LOGÍSTICA D’APROVISIONAMENT

M5 GVE2A

Curs 2023-2024
 PRESENTACIÓ
• Increment de la importància de la logística en
l’empresa
∆ competitivitat als mercats → per sobreviure:
- Han d’aprofitar tots el recursos al seu abast per ↓ costos
- i mantenir un bon nivell de servei al client

Una correcta GESTIÓ DE L’ APROVISIONAMENT és una eina

que pot ajudar a les empreses a assolir aquest objectiu

Logística: Objectiu bàsic és assolir un nivell de

servei predeterminat amb el mínim cost
possible.
 CONTINGUTS
1. PLANIFICACIÓ DE L’APROVISIONAMENT
• La funció d’aprovisionament
• La funció de producció
• Models d’aprovisionament

2. PROSPECCIÓ I NEGOCIACIÓ AMB PROVEÏDORS

• Recerca i selecció de proveidors
• Negociació comercial
• Contractació de proveidors

3. COMPRES I CONTROL
• Programa de compres
• Gestió de les operacions de compra
• Control i qualitat de la gestió de compres
 La funció d’aprovisionament

Entenem per aprovisionament el conjunt d’operacions que posa a

disposició de l’empresa tots els materials i productes de l’exterior
necessaris per al seu funcionament, en les millors condicions possibles de
quantitat, qualitat, preu i temps, i d’acord amb els objectius que la direcció
de l’empresa defineix.
Planificació de l’aprovisionament
– Productes
– béns
– serveis exteriors
tenint en compte els sistemes de producció i
comercialització de l’empresa.

estudiarem com:
1. determinar les necessitats de materials,
2. com planificar la producció i
3. com escollir el model de subministrament que ha
d’adoptar l’empresa.
 Components de la cadena de subministrament

• PROVEÏDORS: els proveïdors de primer nivell subministren materials al

fabricador, els de segon nivell venen a proveïdors de primer nivell i així
successivament.

• FABRICANTS: transformen els materials en productes acabats.

• DISTRIBUIDORS: forman el denominat «canal de distribució». Els

distribuidors son els encarregats de fer arribar el producte al
consumidor final i poden ser:
• Majoristes: si venen a un altre distribuïdor
• Detallistes: si venen els productes al consumidor final
2. La logística com a font d'avantatges competitius

La cadena de valor de l'empresa es compon d'activitats:

• Primàries: són les que formen el procés productiu de l'empresa des d'un punt
de vista físic, i també la transferència i l'atenció postvenda al client.

• De suport: serveixen d'ajuda a les activitats primàries i garanteixen el

funcionament normal de l'empresa.
2. La logística com a font d'avantatges competitius

L'empresa té avantatge competitiu quan els clients ho perceben així.

Els avantatges competititus que ha de desenvolupar l'empresa:

La reducció de cost La reducció del temps

El factor cost és essencial, ja que, El factor temps se centra en la

entre altres coses, condiciona les
possibilitats de l'empresa per reduir
els seus preus de venda.
reducció del lead time. Es tracta del
temps que passa des que comença el
procés d’aprovisionament,
emmagatzematge, fabricació,
distribució fins que acaba en el
lliurament al client.
3. La logística comercial

Podríem caracteritzar la logística comercial com l'activitat empresarial que té com a

finalitat la previsió, organització i control del flux de materials i d'informació, des de les
fonts d’aprovisionament fins al consumidor final.

La logística coordina les tres funcions bàsiques de l'empresa: aprovisionament, producció i

distribució.
4. Ubicació de la funció logística en l'organigrama de l'empresa

Com un departament de staff: Depenent del departament comercial:

Assumint una
responsabilitat
definida:
4. Ubicació de la funció logística en l'organigrama de l'empresa
L'organigrama de la funció logística:

L'àrea de logística assumeix funcions determinades, tant si és un departament

independent com si està integrada en altres departaments.
 ACTIVIDAD 1
Mermeladas de la Abuela S.A. es una empresa dedicada a la fabricación de
mermelada artesanal de melocotón, vendiendo su producto en toda la
comarca donde está ubicada. Los ingredientes que emplea para fabricar su
producto son melocotones, azúcar de remolacha y zumo de limón, teniendo
un único proveedor para cada uno de ellos. Además de estos materiales,
necesita botes de cristal, que compra ya etiquetados a un proveedor local.

