Models de manteniment

Models de manteniment
Model correctiu.
És el més bàsic i inclou, a més de les inspeccions
visuals i la lubricació, la reparació d'avaries que
sorgeixin.
Aplicable a equips amb el més baix nivell de
criticitat, les avaries no suposen cap problemes, ni
econòmic ni tècnic. En aquest equips no és
rendible dedicar més recursos ni esforços.
 Models de manteniment
Model condicional.
Inclou les activitats del model anterior més la
realització d'una sèrie de proves o assajos
que condicionaran una actuació posterior.
Si després es descobreix una anomalia, es
programarà una intervenció.
És vàlid en equips de poc ús o equips en que
la seva probabilitat de fallada és baixa.
 Models de manteniment
Model sistemàtic.
Inclou un conjunt de tasques que es
realitzaran sense importar la condició de
l'equip.
Es realitzaran, a més, alguns mesuraments i
proves per decidir si es realitzen altres
tasques. Finalment es resoldran les avaries
que sorgeixin.
 Models de manteniment
Model sistemàtic.
Adequat per equips de disponibilitat
mitjana, de certa importància en que les
avaries causen alguns trastorns.
No s’ha de tenir les tasques amb una
periodicitat fixa, es realitzen sense
importar el temps que fa que funciona.
 Models de manteniment
Model de manteniment d'alta disponibilitat.
És el model més exigent i exhaustiu. S'aplica en
equips que sota cap concepte poden patir una
avaria o un mal funcionament.
Equips amb uns nivells de disponibilitat altíssims,
per sobre del 90%. La raó és, en general, l'alt
cost de producció que té una avaria.
Per això no hi ha temps per al manteniment que
requereixi aturada de l'equip (correctiu,
preventiu, sistemàtic).
 Models de manteniment
Model de manteniment d'alta disponibilitat.
Cal emprar tècniques de manteniment predictiu, amb
l'equip en marxa, i aturades programades que
suposaran una revisió general complerta, amb
freqüència anual o superior.
En les aturades es substitueixen, en general, totes les
peces sotmeses a desgast o amb probabilitat de
fallada al llarg de l'any (peces amb una vida inferior a
dos anys). Aquestes revisions es preparen amb gran
antelació i no tenen per què ser exactament iguals
any rere any.
 Models de manteniment
Model de manteniment d'alta disponibilitat.
No s'inclou el manteniment correctiu, es
busca ZERO avaries.
No hi ha temps per esmenar les incidències, i
és realitzar reparacions provisionals que
permetin el funcionament fins a la propera
revisió general.
 Models de manteniment
Model de manteniment d'alta disponibilitat.
Exemples:
• Turbines de producció d'energia elèctrica.
• Forns d'elevada temperatura, amb la consegüent
despesa energètica i amb les pèrdues de producció que
porta apagar i engegar.
• Equips rotatius que treballen de forma contínua.
• Dipòsits reactors o tancs de reacció no duplicats, que
siguin la base de la producció i que hagin de mantenir-se
en funcionament el màxim nombre d'hores possible.
 Models de manteniment
Model de manteniment legal.
Normatives o regulacions de l'Administració.
Equips amb riscos per a les persones o per a
l'entorn.
L'Administració exigeix una sèrie de tasques,
proves i inspeccions, i fins i tot algunes han de
ser realitzades per empreses autoritzades.
Aquestes tasques han incorporar-se al Pla de
Manteniment, sigui quin sigui el model aplicat.
 Models de manteniment
Model de manteniment legal.
Exemples:
• Equips i aparells a pressió.
• Instal·lacions d'alta i mitja tensió.
• Torres de refrigeració.
• Determinats mitjans d'elevació, de càrregues o de persones.
• Vehicles.
• Instal·lacions contra incendis.
• Tancs d'emmagatzematge de determinats productes químics.
 Models de manteniment
Model de manteniment subcontractat.
Persona o empresa especialitzada en un equip
concret.
Pot ser el fabricant, el servei tècnic de l'importador o
una empresa especialitzada.
Quan no es té els coneixements suficients i quan no
es disposi dels mitjans.
Alternativa més cara.
Per evitar-ho es pot desenvolupar un Pla de Formació
i adquirint, a més, els mitjans tècnics necessaris.
 Pressupost de manteniment
El pressupost d'un departament de
manteniment ha de constar d'almenys
quatre partides:
• Mà d'obra
• Materials
• Mitjans i eines
• Serveis contractats.
 Pressupost de manteniment. Mà d’obra.
Suma de:
• Importe bruto anual fijo recibido por cada uno de los
trabajadores del departamento.
• Primas, horas extraordinarias y cantidades cobradas
en concepto de disponibilidad para trabajar o recibir
llamadas (retenes).
• Gastos de personal asociados a la mano de obra:
transporte del personal (según el convenio con la
empresa), dietas y gastos del personal desplazado,
retenes y horas extras, etc.
 Pressupost de manteniment. Mà d’obra.
Suma de:
• Costes de formación. Estos costes para empresas
