3.

COSTOS D’APROVISIONAMENT DEL PRODUCTE

El cost del producte s’obté sumant les despeses que es generen en les diferents fases de
l’activitat empresarial. (empresa industrial)

El cost total del producte fabricat està format per:

- Costos d’adquisició: Són costos implícits “extres” →gastos relacionats al producte

(transport, envasos…).

- Costos emmagatzematge: Si magatzems més productes més costos (mantenen i

conserven les existències).

- Costos de fabricació: Les despeses que es produeixen per transformar les matèries
primeres en productes acabats i preparar-los per la venda (manteniment de les
màquines…)

PREU DE COMPRA, PREU D’ADQUISICIÓ I COSTOS DE FABRICACIÓ

El preu de compra (quant costa el producte) és el que aplica el proveïdor en la factura →

preu net igual a l’import dels articles menys el descompte i sense incloure l’IVA.

Exemple: movil costa 100 euros - 10% de descompte se li aplica = 90€ i se li suma l’IVA

El preu d’adquisició (preu que li queda al client + les despeses extres) és el preu de
compra consignada en factura més totes les despeses fins que la mercaderia arriba al
magatzem del comprador.

Els costos de fabricació són les despeses que ocasionen per transformar els materials en
productes acabats i aptes per la seva venda. (energía que utilitza les màquines per fabricar
algo o manteniment de les màquines). Poden ser directes i indirectes

● Costos directes: Major producció - majors despeses (mà d’obra en una cadena de
muntatge, maquinària, llum que consumeix el producte…)

- Cost de matèries primeres i matèries auxiliars per fabricar el producte

- Costos d’envasos i embalatges quan el producte no es pugui vendre sense envasar.

- Costos de mà d’obra directa (personal que manipula el producte); salaris

empaquetat o emmagatzematge. I el que te contacte directe amb el producte o
màquines que s’utilitzen per realitzar els productes.

+ PRODUCTES + COSTOS

- Costos de serveis exteriors, despeses que es realitzen en una fase intermitja del
procés de fabricació d’un producte i que es realitza fora de les instal·lacions de
producció, un altra companyia.
 - Costos de combustible o energía, per que la maquinaria funcione, la reparació de les
màquines utilitzades.

- Costos emmagatzematge, manipulació i conservació de matèries primeres, producte

en curs i acabats. (dedicat al producte).

● Costos indirectes: són els que no es poden atribuir al producte, no esta vinculat a
este. Són despeses del local destinats a les oficines i serveis generals, suministres
en general (llum, aigua, telèfon…), personal administració, etc.

CF → costos fixos. Edificis

CV → costos variables. Matèries primeres

3.1.1 CÀLCUL DEL COST D’ADQUISICIÓ (IVA)

Preu d'adquisició és igual a l’import brut de cada article menys els descompte aplicats per el
proveïdor més totes les despeses a càrrec del comprador.

Import brut = unitats (quantitats adquirides) x preu (preu/unitat)

DESCOMPTES

- Descompte comercial: percentatge que s’aplica sobre l’import brut de cada article o
sobre la suma dels imports si tots tenen el mateix tant per cent (%). El fabricant
també solen aplicar descomptes funcionals al majorista que realitza funcions
d’emmagatzematge i distribució.

- Descompte per volum o rappel: poden ser quantitats globals o un tant per cent, que
s’aplica una vegada deduit el descompte comercial. Pot ser acumlatiu o no.

- Descompte per aviat pagament: quan el client paga al comptat o abans del plaç
establert per el proveïdor.

- Descompte de temporada (ofertes de temporada hivern, estiu…)

- Descompte promocional: reducció en el preu per que el comprador promocione el

productes del proveïdor.

- Unitats bonificades: ofertes 3x2

DESPESES DE COMPRA O ADQUISICIÓ

Despeses de cargo del comprador incrementan el import de la compra i plantegen un

problema al calcular el cost unitari.
El repartiment de despeses o la seva imputació a cada producte es poden distribuir segons
les unitats, el pes, el volum, el preu, la dificultat de manipulació, etc.
 - Envasos i embalatge: L’import de les despeses es distribueix segons les unitats.