En cuanto a la distribución, Mermeladas de la Abuela vende sus productos

directamente a dos grandes hipermercados, además de a un mayorista que
distribuye a pequeñas tiendas de la zona. También ha puesto en marcha una
página web para vender a clientes de toda España.

Se pide:
Realiza un esquema de la cadena de suministro de la empresa como el visto
en este apartado, teniendo en cuenta que los agricultores (de remolacha,
melocotón y limón) venden sus productos a través de cooperativas.
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament
operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
Aprovisionament funcional vs operatiu
• Aprovisionament de servei o funcional: cobreix les
necessitats per fer funcionar l’empresa i les necessitats de les
persones que hi treballen → no aniran a satisfer directament
la demanda externa del client o del consumidor final
Ex. Caco Sampaka: aprovisionament d’equips informàtics, material d’oficina, mobiliari, etc.

• Aprovisionament operatiu: integra totes les compres i gestió

de materials, components i productes amb els quals opera
l’empresa.
Ex. Caco Sampaka: ingredients necessaris per la fabricació del productes (cacau, sucre, llet,
conservants, etc) i materials per l’embolcall i presentació (packaging): bossa de plàctic,
capsa individual, etiquetatge, etc.

Ens centrarem en la Gestió de l’aprovisionament operatiu

 L’aprovisionament operatiu
És el conjunt d’operacions, tasques i processos
necessaris per abastir el magatzem, la línia de
producció i el departament d’expedició i vendes, amb
els productes i els serveis necessaris per al correcte
desenvolupament de les seves funcions.

L’objectiu és aconseguir l’equilibri entre la demanda i l’oferta

dins de la cadena logística de l’empresa.
Un bon pla d’aprovisionament permet cobrir la demanda en la
DATA i QUANTITAT correcta
 ACTIVITAT 2
Quins són els principals objectius de
l’aprovisionament funcional i de
l’aprovisionament operatiu?
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
– 1.2.1 El pla d’aprovisionament
– 1.2.2 Sistemes d’impuls (‘push’) i d’estirada (‘pull’)
– 1.2.3 Contribució de l’aprovisionament a la competitivitat de
l’empresa
– 1.2.4 Classificació de les compres
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
 Polítiques d’aprovisionament (I)
• POLÍTICA D’APROVISIONAMENT: és el conjunt de
normes que regulen les compres als
proveïdors → varia segons el tipus d’activitat
de l’empresa
– Ha de respondre:
• Què?
• Com?
• Quant?
• Quan?
• On?
• A qui?
 Polítiques d’aprovisionament (II)
• P. Aprovisionament ha de lligar sempre les compres a
la demanda i a l’estoc → les 3 han d’anar de la mà
per assegurar la màxima rendibilitat operativa de
l’empresa

És una cadena de funcions, departaments o unitats

interconnectades:
Demanda>Estoc>Compres>Producció>Distribució>Comercialització
 El pla d’aprovisionament (I)
• Obj: assegurar la disponibilitat dels materials
necessaris:
o en el moment adequat
o amb el mínim cost possible
o i el rang de qualitat exigida

1.2 Polítiques d’aprovisionament

 El pla d’aprovisionament (II)
Necessitats d’aprovisionament varien segons l’empresa
i tipologia d’activitat (industrial, comercial o de serveis)

Es poden identificar 3 factors comuns que estan

interrelacionats entre si (tot i que les variables que
influeixen en casa cas són molt diverses):
1. Previsió de la demanda
2. Sistema de producció
3. Model de gestió d’estocs

1.2 Polítiques d’aprovisionament

 El pla d’aprovisionament (III)
Els 3 factors comuns del pla d’aprovisionament estan
estretament interrelacionats entre si
1. Demanda: tenir mecanismes de previsió adequats per satisfer-la en tot moment
(inclosa la previsió de fluctuació en la demanda) → la demanda determinarà el
disseny i l’elaboració dels programes d’aprovisionament

2. Producció: pla d’aprovisionament ha de garantir la satisfacció de les necessitats

de producció i tenir en compte el magatzem d’estocs en previsió de possibles
puntes de demanda