con una gestión excelente y preocupada por el
rendimiento y la motivación de su personal suponen
una partida importante. Muchos países,
especialmente europeos, subvencionan fuertemente
las acciones formativas, de forma que para la
empresa pueden llegar a tener un coste bajo.
• Los costes sociales obligatorios para la empresa, que
son abonados directamente por la empresa a la
Administración.
 Pressupost de manteniment. Materials.
Suma de tots els recanvis i consumibles necessaris.
La diferència entre recanvis i materials és bàsicament la
freqüència d'ús.
Els consumibles (lubricants, filtres d'aire, material de
ferreteria, material elèctric, roba de treball, combustible
per a vehicles...) s'utilitzen de forma contínua i no estan
associats a un equip.
Els recanvis s'utilitzen en comptades ocasions i estan
relacionats amb un equip.
En plantes allunyades de les zones de subministrament,
n’hi ha la despesa de transport de materials.
 Pressupost de manteniment.
Eines i mitjans tècnics.
Suma de diners destinada a reposar eines
i mitjans tècnics extraviats o deteriorats,
o nous mitjans.
Aquests mitjans poden ser comprats o
llogats: grues, carretons elevadors, etc.
 Pressupost de manteniment.
Assistències tècniques.
• Mà d'obra en puntes de treball a empreses
generalistes. Permet flexibilitzar la plantilla per a una
càrrega de treball determinades en certs moments.
• Mà d'obra contractada de forma contínua a empreses
generalistes. Al costat de la plantilla habitual, hi ha
personal de contractes.
• Mà d'obra especialitzada per a manteniment
correctiu o programat.
 Pressupost de manteniment.
Assistències tècniques.
• Treballs en tallers externs (bobinatge de motors,
fabricació de peces, etc.).
• Serveis de manteniment que hagin de ser realitzats
per empreses que compleixin determinats requisits
legals i que puguin emetre un certificat.
 Pressupost de manteniment
La més difícil d'estimar, és la de materials (recanvis i
consumibles), ja que depèn del que s'avariï. A més,
depèn de l'estat de la planta, la implantació de
tècniques preventives, del disseny i del muntatge. En
una estimació ràpida sol estar entre el 0.5 i el 2% del
valor de la planta.
Una altra partida variable i problemàtica és la
d'assistències externes. Depèn de la política de
subcontractació, de l'especialització i de la formació
del personal i de la quantitat de tècnics de què disposi
el departament.
 Pressupost de manteniment
La partida de personal és fàcil d'estimar, però
s'ha d'evitar els errors que creen tensions
amb la direcció financera. S'han de tenir en
compte els costos de primes, hores extres,
retens, despeses de personal i la inflació de
la mà d'obra especialitzada.
La partida de mitjans, eines i lloguer
d'equips, sol ser fàcilment pressupostable i
presenta poques desviacions.
 Planificació del manteniment
Conjunt estructurat de tasques que comprèn les
activitats, els procediments, els recursos i la
durada necessària per executar el manteniment.
S’ha de prestar l'atenció deguda no només als
equips més costosos econòmicament, sinó a tots
aquells capaços de provocar fallades crítiques.
Per elaborar un bon pla de manteniment és
necessari realitzar una detallada anàlisi de
fallades de tots els sistemes que componen la
planta.
 Planificació del manteniment
Beneficis:
• Menor consum d'hores per operador/a.
• Disminució d'inventaris.
• Menor temps de parada d'equips.
• Millora del clima laboral.
• Millora de la productivitat.
• Estalvi en costos.
S’ha de tenint en compte:
• La periodicitat.
• L'ordre en què s'han de realitzar segons la seva urgència.
• La disponibilitat de l'equip de manteniment i del material necessari.
 Planificació del manteniment
Quan no es disposa del estudi previ a l'entrada en
funcionament de la planta, o que aquesta ja està en
funcionament, en aquests casos és realitza en dues
fases:
1. Pla inicial, basat en instruccions dels fabricants o
instruccions genèriques (mòdel 1), completats per
l'experiència dels tècnics que treballen a la planta, i
les obligacions legals de manteniment.
2. Una vegada elaborat i en funcionament, realitzar
un pla més avançat basat en l'anàlisi de fallades.
 Planificació del manteniment
Tres formes d’elaboració d’un pla:
• Mode 1: basat en les instruccions dels fabricants i
en l'experiència dels operadors.
• Mode 2: basat en instruccions generals i en
l'experiència dels tècnics que treballen a la planta.
• Mode 3: basat en l'anàlisi d'errors d'una
instal·lació. Orientat a evitar les fallades. Les causes
de les fallades poden dividir-se:
 Físiques: relacionades amb la T, P, etc.
 Funcionals: relacionades amb la funció.
 Planificació del manteniment
Pla de manteniment
Equip Periodicitat Tasques a realitzar
Caldera Semestral/anual Revisió dels cremadors i la corrosió interna.

