Gestió D'operacions, Qualitat I Medi Ambient: Josep Toral 2021/22

Gestió d’operacions, qualitat i
medi ambient
Josep Toral
2021/22
Gestió d’operacions, qualitat i medi ambient
⚪ UF1: Plans de treballs. (66 hores)

⚪ UF2: Gestió mediambiental. (33 hores)
Gestió d’operacions, qualitat i medi ambient
⚪ UF1: Plans de treballs. (66 hores)
-Plans de treball
-Seguiment de la planificació
-Aprovisionament de recursos
-Pla de qualitat
Aprovisionament de recursos
⚪ 2. Aprovisionament de recursos
2.0 Pla d’aprovisionament. Abast i importància
2.1 Gestió d’estocs
2.2 Especificacions tècniques de les compres.
2.3 Terminis de lliurament i qualitat del subministrament.
2.4 Sistemes d’organització del magatzem i de l’obra.
2.5 Control d’existències i preparació de comandes
2.6 Recursos humans. Necessitats i funcions
2.0 Pla d’aprovisionament: Abast i importància
Abast:
Quan parlem d’aprovisionament parlem de les actuacions que ens permeten de disposar “d’allò”
que és necessari per la execució d’una tasca, en el moment en que és necessari i sempre sota un
criteri de cost òptim.
Es pot parlar d’aprovisionament de peces, màquines, consumibles, de serveis,... ( persones?).
En general però, quan parlem d’aprovisionament, parlarem de peces , d’equips i de serveis.
Importància:
Pensem que si no tenim els components precisos en el moment oportú no podem continuar amb la
tasca i tot el nostre procés s’atura amb el conseqüent desgavell econòmic.
Pensem també que fer provisió amb massa antelació provoca costos de diferents tipus que ens
poden , com a mínim, fer perdre competitivitat.
Activitats: El preu de la electricitat i el cost de la falta

L’avi que volia que el seu net fos metge
2.1 Gestió d’estocs
Entendrem com a gestió d’estocs a les accions que portem a terme per optimitzar el
fluxe de productes necessàries per dur a terme una activitat.
Anomenarem estocs/existències al conjunt de mercaderies emmagatzemades per la
empresa necessàries per dur a terme la seva activitat
Punts claus/ fases de la gestió d’estocs:

A) Aprovisionament
- Aprovisionament/compra
- Gestió aprovisionament.
- Anàlisi de necessitats.
- Selecció de proveïdors
- Emissió/Gestió de comandes.
- Recepció i verificació
- Aprovació i pagament. Condicions i formes de pagament.
B) Gestió de Magatzem
- El magatzem
- Gestió de magatzem
- Documentació bàsica
- Costos i comptabilitat de magatzem
- Control d’estoc
Activitats: Posar exemples d’existències/estocs. El magatzem ha de consumir recursos?
Fer exercici 3 magatzem
2.2 Especificacions Tècniques de les compres
Recordem que en aquest nivell no farem una distinció específica entre
aprovisionament i compres i ho tractarem com un conjunt únic.
En cas de que haguéssim de diferenciar podríem dir que aprovisionar consisteix en gestionar i
decidir què comprar , quan fer-ho i quan serà necessari per l’activitat que estem portant a terme.
Compres, per la seva banda, tindrà per objectiu aconseguir allò que aprovisionament indica en el
termini adequat i amb les millors condicions (€ !!!) possibles.
En aquest ítem parlarem dels següents punts:

- Anàlisi de necessitats.
- Selecció de proveïdors
- Emissió/Gestió de comandes.
- Recepció i verificació
- Aprovació i pagament. Condicions i formes de pagament.
2.2.1 Anàlisi de necessitats (I)
Cal estimar quines referències (articles) i la quantitat de cadascuna que necessitarem a una
determinada data. Això es pot fer de diferents maneres i/o atenent a diferents tècniques.
Per petició directa: Ens cal un determinat article a una determinada data per fer una feina
(exemple canviar 3 ventoses a la revisió d’un ramal que ens porta aigua a una urbanització).
Per tècniques estadístiques basades en el moviment de determinades referències en el

magatzem en el decurs del temps (estacional, regular, quantitat ascendent, descendent). Totes
aquestes tècniques estadístiques es basen en preveure el consum per fer una reposició(compra).
A partir de dades (històrics):
- Mitges Mòbils (Ex: fem comanda del consum mig mensual en els darrers 12 mesos).
- Mètode mínims quadrats (Ex: A partir de dades anteriors i amb alguna possible hipòtesi més
busquem una funció ( recta de regressió, corba, etc) que ens doni per extrapolació la previsió a
considerar)
És important pensar que hi ha articles dels quals sempre ens cal tenir una quantitat mínima per tal
de fer front a la activitat quotidiana. Per sota d’aquesta aquesta quantitat mínima la empresa pot
interrompre tptal o parcialment la seva activitat. Estoc mínim
Activitats: Veure exemples (gràfics!!!) de cadascuna de les formes de previssió