3. Organització i gestió de l’emmagatzematge:

– Emmagatzematge d’aprovisionaments: és clau per garantir la regularitat i el
flux ininterromput de subministraments que satisfacin les necessitats de
producció
– Emmagatzematge de productes acabats: imprescindible per regular
adequadament els desequilibris de la demanda i el consum

1.2 Polítiques d’aprovisionament

 El pla d’aprovisionament (IV)
Principals avantatges d’una elaboració i execució correcta d’un programa d’aprovisionament:
• Reducció de costos: un programa d’aprov sòlid i eficaç protegeix a l’empresa de les fluctuacions de preu de les provisions (mat. primeres, productes
acabats o semi, recanvis, serveis, etc.

• Optimització de la gestió: per programar l’aprovisionament s’han de revisar els sistemes de gestió de provisions i estocs, per tal d’optimitzar el
rendiment a nivell de:
– Cost (personal, infraestructures, programari…)
– i gestió de les matèries i productes emmagatzemats (caducitat, rotació, expedició…)

• Ajustament de la producció: assignar els recursos a la producció de la manera més eficient possible. Un programa d’aprov ha de tenir en compte: el
volum, el temps i els costos de producció per ajustar-los a la demanda real i a la previsió feta segons uns criteris objectius.

• Perspectiva integral de la cadena de subministrament: per això l’aprovisionament és un engranatge clau en la cadena de subministrament. Altres
dept. es beneficies directa o indirectament d’aquesta perspectiva integral.

• Detecció i aprofitament de noves oportunitats de negoci: l’elaboració d’un programa d’aprovisionament permet detectar noves oportunitats de
negoci: directes (reducció de costos per adquisició de determinats volums, ofertes puntuals de proveïdors, etc.) o indirectes (repercussió de
l’ampliació del marge de beneficis en els client, etc.).

• Consideració de la competència: un programa d’aprovisionament obliga a estudiar i analitzar el mercat, per tant, es disposa d’una visió àmplia i
global del mercat (subministradors de productes i serveis, posicionament davant la competència directa o indirecta).

• Suport a l’estratègia empresarial: programa d’aprovisionament permet reduir riscos associats a la presa de decisions i per tant, contribueix en
millorar la consecució dels objectius estratègics.

• Millora del grau de satisfacció del client: un programa d’aprovisionament permet satisfer la demanda de productes i/o serveis en el temps, volum i
qualitat desitjables, això contribueix a la imatge corporativa de l’empresa.

1.2 Polítiques d’aprovisionament

 ACTIVIDAD 3
1. Una pequeña empresa que no estaba departamentalizada ha crecido lo
suficiente como para cambiar su organización y crear los siguientes
departamentos: de producción, comercial y administrativo. ¿En cuál de estos
departamentos debe incluir la función de aprovisionamiento? Justifica la
respuesta.

2. El aprovisionamiento eficiente incluye, entre otras consideraciones, la

necesidad de un sistema eficaz de colaboración con los proveedores. Señala los
beneficios económicos y de relaciones que le puede producir a la empresa la
colaboración con proveedores.

3. Dibuja un esquema que contenga, de forma gráfica, las relaciones que existen
entre el departamento de aprovisionamiento y el resto de departamentos de la
empresa.

4. Describe la importancia que tiene el aprovisionamiento en el logro de la buena

calidad de los productos fabricados por una empresa.
Sistemes d’impuls (‘push’) o d’estirada (‘pull’)
• Són estratègies o sistemes de gestió de la cadena d’aprovisionament:

– Sistemes d’impuls o push: estimen la demanda (forecast), produeixen

anticipant la demanda → es genera un estoc que posteriorment s’haurà de
distribuir i impulsar la venda final (si no hi ha demanda s’haurà de generar)
• solen ser demandes estàndard i/o compres de continuïtat

– Sistemes d’estirada o pull: reaccionen a la demanda, es a dir, produeixen en

base a la demanda generada un cop els productes s’han passat a la venda →
treballen sota la informació de cada comanda
• Principalment son productes de cost elevat i/o personalitzats
Ex: cotxe de gamma alta