- Transport: Les despeses es reparteixen en funció del pes o del volum (+ PES + CAR
EL TRANSPORT).

- Carrega i descarrega: Les despese es reparteixen segons el pes o el grau de

dificultat per manipular-los.

- Segur i arancel: No es paga identica prima (quantitats de diners) de segur per

cobrir els riscos de diversos articles com: carn fresca, llunes de cristals, joies o
perles. No té el mateix segur els productes adquirits (grapadora, ordinador,
diamant…)

3.1.2 DESPESES DE TRANSPORT I CLÀUSULES Incoterms

Segons el mitjà de transport utilitzat es denomina:

- Ports: és quan el recorregut es realitza per carretera o en ferrocarril (transport

terrestre).

- Nolis: quan el trajecte es fa en vaixell o en avió.

Els diferents tipus d’Incoterms:

1. EXW en fàbrica, el venedor entrega la mercaderia en la seva fàbrica/magatzem i no

suporta cap risc, El comprador rep la mercaderia i corre amb tots els costos i risc fins
al seu destí. BUSCAR A LA FABRICA

2. FCA lliure transportista, el venedor entrega la mercaderia al transportista escollit pel

comprador. Els costos i riscos els suporta el comprador fins que hagin sigut
entregats al transportista.

3. DPU la mercaderia entregada i descarregada en el lloc acordat.

4. FOB entrega a bord, designat pel comprador, el venedor entrega la mercaderia al

bord del vaixell i paga els costos.

5. CPT transport pagat fins al destí acordat, el venedor paga el transport i el comprador
paga tota la resta de costos. El venedor paga el transport per les despeses i li paga
al comprador.

6. DAP entrega en el lloc, el venedor entrega la mercaderia en algun punt del país de
destí acordat per ambdues parts i el comprador es fa càrrec de tots els costos i
riscos des del lloc convingut.
3.2 DESPESES LOGÍSTICS: DIRECTES-INDIRECTES I FIXOS-VARIABLES: CD, CI, CF i
CV

Costos segons l’aplicació del producte:

- CD costos directes: són els costos directament associats a la producció i que, per
tant, es poden assignar concretament i sense cap dubte a cada producte. Ex) MP
incorporades en cada producte. magdalenes forn que utilitza i la llum
- CI costos indirectes: aquells costos comuns que no es poden atribuir a cap article
ni dpt en particular, ja que afecten en general el procés productiu. Ex) salaris del
personal, lloguers… Ex: nomina RRHH
- Costos semidirectes: costos que no són aplicables directament a un producte. Ex)
el sou d’un treballador.

Costos segons el nivell de l’activitat:

Els costos segons el nivell de l’activitat es classifiquen en CF i CV.

- CF costos fixos: l’import és independent de les unitats

fabricades/emmagatzemades. Alguns són els costos del local, la inversió en
maquinària o mà d’obra indirecta com els salaris del personal d’administració i
neteja…).

- CV costos variables: són els que varien en funció del nivell d’activitat, l’import
depèn del nombre d’unitats fabricades com el consum de MP o la mà d’obra directa
(salaris del personal de fabricació i els locals que s’utilitzen per elaborar o
emmagatzemar el producte); altres vegades aquests costos són proporcionals a la
xifra de vendes (costos comercials; transport de vendes, comissions…).

Càlcul del resultat del període:

Són els costos que es produeixen en el procés de fabricació que han de generar un ingrés
que permeten obtenir un benefici suficient.

Quan en el resultat del marge industrial/comercial és positiu vol dir que es genera
beneficis, en cas contrari s’han aconseguit pèrdues.
3.2.1 LLINDAR O UMBRAL DE RENDIBILITAT

És el punt d’equilibri o punt mort en el que, per a un volum de producció o vendes,

l'ingrés total és igual al cost total.

