Tema 2. Els Costos de L'empresa

1/2/22 14:09 Tema 2.
Els costos de l'empresa
Tema 2. Els costos de l'empresa
Tema 2. Els costos de l'empresa
lloc: Campus IOC

Curs: Economia de l'empresa I (Bloc 2)
Llibre: Tema 2. Els costos de l'empresa
Imprès per: Yeray Gonzalez Martin (IOC)
Data: dimarts, 1 febrer 2022, 14:09
https://ioc.xtec.cat/campus/mod/book/tool/print/index.php?id=1047675 1/17
1/2/22 14:09 Tema 2. Els costos de l'empresa
Taula de continguts
1. Introducció
2. El concepte de cost
3. Tipus de costos
4. Costos fixos i costos variables

4.1. Els costos unitaris o mitjans
5. El benefici de l'empresa
5.1. Les decisions de producció
5.2. El llindar de rendibilitat
5.3. Produir o comprar?
6. Costos directes i costos indirectes

6.1. Direct-costing i Full-costing
6.2. Exemple d'aplicació
1. Introducció
Produir té un cost. En aquest tema abordarem els costos de la producció, els diferents tipus de costos i algunes aplicacions del seu càlcul a les
decisions de producció amb l'objectiu de maximitzar els beneficis.
2. El concepte de cost
Ja hem vist al tema anterior que per mesurar l’eficiència econòmica del sistema productiu, cal disposar del valor monetari dels factors consumits:
Això suposa estudiar els costos de l’empresa.
El cost és la valoració econòmica dels factors consumits en el procés productiu.
Per a la consideració de "cost" no basta l'adquisició d'un factor productiu, sinó que s'ha de donar que el factor comprat sigui consumit en la
producció. No s’ha de confondre per tant import de la compra de factors amb cost, perquè no tots els factors comprats s’incorporen
immediatament al procés de producció:
Hi ha compres de factors que es consumeixen immediatament perquè no es poden emmagatzemar (consum elèctric,
consum telefònic, aigua...). En aquests casos valor de la compra i cost coincideixen.
Hi ha compres de factors que es poden guardar en un magatzem i per tant, el seu consum no ha de ser immediat a la
compra (les matèries primeres, material d’oficina...) El consum de factors, i per tant el cost, serà la part de la compra que
s’incorpora al procés de producció. La part comprada i no consumida d'aquest tipus de factors rep el nom d’existències.
Hi ha compres de factors de consum progressiu i a llarg termini (una màquina, un camió, un ordinador, un edifici...). Les
compres d'aquest tipus de factors s’anomenen inversions i es tracta de béns d’infraestructures que s’utilitzen en el procés de
producció diversos anys.
El consum que atribuïm als béns d’inversió en un any en concret s’anomena amortització, terme amb que s’indica la
gradual pèrdua de valor del bé per la seva participació i ús en el procés de producció. El valor assignat a l’amortització en
un període de temps és el cost d’aquests factors.
La formació del cost total d'una empresa s’obté per agregació dels costos que es van generant a les diferents àrees funcionals de l'empresa, tal
com queda expressat en la següent gràfica:
COSTOS