Reboiler Anual Radiografies en punts de soldadura i prova hidràulica.

Columna
Anual Radiografies en punts de soldadura i prova hidràulica.
destil·lació

Bescanviadors Semestral/anual Revisió de la corrosió interna. Detecció de fugues internes.

Comprovació de la pressió de treball. Engreix de coixinets. Estat dels

Bombes de pistó Trimestral
rodets.
Bombes Comprovació de la pressió de treball. Engreix de coixinets. Estat dels
Trimestral
centrífugues patins interns.

Rack de canonades Anual Radiografies dels punts de soldadura. Reparació de possibles fuites.

Brides, juntes,
Trimestral Canvi de brides, juntes i unions en mal estat.
unions
 Planificació del manteniment
Aspectes claus per realitzar la planificació:
• Abast del treball: llista d'ordres de treball a realitzar.
• Documentació: procediments, normes i processos.
Document informatiu bàsic amb les característiques de fabricació:
 Instal·lació de la qual forma part l’equip.
 Ubicació dins de la instal·lació.
 Tipus de màquina.
 Dades específiques (dades de placa).
 Proveïdor i data de la compra.
 Plànols de conjunt i peces.
 Llista i codificacions de les peces de recanvis i la seva respectiva ubicació.
 Fitxa historial de la intervenció de manteniment.
 Ordre de treball amb la descripció del treball a realitzar, recursos, aprovacions i temps
programat per a l'execució, com a mínim.
 Planificació del manteniment
Aspectes claus per realitzar la planificació:
• Recursos: operadors, equips, eines, materials ... necessaris
segons especialitats.
• Durada: temps del projecte o treball. Cronograma de treball en
el manteniment industrial.
• Registres: tots els treballs són avaluats i documentats.
• Informes: permet avaluar i analitzar les possibles avaries, a més
de predir i controlar periòdicament el comportament de l'equip i
de la maquinària.
• Preparació: assegurar la qualitat del treball en l'àrea. És un pla
on es detalla el treball a realitzar, es verifiquen ordres de treball,
eines, recerca d'informació i preparació dels recursos humans.
 Planificació del manteniment
Informe de manteniment
Client: HNOS. TORRALBA S.L. Data: 09-09-2011
Ubicació: CUENCA Nº d’informe: 00789-XL.
Tipo de manteniment PREVENTIU.
Equipo / màquina: CALDERA 11CA01.
Àrea on està situat
ÁREA CA01.
l’equipo:
Data d’inici: Hora d’inici: Data de finalització: Hora de finalització:
09-09-2011. 08.30 h. 11-09-2011. 11.15 h.
Comprovar alimentació motor i bomba (ambdues). Neteja externa del conjunto motor-bomba. Comprovar estat dels
acoblaments. Mesura aïllament del motor. Mesurar nivell de vibracions del conjunt motor-bomba. Comprovar
subjeccions a la bancada del conjunt. Obrir caldera i netejar canonades de fums. Comprovar el disparo de totes les
Descripció de l’activitat: seguretats. Revisar estat de clapeta d’expansió. Verificar que les certificacions de la caldera són correctes. Comprovar
estat del bufant del cremador. Ajustar el cremador. Comprovar el sistema d’engegada. Neteja de buixies.
Reapretament de presses en quadre elèctric. Ajustament de tèrmics. Comprovació i ajust de diferencials. Neteja
interior d’armaris. Comprovar pressa a terra de depòsits, calderes i motors.
 Planificació del manteniment
Informe de manteniment
Personal a càrrec: Personal que participa:
Nom: Funció: Nom: Funció:
Miquel F.T. Operador. Andrés R.O. Operador.
Ángeles T.L. Operadora.
Julián F.N. Operador.
Eines: Materials: Equip de protecció: Recanvis a comprar:
Analitzador de fums de caldera.
Oli tèrmic de neteja. Material de
Analitzador de vibracions.
neteja. Acoblament i rodaments Botes de seguretat. Ulleres de
Rascador per a canonada de -
de motor i bomba. Greix per als seguretat. Protectors acústics.
fums. Aspirador. Maleta de
cargols de la tapa de la caldera.
comprovació tèrmics, terres, …