El càlcul de CF i CV permet la utilització d'un instrument d'anàlisi molt interessant anomenat

llindar de rendibilitat o punt mort on no es genera pèrdues ni guanys → IT = CT —> CF +
CV

El llindar de rendibilitat és el punt que representa la xifra de vendes que cobreix la totalitat
de costos de l’empresa, és a dir, la suma de CF i CV. En altres paraules, representa el
volum de vendes a partir del qual es comencen a obtenir beneficis.
Ingressos per vendes = Preu de venda (Pv) x Quantitat produïda i venuda (Q)
Costos variables = Costos variables mitjans (CVMi) x Quantitat produïda (Q)

i aïllant Q obtenim l’expressió que permet calcular el llindar de rendibilitat

El denominador de la fracció (Pv - CVmi) s’anomena marge brut unitari i representa la part
del guany amb què cada unitat venuda finança els CF.

Representació gràfica:

3.3 VOLUM ÒPTIM DE “PEDIDO” (VOP)

El VOP o VOC

- Els costos de gestió de comandes disminueix quan major sigui la quantitat sol·licitat
en cada comanda. +comanda -costos
 - Els costos de possessió o emmagatzematge augmenten quan major sigui la
quantitat de la comanda. -comandes +costos
Si la quantitat que sol·licitem en cada comanda és petita, els costos de possessió són
també escasos, pero necessitem fer moltes comandes a l’any i d’aquesta manera
augmenten els costos de gestió, i a la inversa.

La seva finalitat és reduir al mínim els costos, conservant la qualitat, i mantenir un

correcte inventari de les mercaderies.
Per calcular el VOP seguirem el model de Wilson:

- Els aprovisionaments han de ser de quantitats constants (sempre mateixa

grandària).
- La demanda (D) del producte ha de ser constant i coneguda al llarg de tot l'any.
- El cost de gestió de pedido (Cg) constant i independent de la quantitat sol·licitada.
- El cost de possessió (Cp) constant per unitat de producte i temps.
- Els preus dels productes han de ser coneguts i constants.
- No trencament d’estocs, ja que es crea un Stock de Seguretat (Ss).

Formules:
𝐷
- Nº de comandes: 𝑄
𝐷
- Cost de gestió: Cg 𝑄
𝑄
- Cost de possessió: Cp 2
𝐶𝑔 × 𝐷 × 2
- VOP: Q＝ 𝐶𝑝

3.3.1 VOP I VARIACIONS DEL PREU DE COMPRA

- CT＝Cost d’adquisició + Cg + Cp

3.4 PUNT DE COMANDA I REAPROVISIONAMENT

El reaprovisionament/reposició d’estocs té lloc abans que es produeixi el desabastiment,

d’aquesta forma evitem el trencament d’estocs i problemes de subministraments als clients.
Quan hem arribat a un nivell d’existències que ens permet cobrir la demanda durant el
termini d’entrega del proveïdor, haurem d'emetre una comanda —> (Pp) Punt de pedido

- Pp＝Dm × Pe
Quan l’empresa estableix un Stock de Seguretat (Ss), el Pp es calcula:

- Pp＝Ss + (Dm × Pe)

Ss＝Dm pels dies que es poden retardar el proveïdor en efectuar l’entrega, sent (Pr) els
dies que es retarda el subministrament.

- Ss (estoc de seguretat) ＝Dm × Pr

3.4.1 MÈTODES DE REPOSICIÓ D’EXISTÈNCIES

Els mètodes o sistemes que més s’utilitzen per calcular la reposició del stock són:
● Revisió continua (afecta): consisteix a revisar el nivell d’existències d’un article
cada vegada que es produeix una recepció o una venda —> Coneixement del stock
emmagatzemat.
La comanda s’ha d’emetre quan les existències hagin arribat al nivell del Pp, on la
quantitat a sol·licitar ha de romandre constant que vindrà determinada pel VOP.
● Revisió periòdica: consisteix en realitzar la comanda en dates prefixades i
constants.
La quantitat que es solicita en cada comanda és variable, de manera que al rebre la
mercaderia sempre arribem a l’estoc màxim necessari per cobrir la demanda del
pròxim període.
Stock Màxim es determina per la demanda durant un termini d’entrega + la
demanda entre dues revisions consecutives + Ss.

Estoc màxim ＝Dm × Pe + Dm del període + Ss