Fer exercici moviment magatzem
2.2.1 Anàlisi de necessitats (II)
A fi de comunicar la necessitat d’un determinat article per fer-ne provisió hi ha un format
(document , imprès,...) que en podem anomenar butlletí de compres . Aquest estarà autoritzat pel
responsable (cap) de la persona que el genera.
Aquets butlletins degudament processats ( per articles, proveïdors,...) generaran la pertinent
compra
2.2.2 Selecció de proveïdors
Un cop es disposa de les relacions de referències ( relació de materials,..) ens cal seleccionar el
proveïdor més apropiat dels que hi ha al mercat. Hi ha uns criteris a l’hora de fer la tria:
Criteris inherents al producte :
-Qualitat
-Preu
-Termini de lliurament
-Quantitat: Comanda mínima, comanda màxima...
-Servei ( Concepte ampli: atenció post- venda, recompra, gestió de residus, flexibilització
comanda ...)
Criteris interessants no relacionats amb el producte però que cal considerar:

-Estabilitat i solvència financera
-Possibles aliances de negoci (afrontar grans projectes).
-Implantació geogràfica
-Tipologia i característiques de transport emprat
-Formació oferida dels seus productes
-Ètica (Criteris de responsabilitat social, sostenibilitat, arrelament local-global, ...
Activitats: Debat sobre estabilitat financera del proveïdor.

Formació de productes, ....
2.2.3 Emissió/Gestió de comandes (I)
Un cop conegut que ens cal (buidat butlletins de compra) i qui ens ho pot proporcionar (seleccionats els
proveïdors) ens caldrà sol·licitar oferta als proveïdors.
El procediment de demanar ofertes a diferents proveïdors per la seva posterior avaluació ens aporta les
següents avantatges:
-Conèixer nous proveïdors (diversificar, no dependència)
-Avaluació continua del mercat i situació real.
-Foment de la competència
Una altra component de la petició d’ofertes és la negociació de preus i altres condicions relacionades. En
quant a la negociació de preus ens cal tenir en compta els següents factors:
- Mida relativa de la nostra empresa. Quant més grans siguem millor per negociar preus.
- Solvència. Si tenim fama de bons pagadors millors preus. No pas al contrari.
- Temps. Si fem la previsió de producte amb temps més fàcil serà obtenir millor preu i
condicions .
- Informació. Amb més informació tinguem del producte a comprar, del moment en que el
necessitem i de quin és l'interès del proveïdor en vendre el producte en qüestió millors condicions
obtindrem
2.2.3 Emissió/Gestió de comandes (II)
A l’hora d’estudiar les diferents ofertes ens cal considerar que, a més del preu de l’article, hi ha uns
altres conceptes comuns ( ports, assegurances, taxes , ...) que cal repercutir sobre el preu dels
productes. Això se’n diu prorrateig hi es fa proporcionalment al cost de la factura
2.2.3 Emissió/Gestió de comandes (III)
Un cop analitzades les ofertes dels diferents proveïdors es seleccionarà la més avantatjosa i es
formalitzarà la comanda. Caldrà un seguiment fins la recepció formal
Elecció Oferta
Emissió Comanda
Recepció mercaderies
Inspecció/ verificació Recepció formal

2.2.3 Emissió/Gestió de comandes (IV)
La comanda (“el pedido”) es la sol·licitud en ferm dels materials i /o serveis que realitza una empresa
cap una altra, un cop valorades i estudiades totes les ofertes rebudes.
Cal que aquest document de comanda estigui referenciat ( numerat, codificat,...) a fi d’assegurar el
seguiment, arxiu i traçabilitat. Cal també que estigui signada ( acceptada en ferm per part del proveïdor)
Tipus de comanda:
- Comanda normal: Es la que fem per aprovisionar-nos de forma regular d’elements (referències)
habituals que consumim en un període de temps normalment curt.
- Comanda programada: Emprada per materials que es coneix estadísticament el seu

consum/demanda. Es una petició on s’indica que cada cert temps es serveixi una determinada quantitat
de material (o materials).
-Comanda oberta: Es el que es fa per quantitats orientatives que es aniran concretant a mesura que el
projecte avanci. El que es fa es tancar un preu unitari, un termini de lliurament curt per cada
subministrament i és el proveïdor que es compromet a tenir un stock mínim
2.2.3 Emissió/Gestió de comandes (V)
La informació que ha de figurar en el document comanda es la següent:
- Dades del comprador: Nom/ raó social. NIF/CIF. Adreça fiscal complerta. Adreça postal
correspondència. Dades de contacte (persona, telèfon, mail, fax,...).
- Número d’ordre de la comanda: Pot ser correlatiu per totes les comendes, pot estar codificat ( obra,
responsable, proveïdor,....)
-- Data d’expedició
-- Dades del venedor: Nom/ raó social. NIF/CIF. Adreça fiscal complerta. Adreça postal
correspondència. Dades de contacte (persona, telèfon , mail, fax,...).
- Relació d’articles sol·licitats: Nom de producte,marca, referència ( fabricant), unitats a servir, preus
unitaris ( o totals referenciats a una quantitat), ...
-Condicions comercials: Diferents descomptes ( a la referencia, al volum, a les condicions de
pagament) . Despeses de Transport i embalatge ( i qui hi fa front). Forma de pagament ( enumerar
algunes). També qualsevol altre acord pactat ( p ex: retirada de residus.).
- Acceptació comprador i venedor: Hem parlat abans de la acceptació per part del venedor. Es
important que la oferta acceptada hi consti la acceptació per part del comprador (Reciprocitat)
2.3 Terminis de lliurament i qualitat del subministrament
2.2.4 Recepció i verificació
Es realitzarà en el magatzem propi o a la obra. El procediment serà:
- Comprovació inicial d’albarà:
Es la comanda que esperem, es nostra la comanda,..
-Un cop descarregat (rebut i portat a la zona d’emmagatzematge):
- Verificar que no hi hagi errors ( falta d’articles, diferents referències,...)
- Verificar que no hi hagi res malmès.
- Que les quantitats corresponen amb l’albarà i si cal veure la desviació vers la comanda
(lliuraments parcials).
-Un cop examinada la mercaderia rebuda es dona la conformitat ,es registra (normalment full de
recepció) fent –se així coneixedors els departaments de compres i comptabilitat .Posteriorment
s’emmagatzema adequadament ( etiquetatge, portada a obra,...)
En cas de que la mercaderia no fos conforme s’anota la causa a l’albarà del proveïdor que
procedirà,si s’escau a la retirada , total o parcial , o a compensar aquesta disconformitat .
2.2.4 Aprovació i pagament. Condicions i formes de pagament (I)
Previ al pagament:Compres i/o comptabilitat ja tenen l’albarà del proveïdor, que casaran amb la
comanda formal i contrastaran amb la factura que emeti el proveïdor.
La factura es el document (document mercantil) que acredita legalment la operació de compravenda
i que es elaborada amb les dades de l’albarà, i assumint els pactes de la comanda acceptada.
Si albarà, comanda i factura són coincidents, es formalitzarà l’ordre de pagament.