Observacions: ..………………………………………………………………………………………………

Firma i nom de la persona

Firma del cap de planta: Data del proper manteniment:
responsable:
Miquel F.T. Margarita A.L. Febrer 2017.
 Ruta de manteniment
El pla de manteniment programat és el
conjunt de rutes de manteniment elaborades
per atendre una instal·lació.
Conté totes les tasques necessàries per
prevenir les principals fallades que pot tenir
la instal·lació.
Ofereix un model possible, que pot ser
modificat i millorat pel qui realitza el treball.
 Ruta de manteniment
INFORMACIÓ QUE POT TENIR UNA RUTA DE MANTENIMENT.
• Equip on cal realitzar la tasca.
• Descripció de la tasca.
• Resultat de la realització.
• Valor de referència, en cas de lectura de paràmetres,
mesurament o observació.
Les tasques s'agrupen en rutes segons una característica
comuna.
Hi rutes per freqüència (diàries, mensuals, anuals, etc.)
Per especialitat (d'operació, mecàniques, elèctriques,
predictives, etc.).
 Ruta de manteniment
RUTES DIÀRIES.
Són tasques que es fan fàcilment.
La major part són controls:
• Sensorials (sorolls i vibracions estranyes, control
visual de fuites...)
• Mesuraments (preses de dades, control de
determinats paràmetres)
• Treballs de neteja i / o greixatge.
En general, es fan amb els equips en marxa.
Són la base d'un bon manteniment preventiu.
 Ruta de manteniment
Ruta diària
Ruta de Manteniment
LOGOTIP EMPRESA Freqüència: Diària. Codi Ruta: IGD.
Preventiu
Edició: 0 Esp: Prev.
INSPECCIÓ GENERAL DIÀRIA
Data: 01/01/2012. Full: 1/1.
INSTALACIÓ A INSPECCIÓ O REVISAR: ÀREA 1100.
OPERARI: DATA:
HORA INICI: HORA FINAL: T. NORMAL: 45 minuts.
EINES Equip de protecció
Termòmetre Infrarojos. Botes de seguretat. Guants.
RISCOS DEL TREBALL I MESURES PREVENTIVES: Firma operari:
1.- Productos químics. Treballar amb guants. Llegir i conèixer fitxes de seguretat.
2.- Temperatures altes en algunes zones. Precaució per a no tocar parts calents.
3.- Treballs amb dissolvents. Risc d’incendi i explosió. No fumar en la zona.
4.- Riscs elèctrics. No tocar cables ni manipular equips sota tensió. Sol·licitar aïllament
abans d’intervenir.
 Ruta de manteniment
Ruta diària
MATERIALS CÓDI MATERIALS
Equip Descripció Resultat Rang normal
Inspecció visual de connexions dels 2 motors.
Absència de sorolls i vibracions estranyes en els 2 motors. Sense sorolls ni vibració.
Temperatura del motor del agitador (rodament costat agitador). Inferior a 70 ºC
Temperatura del motor del rascador.
Control visual de fuites al dipòsit.
Inspecció visual de connexions en los controles de caudal (semàfor).
Inspecció visual de connexions en sonda de temperatura reactor.
Inspecció visual de connexions en sonda de T. Oli tèrmic.
REACTOR 11TR01 Temperatura del reactor. 160-170ºC
Temperatura del oli tèrmic.
Temperatura de sortida de l’aigua en el bescanviador. 45 - 55 ºC
Absència de fuites en filtres de vernís cap al dipòsit.
Absència de fuites en filtres de vernís cap a l’expedició (nous).
Absència de fuites en aire comprimit.
Purgar unitats de manteniment neumàtiques.
Inspecció visual del rotàmetre de nitrògen.
Inspecció visual del polipasto.
 Ruta de manteniment
Ruta diària
MATERIALS CÒDI MATERIALS
Equip Descripció Resultat Rang normal
Inspecció visual de connexions del motor.

