CFGM FORNERIA PASTISSERIA I CONFITERIA

APUNTS DEL MÒDUL

UF1. APROVISIONAMENT DEL MAGATZEM ENLA

INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

1
MP06 OPERACIONS I CONTROL DE MAGATZEM EN LA INDÚSTRIA
ALIMENTÀRIA

INFORMACIÓ INICI DE CURS

CFGM FORNERIA PASTISSERIA I CONFITERIA

Les operacions de recepció de matèries primeres, el seu emmagatzematge i l'expedició

dels productes acabats tenen unes característiques i particularitats que en fan necessària
una formació específica.

Al llarg d'aquest mòdul s'expliquen els sistemes de recepció, emmagatzematge i

expedició de mercaderies, així com les tècniques logístiques i tota la documentació
implicada en aquests processos.

MATERIAL NECESSARI

– Quadern (llibreta, fulls,fotocòpies...) i bolígraf

– Pendrive quan sigui necessari o utilització del drive ( comtpe gmail)

– Calculadora
- Usuari i contrasenya Moodle de l’EHO
- Ordinador.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

– Per a superar el mòdul s'hauran d'aprovar TOTES les UF del mòdul.

– Es farà com a mínim una prova escrita cada UF.
– Durant el mòdul es faran pràctiques treballs, aplicacions TIC, presentacions...
– La prova escrita es planificarà amb suficient antelació, per tant no es repetirà la
prova si no s'ha justificat convenientment. (justificació mèdica)
– A classe s'hauran d'agafar apunts cada dia, en qualsevol moment el/la
professora podrà demanar-los i avaluar-los.
– Per tal d'avaluar la UF durant el curs és obligatori l'assistència a classe. Amb un
20% de faltes no tindràs dret a la prova durant el curs de la U.F. (
Aproximadament de tot el curs son 13 F.)

2
Nota orientativa trimestral:

Cada avaluació s’entregaran unes notes orientatives per tal de tenir un seguiment
personalitzat de cada l’alumne.
Per determinar la nota orientativa del trimestre, es tindrà en compte l’assoliment dels
Resultats d’Aprenentatge de cada Unitat Formativa valorant:
- La realització d’exercicis i tasques encomanades periòdicament en el termini
establert.
- La superació de proves teòriques o pràctiques.
- La realització de treballs.
- L’aplicació de les tècniques ensenyades per portar a terme les tasques
encomanades, aquesta valoració serà de forma continuada a través de l’observació
directa (graelles observacionals).
- Assistència a classe i a les activitats complementàries i puntualitat.
- Interès pel mòdul.
- El respecte i la convivència a la classe i el comportament general de l’alumne/a.
- La iniciativa i l’autonomia en les tasques encomanades.
- La participació activa a classe.

OPERACIONS I CONTROL DE MAGATZEM EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

UF 1. APROVISIONAMENT DEL MAGATZEM (22 hores) (0HLLD)

1. Aprovisionament del magatzem:
1.1. Documentació tècnica relacionada amb l’aprovisionament. Documentació interna.
1.2.Tipus d’estoc. Estocs de seguretat, estoc mínim, rotacions. Costos de gestió i de
rotació d’estoc.
1.3. Control d’existències. Inventari i els seus tipus. Procediments de realització.
1.4. Transport intern. Mitjans de càrrega, descàrrega, transport i manipulació interna.
1.5. Procediments i mesures de seguretat en la utilització d’equips de manipulació de
càrregues.
1.6. Proveïdors. Classificació i selecció.
1.7. Tendències logístiques en la distribució i emmagatzematge de productes
alimentaris.

3
UF 2. Recepció, emmagatzematge i expedició de mercaderies (44 hores)
(0HLLD)
Continguts:
1. Recepció de mercaderies:
1.1 Operacions i comprovacions generals de recepció. Documentació d’entrada.
1.2 Organització de la recepció. Sistemes d’identificació dels productes subministrats.
1.3. Mesura i pesada de quantitats.
1.4. Sistemes de protecció de mercaderies i alteracions en el transport.
1.5. Normativa de seguretat i higiene sobre recepció de mercaderies alimentàries.

2. Emmagatzematge:
2.1. Sistemes d’emmagatzematge i tipus de magatzem. Costos d’emmagatzematge.
2.2. Condicions operatives del magatzem.
2.3. Classificació i codificació de mercaderies. Tècniques i mitjans de codificació.
2.4. Ubicació de mercaderies, aprofitament òptim de l’espai i senyalització. Mètodes
de col·locació, limitacions, optimització de l’espai.
2.5. Condicions generals de conservació.
2.6. Documentació de gestió del magatzem.
2.7. Normativa de seguretat laboral i higiene en l’emmagatzematge de productes
alimentaris

3. Expedició de mercaderies:

3.1 Operacions i comprovacions generals. Documentació de sortida.

3.2 Composició i preparació d'una comanda.
3.3 Organització de l'expedició.
3.4 Transport extern. Tipus. Característiques. Normativa i identificació.
3.5 Condicions de transport. Embalatges i etiquetes de productes alimentaris a expedir.
Informació logístico-comercial i ambiental.
3.6 Normativa de seguretat i higiene sobre expedició de mercaderies alimentàries

4. Aplicació de les TIC en la gestió de magatzem:

4.1 Operacions bàsiques en l’ús de l'ordinador.
4.2 Aplicacions informàtiques en el control de magatzem (fulls de càlcul,
processadors de text i aplicacions especifiques).
4.3.Transmissió de la informació: xarxes de comunicació i correu electrònic.

4
NF1. APROVISIONAMENT DEL MAGATZEM
1.1 Introducció

L’aprovisionament és el conjunt d’operacions que té com a objectiu que es proveeixi a l’empresa

de tot el material necessari per al seu funcionament. Forma part de la logística de
l’empresa.

Perquè l’aprovisionament sigui eficaç ha de realitzar-se de tal forma que:

a) Sigui el menys costos (mínima despesa) possibles

b) Cobreix les necessitats reals de recursos, ja que si l’aprovisionament és excessiu, podem
tenir problemes d’emmagatzematge i si és insuficient es podria produir una ruptura
d’estocs i com a conseqüència una parada de la producció i en definitiva una pèrdua
d’imatge.

Els principals objectius de l’aprovisionament són:

● Proporcionar un flux ininterromput (continuo) de subministres i serveis necessaris

pel funcionament de l’establiment. (MP, Personal i energia)
● Mantenir les inversions en existències i reduir les pèrdues d’existències a un nivell
mínim.
● Mantenir unes normes de qualitat adequades
● Buscar i mantenir proveïdors competents
● Normalitzar els elements s’adquireixin
● Comprar els elements i els serveis necessaris al preu més baix possible
● Mantenir la posició competitiva de l’empresa
● Aconseguir els objectius d’aprovisionament procurant que els costos administratius
siguin els més baixos possibles.
Exemple de despeses administratives: Personal de secretari, material d’oficina, línies
telefòniques, lloguer de local, aportacions a la seguretat social, compra d’arxius,
despeses en correspondència, despesa aigua, despesa electricitat, assessor,
advocats, despeses en publicitat, formació del personal (certificat manipulació dels
aliments) . No influencien de manera directa amb la producció.

5
 Exercici
Un dels objectius del aprovisionament és buscar proveïdors competents.
Anomena 5 aspectes que segons la “teva empresa” es basaria per la
selecció de proveïdors. Justifica la resposta ( el motiu)

Dins l’aprovisionament hi ha inclòs diferents operacions, activitats, processos que són:

1- Planificació (càlcul de les necessitats) i gestió de compres

A l’hora de planificar és molt important prendre decisions sobre:
- Quina quantitat demanar (lot òptim)
- Quan realitzar la comanda ( Punt de comanda)

2- Compra o adquisició
El departament de compres o el cap de compres té un paper molt important en
l’aprovisionament, ja que en ell arribaran totes les sol·licituds de comandes dels
diferents departaments i haurà de gestionar-los.
Per tot això serà necessari:

- Un fitxer de proveïdors (base de dades)

- Estudia les diferents ofertes i pressupostos. Descomptes per temporada, per
prompte pagament, per volum (ràpels) per acumulat, promocions comercials.
Comprar per preu, per qualitat, per forma de pagament, per termini d’entrega...)
- Farà la compra i gestionarà la documentació associada
- Tramitar reclamacions i devolucions.
6
 3- Rebuda de mercaderies

A l’arribada de les mercaderies es faran els controls oportuns, no només verificant que lo rebut
es correspon respecte a quantitat i especificacions sol·licitades, sinó realitzant també els
corresponents controls higiènics-sanitaris.