La forma de pagament serà la pactada a la oferta. Les més habituals són:
-Efectiu: Cada cop menys freqüent, emprada per quantitats petites ( Estan prohibits per llei
pagaments en efectiu ,entre empreses , per sobre dels 2.500 €).
-Tarjetes bancaries: (Debit o Credit).
-Transferencia bancària: El comprador transfereix al compte del venedor la quantitat a pagar.
Forma molt emprada permet un seguiment exhaustiu dels pagaments. Pot estar subjecte a
comissions bancàries.
-Càrrec bancari: Es el venedor, amb el consentiment del comprador, qui fa un càrrec (retira diners)
al compte del venedor de la factura que ha de cobrar.
-Xec: Es un document pel qual el lliurador ( qui emet el xec) ordena al lliurat (entitat bancària) que
pagui al prenedor ( persona a nom de qui es fa el xec)
2.2.4 Aprovació i pagament. Condicions i formes de pagament (II)
La forma de pagament serà la pactada a la oferta. Les més habituals (continua):
Pagament a crèdit o ajornat:
El termini per fer el pagament queda ajornat temps desprès del subministrament de la mercaderia
-Lletra de canvi: Son paper timbrat. Figura de lliurador, lliurat i prenedor. Endossat i descompte de
lletres. Possibiliten retardar i fraccionar el pagament. Molt utilitzades fins els anys 90’s.
-Pagaré: Es un document que conte la “promesa “ d’efectuar el pagament a un data determinada
(normalment a 30, 60, 90 dies). També es poden descomptar.
2.3 Terminis de lliurament i qualitat de subministrament
2.3.1 Terminis de lliurament
No aprofundirem més , considerarem termini de lliurament de una determinada mercaderia o
equip al temps que passa des de la emissió en ferm de la comanda fins que la mercaderia equip
està totalment a la nostra disposició.
Moltes vegades cal avaluar el tandem preu- termini de lliurament ( raonar-ho) i la fiabilitat de
cumplir aquest termini de lliurament.
Activitat : Imaginar la recepció de un determinat be industrial ( complex) quins són els temps que
formen el temps de lliurament
2.3.2 Qualitat del subministrament (I)
Començarem amb una pregunta oberta:La qualitat del subministrament depèn únicament dels
nostres proveïdors?
El procés d’aprovisionament, com tots els processos de la empresa, ha de ser avaluat a fi de
millorar la qualitat global de la empresa.
Indicadors (ràtios) d’avaluació del procés d’aprovisionament:
Relació entre compres i vendes: Mesura el percentatge entre el valor dels components i el
valor final del producte. Per una empresa instal·ladora podem estar al voltant del 25% ( que vol
dir això?).
Termini mig de pagament: En general les compres no es paguen al comptat. Aquest ràtio ha
d’estar optimitzat , no cal pagar massa ràpid ( necessitat de finançament extra) ni massa tard
( mala imatge, podem escanyar massa als proveïdors). Mesurem amb aquest ràtio els dies que
tardem de promig en pagar als proveïdors:
2.3.2 Qualitat del subministrament (II)
Indicadors (ràtios) d’avaluació del procés d’aprovisionament (continua):
Index de rotació o rotació: Mesura el nombre de vegades que les existències es renoven en un
any.
Període mig de maduració (PMM): Es el temps que passa entre l’adquisició de materials i el
cobrament de la aplicació on s’han emprat. ( Pensem que podem parlar de PMM econòmics o
financers)
Cost total d’adquisició: La suma de tots els costos associats al material, des de l’anàlisi de la
seva necessitat fins l’eliminació dels residus que pugui generar.
Cost de compres: Es una ràtio que relaciona el cost anual del departament de compres amb el
volum anual de compres que realitza.
2.3.2 Qualitat del subministrament (III)
Ràtio proveïdors clients: Indica la relació entre el nombre de proveïdors actius que hi ha al’
empresa i el nombre de clients que té en cartera.
Índex de devolucions: Es un indicador que relaciona el valor de les devolucions que ha calgut
fer a un proveïdor degut a la no idoneïtat ( defectes !!) amb el valor del volum de les compres
realitzat a aquest proveïdor. (Aquest índex el podem donar per lot, període de temps,...)
Índex de retards: Mesura la relació entre el valor dels articles entregats fora de termini amb
relació al volum de compra (Aquest índex el podem donar per lot, període de temps,...)
2.3.2 Qualitat del subministrament (i IV)
Termini mig de lliurament: És una ràtio que ens mesura el temps mig que un proveïdor utilitza
en servir-nos una comanda.
Activitat: A partir de les següents dades obtenir les ràtios esmentades i comentar
2.4 Sistemes d’organització del magatzem i de l’obra
El magatzem és el lloc on es realitza la recepció, custòdia,preparació , moviment (de materials i
d’equips ) fins el moment de consum. També és el lloc on es gestionen totes les dades
relacionades amb aquest procés.
L’ordre que seguirem és el següent:

2.4.1 Tipus de magatzem
2.4.2 Zones de magatzem
2.4.3 Planificació i organització
2.4.4 Recepció o entrada de mercaderia
2.4.5 Emmagatzematge
2.4.6 Moviments
2.4.7 Informació, codificació i traçabilitat
2.4.8 Les 5s
2.4.1 Tipus de magatzem
La tipologia dependrà del tipus d’empresa . Moltes vegades una mateixa empresa pot utilitzar
diferents tipologies.
Magatzem Central: Tota mercaderia va allí. Es fàcil el control i l’optimització de estoc. Es
perfecte per fàbriques i tallers. Perd operativitat quan l’activitat de la empresa es desenvolupa en
un àrea geogràfica amplia.
Magatzems externs d’operadors logístics: Fer servir el coneixement, l’espai i la tecnologia
dels grans operadors logístics pot comportar avantatges i flexibilitat vers a un magatzem propi.
Magatzem de cross- docking: Magatzem situats en punts estratègics que treballen amb una
rotació altíssima i gairebé no tenen estoc (nodes de càrrega i descàrrega). Potencien la
optimització de la flota de transport.
Magatzem de trànsit: Petits magatzems situats en zones estratègiques, amb un estoc
relativament reduït dels materials més utilitzats a la zona.
Magatzem d’obra: El que utilitzem a la obra i físicament està ubicat allí. Poc estoc, però cal que
sigui el suficient. Cal tenir cura de les condicions d’emmagatzematge i manipulació (càrrega i
descarrega). Compte també amb la gestió documental dels materials. Avantatges logístics.
Activitat : Raonar tipologies de magatzems i veure discrepàncies i punts comuns

2.4.2 Zones de magatzem
Important que els magatzems estigui dividit en zones a fi que el treball sigui eficient i ordenat i
adequat a les normes de prevenció de riscos laborals.
Aquestes zones estaran delimitades amb marques, senyals o compartimentades.
Zones més comuns:
Zona de recepció: Zona on descarreguem la mercaderia i es fa la inspecció i registre d’entrada.

Zona de control: Normalment forma part de la zona de recepció. En magatzems grans o que hi
hagi productes complexos (anàlisi de funcionament, composició química, ....) es quan és una zona
diferent.
Zona d’emmagatzematge: Zona d’estanteries o suports específics on hi ha el material fins que
se’n sol·liciti la seva sortida.
Zona de preparació: Es on es prepara la comanda / lot de sortida sol·licitat.
Zona d’expedició: Es una zona on la comanda espera a ser retirada, degudament embalada i
documentada.
Convé remarcar la importància dels passadissos que caldrà que siguin amplis (seguretat i
dimensionats pels volums a emmagatzemar) degudament condicionats i lliures d’obstacles. Una
mala circulació comporta riscos i endarreriments amb la gestió del magatzem.
2.4.3 Planificació i organització
Un cop vist el flux necessari de mercaderies i components que ha de satisfer el magatzem ens cal
posar atenció als següents ítems:
Ubicació dels magatzems: Funció del layout de la implantació (comunicació exterior, a
fàbrica/taller si el cas,...)
Dimensionat dels magatzems: Funció de les característiques físiques, dels volums i moviment de
les mercaderies i equips ( palets, pellets, sitges, calaixos, prestatges, bales,...)
Organització física:
Magatzem organitzat: Cada article una ubicació física. Fàcil gestió. Cal però una reserva d’espai
prèvia a cada referència.
Magatzem caotic: Cada article és col·locat de forma “arbitraria” atenent a l’espai “disponible”.
S’aprofita molt l’espai i la seva eficiència. La gestió és més especialitzada (complexitat)
Gestió dels magatzems:
Distingirem dos models:
Gestió pròpia: Quan és la pròpia empresa qui fa la gestió de totes les tasques relacionades .
Subcontractació: Quan alguna o totes les tasques relacionades amb el magatzem ho fa una empresa
aliena ( puntes de feina, moviments concrets de material, especialització logística,...). Cal un bon
flux de comunicació i coneixement mutu de les empreses implicades.
2.4.4 Recepció o entrada de mercaderia
Ja hem vist que una de les parts importants de la gestió de estocs és la entrada de mercaderies.
Recordem que el procés d’entrada compren la descàrrega , la inspecció (al menys inicial) i el
registre d’aquesta entrada.
En el magatzem podem donar entrada a mercaderies o equips d’origen intern o propi (un
subconjunt, una maquina que es torna al magatzem...) , o bé una mercaderia o equip que ens
entra per un proveïdor . En aquest cas estem parlant de mercaderies d’origen extern.
2.4.5 Emmagatzematge
Consisteix en la custòdia i conservació dels articles dins del nostre magatzem. Això ho hem de fer
de forma segura i eficient ( aprofitament òptim d’espai i altres recursos).
Els tipus d’emmagatzematge::
Per tipologia de l’element de suport:
-Rack o prestatgeria : Permet aprofitament de l’espai (superfície i alçada) . Complexitat d’equips
per buidar prestatges alts
-A terra: Perfecte per articles paletitzats autoapilables. Accés fàcil. Aprofitament de l’espai (volum)
poc eficient.
Per localització de les referències:
-Per zones: Cada referència té assignada un determinat espai en funció de la seva rotació i
quantitat a emmagatzemar. Gestió òptima de localització i poc eficient pel que fa a l’espai
-Aleatori: Prioritza la gestió de l’espai (i per tant dels recorreguts també).Complica la gestió de
localització de les referències.
2.4.6 Moviments
Fem referència als trasllats físics de les diferents referències. Per fer-ho ens ajudem de mitjans
mòbils: carretons, grues, elevadors,... que estaran mes o menys automatitzats.
Pel que fa al flux distingim :