Sense sorolls
Absència de sorolls i vibracions estranyes en el motor.
ni vibració.

Temperatura del motor del agitador (rodament costat agitador). Inferior a 70ºC
MEZCLADOR 11TR02
Control visual de fuites en el dipòsit.

Inspecció visual de bombes del filtre (2).

Inspecció visual de connexions en sonda de temperatura.

Comprovar la temperatura de la sala. 50 - 60ºC

CIRCUITO 11AC01 Comprovar absència de fuites.

Comprovar absència de sorolls i vibracions estranyes en bombes sala.

 Ruta de manteniment
Ruta diària
MATERIALS CÓDI MATERIALS
Equip Descripció Resultat Rang normal
Verificar absència de sorolls, fuites i vibracions estranyes en bombes.

Verificar pressions de sortida en bombes.

Verificar temperatura de rodament davanter de bomba. A= B= Inferior a 70 ºC

Comprovar nivell d’oli. Amb nivell

CALDERA 11CA01 Absència de fuites en dipòsits.

E=210-255 ºC;
Comprovar temperatura d’entrada i sortida d’oli de la caldera. Ent= Sal=
S=210-215 ºC

Comprovar temperatura de fums de sortida. Inferior a 200 ºC

Comprovar pressions de gas abans i desprès de vàlvula reductora.

OBSERVACIONS:
 Ruta de manteniment
RUTES SETMANALS I MENSUALS.
Contemplen tasques més complicades que
no està justificat realitzar diàriament.
Desmuntatges, parades d'equips o preses de
dades més laborioses.
Com les neteges interiors que necessiten
desmuntatge o mesures del consum d'un
motor (mesura d'intensitat) en quadres
d'accés complicat, greixatges, etc...
 Ruta de manteniment
Rutina mensual
Ruta de Mantenimient Preventiu Freqüencia: Mensual.
LOGOTIP
Edició: 0 Esp: Prev.
EMPRESSA INSPECCIÓ GENERAL MENSUAL
Data: 01/01/2012. Full: 1/1.
INSTALACIÓ A INSPECCIÓ O REVISAR: LABORATORI DE CONTROL AMBIENTAL.
ANALISTA: DATA:
HORA INICI: HORA FINAL: Temps Normal: 4 horas.
EINES Equip de protecció
Vitrines. Material de laboratori. Guants. Bata de laboratori. Ulleres de seguretae. Mascareta.
RISCOS DEL TREBALL I MESURES PREVENTIVES: Firma analista:
1.- Productes químics. Treballar amb guants, bata i ulleres de seguretat. Legir i conneixer les fitxes de seguretat.
2.- Temperatures altes en algunes zones. Precaució de no tocar parts calents.
3.- Treballs amb dissolvents. Risc d'incendi i explosió. No fumar en la zona.
4.- Riscos biològics. Utilitzar mascareta i realitzar els assajos en vitrines biològiques.
 Ruta de manteniment
Rutina mensual
Ruta Descripció Resultat
Pla senyalitza de cada instalació.
Programa de manteniment de l’aigua.
Programa de neteja i desinfecció de tota la instal·lació.
REVISIÓ I MANTENIMIENT
Llibre de registre del mantenimient de la instal·lació.
Eliminació o reducció de zones brutes, manteniment de las instal·lacions.
Control de la temperatura de l’aigua i desinfecció contínua de la mateixa.
Comprobación del correcto funcionamiento.
TORRES DE REFRIGERACIÓ Comprobació del bon estat de conservació i neteja.
Llibre de registre del manteniment.
 Ruta de manteniment
Rutina mensual.