4- Distribució interna i emmagatzematge

Després de la rebuda, la mercaderia es pot repaletiza i s’ubicarà en el lloc corresponent seguint
els criteris d’emmagatzematge que tinguem ( FIFO, LIFO, ABC, naturalesa MP)

5- Gestió d’estocs

Durant l’emmagatzematge ha d’existir un control continu o periòdic de les existències, per tal
de detectar qualsevol anomalia i decidir quan caldrà realitzar una nova comanda

1. ELS ESTOCS

Els estocs o existències es creen en una empresa després de les operacions d’aprovisionament. A
continuació es desenvoluparà tota la informació relacionada amb el concepte d’estoc i la
seva gestió dins l’empresa.
Estoc És el conjunt de materials i articles que s’emmagatzemen , tant aquells que son necessari pel
procés productiu (Mp, envasos) com els destinats a la venda.
És un concepte molt ampli i engloba multitud de productes molt variats com poden ser:

Estocs Exemples

Matèries primeres o mercaderies Farina, cobertures, fruites, sucre…

Productes semielaborats Liofilitzats, fruites IV gamma (EAP)

Productes acabats Elaboracions acabades ( pa, croissant, pastissos

Béns d’equips i recanvis Maquinaria, utensilis

Envasos i embalatges Cartonatges, blondes, safates, caixes…

Residus Oli usat per fregir

Gestió d’estocs.

L’objectiu de la gestió d’estocs és mantenir les existències d’una empresa per tal de produir segons
la demanda dels clients, per tant es fa necessari tenir un nivell d’existències mínimes ( MP:
farina: pa)

7
Per tant caldrà planificar molt bé l’aprovisionament per tal d’evitar problemes relacionats amb
un excessiu emmagatzematge, que portaria problemes relacionats amb l’alteració dels aliments
o un dèficit de provisions que donaria lloc a una parada productiva. En resum caldrà evitar
ruptures d’estoc i emmagatzemar la menor quantitat possible d’existències. S’haurà de buscar
un equilibri entre l’aspecte de seguretat d’estocs i l’econòmic.

Per tant, cal preveure un sistema de gestió d’existències amb dos objectius:
• Determinar l’estoc mínim que hi ha d’haver al magatzem per poder determinar en quin
moment s’han de fer les comandes: es calcularà el punt de comanda.
• Determinar la quantitat òptima d’articles que s’han de demanar per minimitzar els costos de
gestió d’existències: es calcula la comanda òptima.
Aquests dos objectius són necessaris per mantenir un nivell d’estocs òptim que representi els
costos mínims i asseguri tant l’aprovisionament en els terminis de temps més curts segons les
necessitats de l’empresa com la possibilitat de fer front a les demandes de les vendes.

1.2 Classificació dels estocs:

Els tipus d’estocs o existències es classifiquen segons la quantitat de producte disponible en les
zones d’emmagatzematge.
● Estoc màxim: És la quantitat màxima que hi pot haver d’un article al magatzem i
normalment es determina per la capacitat del magatzem, el capital que es pot invertir i
els costos que genera el manteniment de les existències. Sol coincidir quan arriba una
nova comanda (estoc de seguretat + lot de comanda). Ex: 8 kg pols ametlla

● Estoc de funcionament, de cicle, operatiu o normal: és l’estoc necessari per cobrir la

demanda habitual de consum de l’empresa des que rebem una comanda i fins que arriba
l’altra. Ex: 6 kg pols ametlla.

● Estoc mínim: L’estoc mínim d’un article és la quantitat mínima que es vol mantenir
perquè l’empresa no es quedi sense existències, segons les previsions habituals, a partir
de la qual entraran noves unitats.

A la figura 1.6, podeu veure representats l’estoc màxim, l’estoc mínim de 0 unitats i també el
trencament d’estoc produït per un imprevist.

8
 ● Estoc de seguretat o protecció: és un volum d’existències que estan emmagatzemades
per sobre de l’estoc normal o de funcionament i de l’estoc mínim per atendre consums
superiors als previstos o retards amb el subministrament de comandes.
Ex: 2kg pols ametlla.
L’estoc de seguretat d’un article és la quantitat d’existències al magatzem
que s’estableix per fer front a possibles imprevistos. En molts casos, l’estoc
mínim s’estableix en aquest mateix nivell.

A la figura 1.7, podeu veure representats l’estoc màxim i l’estoc mínim establert com a
estoc de seguretat, i com aquest actua de coixí davant d’un imprevist evitant un trencament de
l’estoc

• Estoc d’especulació i
anticipació: és l’estoc que hi ha
quan una empresa compra i
emmagatzema més de l’habitual
per aprofitar preus baixos o
promocions. També és aquell
estoc que s’emmagatzema per
atendre la demanda de
productes de venda estacional o
puntual. Exemples: floristeria = roses per sant Jordi, pastisseries = xocolata per
Pasqua, torrons per Nadal, Tortells de reis..., botiga de roba = banyadors a l’estiu.
Ex: 4 kg pols d'ametlla (per Tots Sants).
• Ruptura d’estoc: situació que es produeix quan no hi ha un correcte
reaprovisionament d’un article i les existències d’aquest s’esgoten, no poden
satisfer les necessitats de consum. Estoc zero = producció parada. Ex: 0kg pols
ametlla.

9
Representació gràfica dels diversos tipus d’estocs explicats:

1.2 Càlcul del punt de comanda o aprovisionament continu

L’aprovisionament continu, també conegut com a sistema de punt de comanda, es basa en una
predeterminació del lot econòmic d’aprovisionament o producció i consisteix a revisar el nivell
d’estoc cada vegada que un producte surt del magatzem –perquè se sol·licita per abastir la
producció o bé perquè se’n produeix una venda directa–. Cada vegada que el nivell d’estoc
assoleix un nivell mínim predefinit, cal fer una comanda o una ordre de reposició que, quan
arribi, permet recuperar el nivell d’estoc de producte acabat.

En el moment de gestionar i controlar les existències l’empresa ha de tenir en compte dues

variables: el termini de lliurament i el punt de comanda.

• El termini d’entrega (Te) o de lliurament és el període de temps que els proveïdors triguen a
subministrar les mercaderies o productes que l’empresa ha demanat. Quan els articles que
l’empresa necessita els subministra un proveïdor extern, es poden donar diverses
circumstàncies:

– Que estigui acordat en un contracte de subministrament.

– Que les comandes es facin amb regularitat, es facin per escrit i quedi reflectit el termini de
lliurament pactat.

– Que les comandes siguin esporàdiques i no siguin per escrit. En aquest cas, s’ha de realitzar un
seguiment en el temps del proveïdor per evitar que l’empresa es quedi sense poder atendre les
comandes dels clients.

10
• El Punt de comanda Pc

(Pc) és el nivell d’existències necessàries per cobrir les comandes dels clients durant el termini
de lliurament del proveïdor més l’estoc de seguretat establert pel producte.

Pc= (Te x Cm) + Es

Una pastisseria necessita de mitjana 200 kg diaris de farina, cada dia de la
setmana. El termini de lliurament del proveïdor és de vuit dies i l’estoc de seguretat és de 300 kg .

Pc= (8*200)+300 = 1900 kg farina

El consum en el termini de lliurament és de 1.600 unitats (8 dies x 200 unitats diàries).
Com que l’estoc de seguretat són 300 unitats, el punt de comanda serà 1.600 + 300 =
1.900 unitats. Això vol dir que l’empresa haurà de fer una nova comanda als proveïdors quan el nivell
existències del producte EI sigui de 1.900 unitats.

Si durant el temps que triga a arribar la comanda es consumeixen 20 articles i l’estoc de

seguretat és de 15, el punt de comanda serà de 35 articles. És a dir, la comanda es farà quan el
nivell d’existències arribi als 35 articles.

Exercici 1:

Pastisseria Ciurana és una distribuïdora de tota mena de productes làctics. Aquesta empresa té
les següents dades de referència sobre l’article de llet en pols.
Estoc de Seguretat = 50 unitats
Termini entrega = 2 dies
Lot de comanda (Q) = 200 unitats.
Consum mig diari= 25 unitats.

A) Suposant que avui (dia 0) hem rebut una nova comanda. Representa gràficament i amb una
taula el cicle d’aprovisionament.
B) Suposem que quan l’estoc arriba el punt de comanda (100 unitats) , el consum diari passa a
ser de 100 unitats. Que passarà??
C) El proveïdor tarda cinc dies a servir la comanda. Que passaria?

11
Pt1 = Exercici per avaluar
Fes una taula i un gràfic (utilitza una quadrícula) representant els cicles d’aprovisionament, pel
següent cas:
• Estoc seguretat: 100 unitats.
• Punt de comanda: 200 unitats.
• Lot de comanda: 400 unitats.
• Termini entrega: 1 dia.
• Demanda mitjana diària: 100 unitats.

Repeteix el gràfic i la taula sabent:

• El proveïdor es retarda en l’entrega i tarda 3 dies a servir la mercaderia en lloc d’1 dia
com és habitual.
• La demanda durant el termini d’entrega passa a ser de 200 unitats

12
 EXERCICIS DE CÀLCUL DEL PUNT DE COMANDA
1. El restaurant Miramar manté la seva activitat 365 dies a l’any i necessita anualment 2550
unitats de sacher. El termini d’entrega del proveïdor és a 5 dies de l’emissió de la comanda,
tot i que es negocia amb el proveïdor fins a dos dies de retard.
a) Quin estoc de seguretat es necessita?
b) Quin nivell d’existències ( punt de comanda) s’ha de realitzar la comanda de
reposició o reaprovisionament?