– Sistemes mixtos d’impuls-estirada (push-pull): es posa a la venda una part de

la producció, ex. 60%, i s’espera obtenir les primeres reaccions de les vendes
• És habitual en el sector moda
• molt útil quan hi ha molt assortiment o alt nombre de SKU (stock keeping unit) –
referencia de almacén

1.2 Polítiques d’aprovisionament

Contribució de l’aprovisionament a la
competitivitat de l’empresa (I)

Preu de:
Preu de: - infraestructura
- compra d’un - l’equip
Cost de producte o - El personal
- contractació de - Les operacions
l’aprovisionament servei
Per adquirir aquest producte
Necessari per al o contratar aquest servei
subministrament

obj gestió aprov: ↓

totes les despeses Preu pagat al Despeses logístiques
proveïdor (despeses de transport,
administració, financeres,…)
(1)
fins que el
producte/servei arriba
al consumidor
(2)
1.2 Polítiques d’aprovisionament
Contribució de l’aprovisionament a la
competitivitat de l’empresa (II)
(1) preu pagat al proveidor:
– la negociació es fonamental per aconseguir el millor preu
possible (pagant preus justos per la qualitat exigida)
– Selecció de proveidors (UF2):
• Analitzar el mercat de proveidors abans de seleccionar
• Establir acords tancats i clars

• Preu de compra → variables que intervenen: marc

legal i normatiu, nivell de competitivitat, compres d’emergència,
dotació de l’àrea de compres, intermediaris, distància respecte al
centre de producció o distribució, diversitat de proveïdors,
establiment de protocols

1.2 Polítiques d’aprovisionament

Contribució de l’aprovisionament a la
competitivitat de l’empresa (III)
(2) preu de la infraestructura:
• Existències emmagatzemades s’han de reduir al mínim
compatible amb la qualitat del servei establerta
– estoc emmagatzemat representa una inversió econòmica paralitzada
→ convé tenir un nivell d’existències que mantingui un equilibri entre
ritme de vendes i quantitat de producte que necessita l’empresa
• Es necessita una bona gestió de les compres i de l’estoc
• Estoc excessiu: car (costos de manteniment, emmagatzematge,
etc.). Ex: moda, si no es liquiden estocs durant la temporada
quedaran desfasats i empresa perdrà competitivitat
• Estoc insuficient o la ruptura d’estocs: pot suposar la pèrdua de
vendes, insatisfacció o fins i tot pèrdua de client.

1.2 Polítiques d’aprovisionament

 Classificació de les compres (I)
Productes palanquejats
Matriu de Kraljic: Amplia oferta al mercat
Són essencials en el procés productiu
Model per decidir (commodities) – preu
l’estrategia de compre
OFERTA MÉS COMPETITIVA
d’un producte.
Ex. Farina per fer pa
IMPACTE EN EL RESULTAT
Variable interna Productes rutinaris
Fàcils d’abastir i impacte econòmic
baix
REDUCCIÓ DE COSTOS I SIMPLIFICACIÓ
DEL PROCÉS DE COMPRA
RISC DE SUBMINISTRAMENT
Baix
Variable externa
Productes estratègics
Són clau
(per imatge, estacionalitat o limitació
en l’obtenció del material)
Risc per manca de subministrament –
poca oferta en el mercat → proveïdors
seran estratègics i caldran
ACORDS AMB PROVEÏDORS PER
GARANTIR-NE EL SUBMINISTRAMENT
Productes «coll d’ampolla»
Alt risc de desabastiment i poden
provocar aturades en el procés
productiu → assegurar-ne estoc
suficient, encara que pugui suposar
increment de costos
d’emmagatzematge
ASSEGURAR EL SUBMINISTRAMENT
Ex. Etiquetes molt específiques
necessàries per donar el producte per
acabat
Alt
 Classificació de les compres (II)
• Productes palanquejats: Hi ha un alta oferta al mercat, i per això sempre
hi haurà una alternativa de proveïdor.

• Materials estratègics: tenen tanta importància o més que els anteriors

com a component dels productes de l’empresa, però n’hi ha poca oferta al
mercat. Genera acords a llarg termini per garantir un abastament segur del
producte.

• Productes rutinaris: Risc de subministrament baix. L’estratègia

empresarial implica simplificació dels processos administratius,
l’estandardització i reducció de referències, la reducció del nombre de
proveïdors i la recerca de sistemes de contractació que agilitin el procés.

