els casos en què es produeix

venda en el punt de d'absorció de costos de cada més d'un punt de separació pot
separació producte donar lloc a càlculs molt
complexes.
Elimina el problema de la
possible heterogeneïtat dels Es veurà afectat pels canvis que
productes en el punt de puguin produir-se en els
separació. processos addicionals a partir
del punt de separació.

El cost de cada article dependrà

del seu preu de venda, i aquest
de factors com; la competència,
les condicions del mercat, etc. i
això no sembla molt científic?

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-7

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Exemple: FORGI SA elabora en un procés de producció conjunta, els

articles “A” i “B” d’acord a les dades que poden veure’s en la figura 9.5. Les
vendes del període han estat de 1.900 litres de l’article “A” a 600 €./lt i 225
kgs de l’article “B” a 2.400 €./kg Es demana calcular el cost dels dos articles
i el resultat.

MP= 400.000

X 1.000 kgs Art. A

CT = 450.000 € u€ 2.000 lts

Producció
conjunta
Z
500 kgs Art. B
CT = 350.000 € 250 kgs
X
CT=500.000

L'empresa coneix el valor de mercat de seus articles després del punt de separació:

"X" = 350 €/kg "Z" = 500 €/kg

1.- Repartiment segons les unitats físiques:

Costos Producció Conjunta 900.000

= = 600 €/kg
S qi 1.500

Imputació de costos:
Producte "X" = 600 * 1.000 = 600.000 €.
Producte "Z" = 600 * 500 = 300.000 €.

Article A = Cost total = 600.000 + 450.000 = 1.050.000

Cost unitari = 1.050.000/2.000 lt. = 525 €/lt.

Article B = Cost total = 300.000 + 350.000 = 650.000 €.

Cost unitari = 650.000 € /250 kgs. = 2.600 €/kg.

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-8

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Resultat Producte A Producte B Total

Ingressos nets 1.140.000 540.000 1.680.000

-Cost vendes 997.500 585.000 1.582.500

Marge Brut 142.500 -45.000 97.500

Existències finals 52.500 65.000 117.500

Aquest mètode imputa a cada producte el mateix cost unitari conjunt, amb
independència del seu preu de venda. Com veiem el marge de contribució de
l'article B és negatiu, això ens indica que el mètode no és recomanable.

2.- Repartiment segons el valor de venda en el punt de separació.

Costos Producció Conjunta 900.000

= =1,5 €/€
S pi * qi 600.000

Imputació de costos:
Producte "X" = 350 * 1.000* 1,5 = 525.000 €
Producte "Z"= 500 * 500 * 1,5 = 375.000 €

Article A = Cost total = 525.000 + 450.000 = 975.000 €

Cost unitari = 975.000 /2.000 lt. = 487,5 €/lt.

Article B = Cost total = 375.000 + 350.000 = 725.000 €.

Cost unitari = 725.000 /250 kgs. = 2.900 €/kg.

Resultat Producte "A" Producte "B" Total

Ingressos 1.140.000 540.000 1.680.000

-Cost de les vendes 926.250 652.500 1.578.750
Marge Brut 213.750 -112.500 101.250

Existències finals 48.750 72.500 121.250

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-9

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

3.- Repartiment segons el valor relatiu de venda.

Preu relatiu:

"X" ; 2.000 * 600 - 450.000 = 750.000 750.000/1.000= 750 €/kg.

"Z" ; 250 * 2.400 - 350.000 = 250.000 250.000/500 = 500 €/kg.

Costos Producció Conjunta 900.000

= = 0,9 €/€ venda
S qi*pi 750*1.000 + 500*500

Imputació de costos:

Producte "X" = 750 * 1.000 * 0,9 = 675.000 €

Producte "Z" = 500 * 500 * 0,9 = 225.000 €
900.000 €

Article A = Cost total = 675.000 + 450.000 =1.125.000 €

Cost unitari = 1.125.000/2.000 = 562,5 €/lt

Article B = Cost total = 325.000 + 350.000 = 575.000 €

Cost unitari = 575.000/250 kgs. = 2.300 €/kg

Resultat Producte "A" Producte "B" Total

Ingressos 1.140.000 540.000 1.680.000

-Cost de les vendes 1.068.750 517.500 1.586.250
Marge Brut 71.250 22.500 93.750

Existències finals 56.250 57.500 113.750

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-10

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

4.- Repartiment segons el marge global de vendes

Valor potencial de les vendes:

"A" ; 2.000 * 600 = 1.200.000

"B" ; 250 * 2.400 = 600.000 1.800.000

Costos conjunts i separables:

Costos conjunts: 900.000

Costos proc. Addicional 800.000 1.700.000

Marge brut 100.000

"Producte A" "Producte "B"

Valor potencial de les vendes 1.200.000 600.000

marge brut -66.667 -33.333
Cost de les vendes 1.133.333 566.667
Cost procés addicional -450.000 -350.000

Cost conjunt 683.333 216.667

Article A = Cost total = . 683.333 + 450.000 = 1.133.333 u.m

Cost unitari = 1.133.333/2.000 lt = 566,6 um/lt

Article B = Cost total = 216.667 + 350.000 = 566.667 €

Cost unitari = 566.667/250 = 2.226,67 um/kg

Càlcul del resultat Producte "A" Producte "B" Total

Ingressos 1.140.000 540.000 1.680.000

-Cost de les vendes 1.076.673 501.001 1.577.674
Marge Brut 63.327 38.999 102.326

Existències finals 56.660 55.666 112.326

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-11

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

3.- EL TRACTAMENT DELS SUBPRODUCTES.

Es coneixen com subproductes, aquells productes que s'obtenen de forma accessòria a

l’activitat bàsica de l'empresa, que és el Producte principal.

producte principal
Art. 1
sM.P.
producte principal
M.O.D. procés Art. 2
s
subproducte
Art. 3
C.I.P.
conjunt subproducte
punt de procés Art. 4
separació addicional

Els subproductes tenen un valor de venda superior als residus, però com aquests no
incorporen en la seva valoració cap cost del procés conjunt.
El preu de venda del subproducte no és rellevant comparat amb el del producte principal,
pel que el subproducte no rebrà cap assignació de "cost conjunt", només se li assignaran
els costos posteriors al punt de separació, (si li cal procés addicional).

Només si el valor de venda després del procés addicional fos elevat, es considerarà com
producte principal

Poden plantejar-se en aquest punt dues alternatives, o bé imputar aquest cost del procés
addicional exclusivament a les vendes de subproductes, amb el que l’estoc final de
subproductes tindrà un valor 0, portant-se només un control de les unitats físiques en
estoc, o bé imputar-lo als subproductes obtinguts amb el que l’estoc final tindria valor
d’inventari.

El tractament dels subproductes varia segons les empreses. En algunes com que el seu
valor de venda és relativament petit, en la pràctica "subproducte" es converteix en un
sinònim de "deixalla". En altres, el valor d'aquestes vendes és tan “rellevant” que es
plantegen dubtes respecte a si en realitat és un subproducte o un producte principal.

Aquestes variacions tant amplies en la naturalesa d’un subproducte donen com a resultat
divergències en el seu tractament comptable, permetent tres possibles tractaments dels
ingressos obtinguts per la venda dels subproductes:

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-12

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

1.- Considerar-los com Ingressos Extraordinaris o d’Explotació

Quan el valor net de venda del subproducte és petit, (valor de venda

menys cost del procés addicional si s’escau), és costum tractar al
subproducte com un minva, i compatibilitzar-lo com un ingrés, ja sigui
extraordinari o d’explotació, sent això funció de les consideracions que
faci l’empresa respecte al que és “habitual” o no d’aquesta venda.

2.- Reducció de cost del producte venut.

Considerant l’ingrés “net” obtinguts per la seva venda com a menor cost
dels productes venuts. No és però, un mètode molt útil ja que el cost dels
productes venuts dependrà del número de subproductes venuts.

3.- Reducció de cost del producte conjunt.

Considerant l’ingrés “nets” obtinguts per la seva venda com a menor cost del procés
conjunt. En aquest podem dir el mateix que en el cas anterior.