2. Restaubar és un nou concepte de restauració que manté la seva activitat durant 325 dies a
l’any i necessita anualment 675 unitats de magret d’ànec. El termini d’entrega del proveïdor
és de 6 dies a partir de l’emissió de la comanda, tot i que es pot retardar fins a dos dies.

a) Quin estoc de seguretat es necessita?

b) Quin nivell d’existències s’ha d’emetre la comanda de reposició o reaprovisionament.

3. La pastisseria Tatin manté la seva activitat durant 345 dies de l’any i necessita anualment
480 unitats de sacs de farina fluixa de 40 kg. El termini d’entrega del proveïdor és de quatre
dies de l’emissió de la comanda, tot i que es negocia amb ells fins a tres dies de retard
d’entrega.
a) Quin estoc de seguretat es necessita?
b) A quin nivell d’existències s’ha d’emetre la comanda de reaprovisionament?

13
4. Fes el següent exercici, en un full quadriculat adjuntat.
Una pastisseria-forneria ha fixat pel consum de farina un estoc de seguretat de 200 sacs i un
lot de comanda de 500 sacs. Si el termini d’entrega del proveïdor és de 2 dies i la demanda
mitjana diària és de 100 sacs, representa el cicle d’aprovisionament d’aquesta empresa fent
la taula i seguidament el seu gràfic, un per a cada punt.
Tingués en compte el següent:
A) El primer període d’aprovisionament tot és normal. Suposem que ha dia 0 tenim
en estoc el corresponent al estoc de seguretat i un lot de comanda =E.
Max(representa 10dies)
B) Durant el segon període, el proveïdor és retarda i tarda 4 dies en servir-nos la
comanda. (representa 10 dies). Què ha passat?

Recorda de senyalar en el primer gràfic els següents valors: l’estoc màxim, el

punt de comanda i el termini d’entrega.
Pc= (Te*Cm)+Es

5. L’empresa panarres comercialitza un pa envasat X. Aquest producte X es consumeixen

mensualment un total de 83600 unitats.

Aquesta empresa es treballen 22 dies al mes i l’estoc de seguretat que s’ha establert es situa a
20.00 unitats.

El termini d’entrega del proveïdor que ens subministren el producte x és de 4 dies.

Representa gràficament

a) Calcular el punt de comanda de la primera comanda

b) Què passaria si en la segona comanda el proveïdor es retarda 6 dies? Quines serien les
possibles conseqüències

14
1.3 CÀLCUL DEL LOT ÒPTIM DE COMANDA: EL MODEL WILSON
Objectiu: Determinar quina quantitat de producte ha de sol·licitar l’empresa als seus proveïdors
en cada comanda, minimitzant el cost total dels inventaris.

Cal tenir en compte:

La gestió d’estocs (inventaris) té associat una sèrie de costos, aquests garanteixen la continuïtat
del procés productiu tot evitant ruptures d’estoc.

Aquests costos són:

a) REALITZACIÓ DE LA COMANDA Transport, administració , assegurances ( despeses)

+ Q ( quantitat en cada comanda) → - nombre de comandes anuals → disminució
del cost d’emissió de la comanda

b) EMMAGATZEMATGE Lloguer de magatzems , control d’estocs, manteniment d’estoc (

neveres) personal
+ Q (quantitat en cada comanda) → Q emmagatzemada → € cost
emmagatzematge

PER TANT CALDRÀ BUSCAR UN EQUILIBRI ENTRE COST EMISSIÓ DE LA COMANDA I EL COST
D’EMMAGATZEMATGE.

Com més alt és la quantitat a aprovisionar, major serà l’estoc mitjà i per tant més elevat
l’immobilitzat amb els costos que això suposa. Per tant pot resultar més satisfactori realitzar
aprovisionament més petit encara que això significa més freqüència. Tot i això cal considerar
que molts aprovisionaments generen despeses considerables en transport que s’ha de tenir en
compte.

Per tot això hi ha una fórmula per tal de calcular els mínims costos que és el model HARRIS-
WILSON

15
 El model tracta de determinar la quantitat d'unitats que s’han de demanar en cada comanda
perquè els costos totals de gestió de l’estoc siguin els mínims possibles.

L’aplicació del model exigeix una sèrie de condicions:

● L'empresa s’aprovisiona per lots o comandes (comprats als proveïdors o

fabricats per l’empresa) de quantitat constant, que cal determinar.
● La demanda del producte (quantitat total que es compra al proveïdor o que
es fabrica a l’empresa en tot el període d’anàlisi) és constant i coneguda.
● El preu del producte i el termini d’aprovisionament són coneguts i constants.

El model de Wilson s’utilitza per calcular el punt més econòmic per tramitar les comandes
evitant riscos de ruptura, evitant costos innecessaris de magatzem i, per últim, evitant costos
innecessaris per a la gestió administrativa i el tràmit de les comandes.

16
 La comanda òptima (volum de la comanda que minimitza el cost total de les existències) es
pot calcular aplicant el càlcul matemàtic de minimització de funcions mitjançant la següent
expressió

Q* és el volum (en unitats) de la comanda òptima

D és el nombre d’unitats que es necessiten de l’article durant el període de gestió

s és el cost unitari d’emissió d’una comanda

g o CE cost emmagatzematge és el cost que suposa tenir una unitat de l’article emmagatzemada
durant el període de gestió

El paràmetre g se sol calcular com un determinat percentatge (anomenat taxa

d’emmagatzematge) del preu de cost d’una unitat de l’article. Així, si es considera que el cost de
tenir emmagatzemada una unitat és un r % del preu de cost unitari p tenim que
g=r.p
A partir del volum de comanda òptim podem trobar els altres paràmetres del model com:

● el nombre de comandes que es faran al llarg del període de gestió: serà el quocient
entre la demanda total D i el volum de comanda òptim Q

● la cadència de les comandes o temps que passa entre cada comanda: el trobarem
dividint la durada en dies del període de gestió entre el nombre de comandes.

Per exemple, la durada del període de gestió pot ser:

360 dies si el període és 1 any i cada dia són hàbils a efectes de càlcul.
30 dies si el període és 1 mes i cada dia són hàbils a efectes de càlcul.
Els dies hàbils a efectes de càlcul que s’especifiquin en cada cas (per exemple 250 dies a
l’any o 20 dies al mes...)

17
 ● El punt de comanda o nivell d’existències que obliga a realitzar una comanda
d’aprovisionament: Si el termini d’aprovisionament és de dies, s’haurà de fer la
comanda de dies abans que s’exhaureixi. En aquest moment encara quedarà un
volum d’existències igual al consum diari dels dies que es tardarà a rebre més
l’estoc de seguretat que vulgui mantenir l’empresa

El consum diari el trobem dividint D entre la durada en dies del període de gestió

PER CALCULAR COSTOS TINDREM: (no examen)

El cost d’adquisició (CA) és el preu de compra (p) o el de fabricació pròpia (Cf) pel la demanda
(D).

CA = p. D

Cost de comanda (CC) és el cost unitari en fer-les , és a dir, “s” (costos administratius, telèfon,
correus, etc.), pel nombre de comandes realitzades en total (N), on N és quocient entre la
demanda total (D) i el volum de la comanda (Q).

CC = s . N ; N= D / Q >>>>>>>>>>> ; CC = s . D / Q

Cost d’emmagatzematge (CE) són els costos totals del manteniment d’inventaris (lloguers,
costos salarials del personal, assegurances, energia, depreciació, costos financers, etc.), on “g”
són els costos anuals dividit pel total de producte, és a dir, el cost per unitat de producte, Q/2
és la mitjana d’estocs i “Es” és l’estoc de seguretat.

CE = g. (Q/2 + Es)

Així, el Cost total de gestió (CTG) és :

CTG = CA + CC + CE = p. D +s. D/Q + g . (Q/2 + Es)

18
EXERCICI RESOLT Lot òptim de comanda

Un producte té una demanda anual uniforme de 1.000 unitats. El preu unitari és de 6 €. El cost
unitari d’emmagatzematge anual és de 0,90 € i el cost d’emissió d’una comanda és de 3 €.
Calculeu quina quantitat cal demanar.
D = 1.000 unitats
S / CE = 3€
g/ CA = 0,90€

La quantitat òptima que s’ha de demanar en cada comanda és de 82 unitats.

El model permet visualitzar els costos associats a la compra, però es tracta d’un model teòric
perquè es treballa sempre amb variables constants. Per exemple, no té en compte que es poden
obtenir descomptes per volum de comanda, supòsit en el qual, depenent del descompte, es
cobria part del sobrecost de magatzem.

Exercici nº 1
Una empresa necessita anualment una matèria primera per la producció en a la producció en la
quantitat de 225.000 Kg. i la compra a 0,27 € / kg.
El cost per realitzar una comanda és de 45,08 € i la taxa del cost d’emmagatzematge “r” és un
12%.
Calcula’n la comanda òptima i el termini T*.