Ruta Descripció Resultat

Comprobación del correcto funcionamiento.
CONDENSADORES EVAPORATIVOS Comprobación del buen estado de conservación y limpieza.
Libro de registro del mantenimiento.
Revisión de la calidad físico-química y microbiológica del agua del sistema.
Medida de la temperatura.
Medida del pH.
Medida de la conductividad.
CONTROLES ANALÍTICOS Medida de la turbidez.
Medida del hierro total.
Revisión del nivel de cloro o biocida utilizado.
Recuento total de aerobios en el agua de la balsa.
Análisis de legionella.
OBSERVACIONES:
 Ruta de manteniment
RUTES ANUALS.
Revisió completa de l'equip o realització
d'una sèrie de tasques no justificàbles amb
menor periodicitat.
Canvis de rodaments, neteja interior d'una
bomba, mesurament d'espessors en dipòsits,
equilibrat d'aspes d'un ventilador...
Sempre suposen l’aturada de l'equip durant
diversos dies.
 Ruta de manteniment
Ruta anual
LOGOTIP EMPRESA Ruta de Manteniment Preventiu Freqüència: Anual. Codi Ruta: IGA.
Edició: 0. Esp: Prev.
INSPECCIÓ GENERAL ANUAL
Data: 01/01/2012. Full: 1/1.
INSTAL·LACIÓ A INSPECCIÓ O REVISAR: CALDERA 11CA01.
OPERARI: H. INICI: H. FINAL: DATA:
OPERARI: H. INICI: H. FINAL: …
EINES Equip de protecció
Rascador per a canonada de fums.
Botes de seguretat. Ulleres de
Analitzador de fums de caldera. Analitzador de vibracions. Aspirador. Maleta de comprobació
seguretat. Protectors acústics.
tèrmics, terres, …
RISCOS DEL TREBALL I MESURES PREVENTIVES: Firma operari:
• Aturar la instal·lació i enclavar. Posar cartells i cadenats.
• Parts a pressió. Precaucions en obrir bombes i calderes (pot haver-hi pressió residual). No retirar tots els cargols fins no comprovar
que no hi ha pressió residual.
• No començar a treballar fins que la temperatura del circuit d'oli sigui inferior a 30 oC.
• Productes químics. Treballar amb guants. Llegir i conèixer fitxes de seguretat.
• Riscos elèctrics. No tocar cables ni manipular els equips sota tensió.
 Ruta de manteniment
MATERIALS CODI MATERIALS
Oli tèrmic de neteja. Material de Acoblament i rodaments de motor i bomba. Greix per
neteja. als cargols de la tapa de la caldera.
Operari Descripció Valor normal Resultat
Comprovar alimentació motor y bomba (ambdues).
Netja externa del conjunt motor-bomba.
Comprovar estat dels acoblaments.
Mesurar aïllament del motor.
Mesurar nivell de vibracions del conjunt motor-
bomba.
Comprovar subjeccions a la bancada del conjunt.
Obrir caldera i netejar canonades de fums.
Comprovar el disparo de totes les seguretats:
• Home mort.
• Absència de flama.
• Temperatura excesiva.
• Baix nivell d’oli.
 Ruta de manteniment
MATERIALS CODI MATERIALS
Operari Descripció Valor normal Resultat
Revisar estat de clapeta d’expansió.
Verificar que les certificacions de la caldera són correctes.
Comprovar estat del soplant del cremador.
Ajustar el cremador.
Comprovar el sistema d’engengada.
Neteja de buixies.
Reapretament de presses en quadre elèctric.
Ajustament de tèrmics.
Comprovació i ajustament de diferencials.
Neteja interior d’armaris.
Comprovar pressa a terra de dipòsits, calderes i motors.
OBSERVACIONS:
 Ruta de manteniment
INFORMES DE LES RUTES.
Es detallen totes les anomalies trobades i
totes les reparacions efectuades o
necessàries.
Després de les rutes diàries s’omple un
comunicat d'incidències. Una persona
autoritzada ha de generar tantes Ordres