• Materials de coll d’ampolla: no tenen gaire impacte financer en el

producte total, però si manquen es genera una estrangulació en l’elaboració
dels productes. Són etiquetes amb informació particular. Sense aquest
material el producte no podría ser acabat o despatxat.
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
– 1.2.1 El pla d’aprovisionament
– 1.2.2 Sistemes d’impuls (‘push’) i d’estirada (‘pull’)
– 1.2.3 Contribució de l’aprovisionament a la competitivitat de
l’empresa
– 1.2.4 Classificació de les compres
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
 Tipus d’aprovisionaments
Compres de:
• Prod directe: són aquells productes que formen part del producte final, però
que per si sols ja representen un producte acabat i no requereixen una
Productes manufactura. Ex: cordons de les sabates
• Prod indirecte: permet fer el manteniment, la reparació i l’operativa per poder
continuar amb la producció. Ex: peces de recanvi per la curtidora de pell

• És externalitzar a un 3r un procés o activitat de la cadena de producció:

Serveis
• Serveis directes: formen part del servei final. Ex: atenció al client
• Serveis indirectes: no afecten directament a la producció, però sí que la
milloren o la complementen. Ex: manteniment de maquinaria per a la
fabricació

• Compra d’elements per millorar la producció (rendibilitat, cost final o qualitat

Béns d’equip del producte)
• Solen ser grans inversions
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
– 1.2.1 El pla d’aprovisionament
– 1.2.2 Sistemes d’impuls (‘push’) i d’estirada (‘pull’)
– 1.2.3 Contribució de l’aprovisionament a la competitivitat de
l’empresa
– 1.2.4 Classificació de les compres
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
 Demanda independent i demanda
dependent (I)
• Demanda independent: és sobre productes
acabats i es genera a partir de la demanda del
client final o consumidor (a partir del seu
consum) → és independent a les decisions
corporatives
– L’empresa defineix i executa accions per influir-hi i
incentivar-la: tèc. Marketing, marxandatge visual,
promocions, comunicació, publicitat, etc.

▪ Es calcula i preveu amb mètodes estadístics (forecasts)

 Demanda independent i demanda
dependent (II)
• Demanda dependent: es genera a partir de la
demanda independent de productes finals →
es té en compte per calcular totes les:
- matèries primeres
- productes semielaborats o
- components
que s’han de demanar per la fabricació del
productes finals
La demanda dependent es la que va lligada a la fabricacio d’un altre producte i que
depen de les unitats d’aquest altre producte que hagi decidit fabricar l’empresa. Es
calcula i es prenen decisions en base a demanda independent
 Demanda independent i demanda
dependent (III)
Exemple
Una empresa fabricant d’accessoris de telefonia mòbil espera
vendre 1.000 carregadors de telèfon mòbil i, per poder cobrir la
demanda, decideix fer una producció un 10% superior a les
vendes esperades.
Els components necessaris per fabricar els carregadors són
cables, connectors USB, connectors per al telèfon i endolls.

• Demanda independent: 1.000 carregadors

• Demanda dependent: 1.100 cables, 1.100 connectors USB,
1.100 connectors per al telèfon i 1.100 endolls.
 Demanda independent i demanda
dependent (IV)
Activitat

Seguint el exemple anterior, quina seria la demanda dependent

i independent si s’esperés vendre 5.000 carregadors de telèfon
mòbil i es decideix fer una producció un 30% superior a les
vendes esperades en cables i connectors USB, i un 20% en
connectors per al telèfon i endolls?
 Demanda independent i demanda
dependent (V)
SOLUCIÓ - Activitat
Seguint el exemple anterior, quina seria la demanda dependent
i independent si s’esperés vendre 5.000 carregadors de telèfon
mòbil i es decideix fer una producció un 30% superior a les
vendes esperades en cables i connectors USB, i un 20% en
connectors per al telèfon i endolls?

• Demanda independent: 5.000 carregadors

• Demanda dependent: 6.500 cables, 6.500 connectors USB,

6.000 connectors per al telèfon i 6.000 endolls.
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament
operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
– 1.5.1 Mètodes qualitatius per calcular les previsions de la
demanda
– 1.5.2 Mètodes quantitatius per calcular les previsions de
la demanda
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
 Previsió de demanda de
materials o serveis (I)

• Demanda: volum de productes o serveis que

els consumidors –finals, intermediaris o
industrials- sol·liciten en un període de temps
determinat per satisfer les seves necessitats.