19
Exercici nº 2

Una empresa distribueix diversos productes informàtics, entre ells ven monitors d’ordinador que
adquireix a un proveïdor al preu de 115 € la unitat. Preveu que necessitarà uns 1000 monitorl’any.
El cost de cada comanda és de 500 € i el cost unitari d’emmagatzematge és de 7€ per unitat i
any. Quina serà la dimensió de la comanda òptima?. Quin serà el cost total anual de gestió dels
inventaris si l’estoc de seguretat és de 50 unitats?.

Exercici nº 3

Una empresa té una demanda estimada anual de 225.000 Kg,, una comanda òptima de 25.022
Kg, el termini d’aprovisionament és de 10 dies i l’estoc de seguretat de 3.750 Kg. Quin és el punt
de comanda?.

20
EXERCICI 4

Una empresa necessita anualment 100.000 kg de matèria primera per a la producció. El cost de
gestió d’una comanda és de 10€ i el cost de possessió unitari anual és de 6€. El preu de compra
és de 7 €/kg.
Calculeu:
La comanda òptima segons el model de Wilson
El nombre de comandes anuals d’acord amb el resultat anterior
El temps entre dues comandes

5. L’empresa COMERCIAL MARSA, SA és distribuïdora de tisores per podar i vol conèixer el punt
de comanda i el volum òptim de comanda de l’article TRI-SM1. (EXERCICI TIPUS EXAMEN)

Disposa de la següent informació:

Cost de gestió de la comanda: 120,00€
Demanda anual: 7.500 unitats
Cost d’emmagatzemament: 0,90€
Termini de subministrament: 15 dies (es pot endarrerir 5 dies).
Activitat laboral de l’empresa: 300 dies/any
Calculeu el punt de comanda i el lot òptim, sabent que l’activitat laboral de l’empresa és de 300
dies a l’any.

21
6. L’empresa dolços artesanals Monpart S.A , necessita anualment 140.000 KG de farina que
adquireix a través d’una empresa molinera de la zona que la distribueix. El cost unitari de la
farina és de 0,3 €/kg.

Per cada comanda realitzada, l’empresa estima en concepte de gestors administratius, transporti
descarrega un cost de 100 €, i el temps mitjà en rebre la comanda des que es realitza és de 10
dies.

Per una altra banda, es calcula que cada kg emmagatzemat té un cost de 0,02 €

Segons les dades anteriors, calcula:

A) El volum òptim de la comanda

B) Cada quant de temps s’ha de realitzar la comanda
C) Quin és el punt de comanda (Pc)

22
7. Una pastisseria utilitza al dia 50 caixes de cartró pels seus productes de pastisseria. Cada envàs
té un preu de 0.95 €, i el seu cost d’emmagatzematge és de 0.5€/unitat/any. El cost per realitzar
la comanda és de 4 €. Si el proveïdor habitual serveix en un termini de 10 dies, tot i que
ocasionalment pot existir retards en l'entrega que pot ocasionar que el termini d’entrega passi
de 10 dies a 14 dies. Si la pastisseria treballa 250 dies hàbils. Calcula:

A) La quantitat òptima de la comanda

B) El punt de comanda
C) El nombre de rotacions anuals

23
 1.4 SISTEMES DE REAPROVISIONAMENT

Les empreses que estan en funcionament hauran creat estoc ( existències) de tot el que és necessari
per a haver-hi producció. Per tant caldrà fer operacions de re aprovisionament per tal de
continuar la seva activitat. A continuació es detallaran els sistemes que existeixen per tal de
reposar les existències.

1.4.1 Definició

Els sistemes de re aprovisionament són aquells que permeten efectuar una reposició o un re
aprovisionament de les existències del magatzem adquirint noves unitats per evitar ruptures
d’estocs.

El re aprovisionament o reposició d’estocs ha de tenir lloc abans que es produeixi la ruptura

d’estocs, per tal d’evitar totes les conseqüències que pot suposar a l’empresa.

Existeixen dos mètodes de re aprovisionament que són:

1- Sistema de revisió continua

2- Sistema de revisió periòdica

1.4.2 Sistema revisió continua

Mitjançant aquest sistema, l’estoc s’actualitza de forma immediata cada cop que es produeix un
moviment (entrades i sortides), per tant en tot moment es controla de manera exacta el nivell
d’existències.es generen de forma automàtica cada vegada que el nivell d’estoc arriba el punt
de comanda (Pc). La quantitat que es demani serà sempre la mateixa, és a dir, la del lot òptim
de la comanda (Q *).
Avui dia, els avenços tecnològics permeten que aquest sistema sigui el més utilitzat. Els terminals
de radiofreqüència dels magatzems informen de cada moviment en el mateix moment en què
aquest es produeix; per tant, les dades contingudes a la xarxa informàtica referents a inventari,
ubicació de referències, situació de comandes, etc., són un reflex precís de l'estat de 'magatzem
en temps real.

Això permet rebaixar l'estoc de seguretat, reduir els estocs en general i respondre ràpidament
a qualsevol demanda d'informació (estat d'una comanda, per exemple). A més, facilita el
manteniment de la zona de magatzem

1.4.3 Sistema de revisió periòdica

En aquest sistema es revisa l'estoc a intervals de temps constants. No es té en compte el punt
de comanda, és a dir, una variable que ens indiqui quan s'ha de fer la següent comanda.

Cal esperar que arribi el moment de fer la revisió de l'estoc i, en aquest moment, es farà una
comanda tal que elevi el nivell d'estoc fins a un valor prefixat per endavant, anomenat nivell de
comanda.

24
 Exercici

1- Una empresa utilitza per la seva gestió d’estocs un sistema de revisió contínua. El dia
31 de gener té 800 unitats d’una determinada referència. Durant el mes de febrer ha
fet les següents operacions:

Dia 1 – Arriba una comanda de 500 unitats.

Dia 5 – Es retornen al proveïdor 100 unitats de les 500 que van arribar el dia 1, per no estar en
bon estat.
Dia 8 – Es venen 200 unitats.
Dia 15 – Cau un prestatge al magatzem i es trenquen 100 unitats.
Dia 18 – Arriba una nova comanda amb 400 unitats.
Dia 19 – Es venen 200 unitats.
Dia 20 – Es fa un enviament a un client, aquest quan el rep veu que són defectuoses i retorna 50
unitats .
Dia 25 – Es retornen les 50 unitats defectuoses al proveïdor que ens la va vendre.

• Classifica els moviments anteriors descrits en entrades E i sortides S.

• Calcula l’estoc que hi haurà a final de mes a l’empresa.
• Si a final de mes fem un recompte d’unitats i veiem que només hi ha 800 unitats que
pot haver passat?

2- Una botiga de venda de pa segueix un sistema de revisió periòdica per gestionar els
seus estocs. El propietari fa un recompte setmanal de caixes de baguets i seguidament
fa la comanda. Té en compte el següent: la venda setmanal es preveu de 100 caixes de
baguets i té sempre 20 unitats d’estoc de seguretat, per evitar quedar-se sense.
En fer el recompte a finals de setmana ha quedat 40 caixes de pa.
Quantes caixes s’hauran de demanar al proveïdor per la pròxima setmana?

25
1.5 CONTROL EXISTÈNCIES I NORMES COMPTABLES
Les existències al magatzem representen una part del patrimoni de l’empresa i és per
això que s’ha de tenir present la importància de l’emmagatzematge dels
productes i de la seva gestió. És important conèixer com es valoren les
existències quan entren al magatzem i quan en surten, especialment quan tenen
preus diferents.
Una empresa ha de saber a tota hora de quantes unitats disposa i quin és el seu valor
econòmic. Això implica tenir un sistema d’organització i control dels articles
emmagatzemats mitjançant uns documents anomenats fitxes de magatzem, que
han de reflectir una valoració econòmica de les existències: és l’anomenat
sistema de seguiment permanent de quantitats i valor.
Quan les diferents entrades d’un article al magatzem es produeixen a preus diferents és
difícil donar un valor a les unitats que surten i a les que es queden al magatzem.
Quan aquestes unitats són homogènies i intercanviables, es fa necessari un
mètode de valoració que sigui acceptat per la normativa, com per exemple el
PMP i el FIFO.

PMP, FIFO i LIFO

Les sigles PMP fan referència a ‘preu mitjà ponderat’, FIFO és l’abreviatura de first in - first out
(‘primera entrada - primera sortida’) i LIFO és l’abreviatura de last in - first out (‘últim en primer
lloc’); tots ells són mètodes per valorar les existències.