FINANCERS
COSTOS

ADMINISTRACIÓ
COSTOS
COST TOTAL
COMERCIALS
DE
COST
COST DE L'EMPRESA
COST
EXPLOTACIÓ
PRODUCCIÓ:
ECONÒMICA
EXPLOTACIÓ
matèries primeres,
COMERCIAL
salaris treballadors
de fàbrica, energia,
amortització
màquines...
3. Tipus de costos
Els costos als que ha de fer front una empresa per desenvolupar la seva activitat productiva es poden classificar segons molts diferents criteris.
Aquests són els més importants:
a) Segons la naturalesa del cost:
consum de materials: matèries primeres, envasos, embalatges...Cal dir que el cost dels materials inclou, a més del preu d'adquisició, tots els
costos addicionals per disposar dels productes, com ara els costos de transport.
serveis exteriors: es tracta de serveis adquirits a altres empreses, com telefonia, subministraments d'energia, reparacions, publicitat, assessories
diverses...
personal: sous i salaris dels treballadors, quotes a la Seguretat Social, formació dels personal...
amortitzacions: consum dels béns d'inversió (edificis, vehicles, maquinària...) de manera progressiva al llarg de la seva vida útil.
costos financers: interessos de préstecs i de compres amb pagament ajornat.
altres de naturalesa molt diversa, com impostos, per exemple.
b) Segons el moment de referència del càlcul:
costos reals o històrics: es tracta de l'estudi dels costos que s'han produït realment en determinat període de temps, són costos coneguts.
costos futurs o estàndards: es tracta de treballar amb costos previstos i analitzar posteriorment, si és el cas, les causes per les que s'han produït
desviacions entre les previsions i la realitat.
c) Segons el cost de l'alternativa no triada: el cost d'oportunitat
En l'anàlisi econòmic dels costos, és molt important considerar el cost que suposa renunciar a una alternativa per triar-ne una altra. Aquest cost
s'anomena cost d'oportunitat.
Imagineu un empresari que aporta al seu negoci 100.000 € i un local de la seva propietat i que el primer any la seva empresa ha obtingut uns
beneficis de 7.000 €. Un anàlisi correcte dels seus costos hauria d'incloure el rendiment que ha deixat d'obtenir al triar cedir a la seva empresa
els diners i el local.
Si considerem que si hagués invertit els diners en un banc podria haver guanyat 6.000 € d'interessos i que si hagués llogat el local a una altra
empresa hauria guanyat 12.000 €, en realitat el seu negoci no hauria tingut beneficis, sinó pèrdues d'11.000 € (podria haver guanyat 18.000 € i
només ha guanyat 7.000)
d) Segons la relació amb el volum de producció:
costos fixos: són independents del volum de producció. S'han de suportar encara que no es produeixi res, per exemple el lloguer del local.
costos variables: depenen del volum de producció. No existeixen si no es produeix cap unitat, però van augmentant conforme augmenten les
unitats produïdes, per exemple les matèries primeres.
e) Segons la relació amb l'elaboració del producte:
costos directes: són aquells que poden assignar-se sense cap dubte a la producció d'un determinat producte. Si una empresa produeix cadires de
fusta i cadires d'alumini, el consum de fusta (matèria primera) és sens dubte assignable a la producció de cadires de fusta.
costos indirectes: es tracta d'aquells costos que no es poden identificar clarament amb un producte en concret. A l'exemple de la fàbrica de
cadires, la neteja de la fàbrica o el lloguer del local serien costos indirectes. L'empresa haurà d'arbitrar algun sistema de repartiment que permeti
calcular-ne la part que correspon a cada producte
4. Costos fixos i costos variables

Ja hem vist a l'apartat anterior del tema que els costos fixos (CF) són els que no varien amb el volum de la producció. Així, tenim el cas d’una
empresa que encara que de moment no produeixi res, té uns costos com ara el lloguer del local, les quotes fixes d’aigua, telèfon, les assegurances
dels vehicles, etc...
Els costos variables (CV) depenen del nivell d’activitat o volum de producció. Per exemple, per obtenir més producte final, necessitem més
matèries primeres i més envasos, consumir més energia, contractar més treballadors...
Els costos totals (CT) són la suma dels costos fixos i els costos variables.
CT = CF + CV
Considerem l'exemple de l'empresa ACME que fabrica patinets. Un estudi detalla els següents costos mensuals en funció de les unitats produïdes:
Unitats produïdes
0 680 1.700 2.400 2.650 2.800 2.900
Cost fix (€)

4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000
Cost variable (€)

0 6.492 15.330 21.960 25.485 28.320 30.810
Cost total (€)