En la previsió de demanda s’hauran de tenir en

compte el VOLUM i el TEMPS
 Previsió de demanda de
materials o serveis (II)
• Previsió de la demanda: són totes les tasques qualitatives o
quantitatives que generen com a resultat la millor estimació de la
futura evolució de les vendes. Depèn de diferents factors:
– Preu del producte (o del servei): també considerar els preus de la
competència
– Qualitat del producte (o del servei): amb relació a l’oferta del a
competència i les expectatives del mercat
– Públic objectiu: perfil del client/consumidor mitjà (edat, procedència,
poder adquisitiu...).
• També cal tenir en compte la possible evolució dels mercats i els canvis que es
produeixen en els consumidors en períodes relativament curt de temps
– Estratègia de màrqueting: disseny i execució d’una determinada
estrat. de màrqueting pot condicionar les possibles fluctuacions de la
demanda.
• Especialment en màrqueting digital que és relativament fàcil en cost i temps i
requereix immediatesa.
 Previsió de demanda de
materials o serveis (III)
• Demand planner o planificador de demanda: és la persona
responsable del procés de la previsió (tot que pot ser tasca
d’un equip o poden participar persones de diferents
departaments).
Funcions:
– La previsió de vendes
– L’elaboració d’informes i estadístiques per a la direcció
– El desenvolupament i seguiment de previsions de consum i de
lliuraments (oferta i demanda), quant a quantitats i dates de
lliurament.
– L’anàlisi de les dades històriques per fer projeccions (mètodes
quantitatius) → si empresa encara no té dades històriques
utilitza mètodes qualitatius per preveure la demanda.
 Mètodes qualitatius per calcular les
previsions de la demanda
Mètodes qualitatius poden ser:
• Individuals: es consulta només a una personal (habitualment el cap de vendes) →
inconvenient: basat només en l’experiència individual de la persona, previsions són
subjectives
• Grupals:
– Mètode Delphi: selecció de grup d’experts per opinar sobre les previsions de la demanda,
després se’ls passa un qüestionari perquè indiquin les seves estimacions. Posteriorment, se’ls
torna a enviar l’enquesta resumida i tractada perquè facin les modificacions pertinents. Aquest
procés es repeteix successivament fins que s’arriba a una posició de consens → inconvenient:
subjectivitat en el grup d’experts
– Tècnica del grup nominal: fer pluja d’idees referides a la previsió de la demanda. Després que
cadascun dels experts hagi exposat la seva idea, es porta a terme un debat i es classifiquen les
aportacions de més a menys importants. La idea que queda en una posició millor és la que
guanya → inconvenient: pressió del grup pot perjudicar l’objectivitat de l’avaluació de les
idees.
• Investigació de mercat: suposa un cost elevat perquè s’han de dur a terme moltes
enquestes/entrevistes
– Estudis òmnibus: són una alternativa més econòmica. Es tracta d’investigacions impulsades
per diferents empreses i adreçades al mateix públic objectiu per reduir costos.
 Mètodes quantitatius per calcular les
previsions de la demanda
• Quan un producte està consolidat en el mercat i ja té un
històric de facturació es pot aplicar el mètode quantitatiu
de previsions basat en dades històriques → es poden veure
tendència de creixement, estacionalitat i evolució particular
de les vendes
– Segons el mercat s’analitzaran les vendes de manera mensual,
setmanal, diaria…

• Correlacions causals: no tenim dades històriques però es

pot extrapolar el comportament de la demanda en el futur
segons correlacions amb indicadors econòmics o d’entorn
Ex: venda de paraigues és reactiva: es compra quan plou, per tant no hi
ha una demanda constant. Es pot fer una previsió basada en l’històric
de pluges per regions aplicant una correlació causal.
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament
operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
– 1.5.1 Mètodes qualitatius per calcular les previsions de la
demanda
– 1.5.2 Mètodes quantitatius per calcular les previsions de
la demanda
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
 Pla de vendes
• S’elabora a partir de les previsions de demanda
- Habitualment l’elabora el departament de vendes o comercial per fixar-se uns
objectius de venda concrets.