Fitxes de control de magatzem

La fitxa de magatzem és un document que serveix per portar el control administratiu
dels productes o articles emmagatzemats.
A la fitxa de magatzem s’anoten les entrades i les sortides del magatzem d’un article
amb el seu valor econòmic. També hi ha de quedar reflectida la quantitat
d’articles que queden al magatzem valorades econòmicament.
L’empresa tindrà una fitxa de magatzem per cada article, i el disseny d’aquest document
ha de ser el que s’adapti millor a les necessitats del magatzem i de l’empresa. A
la figura.12 es mostra un model de fitxa de magatzem; el significat dels números
és el següent:

26
 Figura Model de fitxa de magatzem

1. Encapçalament. En aquest espai s’indicarà el nom i la referència (codi) de

l’article, el proveïdor que subministra l’article, l’estoc màxim, l’estoc mínim,
l’estoc de seguretat, el mètode o criteri de valoració utilitzat per al control de
l’article, el punt de comanda i el termini de lliurament establert pel proveïdor,
entre d’altres.
2. Data en què es produeix l’entrada o la sortida dels articles.
3. Concepte del moviment: la procedència de la mercaderia en el cas que sigui
una entrada (nom del proveïdor) o destinació (unitat o servei a qui es lliura). En
tots dos casos és aconsellable fer referència al document que justifica
l’operació.
4. Entrades/compres. S'anota la quantitat de mercaderia que entra al magatzem
valorada al preu d’adquisició.
5. Sortides. S'anota la quantitat de mercaderia que surt del magatzem valorada al
preu d’adquisició, que consta a la fitxa segons el mètode utilitzat.
6. Existències. En aquest apartat hi figura la quantitat emmagatzemada en cada
moment i la seva valoració, que serà diferent segons el mètode de valoració
triat per a l’article.

En els articles homogenis, quan les diverses entrades es produeixen a preus diferents,
es fa difícil poder identificar el valor unitari dels que surten del magatzem. Per valorar
aquestes sortides i les existències que queden al magatzem s’utilitzen mètodes o
criteris de valoració, i els acceptats pel pla general comptable són el PMP i el FIFO.

Valoració de les sortides del magatzem. Mètodes PMP i FIFO

Les existències emmagatzemades formen part del patrimoni de l’empresa; per aquesta
raó han de tenir un valor econòmic quantificable. Quan al magatzem hi ha diferents
entrades d’un mateix article a preus diferents, a vegades es fa difícil identificar el valor
de les unitats de sortida i de les unitats que queden al magatzem. En el pla general
27
comptable, PGC de 2008, respecte als mètodes de valoració d’existències, s’estableix el
següent:

S’utilitzarà amb caràcter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà.
Alternativament, es podrà aplicar el mètode FIFO (primera entrada, primera sortida) si
l’empresa ho considera més convenient per a la seva gestió.
Un cop triat un dels mètodes anteriors, d’acord amb el principi d’uniformitat, l’entitat
utilitzarà el mateix mètode per a totes les existències que tinguin una naturalesa i ús
similars dins d’aquesta. Per a les existències amb una naturalesa o un ús diferents, pot
estar justificada la utilització d’un mètode diferent.
Per tant, l’empresa ha de tenir un criteri en la valoració de les sortides dels articles del
magatzem i de les existències que hi queden. Aquesta valoració es realitza amb el suport
de les fitxes de magatzem.

Cada empresa pot triar quin mètode utilitza, si els articles són homogenis; els resultats
varien segons quina sigui la tendència general dels preus: el mètode FIFO és més
recomanable quan els preus de compra tendeixen a baixar; mentre que, davant d’una
inestabilitat dels preus, el mètode PMP és més neutre que el mètode FIFO. En qualsevol
cas, el mètode de valoració d’existències que es decideixi aplicar ha de ser fix, ja que així
ho diu la normativa.

Sortides amb el mètode del preu mitjà ponderat (PMP)

El mètode del preu mitjà ponderat (PMP) per a la valoració d’existències determina un
preu mitjà després de cada compra; el qual s’aplica a les sortides i a l’estoc restant. El
procediment de registre en el mètode de valoració PMP és el següent:

1. Entrada. El valor de les unitats que s’han adquirit és el preu d’adquisició.

2. Sortida. El valor de les unitats que surten del magatzem amb aquest mètode és
el que consta com a preu unitari en les existències en el moment de la sortida.
3. Existències. Quan hi ha una entrada s’ha de calcular el nou preu mitjà ponderat.
Quan hi ha una sortida les unitats que queden emmagatzemades es valoren al
mateix preu unitari.

Aquest mètode es calcula sumant els productes de multiplicar els preus per les
quantitats respectives i dividint la quantitat resultant per la suma de quantitats. La
fórmula del PMP és la següent:

28
El preu mitjà ponderat (PMP) = [(unitats de les existències anteriors × preu unitari) + (unitats
que han entrat × preu unitari)] / nombre total d’unitats després de l’entrada.

Exemple d'aplicació del mètode PMP

Una empresa té en el seu magatzem 300 unitats de l’article ZP que han costat 5 €/u., 700 unitats
que han costat 8€/u. i 200 unitats a 10 €/u. Aplicant la fórmula, obtenim:

Les 1.200 unitats emmagatzemades tenen un valor unitari de 7,58 €/u.

Suposant que l’empresa utilitza 800 unitats, el cost d’aquesta sortida es valorà segons el preu
mitjà calculat:

Sortida = 800 u. · 7,58 €/u. = 6.064 €

La valoració del cost de la venda serà, doncs, de 6.064 € i les existències restants (400 u.)
tindran un valor total de:

400 u. · 7,58 €/u. = 3.032 €.

El preu unitari de 7,58 € es mantindrà fins que l’empresa torni a comprar a un altre preu de
cost, moment en què haurem de calcular novament el PMP.

Sortides amb el mètode FIFO

El mètode FIFO (First In - First Out, ‘primera entrada - primera sortida’) calcula la valoració de
les sortides del magatzem considerant que la primera unitat que surt és la primera que va
entrar. El procediment de registre és el següent:

1. Entrada. Les unitats es valoren al preu d’adquisició o al cost de producció.

2. Sortida. Surten en primer lloc les primeres unitats que han entrat al magatzem i
ho fan pel seu valor d’entrada; en el cas que no siguin suficients per servir la
comanda al client, es dona sortida a les unitats que han entrat després al seu
preu d’entrada corresponent.
3. Existències. Cada entrada o compra figura independentment de la resta, i
s’anoten per ordre cronològic de la més antiga a la més recent i amb el seu
preu corresponent d’adquisició o cost de producció unitari

29
 El FIFO (separant les partides amb preus d’entrada diferents) = (unitats de les
existències 1 × preu unitari 1) + (unitats de les existències 2 × preu unitari 2) +
… + (unitats de les existències n × preu unitari n).

Amb el mètode FIFO, les existències queden valorades a preus actuals, mentre que els
consums, les sortides, es valoren al preu més antic.

Exemple d'aplicació del mètode FIFO

La mateixa empresa del mètode PMP amb les mateixes 300 unitats de l’article ZP, si aplica el
mètode FIFO haurà de realitzar els càlculs de la taula.2, on es pot observar que separa les
partides amb diferent preu de cost d’entrada i va fent les sortides per les partides més
antigues.

Taula: Exemple d’aplicació del mètode FIFO

Entrada Sortida Existències

Operació Q × P = valor Q × P = valor Q × P = valor

Compra 300 × 5 = 1.500 300 × 5= 1.500

Compra 700 × 8 = 5.600 300 × 5 = 1.500

700 × 8 = 5.600

Compra 200 × 10 = 2.000 300 × 5 = 1.500

700 × 8 = 5.600

200 × 10 = 2.000

Venda 300 × 5 = 1.500 200 × 8 = 1.600

500 × 8 = 4.000 200 × 10 = 2.000

Valor existències 3.600 €

30
El mètode FIFO és aconsellable en períodes d’estabilitat monetària, en canvi en èpoques
inflacionistes l’augment de preus produeix una sobrevaloració de les existències en el
magatzem.

Exemple comparatiu del mètode FIFO amb el mètode PMP

Si es compara el resultat dels dos mètodes (taula.3), es pot observar que mentre que el PMP
representa una valoració mitjana, el FIFO representa una valoració alta de les existències
davant d’una situació de preus ascendents.

Taula: Comparació dels mètodes de valoració d’existències

Valor Valor existències

Mètode vendes finals
PMP 6.064 € 3.032 €
FIFO 5.500 € 3.600 €

EXERCICIS GESTIÓ DE MAGATZEM PMP/FIFO.

1. La pastisseria “dolços Ferrer” elabora magdalenes artesanals. Degut a la novetat del
producte, la seva demanda està creixent molt i subministra a grans magatzems,
supermercats i botigues de comestibles.
Per la valoració de les seves existències o estocs, utilitza el mètode FIFO.
Durant el mes de setembre, la referència de les magdalenes artesanals ( envàs de 12
unitats) ha tingut els següents moviments:

1/09 Existències inicials de 100 unitats a 2.10€/u

07/09 Fabricació i emmagatzematge de 40 unitats a 2.10€/u
15/09 Venda a supermercats “oxi” de 130 unitats
18/09 Fabricació i emmagatzematge de 80 unitats a 1.75€/u
21/09 Venda a supermercats Blai de 35 unitats
24/09 Venda al bar Nemo de 15 unitats
30/09 Fabricació i emmagatzematge de 165 unitats a 2.05

RESOLT A CLASSE

2. El restaurant de l’EHO ofereix una oferta gastronòmica de vins pel seus clients. Per la
valoració de les seves existències o estocs, l’empresa utilitza el mètode del PMP.
Durant el mes de maig, les referències del vi negre “Albaflor” de la DOP Bages ha tingut
els següents moviments:

El dia 1 de Maig a l'Escola hi ha en estoc 12 unitats de vi negre a 6.95 € cada ampolla

El dia 8 es compra 10 unitats a 6.40 €
El dia 17 es serveixen a la sala 12 ampolles de vi negre
El dia 21 es rep una altra comanda del proveïdor de 10 unitats, però el preu ha canviat
a 6.85 € cada una.
31
 El dia 25 es serveixen a la sala 8 unitats
Per últim a dia 29 de maig es compren 6 unitats a 6.25 €/ampolla.
Omple la fitxa de control de magatzem del mes de maig.
El proveïdor del vi negre és Celler del Bages i té un termini d’entrega de 4 dies.
Nota: Totes les sortides s’apliquen a preu de cost independentment del PVP del client.

b) Realitzar l’exercici anterior pel mètode FIFO (PEPS) tenint en compte que el preu de
sortida de les ampolles serà segons el preu en aquell mateix moment.