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-13

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Exemple: FILI SA obté després d’un procés de producció conjunta i de dos

processos addicionals, dos articles; "A" que es considera producte principal i "B"
que es considera subproducte.

Les vendes del període han estat; " A" 60.000 unitats a 40 €/u. i "B" 20.000 unitats
a 8 €/u.

L’empresa desitja calcular el cost dels productes A i B i el compte de resultats,

coneixent que els costos de cadascun dels processos es poden veure en el
següent esquema:

“A”
“a” acabat “A”
75.000 u.
75.000 u.
Producció
CT = 1.750.000 €
conjunta
“b” “B”
25.000 u. 25.000 u.
CT = 500.000 € reciclatge

CT = 3,5 €/unitat

Ingrés d'oportunitat del Subproducte "B":

Vendes: 20.000 u. a 8 um/u. 160.000 €.

-Cost reciclat 20.000 u. a 3,5 um/u. 70.000 €.

ingrés net 90.000 €.

1.- Considerar-los com Ingressos Extraordinaris o d’Explotació

Cost producte "A":

cost prod. conjunta 500.000 €
cost acabat 1.750.000 €
total cost 2.250.000 €

cost unitari: 2.250.000/ 75.000 = 30 €/u

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-14

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Compte de Resultats Producte Principal Subproducte

Vendes 2.400.000 160.000

Cost de les vendes 1.800.000 70.000
Marge Industrial 600.000 90.000

Existències finals 450.000 17.500

2. .- Reducció de cost del producte conjunt.

Cost producte "A":

cost prod. conjunta 500.000 €
cost acabat 1.750.000 €
ingrés net subproducte -90.000 €
total cost 2.160.000 €

cost unitari: 2.160.000/ 75.000 = 28,80 €/u

Compte de Resultats Producte Principal

Vendes 2.400.000
Cost de les vendes 1.728.000
Marge Industrial 672.000

Existències finals 432.000 17.500

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-15

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

4.- ASSIGNACIÓ DE COSTOS A RESIDUS I DEIXALLES

Els residus són "aquelles parts o trossos de material que se separen en

el procés productiu, ja sia de forma inevitable, degut al procés tècnic
(serradures, etc.), ja sia de forma voluntària. Normalment, tenen un valor
petit i no es realitza cap altre procés de producció amb ells".

Han de complir les següents condicions:

a) Tenir valor de realització (per petit que aquest sigui).. Si no es

b) Poder ser utilitzats, per la pròpia empresa o per altres compleix això
alienes, com primera matèria o matèria auxiliar. s’anomenen
"pèrdues".
L’ingrés net de venda dels residus té el mateix tractament que en el cas dels
subproductes.

Un exemple de "residu" serien els retalls de teles en el sector de la confecció, que poden
emprar-se per elaborar llaços o cinturons. També tindrien aquesta consideració alguns
productes derivats del porc, com els budells, que poden ser utilitzades o venuts per
embotir.

Evidentment no se’ls hi assigna cap “cost conjunt” tractant-se els ingressos de la seva
venda o bé com un menor cost de la producció principal (per exemple fusta i serradures),
o bé com un ingrés extraordinari.

Un exemple de “pèrdua” seria, la pell del préssec en el procés d'enllaunat d'aquest, o

l’escòria de les foneries. Les pèrdues no tenen valor de venda, però poden tenir un cost
d'eliminació.

Aquest cost pot ser "present," funció del seu pes, volum, perillositat, etc., o "futur"
(restauració de l‘habitat ecològic, etc.). En ambdós casos, aquest cost es carrega sobre
els productes principals.

Aquest darrer punt és molt important, ja que sovint aquests costos

"futurs", que poden ser molt grans, no es tenen en compte quan s’està
calculant el cost del producte, i això pot conduir a resultats
enganyosos, que faran perillar la viabilitat futura de l'empresa.