4.000 10.492 19.330 25.960 29.485 32.320 34.810
Observeu que:
- El cost fix és invariable en qualsevol volum de producció. S'ha de suportar encara que no es produeixi cap patinet
- El cost variable és 0 quan no es produeix cap patinet i va augmentant a mesura que augmenta el volum de producció
- El cost total és la suma de tots dos. Coincideix amb els costos fixos quan no es produeix cap patinet
Si representem les dades en eixos cartesians (eix X: unitats produïdes ; eix Y: costos) obtenim
- La representació gràfica del cost fix és una recta horitzontal, com a

conseqüència de la seva independència del volum de producció
- Els costos variables i totals es representen per corbes idèntiques, encara

que "separades per la distància" del cost fix
Són sempre creixents amb el volum de producció, encara que en aquest cas
no creixen sempre al mateix ritme
4.1. Els costos unitaris o mitjans

El coneixement del cost total és molt necessari perquè mitjançant la seva comparació amb els ingressos totals de l’empresa permetrà saber si
l’empresa té beneficis o pèrdues.
Tanmateix, moltes vegades convé traslladar aquest coneixement a termes unitaris (o mitjans), de manera que puguem comparar el cost total
unitari o cost total mitjà (CTMi) amb
el ingrés unitari (és a dir, el preu) donat que només és possible obtenir benefici si el cost total per unitat o
cost total mitjà és menor que l’ingrés per unitat.
Donat que el CT té dos components (CF i CV) es pot parlar de cost fix mitjà (CFMi) i de cost variable mitjà (CVMi)
Finalment, en termes unitaris també és interessant analitzar l'anomenat cost marginal (CMa) o cost en què s'incorre pel fet de produir una unitat
més ja què és fonamental saber si convé o no augmentar la producció.
Tipus de cost unitari

Què expressa?
Com es calcula?
Cost total CT
Cost total mitjà
És el cost total per unitat produïda
Cost total mitjà (CTMi)=
unitats produïdes
=
Q
Cost fix CF
Cost fix mitjà
És el cost fix per unitat produïda Cost fix mitjà (CFMi )= =
Q
unitats produïdes
Cost variable CV
Cost variable mitjà
És el cost variable per cada unitat produïda
Cost variable mitjà (CVMi)= =
unitats produïdes Q
És l'augment del cost total ocasionat per increment del cost total ∆ CT
Cost marginal
Cost marginal (CMa)= =
l'última unitat produïda
increment de les unitats produïdes ∆Q
Si calculem, segons les expressions anteriors, els costos unitaris de l'empresa ACME de l'apartat anterior...
Unitats produïdes
0 680 1.700 2.400 2.650 2.800 2.900
Cost fix mitjà (€/u.)

No té sentit 5,88 2,35 1,67 1,51 1,43 1,38
parlar de costos
unitaris quan no
Cost variable mitjà (€/u.)
9,55 9,02
9,15 9,62 10,11 10,62
s'ha produït cap
unitat.
Cost total mitjà (€/u.)