3. Una empresa dedicada a la distribució d’hortalisses ha fet les següents operacions

amb una determinada varietat de patates durant el mes de gener del 2014. L’empresa
compra les patates a Hortalisses Garolera. Com a norma general hortalisses Garolera
sempre té un termini d’entrega de 12 dies.

Realitza la fitxa d’inventaris/magatzem segons el mètode PMP I FIFO

● A dia 1/1/14 té al magatzem 1000kg patates adquirides a 1€ el kg, 5000kg adquirides a
0.80€ el kg i 1500 kg adquirides a 0.95€/kg
● 5/1/14 Compra 3000 kg a 1.1€/kg
● 7/1/14 Ven 7500 kg
● 8/1/14 Compra 4500 kg a 0.90€/kg
● 12/1/14 Compra 1500 kg a 1.05€/kg
● 18/01/14 Ven 3000kg
● 24/1/14 Ven 1200 kg
● 28/1/14 Compra 200 kg a 0.95€

4. Confecciona la fitxa de magatzem corresponent al producte: OLI LA SEGARRA

Capacitat: 1 litre.
Grau d’acidesa: 0,4o
Estoc mínim: 50 unitats.
Operacions del mes d’abril:
- Existències inicials 50 unitats a 1,70€
- El dia 3 compra a Cooperativa El Molí 170 ampolles a 1,70 €
- El 5 ven a Alimentació Sans, 80 ampolles.
- El dia 7 compra 230 unitats a 1,68 €
- El dia 12 ven a Alimentsana, 150 ampolles.
- El dia 13 ven a Comercial Segués, SL, 125 unitats.
- El dia 16 compra 210 unitats a 1,65 €
- El dia 18 ven a Caprabo Cervera 110 ampolles.
- El dia 22 ven a Alimentació Sans, 100 unitats.
- El mateix dia ven a Queviures Rosell 30 ampolles.

32
 - El dia 23 rep la comanda de 250 ampolles a 1,67 €

1.- Confecciona la corresponent fitxa de magatzem del producte esmentat mitjançant el PMP I
FIFO.
2.- Digues si s’ha produït alguna situació de risc i comenta quins problemes poden haver
ocasionat de no haver efectuat l’empresa una ràpida reposició del producte.

5. Confecciona les fitxes de magatzem (FIFO i PMP) corresponents al producte: VI NEGRE EL

CELLER
Capacitat: 3/4 litre, en caixes de 6 ampolles
Estoc mínim: 150 unitats (25 caixes).
Operacions del mes de maig:
- El dia 1 comptabilitzem existències de 28 caixes a 1,67 €/ampolla.
- El dia 3 venem a Alimentació Dalmau, 5 caixes.
- El dia 4 comprem 30 caixes a 10,32 €/caixa
- El dia 7 ven a Bodegues Rius, 3 caixes.
- El dia 10 ven a Comercial Vinícola, SL, 125 ampolles.
- El dia 13 compra 20 caixes a 1,60 €/ampolla.
- El dia 14 ven a Lluís Rovira 24 ampolles.

6. AQUEST EXERCICI FER MÉS ENDAVANT, HI HA DEVOLUCIONS (Apunts 1.7)

L’ empresa GirOli s.l. és majorista d’oli de girasol que emmagatzema i comercialitza per unitats
de càrrega sobre palets. Per l’oli de ref. AGG-03, té unes existències màximes de 1500 palets i
un estoc de seguretat de 350 palets.

Els moviments durant el mes de gener han sigut els que s’indiquen a continuació

- 1 gener Existències inicials 300 unitats a 25 €/ut i 800 unitats a 25,5€ /ut
- 7 gener Venta a Mercadona de 700 uts
- 17 gener Rep del fabricant 1800 uts a 26,4 €/ut
- 20 gener Mercadona retorna 25 palets ( amb data d’enviament 07/01)
- 28 gener Devolució a fabrica d’olis de 200 palets (rebuts el 17/01)
- 31 gener Es realitza un inventari físic i en el recompte es troben 2 palets aixafats. Es
desconeix a quina partida pertany.

Realitza la fitxa de control d’existències utilitzant el mètode FIFO. Resposta: 10828,74€

33
1.6 INVENTARI: CONCEPTES, LEGISLACIÓ I TIPUS
Per entendre bé el procés d'inventari, és necessari entendre el concepte, la legislació que
l’afecten, els tipus que existeixen i finalment, el procés d’inventari físic.

CONCEPTE

Es pot definir inventari com un informe o relació detallada dels materials, productes,
mercaderies, articles, etc, que té l’empresa emmagatzemada i classificada segons categories.

L’objectiu de l’inventari és conèixer la situació exacta dels materials, comprovar si coincideixen

les unitats físiques i les comptables, localitzar materials obsolets o deteriorats, concretar les
necessitats d’espai i instal·lacions.

L’empresa des del punt de vista comptable, ha de fer un inventari almenys un cop a l’any , que
sol coincidir amb la data de tancament de l’exercici, ja que l’inventari serveix de base per
confeccionar el balanç final i la compte de pèrdues i guanys, així com calcular el resultat de
l'exercici anual.

Cal destacar que la realització de l’inventari és una obligació legal de l’empresa, el qual el seu
compliment estar sota inspecció de l’organisme oficial que té competències.

TIPUS D’INVENTARIS

El personal encarregat de la gestió del magatzem, generalment, utilitza dos tipus d’inventaris:

Inventari permanent o comptable. És el que es produeix per portar un control constant de les
entrades i sortides de cada un dels articles de l’empresa. Els registres comptables s’anoten les
fitxes de control d’existències, ja estudiats en apartats anteriors.

Inventari periòdic o extracomptable. Consisteix a fer un recompte físic de les existències, per
conèixer les quantitats d’estoc el final d’un període i valorar aquestes existències a preus de cost
o de mercat. Els inventaris extracomptables , segons quan es realitzen poder ser:

Inventari final: Consisteix a fer un recompte de les existències al final de l’exercici econòmic

Inventari rotatiu: Consisteix a realitzar el recompte de manera contínua, així. Els articles
d’algunes seccions es recompten diverses vegades durant l’any.

PROCÉS D’INVENTARI FÍSIC

L’inventari físic es realitza in situ, mitjançant inspecció ocular i recompte d’articles

emmagatzemats, anotant el nombre d’unitats, lots, referències… Que existeixen en el moment
del recompte.

Quan es realitza un inventari físic, cal realitzar una planificació que consisteix a fer prèviament
les següents operacions:

- Establir l’època de l’inventari, perquè el recompte coincideix amb el període de menor

34
 activitat, d’aquesta manera s’eviten complicacions i es disposa de més personal per
poder realitzar-lo.
- Informar el personal sobre la finalitat de l’inventari i les normes que s’han de seguir
durant la seva realització
- Preparar el magatzem perquè el recompte es realitzi en el menor temps possible. La
preparació consisteix a ordenar els articles, reunint els que estan dispersos en diferents
estants o zones de cambres o magatzems.
- Programar les dates de treballs per reduir el mínim inconvenient i els possibles casos
d’errors o duplicitat.
- Preparar els impresos o formularis necessaris per anotar les quantitats inspeccionades.
Els formats d’aquests documents o suports ha de permetre:
- Detallar els productes, articles o els lots inventariats per grups o categories, amb
la descripció de les seves característiques físiques i de venda.
- Indicar la referència o el codi de l’article, l’expressió quantitativa de cada
mercaderia, la seva descripció i la unitat de mesura que s’utilitza ( kg, litres,
unitats)
- Reflectir el preu o el valor dels materials inventaris, mitjançant el mètode
comptable establert per l’empresa : PMP o FIFO (PEPS)

Per confeccionar l’inventari, no existeix una norma que imposi un format determinat, cada
empresa pot elaborar el model d’imprès que millor s’adapti a les seves necessitats i les
característiques dels productes emmagatzemats.

1.7 CONTROL I REGISTRE DE DEVOLUCIONS I RUPTURES

Les devolucions són operacions derivades d’una compra o una venda anterior que s’han de
registrar el mateix preu d’adquisició o cost que es van anotar en el seu origen.