de Treball com anomalies trobades.
 Seguretat en el manteniment
Reales Decretos,
Resumen
directivas y convenios
De 27 de Noviembre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo
Real Decreto 1435/1992 89/392/CEE relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas (BOE
de 11.12.1992).
De 20 de Enero, por el que se modifica el RD 1435/1992 relativo a las disposiciones de aplicación de la
Directiva del Consejo 89/392/CEE, sobre máquinas, complementado por la resolución de 1.06.96 de la
Real Decreto 56/1995 Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial, por la que se acuerda la publicación de la relación
de Normas Armonizadas en el ámbito del RD 1435/92, de 27 de noviembre, de aplicación de la Directiva
89/392/CEE, sobre máquinas (BOE de 27.06.96).
Por la que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM3 de Reglamento de Aparatos de
OM de 26.05.89
Elevación y Manutención, referente a Carretillas Automotoras de Manutención (BOE 9.06.89).
De 11 de octubre por el que se establecen las exigencias sobre los certificados y las marcas de los cables,
Real Decreto 1513/1991
cadenas y ganchos (BOE de 22.10.91).
De 31 de enero, por el que se amplía el ámbito de aplicación del RD 245/89, y se establecen nuevas
Real Decreto 71/1992
especificaciones técnicas de determinados materiales y maquinaria de obra (BOE de 6.02.92).
Por la que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM2 de Reglamento de Aparatos de
OM de 28.06.88
Elevación y Manutención, referente a Grúas Torre Desmontables para Obras (BOE de 7.076.88 y 5.10.88).
 Seguretat en el manteniment
Reales Decretos, directivas y
Resumen
convenios
De 26 de mayo, (BOE de 21.07.1986), modificado por los RD 590/89, de 19 de mayo (BOE de
2.06.89) y 830/91, de 24 de mayo (BOE de 31.05.91), complementado posteriormente por la OM
Reglamento de Seguridad en las
de 8.04.91 (BOE 11.04.91), por la que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria MSG-
Máquinas. RD 1495/1986
SM-1 del Reglamento de Seguridad en la Máquinas, referente a máquinas, elementos de
máquinas o sistemas de protección usados.
Por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo (BOE de 16 y
OM de 9.03.71
17.03.71 y 6.04.71).
De 30 de noviembre, relativa a las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización
por los trabajadores en el trabajo de los equipos de trabajo (Segunda Directiva específica con
arreglo al apartado 1 del artículo 16 de la Directiva 89/391/CEE), publicada en el DOCEnº L335
Directiva del Consejo 89/655/CEE
de 30.12.95). Transpuestas por el Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se
establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores
de los equipos de trabajo (BOE de 07.08.97).
De 27 de febrero sobre determinación y limitación de la potencia acústica admisible de
Real Decreto 245/1989 determinado material y maquinaria de obra (BOE de 11.03.89), modificado por las Ordenes de
17.11.89 (BOE de 1.12.89), 18.07.91 (BOE de 26.07.91) y 29.03.96 (BOE de 12.04.96).
De 27 de octubre, sobre protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de la
exposición al ruido durante el trabajo, publicado en el BOE nº 263 de 2 de noviembre de 1989.
Real Decreto 1316/1989
Transpone la Directiva 86/188/CEE relativa a los riesgos debidos a la exposición al ruido durante
el trabajo, publicada en el DOCE nº L 137/28 de 24.05.86