FIFO: La mercaderia es serveix amb el mateix ordre en que entra en el magatzem
LIFO: Es serveix l’ultima mercaderia entrada . Ens evita emmagatzemar.
FEFO: Es serveix la referència que té una data de consum preferent més propera(First Expired
Firts Out).
Activitat: Comparar amb un exemple com traduir el flux de referències, amb la valoració de les
existències i la valoració de lles sortides. Ampliació als conceptes PMP ( preu mig producte) i HIFO
(preu mes alt surt primer)
2.4.7 Informació, codificació i traçabilitat
El magatzem gestiona tot un munt d’informació i documentació. Aquesta informació ens ha de
resoldre i facilitar les ubicacions ( localitzacions) , la traçabilitat i el inventari.
Pel que fa a la ubicació: Passadissos i prestatgeries codificades (Fer Exemple). Cada referència
porta associada una ubicació a un punt d’emmagatzematge ( de que dependrà?)
Pel que fa a la traçabilitat: Què és la traçabilitat? Cada referència porta una etiqueta codificada
que permet saber-ne varies coses a més de la pròpia referència del producte (lloc, data, màquina,
torn de fabricació). ( Codi de barres, Codis QR, Etiquetes RFID,.....).
Pel que fa al inventari: Ens convé conèixer quants articles /referències tenim en un moment
concret ( o fins i tot en temps real !!) en cadascun dels nostres magatzems. A partir del
coneixement del inventari podem determinar , lot de compra ( cal a més el preu), estoc mínim,
preus mitjos, valors presents,.... Important l’ajut que ens donen les eines informàtiques.
2.4.8 Les 5s
Aquest nom ve de les 5 paraules japoneses:
Seiri (classificació): Separar innecessaris. Hi ha d’haver el que es necessita, en el moment en que
es necessita i la quantitat justa.
Seiton (ordre): Situar a lloc adequat els elements necessaris. Cada cosa al seu lloc i un lloc per
cada cosa.
Seiso (neteja):No solament netejar, cal eliminar/ minimitzar les causes que produeix brutícia o
acumulació de brutícia.
Seiketsu (normalització). Senyalar anomalies i punt de millora. Veure aquest punt com una
integració de les 5s en els procediments.
Shutsuke (mantenir la disciplina) Ser conscient que aquet mètode no acaba mai, i cal mantenir-
ho sempre. Auditoria i contrast.
Activitat: Proposa una mesura per cadascuna de les “s” pel lloc on ets fent les pràctiques.
Pots documentar te més per internet
L’ordre que seguirem és el següent:

2.5.1 Documentació de magatzem
2.5.2 Comptabilitat aplicada a magatzem
2.5.3 Control d’estoc. Tipus d’estoc i conceptes bàsics
2.5.4 Gràfic A B C
Pel que fa als registres que afecten a la entrada/ sortida de material:
Full de Requeriment de Material : Es la petició escrita per part del personal de taller/obra de
retirar determinada referència del magatzem. Pot necessitar signatura addicional de algun
responsable ( cap d’obra, encarregat, cap de servei,....)
Comanda: Ja vista. És la petició formal a un proveïdor per a que ens subministri uns
materials/equips.
Full d’entrada: Es on es formalitza la recepció,

o inici de procés de recepció, de les comandes que
hem fet als proveïdors. També les farem servir per donar
re entrada als materials que han sobrat i tornen d´bra.
Pel que fa als registres que afecten a la entrada/ sortida de material (continúa):
Full de subministrament (sortida) de material: És el registre que es fa al magatzem dels
materials/equips i equips que surten cap a taller/obra. Es fonamental aquest registre. Hi consta
qui rep el material, on va , data, responsable....
Pel que fa als registres que afecten a la entrada/ sortida de material (continúa):
Recordem a més que és el magatzem qui gestiona la devolució de material defectuós o fora de la
especificació de la comanda.
En cas de material defectuós/malmés pot anar acompanyat d’un informe DOA (Dead on arrival)
per argumentar el seu abonament reposició.
En el cas de material fora d’especificació el document, més general, pot tenir el nom RMA (Return
Marchandise Autoritation) i en ell es reflecteixen les condicions per les quals es demana al
proveïdor el canvi/abonament/ compensació dels materials objecte de devolució.
Per altra banda un dels processos claus del magatzem es la realització del inventari que és
recompte físic de les existències i que hauria de quadrar amb allò que consta als registres.
Distingim, com a més importants:
Inventari final: Al tancament de l’exercici comptable
Inventari inicial: Al inici de la activitat de la empresa (o al inici d’una activitat concreta,
exercici,..)
Inventari periòdic: Seguiment a dates concrees de les existències.
Hi ha paquets de solucions informàtiques pel control de magatzem (Warehouse Manegement