● Devolucions de compra: Es registren com a sortides i s’anoten al preu de cost o

adquisició que es va registrar en la seva entrada.
● Devolucions de vendes. Són una entrada i es registren el preu de cost que es va reflectir
en la corresponent sortida en el moment de la venda. Les devolucions de venda poden
modificar el PMP existent en el moment del seu registre.
● Baixes: Per ruptura, deteriorament, pèrdues Correspon a articles que no es poden
vendre, en la fitxa es registren com una sortida al preu de cost. Moltes vegades, és difícil
conèixer a quina partida o compra pertanyen; quan això passa, els productes que es
donen de baixa es registren al preu de PMP o FIFO que els correspongui en el moment
de l’anotació.

( problema número 6 de la fotocòpia d’exercicis)

35
NF2. TRANSPORT DE MERCADERIES I MANIPULACIÓ D’EQUIPS
2.1 INTRODUCCIÓ
Qualsevol magatzem, per petit que sigui, necessita una sèrie d’equips i mitjans de manipulació,
manuals o automàtics, que ajudin a l’organització i la gestió eficient de les mercaderies rebudes,
classificant-les en els llocs adequats i deixant-ho preparat pel moment de la seva expedició
(sortides).

Existeixen en el mercat diferents mitjans de transport intern de mercaderies i és decisió de cada

encarregat o responsable de magatzem seleccionar un o altres en funció de la naturalesa dels
productes que s’emmagatzemen.

També, el llistat de mercaderies o càrregues que s’apilen o es conserven en els magatzems

també és molt nombrós i variable, per tant cal conèixer les característiques pròpies de cada un
per tal d’aplicar un tractament correcte de manipulació i conservació.

Tots els processos de transport intern de mercaderies i de manipulació d’equips han de realitzar-
se correctament per evitar accidents laborals o professionals. Per tot això, l’empresa ha de
subministrar en els operaris els equips individuals de protecció adequats, a part de fer una política
activa de prevenció de riscos laborals mitjançant la senyalització correcta, l’ús de materials
adequats de construcció.

2.2 TRANSPORT INTERN

Un cop s’ha rebut les mercaderies en el magatzem, necessiten una fase de manipulació, és a
dir, s’ha de col·locar en el lloc que li correspon on es mantindran fins que siguin preparades per
la seva expedició.

Per la manipulació de les mercaderies, es poden utilitzar diferents procediments, que s'apliquen
segons l’estat físic, les propietats i les quantitats de les mercaderies que tinguem. Per tal
d’augmentar l'eficàcia i disminuir els costos de manipulació, s’ha de tenir en compte els següents
punts:

a) els tipus de càrregues que s’han de transportar

b) els mitjans manuals o mecànics de què disposem

2.3 EQUIPS I MITJANS DE MANIPULACIÓ DE TRANSPORT INTERN.

Per emmagatzemar mercaderies, a part de la nau o l’edifici, les instal·lacions i els recursos
humans o persones que treballen al magatzem, es necessiten una sèrie d’equips i mitjans de
manipulació que permeten:

- Minimitzar el temps invertit en les tasques de manipulació i emmagatzematge

- Eviten que els treballadors facin esforços excessius a causa de la manipulació de lots
grans o mercaderies voluminoses.
- Reduir despeses (costos).

36
Aquests equips o mitjans de manipulació han de contribuir conjuntament a executar les activitats
de forma més eficient.

Els mitjans de manipulació es poden classificar en dues grans categories: equips

d’emmagatzematge estàtic i equips d’emmagatzematge dinàmics.

Classificació dels equips o els mitjans de manipulació

Segons unitats d’emmagatzematge

● Simples
● Múltiples
Estàtics Sitges ( silos)
Per la forma
● Cilíndrics
● Poligonals

Amb moviment i ● Cintes transportadores ( rodets, banda, mixtes)

sense trasllat ● Grues aèries

Manuals Mecànics

● Transpalets ● Transpalets: ( elèctrics

Dinàmics ● Apiladores amb conductor o sense,
● Apiladores
Amb moviment i ● Carretons retràctils
trasllat ● Carretons elevadors
● Carretons trilaterals
● Carretons
“recogepedidos”
● Transelevadors
● Vehicles guiats

TREBALL PER PARELLES INFORMÀTICA.

Cal buscar informació de tots els equips i mitjans de manipulació de càrregues de la taula. Obligatori
posar fotos de cada un i quina és la capacitat de càrrega màxima i quina altura aproximada poden
arribar.

També caldrà imaginar que tenim una pastisseria gairebé industrial, és a dir que tenim un gran volum
de vendes, on treballen més de 20 treballador i tenim una nau industrial on hi ha diferents zones de
magatzem, fabricació i expedició d’articles. Exemple tipus PAVICSA. Doncs caldrà indicar quins tipus de

37
 mercaderies serien les més adequades per utilitzar cada un dels equips o mitjans de manipulació de la
taula anterior.

Exemple: Sitges: Emmagatzematge de la farina. Sitges exteriors. Material: metàl·lica En tindrem més
d’una per tal d’emmagatzemar diferents tipus de farina. Per exemple 2 de grans de farina de blat i 1
més petita de farina de sègol.

2.4 CÀRREGUES (CARGAS)

La càrrega o unitat de càrrega és un conjunt de productes que s’agrupen en un mateix embalatge,

amb la finalitat de facilitar la seva manipulació. El nombre d’articles que es poden agrupar depèn
de la seva naturalesa i la seva mida. L’objectiu de l’agrupació és reduir el nombre de moviments,
ja que la manipulació de càrregues grans facilita el transport i l’emmagatzematge.

L’embalatge és el material o embolcall secundari que agrupa diverses unitats per a la presentació
comercial de l’article. No està en contacte directe amb el producte, però protegeix l’envàs i el
producte de danys físics o dels agents externs durant el seu transport i en facilita la seva
manipulació, transport i emmagatzematge.

2.4.1 TIPUS DE CÀRREGUES.

Per la seva manipulació, es poden classificar les càrregues segons criteris de volum, pes, format,
lot i fragilitat.

A) Segons el volum o les dimensions.

● petites. Són aquelles que es poden manipular amb els dits de la mà. Per
exemple: bolígrafs, barres de pa, quaderns..

● Mitjanes. Són d’una mida més gran que l’anterior, aproximadament d’uns 10 KG,
però també es poden manipular amb les mans. Exemples: Garrafes d’aigua,oli..,
caixes de llet, sacs de 10 kgs. La gran majoria de càrregues de pastisseria.

● Paletitzades. Són mercaderies que es preparen sobre palet, poden tenir un pes
fins a 500 Kg.

El palet és una plataforma de càrrega o safata portàtil sobre la qual s’agrupen les mercaderies.
La plataforma del palet es recolza sobre uns travessers que permeten el pas de les forquilles
dels transpalets, carretons, apiladors, etc.

El palet està reconegut internacionalment com a suport de la unitat de càrrega, ja que en facilita la
manipulació amb els mitjans mecànics, es poden apilar diversos palets durant el seu
emmagatzematge o transport i també es pot embolicar el conjunt amb una funda de polietilè.

El palet permet normalitzar l’emmagatzematge, la manipulació i el transport de les mercaderies i comporta

una sèrie d’avantatges:

Millora l’organització de la xarxa logística.

38
 Disminueix els costos de manipulació.
Redueix els riscos per a la mercaderia.
Millora la presentació de la mercaderia.

● Voluminoses. Són similars a les càrregues paletitzades, però pel seu volum o
dimensions formant part de les característiques del producte i generalment no
es poden apilar unes a sobre les altres. Exemple: Electrodomèstics. Neveres,
rentadores...

● De dimensions especials. Són càrregues que necessiten ser manipulades amb

una grua elevadora, grua pont. Per exemple: planxes metàl·liques, bigues de
ferro, làmines de vidres, làmines de marmol, tubs de ciment..

● Molt voluminoses. Són aquelles càrregues que per la seva manipulació, bé sigui
per agrupar diverses mercaderies de gran dimensió, o bé perquè el volum d’una
sola unitat de producte sigui gran, es necessita mitjans de manipulació i transport
especials, per exemple: contenidors de transport marítim, remolcs de camió,
ferrocarril...

CONTENIDORS

L’any 1956 el nord-americà Malcolm McLean va inventar un sistema de caixes de càrrega que
podien separar-se fàcilment del xassís dels camions. Des de llavors el contenidor ha passat a
ser un del elements clau del comerç i el transport internacional, ja que permet optimitzar fluxos
de transport i la relació entre el temps de transport i els costos logístics globals.

El contenidor és una caixa metàl·lica o de carcassa mixta destinada al transport de mercaderies

sòlides, líquides o a granel que facilita la manipulació i el maneig de la mercaderia per a la càrrega
i descàrrega.

El contenidor és un recipient de transport de caràcter permanent i de capacitat no inferior al metre

cúbic, capaç d’assegurar un ús repetit, sense ruptura de la càrrega en el cas de transbordament
a diferents mitjans de transport. És apilable i permet la transferència horitzontal o vertical.
S’utilitza, principalment, com a base per agrupar diverses unitats de càrrega, ja siguin palets,
caixes, mercaderia solta, etc. El contenidor està sotmès a normativa internacional, la qual
garanteix que l’estructura tingui la resistència suficient perquè la mercaderia no pateixi
alteracions o deformacions i per a suportar el pes màxim autoritzat.

