TEMA 5:

SISTEMES IMPUTACIÓ
COSTOS

Professor: Jordi Rizo Gubianas

Material adapatat de: Magdalena Cayón Costa

1
 ÍNDEX
5.1 DIRECT COST
5.2 FULL COST INDUSTRIAL
5.3 FULL COST TOTAL
5.4 IMPUTACIÓ RACIONAL

2
 5.1 DIRECT COST
Aquest mètode es caracteritza per imputar al
producte o servei "només" els costos
variables industrials, és a dir, considera
només que influeixen en la formació del
"Cost del Producte":
◼ Els costos variables de compres (matèria prima,
transports, etc.)
◼ Els costos variables de fabricació

3
 5.1 DIRECT COST
Inconvenients d'aquest mètode:
◼ No és un bon sistema d'imputació de costos per valorar les existències,
ja que al no incloure els costos fixes, aquestes queden infravalorades.
◼ No subministra informació útil respecte al procés de formació del cost
en les seccions i departaments.

Avantatges d'aquest mètode:

◼ Permet calcular la participació de cada producte en els resultat de
l'empresa, mitjançant el marge de contribució.
◼ Permet calcular el punt mort de l'empresa.

◼ Permet calcular el preu mínim acceptable per cada article.

◼ Es però, un bon sistema per subministrar informació per la gestió de
l'empresa, i per la presa de decisions, ja que elimina la incidència dels
criteris subjectius emprats en la distribució dels costos fixes. 4
 5.2 FULL COST INDUSTRIAL
Es caracteritza per imputar al producte o servei "tots" els
costos industrials o de producció. És a dir, imputa al producte:

◼ Els costos fixes i variables de compres (cost de la matèria

prima i del Departament de Compres)
◼ Els costos fixes i variables de fabricació

Mentre que la resta dels costos, variables de vendes, fixes de

vendes i tots els costos d'Administració, no es consideren
"cost del producte" i s'imputaran al Compte de Resultats,
considerant-los com un cost del període i no de la producció.
5
 5.2 FULL COST INDUSTRIAL
Inconvenients d'aquest mètode:
◼ No subministra informació "adient" per la presa de decisions, ja que sols
garanteix un “repartiment” raonable dels costos fixos i indirectes entre
els diferents productes.
◼ No subministra informació "adient" per establir la política de preus, ja
que no té en compte el comportament diferenciat dels costos respecte al
volum d’activitat.
◼ Pot provocar estats comptables “il·lusoris”.

Avantatges d'aquest mètode:

◼ Ens permet comparar el cost final del producte amb el seu preu de

venda i mesurar així la rendibilitat de cada producte.

◼ És un sistema d'imputació de costos que té com a finalitat obtenir el

cost del producte acabat. És doncs, el mètode mes adient per valorar
6
les existències.
 5.3 FULL COST TOTAL
Es caracteritza per imputar al producte o servei "tots" els costos de l'empresa
(fixes o variables, directes o indirectes).

Avantatges d'aquest mètode:

◼ És útil quan l'empresa treballa sota comanda o segons un

pressupost.
◼ És útil quan l'empresa treballa amb productes que tenen un

preu fix.
◼ És útil quan l'empresa ha de justificar els seus preus en funció

del cost total del producte.

Inconvenients d'aquest mètode:

◼ Al incloure tots els costos valora les existències en excés.
7
◼ No és acceptat pel P.G.C.
 5.4 IMPUTACIÓ RACIONAL
Es caracteritza per imputar al producte o servei tots els costos variables de
compra i producció més els costos fixes de fabricació "útils" (funció de l'activitat
normal de l'empresa):

g = Activitat Real/Activitat normal Esperada

◼ si g =1;Activitat real = Activitat normal; s'han complert les previsions, és a dir

l'empresa ha treballat al 100% de la seva capacitat.

◼ si g >1;Activitat Real > Activitat Prevista, s'imputen al producte uns costos

fixes superiors als que s'havien previst (sobreactivitat).

◼ si g <1; Activitat Real < Activitat Prevista, queden costos fixes per imputar.