15,43 11,37 10,82 11,13 11,54 12
Matemàticament,
la divisió entre 0
Cost marginal (€/u.)
no existeix. 9,55 8,66 9,47 14,10 18,90 24,90
observem que:
- El cost fix mitjà és sempre decreixent conforme van augmentant les unitats produïdes, ja que dividim una quantitat fixa cada vegada entre més
unitats.
- El cost variable mitjà pot ser creixent, decreixent o constant, depenent si els costos variables creixen més, menys o proporcionalment al volum
de producció respectivament.
- El cost total mitjà pot ser creixent, decreixent o constant depenent dels seus dos components (costos fixos mitjans i costos variables mitjans).
Fixeu-vos també que el cost total mitjà es pot calcular
CTMi = CFMi + CVMi
- El cost marginal també pot ser creixent, decreixent o constant, depenent de l’evolució dels altres costos conforme va augmentant la quantitat
produïda.
Si representem les dades en eixos cartesians (eix X: unitats produïdes ; eix Y: costos) obtenim
- La corba de cost fix és sempre decreixent ja que es calcula a partir d'una divisió en què el numerador és fix mentre que el denominador és cada
vegada major.
- Les corbes de cost variable mitjà i de cost total mitjà tenen, generalment i a curt termini, forma d'U, és a dir, decreixen inicialment per començar a
créixer a partir de determinat nivell
de producció.
- La corba de cost marginal també té forma d'U, encara que molt més accentuada.
Les corbes de costos en forma d'U impliquen l'existència d'un valor mínim
i no són una casualitat, sinó una conseqüència del fet de que a mesura
que augmenta el nombre de factors utilitzats (treballadors per exemple) tenint una infraestructura fixa (per exemple el nombre de màquines) arriba un
moment en què la productivitat
mitjana i marginal del factor variable comença a disminuir. Això es reflecteix en un augment dels costos per unitat
produïda. Aquest fet és conegut en economia com la llei de rendiments decreixents a curt termini.
5. El benefici de l'empresa
Lògicament, l'empresa estarà interessada en produir en la mesura que pugui obtenir beneficis amb la venda de la producció en el mercat. Per això
s'han de considerar els ingressos que obté d'aquesta venda.
Els ingressos totals (IT) venen donats per l'expressió
Ingrés total = preu de venda unitari × unitats produïdes
suposant, per simplificar l'anàlisi, que totes les unitats produïdes són venudes. Comparant ingressos totals i costos totals obtenim el resultat de
l'empresa
Benefici = Ingrés total - Cost total
fixeu-vos que si el cost total és major que l'ingrés total, el benefici és negatiu, el que vol dir que l'empresa té pèrdues.
De vegades convé expressar la mateixa informació en termes unitaris. En aquest cas
Benefici per unitat = preu de venda unitari - cost total mitjà
Seguint l'exemple de l'empresa ACME, considerant que el preu de venda d'un patinet és de 11,40 €, podem elaborar la següent taula de
resultats:
Unitats produïdes
0 680 1.700 2.400 2.650 2.800 2.900
Ingrés total (preu x unitats)

0 7.752 19.380 27.360 30.210 31.920 33.060
Cost total
4.000 10.492 19.330 25.960 29.485 32.320 34.810
Resultat (Benefici o Pèrdua)

- 4.000 - 2.740
50 1.400 725 - 400
- 1.750
Observeu que:
- el màxim nivell de beneficis (1.400 €) s'obté per a una producció de 2.400 unitats
- en aquest nivell de producció s'està obtenint un benefici per unitat de
11,40 (preu de venda) - 10,82 (cost total mitjà) = 0,58 €/unitat
5.1. Les decisions de producció

El coneixement dels costos d'una empresa permet prendre decisions sobre la conveniència o no de produir més quantitat, i fins i tot de produir
encara que sigui amb pèrdues o deixar de produir, sempre amb l’objectiu d'obtenir el benefici més gran possible.
Pensem, però, que a vegades el benefici es maximitza quan es minimitzen les pèrdues.
Aquest anàlisi és aplicable només al curt termini. Lògicament, si a llarg termini es tenen pèrdues el millor seria retirar-se de la producció i tancar
l’empresa.
Els elements que ens permeten prendre les decisions adequades són d’una banda el preu de venda (que representa l’ingrés per unitat) i d’altra els
diferents tipus de costos unitaris.
Les conclusions queden reflectides a la següent taula:
Què comparem? Conseqüència Explicació
L’ingrés que s’obté de la venda d’una unitat produïda és major que el cost total
Preu > CTMi
L'empresa obté beneficis
de produir-la. En conseqüència l’empresa tindrà beneficis ja què els ingressos
totals seran també majors que els costos totals.
Produir una unitat costa més que el que s’obté amb la seva venda. Els ingressos
Preu < CTMi L'empresa té pèrdues
totals seran menors que els costos totals i l’empresa tindrà pèrdues.
L’empresa té pèrdues, però és millor continuar produint a curt termini, perquè