Hi ha molts models diferents de contenidors: tancats, de sostre o costat obert, plataformes,

cisternes, gàbies, de temperatura controlada, etc. La utilització d’un model o un altre depèn de la
mercaderia que transportem i del mitjà de transport utilitzat.

El contenidor també constitueix a vegades una unitat de mesura per a les transaccions
comercials, on s’aplica un preu per unitat carregada amb un determinat producte. Hi ha una
nomenclatura internacional abreviada per parlar de les estadístiques de tràfic de contenidors o per
mesurar la capacitat global d’un vaixell o d’una terminal de contenidors: TEU (twenty-feet
39
equivalent unit), unitat equivalent a un contenidor de 20 peus. De vegades també es fa referència
al FEU (forty-feet equivalent unit), la unitat equivalent a un contenidor de 40 peus.

Avantatges de l’ús del contenidor

En la gestió del transport l’ús del contenidor aporta unes eficiències significatives davant d’altres
sistemes d’agrupar la càrrega.

Reducció del nombre de manipulacions que pot patir la càrrega durant el seu
transport.
Major seguretat pel que fa a les faltes i robatoris dels productes transportats,
especialment si el contenidor és estanc o està precintat.
Menys possibilitats d’avaries en les mercaderies per la reducció de
manipulacions i la seguretat més gran en l’estiba, la qual cosa fa reduir la prima
de l’assegurança de transport.
Més fluïdesa en la tramitació de la documentació que acompanya les
expedicions.
Menys costos de les operacions de càrrega-estiba i desestiba-càrrega dels
vaixells.
Cost menor en l’emmagatzematge previ i posterior al transport, ja que els
contenidors s’emmagatzemen en les esplanades de les terminals.
Major aprofitament de les capacitats dels mitjans de transport.
Costos d’embalatge reduïts, ja que el contenidor protegeix les mercaderies de
les inclemències del temps, contra possibles robatoris, etc.

● De volum excepcional. Són aquells elements que per les seves dimensions
excessivament grans necessiten mitjans de transport especials o inclús
sobrepassen les mides estàndards i es transporten sota una norma de
senyalització especial i acompanyats d’un vehicle que va indicant el seu pas per
les carreteres. Exemples: troncs d’arbres que excedeixen la longitud del camió
que el transporta, cases prefabricades...

Exercici

Anota de cada tipus de càrregues segons volum o dimensions, diversos

exemples de càrregues que ens podríem trobar en una forneria/pastisseria

B) Segons el pes

Aquest tipus de mercaderies es classifiquen de menor a major pes, tot i que, si s'han de
col·locar una sobre l’altra, s’apilen a la inversa. Es poden classificar aquests tipus de
càrregues segons:

! Càrregues lleugeres: ≤ 5 kg
! Càrregues mitjanes Entre 5 i 25 kg
! Càrregues pesades Entre 25 kg i 1000 kg

40
 ! Càrregues molt pesades superior a 1000 kg

c) Segons la forma d’apilar

Es poden classificar segon dos grups:

Senzilles. Són càrregues de dimensions normals, cosa que permet dipositar per
unitats individuals en les estanteries del magatzem, però no es poden apilar un
sobre l’altra.

Apilables Son càrregues senzilles, però que es poden col·locar una sobre les
altres, tot i que en alguns casos estan limitades les unitats apilades. Per exemple
lots de refrescos de cola o cervesa en llauna ( 24 llaunes dins d’un embalatge
de 4 lots), les caixes de llet ( 12 brics d’ 1L dins una caixa, amb limitació de fins
a 7 altures)

Anotar 5 exemples de mercaderies senzilles i cinc de mercaderies apilables.

d) Segons el lot

Per les unitats que componen els lots o els embalatges, es poden diferenciar de dos tipus
de càrregues:

Lot constituït per una sola unitat de mercaderies. Ex: frigorífics, rentadora

Lots constituïts per 3,6, 12, 24 o 30 unitats de mercaderies. Per exemple: caixes
de vins, olis, llet... Seria el cas d’un palet de 648 ampolles 1 litre d’oli.

e) Segons la fragilitat

Les mercaderies més resistents permeten apilar més lots un sobre l’altre que els fràgils. Aquests
productes es poden classificar segons:

Resistents. Són aquells que poden suportar molt pes a sobre, bé de la mateixa
mercaderia o d’un altre, per exemple lloses de marbre, bigues de ferro..

Lleugeres Suporten que es col·loquen pes a sobre, amb limitacions: per exemple, les
caixes de llet fins a 7 altures i els cartons d’ous fins a 5.

Fràgils. Són productes que no suporten pes a sobre i han de col·locar-se en les
estanteries de forma individual, per exemple: bombetes, gots de cristall, copes..

41
2.5 PROCEDIMENTS I MITJANS DE SEGURETAT EN LA MANIPULACIÓ D’EQUIPS

Una part considerable de la feina que es fa en el magatzem consisteix a manipular càrregues

aixecant-les o traslladant-les d’un lloc a un altre del magatzem. Moviments en sentit vertical (
aixecament de pes a diferents alçades) o en sentit horitzontal ( trasllat d’un lloc a un altre del
magatzem)

Les càrregues es manipulen en uns casos de manera manual i, en altres casos, amb mitjans
mecànics més o menys automatitzats (carretons elevadors, transpalets…). En els dos casos es
produeixen situacions de risc que poden provocar danys a la persona que manipula la càrrega,
als operaris que treballen al voltant a la mercaderia i a les màquines.

2.5.1 Manipulació manual de càrregues.

Exercici Aula pots ajudar-te recerca d’informació per internet.

a) Anota quins creus que són els errors o situacions més habituals que poden suposar un
risc per la salut dels treballadors en un magatzem de pastisseria/forneria per manipulació
de càrregues manuals. (Mínim 10 situacions reals de pastisseria)

42
 b) Recorda i anotar quin és procediment correcte per alçar càrregues manuals. Et pots
ajudar de dibuixos.

2.5.2 MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES AMB MITJANS MECÀNICS

Com ja hem vist, existeixen molts mitjans mecànics que es poden utilitzar per a la manipulació
de mercaderies tant dins com a fora del magatzem. Un ús inadequat d’aquestes màquines pot
provocar situacions de risc pel personal que les manipula, així com per aquelles persones i
mercaderies que es troben a prop.

Per això abans d'utilitzar una màquina per primera vegada, és convenient adoptar certes mesures
de seguretat, per exemple, saber per quina operació està dissenyada aquesta maquinària, quines
limitacions té, quins riscos pot causar la seva utilització o quines són les instruccions de
manipulació i seguretat. El coneixement d’aquests aspectes permetrà el personal que la
manipulació sigui adequada i amb responsabilitat.

43
EXERCICI.

A través de la fotocòpia cas pràctic TRABAJO CON CARRETILLAS AUTOMOTORAS. Fes

un resum i anota quines mesures preventives més destacades cal realitzar en carretons.
Extrapolable a apiladores i transpalets.

2.5.3. MANTENIMENT DELS MITJANS MECÀNICS

El manteniment consisteix en una conservació adequada de les instal·lacions i equips. Els

sistemes de manteniment que es poden adoptar es poden classificar de la següent manera:

a) Manteniment correctiu. Consisteix a reparar totes les avaries i els defectes en el moment
en què es produeixen o els comuniquen els usuaris.

Pot venir precedit d’un accident amb lesions. Aquest tipus de manteniment, el principal
inconvenient és que no es pot establir un programa de treball de reparacions.

b) Manteniment preventiu Té per objectiu conèixer l’estat dels equips i instal·lacions i

programa les revisions, correccions i substitucions d'elements més vulnerables o en estat
crític.

És molt eficaç, ja que s’aconsegueix eliminar els perills derivats de peces defectuoses,
detectats abans que es produeix l’avaria o l’accident, i evita lesions personals, les
perdudes per interrupcions del procés i els danys materials en equips, instal·lacions i
materials
44
c) Manteniment predictiu . Té per objectiu preveure el moment de ruptura o avaria de
l’equip, mesurant el grau de desgast dels elements crítics, com els engranatges,
rodaments, peces de tall, etç

Els components i els elements de seguretat s’han de substituir o reparar abans que
s'avarin o fallin

EXERCICI Una treballadora estava aixecant una càrrega de 30 kg de pes des de

terra amb les cames paral·leles i rectes. Va flexionar l’esquena per recollir la
càrrega i aixecar-la. A més, mentre aixecava la càrrega la va cridar una companya
i, en girar-se, es va fer mal a l’esquena.
● Analitzeu les possibles causes dels accidents d’aquesta treballadora.
● En aquesta empresa es reparen les màquines quan hi ha alguna avaria
sobrevinguda i els treballadors ho comuniquen. Digueu quin tipus de
manteniment és el que apliquen i raoneu si és el més adequat per a
l’empresa. Justifiqueu la resposta.

45