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-16

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

5.- EL QUADRE MATRICIAL A LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Cacau del Senegal SA es dedica a l’elaboració i exportació sense envasar de cacau en

pols. El procés de producció (ja vist amb anterioritat) és el següent:

cacau en pols 1ª

cacau en pols 2ª
tractar

M.P. closques
Esbrollar Assecar Moldre moldre

residus
neteja

Les dades del període que volem analitzar són les següents:

Costos
Esbrollar = 2.940 € Assecar = 5.610 €
Moldre = 8.000 € Netejar els residus = 120 €
Moldre closques = 1.420 € Tractar el cacau en pols = 24.000 €

consum de M.P. (pellofa) = 210.000 kg a 0,0685 €/kg

• En la fase d’assecar queden al final del període 10.000 kgs de pellofes esbrollades,
que es troben al 40 % del procés d’assecat.

• La producció acabada del període ha estat de:

cacau 1ª qualitat 120.000 kgs. (PP) closques 28.000 kgs (SP) PP (producte
principal)
cacau 2ª qualitat 50.000 kgs. (PP) residus 2.000 kgs.
SP
(subproducte)
• Els preus de venda han estat els següents:

cacau 1ª qualitat 0,50 €/kg. Closques 0,13 €/kg

cacau 2ª qualitat 1,20 €/kg. Residus 0,03 €/kg.

• En el procés no és produeix cap tipus de pèrdua o minva de material, sent zero les
existències inicials de semielaborats en curs i de productes acabats.

• Tota la producció s’ha venut en el període.

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-17

 TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

Es demana calcular el cost dels productes en els següents casos:

1. Considerant els ingressos nets per venda dels subproductes i residus, com un
ingrés d’explotació.

2. Considerant els ingressos nets per venda dels subproductes i residus, com a
menor cost de la producció conjunta.

1.- Considerant-los com un ingrés d’explotació

Esbroll Assecar Moldre cacau 1ª cacau 2ª Cacau 2ª closque residu Semiel Total
ar “x” Acabat final
Sem. inicial

M.P. pellofa 14385

Esbrollar 2940

Assecar 5610

Moldre 8000

Total 17325 5.610 8.000

p. esbrollada 17325 17.325

p. assecada 22000 935 935

P. conjunta 18750 11250 30000

tractar cacau 2ª 24000 24000

moldre closques 1420 1420

netejar residus 120 120

cacau 2ª (x) 11250 11250

TOTAL 17.325 22.935 30.000 18.750 11.250 35.250 1.420 120 935

sent el cost de la pellofa assecada 0,11 €/kg, dels que 0,0825 corresponen al cost de la
fase anterior (esbrollar) i 0,0275 €/kg als costos de la fase d’assecar.

El valor net de venda dels productes principals és:

cacau de 1ª qualitat 60.000

cacau de 2ª qualitat 36.000

total 96.000

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-18

TEMA.- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA

i el coeficient d’imputació dels costos de producció serà:

30.000/96.000 = 0,3125

En resum com es pot veure el quadre matricial, el cost dels productes principal és:

cacau de 1ª qualitat 18.750/120.000 = 0,15625 €/kg.

cacau de 2ª qualitat 35.250/50.000 = 0,705 €/kg.

2.- Considerant-los com a menor cost conjunt

Esbroll Assec Moldre cacau 1ª cacau 2ª cacau 2ª closques residu Sem. Total
“x” acabat final

Sem. inicial

Pellofa 14385

Esbrollar 2940

Assecar 5610

Moldre 8000

Total 17325 56100 8000

Pr. Esbroll 17325 17325

P. Asseca. 22000 935 935

P. conjunta 17.400 10.440 27840

tractar cacau 2ª 24000 24000

moldre 0 1420 1420

closques

netejar residus 0 120 120

Cacau 2ª (x) 10440 10440

TOTAL 17.325 22.935 30.000 17.400 10.440 34.440 1.420 120 935

Ing Subprod. -2.220

Ing. residus +600

27.840

i el coeficient d’imputació dels costos de producció serà: 278.400/96.000 = 0,29

En resum com es pot veure el quadre matricial, el cost dels productes principal és:

cacau de 1ª qualitat 17.400/120.000 = 0,145 €/kg.

cacau de 2ª qualitat 34.400/50.000 = 0,688 €/kg.

Facultat d’Economia i Empresa (Campus de Sabadell) 10-19