Sofware)(WMS)
2.5.2 Comptabilitat aplicada al magatzem.
De la gestió del magatzem depenen en bona part els beneficis que obtindrà la empresa
(explotadora, mantenidora, muntadora de instal·lacions relacionades amb l’aigua). La
comptabilitat aplicada a magatzem té per missió identificar i quantificar tots els costos implicats,
des de la estratègia de les comandes a la gestió del magatzem i servei de les mercaderies.
Costos associats al magatzem:
-Cost d’emissió de comandes: A part de la mercaderia objecte d’emissió hi ha despeses
associades. Transport, embalatge, assegurances, despeses administratives ...
- Cost d’emmagatzematge:
Cost d’espai: Del lloguer (funció superfície, zona) o bé de la amortització. Reparacions
subministraments associats a l’espai
Ce: Cost espai, Cm2:Cost m2 anual, S: superfície ocupada per la mercaderia i D: dies d’ocupació.
Cost de manipulació: Cost associat als aparells i RRHH que intervenen en el moviment
i control de les mercaderies al pas pel magatzem. Es donen en €/hora ,(moltes
vegades en €/palé, €/camió,...)
2.5.2 Comptabilitat aplicada al magatzem (II).
-Cost d’emmagatzematge (segueix):
Cost de tenéncia d’estoc: A partir del cost propi de material que cal tenir en compte, hi ha les
despeses de financiació ( externa o interna) , la assegurança, els costos dels obsolets i el
material malmés .
Farem referència en aquest apartat els mètodes per valorar el valor de sortida de magatzem
quan hi ha diferents preus de compra de una determinada referència. Així tenim:
Preu mig ponderat : Mitja ponderada de tots els preus de compra

Determinació LIFO: Valorar les mercaderies que surten al preu que van entrar les últimes.
Determinació FIFO: Valorar les mercaderies que surten al preu que van entrar les més
antigues .
Determinació HIFO: Valorar les mercaderies que surten al preu que van entrar les més cares.
Determinació a preu estàndard: Es utilitzat un preu fix determinat per la empresa.
Recordar activitat plantejada qun vam explicar els moviments LIFO, FIFO,....
2.5.3 Control d’estoc. Tipus d’estoc y conceptes bàsics
Bàsicament el control d’estoc s’ha de centrar en:
No patir falta d’existències (La “rotura” d’estoc).
No caure en un excés d’existències (Molts diners immobilitzats als prestatges i que no
es tenen per fer altres coses importants).
Els estocs d’una empresa industrial estarà format per matèries primeres, components bàsics,
productes en curs d’elaboració i producte final destinat a la venda. Els estocs d’una empresa
comercial són els productes destinat a la venda.
Ens cal identificar els diferents tipus d’estoc:

Estoc normal: El necessari per mantenir la activitat en “condicions normals”
Estoc màxim: És la màxima quantitat (unitats/diners) que podem tenir de una
determinada referència o de el conjunt de totes les referències. Ve condicionada per
la capacitat física del magatzem o pel cost que suposa.
Estoc mínim: Es la quantitat mínima, determinada prèviament, per un determinat
material, per sota de la qual no es pot estar si és que no es volen patir els efectes
dels imprevistos.
Estoc de seguretat: Es la quantitat que s’estableix per una determinada època o
circumstància per fer front a una determinada eventualitat ( vacances de proveïdor,
punta de feina, contracte amb client).
Ens cal identificar els diferents tipus d’estoc (continua):
Estoc òptim: La quantitat que s’estableix com a ideal. Permet fer front a la demanda
de la referència i maximitzar la rendibilitat del magatzem.
Estoc zero: Es el cas extrem d’optimització. Treballar sense magatzem. Cal una cura
esmerada de les emissions de comandes perquè la referència ens arribi “just a temps”
És difícil i costos de gestionar.
Estoc mig:És el valor mig de l’estoc en el transcurs d’un any.
Un concepte que també ens cal controlar és el trencament (“rotura”) d’estoc. Es dona quan el
magatzem no pot subministrar la mercaderia/referència que se li sol·licita. Es mesura amb la
següent relació:
Es considera per un període de temps determinat (any, trimestre,mes i es pot comptar en diners,
unitats o peticions de material)
Un altre concepte que també ens cal tenir clar és la rotació d’estoc. Es defineix com el nombre de
vegades que un article (o grup d’articles) surt del magatzem en una determinada unitat de temps.
Acostumem a definir-lo com:
Es considera per un període de temps determinat ( generalment un any) i es pot comptar en