les pèrdues són menors que els costos fixos que continuaria tenint encara que
Preu < CTMi

deixés de produir.
L’empresa té pèrdues, però convé continuar
però
produint per minimitzar-les És millor continuar produint, encara que sigui amb pèrdues, ja que com a mínim
Preu > CVMi
es cobreixen els costos variables i una part dels costos fixos. Si deixés de
produir hauria de suportar la totalitat dels costos fixos i les pèrdues encara serien
majors.
L’empresa té pèrdues i és millor deixar de produir, perquè les pèrdues són

Preu < CTMi
majors que els costos fixos perquè no es cobreixen ni els costos variables.
L’empresa té pèrdues i convé deixar de
i
És millor deixar de produir ja què com no es cobreixen els costos variables ni
produir per minimitzar-les
Preu < CVMi els costos fixos, si deixa de produir només haurà de suportar els costos fixos,
minimitzant les pèrdues.
Cal augmentar la producció per augmentar els beneficis, ja que l’última unitat
L’empresa augmentarà els beneficis si produïda genera més ingressos (el preu de venda) que costos (el cost marginal
Preu > CMa
produeix més unitats
que, recordem, és el cost de l’última unitat produïda) i per tant augmenten els
beneficis.
Cal disminuir la producció per augmentar els beneficis, ja que l’última unitat
L’empresa augmentarà els beneficis si
Preu < CMa produïda genera més costos que ingressos i per tant augmenten els beneficis si
produeix menys unitats
es deixa de produir aquesta última unitat.
5.2. El llindar de rendibilitat

El càlcul de costos fixos i variables permet la utilització d'un instrument d'anàlisi molt interessant anomenat llindar de rendibilitat o punt mort.
El llindar de rendibilitat és el punt que representa la xifra de vendes que cobreix la totalitat de costos de l’empresa, és a dir, la suma de costos fixos
i variables.
En altres paraules, representa el volum de vendes a partir del qual es comencen a obtenir beneficis.
Càlcul del llindar de rendibilitat
La condició d’equilibri es dóna quan el benefici és 0 (ni es guanya ni es perd), per tant
Ingressos per vendes = Costos totals
Ingressos per vendes = Costos fixos + Costos variables
sent
Ingressos per vendes = Preu de venda (Pv) x Quantitat produïda i venuda (Q)
Costos variables = Costos variables mitjans (CVMi) x Quantitat produïda (Q)
queda
Pv × Q = CF + ( CVMi × Q)
i aïllant Q obtenim l’expressió que permet calcular el llindar de rendibilitat
CF
Q=
Pv − CVMi
El denominador de la fracció (Pv - CVMi) s’anomena marge brut unitari i

representa la part de guany amb què cada unitat venuda finança els
costos fixos.
Observeu què només es pot assolir el llindar de rendibilitat si el marge brut unitari és positiu, és a
dir si el preu de venda és superior als costos
variables mitjans.
Representació gràfica
La representació gràfica del llindar de rendibilitat és una ajuda molt intuïtiva per a la seva comprensió. Només cal representar les rectes d'ingressos
totals i de costos totals en uns eixos cartesians:
- quan no hi ha unitats produïdes, els IT són 0 però els CT són iguals als CF. Estem en zona de pèrdues.
- conforme augmenta la producció, i suposant que el marge brut sigui positiu (Pv >CVMi), cada unitat venuda va cobrint una part dels CF, de
manera que, encara que estem en zona de pèrdues, aquestes són cada vegada
menors.
-
en conseqüència, arribarà un determinat nivell de producció (el llindar
de rendibilitat) en què, coberts completament els CF, els IT siguin iguals als
CT. Gràficament, aquest nivell és el punt en que es tallen les rectes.
- a partir d'aquest punt, el marge brut és, per a cada nova unitat produïda i venuda, benefici per a l'empresa. Hem entrat a la zona de beneficis, que es
va fent major a mesura que va augmentant la producció per sobre
del llindar.
5.3. Produir o comprar?