Reales Decretos, directivas y
convenios
Directiva 89/654/CEE
Directiva de Seguridad de
Máquinas 89/392/CEE
Directiva 93/68/CEE
Directiva 93/465/CEE
Convenio número 119 de la
Organización Internacional del
Trabajo
Convenio número 155 de la
Organización Internacional del
Trabajo
Seguretat en el manteniment
Resumen
De 30.11.89, publicada en el DOCE nº L 393/1 de 30.12.89, relativa a las disposiciones mínimas
de seguridad y salud en los lugares de trabajo transpuesta a la legislación española por el RD
486/1997, de 14 de abril (BOE 23.04.97).
De 14 de junio, publicada en el DOCE nº L 183/9 de 29 de junio de 1989. Modificada por las
Directivas 91/368/CEE, de 20 de junio de 1991, publicada en el DOCE nº L 198/16 de fecha
22.07.91, y 93/44/CEE, de 14 de junio de 1993, publicada en el DOCE nº 175/12 de 19.07.93.
De 22 de julio de 1993, que modifica varias Directivas, entre ellas la 89/392/CEE, relativa al
marcado CE que debe llevar el producto y que garantiza el cumplimiento de los requisitos
esenciales de seguridad que se exigen en todas las Directivas aludidas. Publicada en el DOCE nº L
220/1 de fecha 30.08.93.
De 22 de julio (DOCE nº L220/23, de 30 de agosto de 1993), relativa a los módulos
correspondientes a las fases de los procedimientos de evaluación de la conformidad y a las
disposiciones referentes al sistema de colocación y utilización del marcado "CE" de conformidad,
que van a utilizarse en las Directivas de armonización técnica.
De 25 de junio de 1963, ratificado por España el 26 de noviembre de 1971, que establece
diversas disposiciones, relativas a la protección de la maquinaria, orientadas a evitar riesgos para
la integridad física de los trabajadores.
De 22 de junio de 1981, ratificado por España el 26 de julio de 1985, que establece en sus
artículos 5,11,12 y 16 diversas disposiciones relativas a maquinaria y demás equipos de trabajo a
fin de prevenir los riesgos de accidentes y otros daños para la salud de los trabajadores.
 Senyalització de manteniment
Com ha de ser la senyalització:
• Evitar la sobreabundància de senyals, pèrdua de l'atenció.
• Evitar la interferència de senyals, per excessiva proximitat en l'espai o en el temps.
• Assegurar que l'emplaçament i visibilitat o potència en el seu cas són òptimes.
• Manteniment adequat per garantir el seu funcionament o perfecte estat.
Què s'ha de senyalitzar:
• Sortides d'emergència.
• Equips de lluita contra incendis.
• Llocs d'emmagatzematge de substàncies i productes perillosos.
• Recipients i canonades que continguin aquests productes.
• Llocs perillosos, obstacles i vies de circulació.
• Riscos específics, com radiacions ionitzants, risc biològic, risc elèctric, etc.
• Treballs de manteniment.
 Permisos de manteniment
Procediment que regula el control dels treballs de
manteniment.
Per treballs amb perill elèctric, en espais confinats, en
calent, en fred, en alçada i en excavacions.
És important diferenciar entre àrea autoritzant i àrea
sol·licitant, així com les seves funcions.
L'àrea autoritzant és l'àrea responsable de:
• Autoritzar el permís de treball.
• Determinar les condicions de seguretat.
• Comprovar que es compleixen les condicions de treball.
• Renovar el permís de treball.
 Permisos de manteniment
Procediment que regula el control dels treballs de
manteniment.
Per treballs amb perill elèctric, en espais confinats, en
calent, en fred, en alçada i en excavacions.
És important diferenciar entre àrea autoritzant i àrea
sol·licitant, així com les seves funcions.
L'àrea sol·licitant és l'àrea responsable de:
•Sol·licitar el permís de treball.
•Analitzar els riscos i establir els elements de seguretat.
•Controlar la correcta execució del treball.
 Permisos de manteniment
Procediment que regula el control dels treballs de
manteniment.
Per treballs amb perill elèctric, en espais confinats, en
calent, en fred, en alçada i en excavacions.
És important diferenciar entre àrea autoritzant i àrea
sol·licitant, així com les seves funcions.
Prèviament als permisos de treball s'ha d'analitzar:
•Riscos pel tipus de treball a realitzar (àrea sol·licitant).
•Riscos per eines (àrea sol·licitant).
•Riscos pels productes i les instal·lacions (àrea
autoritzant).
•Riscos de l'entorn (àrea autoritzant).
 Bastides
La senyalització consisteix en una targeta verda (apte per al
seu ús) o amb una de vermella (no apte per al seu ús).
En cas de targeta verda, o bastida apte, cal indicar:
• Si es necessita arnès.
• Situació de la bastida.
• Nombre de bastida.
• Data de muntatge.
• Responsable muntador de la bastida.
• Empresa per la qual es munta la bastida.
• Càrrega màxima permesa.
• Data.
• Signatura del responsable de la brigada de muntatge.
 Bastides
Les targetes s’han de col·locar sempre en lloc ben visible i
penjades de l'estructura de la bastida.
Si no es poden col·locar totes les baranes, o queda
separació entre la bastida i el lloc de treball, cal col·locar un
cartell d'obligatorietat d'ús d'arnès de seguretat. A més,
s'ha de col·locar també una cinta de seguretat.
 Desenergitzat
Desconnexió d'un equip de qualsevol de la font d'energia
(electricitat, vapor ...).

• Desenergitzat de motors elèctrics:

Han de quedar amb el carro extret i senyalitzats amb
una targeta d'enclavament elèctric (T.E.E.) en el quadre,
per indicar treballs elèctrics.
Anotar el nombre de T.E.E. en el Permís de Treball i
signar per deixar constància de la desconnexió.
 Desenergitzat
Desconnexió d'un equip de qualsevol de la font d'energia
(electricitat, vapor ...).

• Desenergitzat de turbines:
Les línies d'entrada i sortida de vapor han de quedar
cegades o aïllades amb enclavaments mecànics.
Tancar les vàlvules d'admissió i escapament i obrir les
purgues del cos de la turbina, col·locant targetes de
perill.
 Desenergitzat
• Targeta d'enclavament elèctric:
Abans de començar:
El cos de la targeta T.E.E. es col·loca en el quadre.
El resguard el guarda qui realitza el treball de manteniment.
Hi ha d'haver una targeta per feina.
En finalitzar:
Qui realitza el treball de manteniment lliura el resguard amb
el permís de treball a l'àrea autoritzant.
L'àrea autoritzant, amb tots els resguards, autoritza la
connexió.
Qui realitza la connexió anota la data i l'hora en la targeta.