• Un pla de vendes ha d’incloure:

– Premisses a partir de les quals s’ha elaborat. Ex: preu mitjà per venda
(ASP average sales price) o % de venda per presentació comercial.
– Definició i quantificació de tot el procés de venda (nº contactes,
presentacions, vendes, etc.)
– Pressupost total: vendes en unitats i volum de facturació, costos
generats per les vendes i el marge brut previst
– Pressupost dividit en:
• períodes temporals (mensual, trimestral, semestral, anual...)
• distribuït en canals (en línia (online), al detall (retail), a l’engròs (wholesale)
• i en zones (regional, nacional, continent...) Ex: Catalunya, Espanya, LATAM,
EMEA...
Pla de vendes per a nous productes

• No hi ha històric de fabricació → s’ha

d’establir un volum de vendes per a que sigui
rendible per l’empresa. També:
– Analitzar productes o serveis similars
– Dur a terme una investigació de mercat per
establir si les vendes mínimes necessàries són
raonables
 1. La funció de l’aprovisionament
• 1.1 L’aprovisionament funcional i l’aprovisionament
operatiu
• 1.2 Polítiques d’aprovisionament
• 1.3 Tipus d’aprovisionament
• 1.4 Demanda independent i demanda dependent
• 1.5 Previsió de la demanda de materials o serveis
– 1.5.1 Mètodes qualitatius per calcular les previsions de la
demanda
– 1.5.2 Mètodes quantitatius per calcular les previsions de
la demanda
• 1.6 Pla de vendes
• 1.7 Les tecnologies aplicades a l’aprovisionament
 Les tecnologies aplicades a
l’aprovisionament (I)
• Si una empresa vol funcionar bé i ser eficient:
– Ha d’optimitzar els fluxos d’informació
– Assegurar la traçabilitat de la informació
– I garantir-ne l’actualització

Les dades són imprescindibles per:

➢ Fer el seguiment de l’activitat empresarial
➢ L’anàlisi i la presa de decisions

A més a més de la utilitat interna de les dades, la llei exigeix que la

gestió sigui transparent (cal deixar constància de tots i cadascun
dels moviments que realitza l’empresa)
 Traçabilitat
Traçabilitat: consisteix a rastrejar els moviments
dels productes per poder disposar d’informació
sobre cada pas:
– del procés de producció
– d’emmagatzematge
– o de distribució per on han passat
 Les tecnologies aplicades a
l’aprovisionament (II)
• Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
es poden aplicar a tots els processos de logística:
– Milloren el temps de resposta
– Permeten fer un seguiment a temps real
– Aporta flexibilitat a l’empresa
– Permet estalviar temps, eliminar papers i errors

Tecnologia es converteix en una variable competitiva en si

mateix (permet aconseguir un avantatge respecte de les
altres empreses)
 Les tecnologies aplicades a
l’aprovisionament (III)
Les TIC són presents en les diverses fases de la logística:
– Gestió comercial:
• es fan servir per fer albarans, documents administratius de les recepcions
• controlar costos
• etc.

– Logística integral:
• controla entrades i sortides dels magatzems,
• comunicar les ordres i operacions entre departaments
• mantenir les relacions amb els proveïdors
• etc

– Gestió de la distribució:
• valoració d’estocs i inventaris
• per controlar els mínims i els estocs de seguretat
• per saber on s’ha d’agrupar els clients per al repartiment
• cercar les adreces dels enviaments
• Seguiment del repartiment en temps real (via satèl·lit (GPS) o radiofreqüència (RFID)
• etc.

➢ Sistema de codis de barres aporta informació i facilita l’actualització automàtica de les

dades → sistemes d’identificació per radiofreqüència (RFID) substitueixen el codi de barres
➢ Programaris (Ex: SAP) ofereixen solucions integrals per controlar els moviments de vendes,
estocs, transport, compres, etc.
 BIBLIOGRAFIA I REFERENCIES
• Llibre: «Logística de Aprovisionamiento».
Paraninfo
• Recursos IOC: Logística d’aprovisionament
• Website: http://www.aims.education/
• Website: https://es.quora.com/