Una de les decisions que pot prendre l’empresa a partir de l’estudi dels costos, és la de considerar si li resulta més avantatjós fabricar un
component o part del producte, o comprar aquest material ja elaborat a una altra empresa.
Quan l’empresa productora decideix comprar, encarregar o contractar un bé intermedi, una fase d’un procés de producció, o un servei
complementari a un agent extern, es parla de subcontractació, externalització o outsourcing.
Per prendre la decisió, l’empresa ha de comparar el cost de comprar un component o un servei a una altra empresa amb el cost de produir-lo o
prestar-lo ella mateixa. Com a ajuda, es pot recórrer a la fórmula del llindar de rendibilitat però substituint el preu de venda pel preu d'adquisició
del component o servei extern (Pc).
CF
Q=
Pc − CVMi
Aquesta expressió rep el nom de llindar de producció: Si l'empresa necessita quantitats inferiors a Q, convindrà externalitzar la producció. Si
necessita quantitats superiors a Q serà més convenient produir ella mateixa.
6. Costos directes i costos indirectes

La classificació dels costos en fixos i variables no facilita la tasca d’assignar els costos als diferents productes en el cas habitual en què
l’empresa produeixi diversos productes.
Els mètodes actuals de costos distingeixen entre costos directes i costos indirectes.
Costos directes: són els costos directament associats a la producció i que per tant es poden assignar concretament i sense cap dubte a cada
producte.
Costos indirectes: són aquells costos que són comuns a una sèrie de diferents productes ja que afecten de manera general al procés productiu. No
es poden assignar directament a un producte i per tant l'empresa ha d'arbitrar algun criteri subjectiu d’assignació.
Per exemple, si una empresa produeix diferents models d'un producte, els costos
directes serien les matèries primeres i altres materials, l’energia utilitzada directament
en la producció, els salaris dels treballadors de la planta de producció (mà d’obra
directa).
Els costos indirectes serien el lloguer dels locals, els salaris del personal d’oficines (mà
d’obra indirecta), l’energia no utilitzada directament en la producció, les despeses de
mà d'obra directa mà d'obra indirecta
comercialització....
En aquests casos, s'ha de seguir algun sistema que permeti a l'empresa determinar qüestions com:
quant costa fabricar cada producte?
hi ha algun producte amb el qual es perden diners?
quin és el producte amb què s'obtenen més beneficis?
Per respondre aquestes qüestions i altres de similars s'utilitzen fonamentalment dos sistemes, el direct-costing i el full-costing
6.1. Direct-costing i Full-costing

La consideració de costos directes i indirectes en una empresa que fabrica diferents productes determina dues maneres de càlcul dels costos de
l’empresa: el sistema direct-costing (o de costos directes) i el sistema full-costing (o de costos complets)
Sistema En què consisteix Com es calcula Per a què s'utilitza?

Els costos directes es fan servir per trobar
l’anomenat marge de contribució per
Consisteix a assignar al producte només els producte (MC)
costos directes, és a dir, aquells que sabem

MC = Vendes – Costos directes de les unitats
amb certesa que corresponen únicament a un
venudes
producte concret. DC = suma dels costos directes imputables a
Direct-costing
un producte
o
Si el marge és positiu vol dir que el preu de
Els costos indirectes no s’assignen a la
Costos directes
costos directes venda d’un producte cobreix tots els seus
producció perquè es consideren costos DC unitari =
nombre d'unitats produïdes costos directes.
generals que no depenen del nivell de
producció sinó de la dimensió de l’empresa i Aquest sistema s’utilitza quan és primordial
d’altres característiques estructurals. estudiar la rendibilitat de cada producte o
activitat productiva, per facilitar la presa de
decisions.
Considera cost del producte, a més dels