diners o amb unitats. Recordem, amb els exercicis de classe, la incidència de la rotació amb els
costos/ rendibilitat del magatzem.
Activitat: Realitzar diferents exercicis sobre costos de magatzem veient la influencia de la rotació,
cost de l’espai, personal,......
2.5.3 Gràfic A B C
L’anàlisi ABC es basa en el principi de Pareto (20 i 80):
El 20% dels articles constitueixen el 80% del valor
El 20% de les persones acaparen el 80% de la renda
Metodologia: S’estableix 3 categories d’articles
Classe A. Constituït pels articles que representen el 80% del valor de l’estoc (del
ordre del 20 % de les referències .
Classe B. Constituït pels articles que representen el 15% del valor de l’estoc (del
ordre del 30 % de les referències
Classe C. Constituït per la resta dels articles pels articles (aproximadament el 5% del
valor de l’estoc del ordre del 50 % de les referències).
Això ens porta ala conclusió de que no tots els articles ens requereixen el mateix esforç de control.
Si volem optimitzar el nostre temps de control sobre els inventaris, procedirem de l següent
forma.
Classe A. Control exhaustiu. Si pot ser en temps real millor. Seguiment de les
(poques) comandes.
Classe B. Control intermig.
Classe C. No cal un control continu pel poc valor relatiu. Controls periòdics
2.5.3 Gràfic A B C (segueix)
Procedirem de la següent forma.
1 Ordenar els productes de menor a major cost.
2 Calcular el percentatge en el total d’articles i en inversió total del magatzem que
suposa cada article/referència.
3 Suma acumulada de tot plegat atenent els dos conceptes.
4 Representar gràficament i determinar les zones A, B i C.
Eix vertical: Percentatge acumulat dels articles
Eix horitzontal:Percentatge acumulat del valor de la inversió
Els recursos humans són una part fonamental de la empresa. Sense aquets recursos humans la
empresa no podria dur a terme la seva activitat.
Ens cal una gestió acurada d’aquets recursos humans.
Ens plantejarem els següents punts
2.6.1 Planificació de personal

2.6.2 Selecció de personal
2.6.3 Anàlisi de llocs de treball
2.6.4 Formació
2.6.5 Organigrama
2.6.1 Planificació de personal
Es el procediment pel qual la empresa defineix les necessitats de RRHH de la empresa buscant un
rendiment òptim.
Aquesta planificació no acaba concretant quanta gent ha de treballar a la empresa, sinó també quins
son els perfils professionals de cada lloc de treball.
Hi ha diferents criteris per fer aquesta planificació:
- Experiència de la empresa (de les persones) en situacions similars:És el cas de quan es fa
una previsió de personal per una punta de feina atenent al que es va fer quan anteriorment es va
produir una situació similar.
- Estratègies d’expansió o de localització: Atenent quan una empresa vol ampliar la oferta de
serveis, sigui perquè els amplia o bé perquè els vol portar a una altra zona geogràfica. També pot
ser que la empresa reconcentri o reordeni la seva activitat deixant de oferir serveis que ja no són
interessants o abandonant àmbits geogràfics.
- Condicions contractuals: Alguns contractes acceptats per la empresa requereixen per poder dur
a terme la incorporació d’una determinada quantitat de personal i que a més respongui a uns perfils
especificats. Pensem amb la contractació que fan les grans indústries quan fan els grans
manteniments (parades).
Una forma relativament senzilla de determinar el personal per fer una determinada tasca, és
utilitzar el concepte d’hores/home (hores/persona). Fa referència a la quantitat de temps que
un treballador/a mig tarda en realitzar una determinada tasca.
Activitat: Posar exemples pe avaluar necessitats de personal a partir de diferents ràtios

hora/persona
2.6.1 Planificació de personal (II)
Moltes vegades, per motius diversos, es cau en una mala planificació de no tenir ben ajustats el
nombre de comandaments ( directius/comandaments intermitjos) amb el nombre d'empleats que
han de realitzar les tasques.
És un error tenir més personal destinat a la coordinació i supervisió que a la realització de les
tasques.
El cas contrari, pocs recursos de coordinació i supervisió, fa que la capacitat productiva sigui poc
eficient.
Les previsions de personal cal fer-les amb hipòtesis realistes i buscant criteris seriosos de flexibilitat
i adaptabilitat a la oferta de feina
Una altra punt, que té moltes connotacions positives, és la carrera professional d’un empleat dins la
pròpia empresa: La promoció tant vertical, dins una determinada àrea, com horitzontal cap altres
àrees.
Activitat: Posar exemples situacions de promoció vertical i horitzontal

2.6.2 Selecció de personal
Un cop detectades per part de la empresa llocs de treball que cal cobrir amb un determinat perfil
la empresa obre una oferta de lloc de treball ( premsa , portals internet, organismes públics
d’ocupació, empreses de selecció de personal,...)
A partir d’aquí diferents candidats s’apunten a la oferta presentant el CV i tota la documentació
que hi ha requerida a la oferta.
S’inicia aquí el procés de selecció de personal.
-La primera tria es fa documentalment : Tria de per CV ( amb comprovacions, petjada digital,.....).
-Una segona tria es fa amb la realització de proves professionals (valoració de competències
pròpies al perfil buscar), psicotècniques i de llengües. Cal dir que un procés complert d’aquest
tipus, és més propi de grans corporacions que de petites empreses.
-L’últim pas en un procés de tria, acostuma a ser l’entrevista personal ( individual) amb els darrers
candidats. Aquesta entrevista el candidat l’acostuma a fer amb les persones de RRHH i amb
responsables de l’àrea on vol entrar a treballar.
2.6.3 Anàlisi de llocs de treball
L’anàlisi del lloc de treball consisteix en definir minuciosament les diferents tasques, habilitats, “motxila”
“back ground”, formació que requereix la persona que l’ha d’ocupar.
Es bàsic, i no s’entén bé sempre, que és un anàlisi del lloc de treball, mai de la persona que el
desenvolupa.
Tècniques emprades per fer aquest anàlisi:
-Observació: Es fa servir per sistematitzar llocs que ja estan implementats a la empresa. S’observen als
diferents treballadors que el desenvolupen i s’analitzen les tasques que fan, el temps emprat per fer-les,
com es la relació/ incidència amb els altres departaments ( o amb els clients i proveïdors). Útil per
redisenyar llocs i augmentar eficàcia.
-Entrevistes: Siguin en grup o individualitzades. Es fan interrogant a les persones que ocupen el lloc i/o
amb els responsables directes d’aquestos. Pensem que qui fa una feina ( i la fa bé) és de qui més
informació bona podem treure.
-Enquestes i qüestionaris: Procediment similar a l’anterior però que és més tancat ja que es limita a
obtindre respostes a unes preguntes. L’avantatge és que permet avaluar sistemàticament moltes
respostes.
Activitat: Posar exemples de millores que poden sortir quan s’analitzen llocs de treball. I defectes?
2.6.4 Formació
Es bàsic admetre un punt molt important: El món és canviant, ho ha estat sempre, pot ser que ara
ho faci més ràpid. Adaptar-se als canvis és sobreviure ( Darwin ja ho deia!!) ens cal estar
aprenent i hem d’haver aprés a aprendre.
“-Formar als empleats és un mal negoci. Pagues el seu aprenentatge i desprès molts marxen
- Tens raó. Però és molt pitjor negoci que no es formin i es quedin”
E si non e vero e ben trovato
Això ens fa entendre que la formació és clau dins la empresa i per tant ha de formar part del seu
funcionament. La formació la gestiona RRHH, cal que sigui fomentada des de la direcció i ha de
recollir les inquietuds de l’entorn.
Tipus de formació:
-Formació interna: Feta pel propi personal i destinada al personal de la mateixa empresa
(Compte, podem incloure aquí la participació de formadors externs que desenvolupen la formació
definida internament per la empresa).
-Formació oferta per fabricants: Per consumir un nou element o equip, cal coneix-se'ls
-Formacio en PRL Fonamental ( legalment obligatòria i registrada sistemàticament)
-Formació subvencionada : A partir de fons nodrits de les cotitzacions. Comporten bonificacions
al seu cost.
-- Seminaris Web: Altrament dits webinars
-- Mooc: plataformes obertes, on line, gratuïtes, (Massive Online Open Courses)
2.6.5 Organigrama
Un organigrama és una representació gràfica de la estructura organitzativa de la empresa.
L’organigrama és funció de la mida, la organització ( departaments, posicions i les seves

interrelacions).
Les posicions dins de l’organigrama funcional
Activitats:
-Intenteu realitzar l’organigrama de la empresa on esteu fent DUAL. Analitzeu les relacions entre les
diferents posicions.
- En general Hi ha relació entre l’organigrama i la comunicació interna de la empresa.
- A partir de buscar per la xarxa, podem dir que hi ha organigrames funcionals (de treball) i
d’altres que són més per imatge ?
Fi
⚪ Figures UD2

Gestió D'operacions, Qualitat I Medi Ambient: Josep Toral 2021/22

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gestió D'operacions, Qualitat I Medi Ambient: Josep Toral 2021/22

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Gestió d’operacions, qualitat i

⚪ UF1: Plans de treballs. (66 hores)

⚪ UF1: Plans de treballs. (66 hores)

Es pot parlar d’aprovisionament de peces, màquines, consumibles, de serveis,... ( persones?).

En general però, quan parlem d’aprovisionament, parlarem de peces , d’equips i de serveis.

Activitats: El preu de la electricitat i el cost de la falta

Punts claus/ fases de la gestió d’estocs:

En aquest ítem parlarem dels següents punts:

Per tècniques estadístiques basades en el moviment de determinades referències en el

Activitats: Veure exemples (gràfics!!!) de cadascuna de les formes de previssió

Criteris interessants no relacionats amb el producte però que cal considerar:

Activitats: Debat sobre estabilitat financera del proveïdor.

Inspecció/ verificació Recepció formal

- Comanda programada: Emprada per materials que es coneix estadísticament el seu

Si albarà, comanda i factura són coincidents, es formalitzarà l’ordre de pagament.

L’ordre que seguirem és el següent:

Activitat : Raonar tipologies de magatzems i veure discrepàncies i punts comuns

Zona de recepció: Zona on descarreguem la mercaderia i es fa la inspecció i registre d’entrada.

Pel que fa al flux distingim :

L’ordre que seguirem és el següent:

Full d’entrada: Es on es formalitza la recepció,

Hi ha paquets de solucions informàtiques pel control de magatzem (Warehouse Manegement

Preu mig ponderat : Mitja ponderada de tots els preus de compra

Ens cal identificar els diferents tipus d’estoc:

Es considera per un període de temps determinat ( generalment un any) i es pot comptar en

2.6.1 Planificació de personal

Activitat: Posar exemples pe avaluar necessitats de personal a partir de diferents ràtios

Activitat: Posar exemples situacions de promoció vertical i horitzontal

Tècniques emprades per fer aquest anàlisi:

L’organigrama és funció de la mida, la organització ( departaments, posicions i les seves

Les posicions dins de l’organigrama funcional

You might also like