costos directes, la part dels costos indirectes
que se li puguin assignar, tant siguin costos de
producció com costos d’altres àrees de
l’empresa.
Els costos complets es fan servir per trobar el
FC = costos directes + part corresponent
Full-costing
S’haurà d’arbitrar algun criteri per repartir
resultat per producte
dels costos indirectes
o
els costos indirectes a cada producte. Aquest
Costos complets criteri serà diferent en cada empresa, CD + CI assignats al producte Resultat per producte = Vendes – Costos
FC unitari =
depenent de l’activitat i del tipus de nombre d'unitats produïdes complets de les unitats venudes
producte o servei. Els criteris més utilitzats
són els que es basen en les unitats produïdes,
les hores treballades per la mà d’obra, les
hores de funcionament de la maquinària, un
percentatge sobre les vendes.
6.2. Exemple d'aplicació
Considereu el següent exemple d'aplicació relatiu a una empresa que elabora dos productes: X i Y
Altres dades:
Criteri d’assignació dels costos indirectes: La direcció està considerant utilitzar un dels següents criteris
a) a parts iguals
b) el 40 % dels costos indirectes corresponen al producte X i el 60 % al producte Y
c) repartir-los proporcionalment al nombre d'unitats produïdes
La producció total ha estat de 400 unitats del producte X i de 500 unitats del producte Y
Els preus de venda són 30 €/unitat el producte X i 28 €/unitat el producte Y.
S'han venut 350 unitats de X i 450 unitats de Y.
1) Primer calcularem el cost directe unitari dels dos productes:
Cost directe unitari de X = Costos directes totals / unitats produïdes = (2000+3000) / 400 = 12,5 €/unitat
Cost directe unitari de Y = Costos directes totals / unitats produïdes = (4000+6000) / 500 = 20 €/unitat
2) Ara repartim els costos indirectes seguint les tres alternatives que considera la direcció.
a) si es reparteixen a parts iguals
costos indirectes de X = 10000/2 = 5000 €
costos indirectes de Y = 10000/2 = 5000 €
b) si es reparteixen un 40 % per a X i un 60 % per a Y
costos indirectes de X = 10000 x 0,4 = 4000 €
costos indirectes de Y = 10000 x 0,6 = 6000 €
c) si es reparteixen proporcionalment a les unitats produïdes
costos indirectes de X = 10000 x 400/900 = 4444,4 €
costos indirectes de Y = 10000 x 500/900 = 5555,6 €
3) Ara ja es poden calcular els costos totals (directes+indirectes) de cada producte. També el cost total unitari i el benefici obtingut per
producte.
En el cas a)
Cost total de X = 5000 + 5000 = 10000 €
Cost total unitari de X = 10000/400 = 25 €/unitat
Benefici unitari X = preu venda - cost total unitari = 30 - 25 = 5 €/unitat
Benefici total de X = benefici unitari x unitats venudes = 5 x 350 = 1750 €
Cost total de Y = 10000 + 5000 = 15000 €
Cost total unitari de Y = 15000/500 = 30 €/unitat
Benefici unitari Y= preu venda - cost total unitari = 28 - 30 = -2 €/unitat (pèrdues)
Benefici total de Y = benefici unitari x unitats venudes = -2 x 450 = -900 € (pèrdues)
En el cas b)
Cost total de X = 5000 + 4000 = 9000 €
Cost total unitari de X = 9000/400 = 22,5 €/unitat
Benefici unitari X = preu venda - cost total unitari = 30 - 22,5 = 7,5 €/unitat
Benefici total de X = benefici unitari x unitats venudes = 7,5 x 350 = 2625 €
Cost total de Y = 10000 + 6000 = 16000 €
Cost total unitari de Y = 16000/500 = 32 €/unitat
Benefici unitari Y= preu venda - cost total unitari = 28 - 32 = -4 €/unitat (pèrdues)
Benefici total de Y = benefici unitari x unitats venudes = -4 x 450 = -1800 € (pèrdues)
En el cas c), comproveu que
Cost total de X = 9444,4 €
Cost total unitari de X = 23,61 €/unitat
Benefici unitari X = 6,39 €/unitat
Benefici total de X = 2236,5 €
Cost total de Y = 15555,6 €
Cost total unitari de Y = 31,11 €/unitat
Benefici unitari Y= -3,11 €/unitat (pèrdues)
Benefici total de Y = -1399,5 € (pèrdues)
Observeu que s'obtenen diferents resultats en els productes pel fet arbitrari de triar un o un altre mètode per repartir els costos indirectes
entre els productes.

Tema 2. Els Costos de L'empresa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2. Els Costos de L'empresa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1/2/22 14:09 Tema 2.

Els costos de l'empresa

Tema 2. Els costos de l'empresa

Tema 2. Els costos de l'empresa

lloc: Campus IOC

4. Costos fixos i costos variables

6. Costos directes i costos indirectes

El cost és la valoració econòmica dels factors consumits en el procés productiu.

a) Segons la naturalesa del cost:

costos financers: interessos de préstecs i de compres amb pagament ajornat.

altres de naturalesa molt diversa, com impostos, per exemple.

b) Segons el moment de referència del càlcul:

c) Segons el cost de l'alternativa no triada: el cost d'oportunitat

d) Segons la relació amb el volum de producció:

e) Segons la relació amb l'elaboració del producte:

4. Costos fixos i costos variables

Cost fix (€)

Cost variable (€)

Cost total (€)

- La representació gràfica del cost fix és una recta horitzontal, com a

- Els costos variables i totals es representen per corbes idèntiques, encara

4.1. Els costos unitaris o mitjans

Tipus de cost unitari

Cost fix mitjà (€/u.)

Cost total mitjà (€/u.)

CTMi = CFMi + CVMi

Els ingressos totals (IT) venen donats per l'expressió

Ingrés total = preu de venda unitari × unitats produïdes

Benefici = Ingrés total - Cost total

De vegades convé expressar la mateixa informació en termes unitaris. En aquest cas

Benefici per unitat = preu de venda unitari - cost total mitjà

Ingrés total (preu x unitats)

Resultat (Benefici o Pèrdua)

- en aquest nivell de producció s'està obtenint un benefici per unitat de

11,40 (preu de venda) - 10,82 (cost total mitjà) = 0,58 €/unitat

5.1. Les decisions de producció

Les conclusions queden reflectides a la següent taula:

Què comparem? Conseqüència Explicació

L’empresa té pèrdues, però és millor continuar produint a curt termini, perquè

Preu < CTMi

L’empresa té pèrdues i és millor deixar de produir, perquè les pèrdues són

es deixa de produir aquesta última unitat.

5.2. El llindar de rendibilitat

Càlcul del llindar de rendibilitat

Ingressos per vendes = Costos totals

Ingressos per vendes = Costos fixos + Costos variables

Costos variables = Costos variables mitjans (CVMi) x Quantitat produïda (Q)

i aïllant Q obtenim l’expressió que permet calcular el llindar de rendibilitat

El denominador de la fracció (Pv - CVMi) s’anomena marge brut unitari i

5.3. Produir o comprar?

6. Costos directes i costos indirectes

quant costa fabricar cada producte?

hi ha algun producte amb el qual es perden diners?

quin és el producte amb què s'obtenen més beneficis?

6.1. Direct-costing i Full-costing

Sistema En què consisteix Com es calcula Per a què s'utilitza?

Consisteix a assignar al producte només els producte (MC)

costos directes, és a dir, aquells que sabem

Considera cost del producte, a més dels

6.2. Exemple d'aplicació

Els preus de venda són 30 €/unitat el producte X i 28 €/unitat el producte Y.

S'han venut 350 unitats de X i 450 unitats de Y.

1) Primer calcularem el cost directe unitari dels dos productes: