Gestió Del Magatzem

UF1: Aprovisionament del muntatge d’instal·lacions elèctriques
NF3: Gestió del magatzem
3.1 El magatzem és el lloc on es realitza la recepció, emmagatzematge, preparació i

moviment de materials fins al punt de consum o d’utilització d’aquests. És també la
unitat que ha de gestionar, a més, totes les dades generades per aquests processos.
La majoria d’empreses necessiten utilitzar magatzems per poder ajustar la seva oferta
a la demanda sense retards ni despeses addicionals. Tenir magatzem pot oferir
avantatges com:
• No tenir que esperar la mercaderia subministrada pel proveïdor
• Aprofitar descomptes per volum
• Possibilitar l’ús dels excedents d’una instal·lació en d’altres
M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 2

3.1.1 Tipus de magatzem: depenent del tipus d’empresa i de l’activitat que realitzi,
aquesta podrà tenir un o diversos tipus diferents de magatzem.
• Central: és en el que es centralitzen tots els recursos materials de l’empresa. Facilita el control
de stock amb l’inconvenient de perdre operativitat quan els treballs es desenvolupen en una
àrea geogràfica extensa.
• De trànsit: és un petit magatzem situat en un punt estratègic que disposa d’un stock reduït
dels materials que s’utilitzen amb major freqüència o per treballs urgents.
• Cross-docking: són magatzems en punts estratègics que treballen sense stock i es limiten a
distribuir immediatament la mercaderia cap a d’altres magatzems o directament cap a les
obres
• Externs en operadors logístics: per si es més avantatjós utilitzar una infraestructura externa
enlloc d’una pròpia.
• D’obra: és el que s’ubica físicament en la pròpia obra, o molt a prop, per emmagatzemar els
materials necessaris per la seva execució.

3.1.2 Les zones del magatzem permeten un treball més eficient i endreçat, així com
una adequada atenció a les normes de prevenció de riscos laborals. Aquestes zones
hauran d’estar delimitades per marques o senyals, i l’existència d’unes o d’altres
dependrà de la tipologia especifica del magatzem. Les zones més habituals en la
majoria dels magatzems seran les següents:
• Zona de recepció: és la zona on es reben les mercaderies i queden situades fins que es comprovi que
es corresponen amb la comanda realitzada i aquesta resti registrada.
• Zona de control: és on es realitza la inspecció més exhaustiva i excepte en magatzems de grans
dimensions o per mercaderies específiques aquesta zona coincidirà amb la zona d’arribada.
• Zona d’emmagatzematge: els materials restaran en aquesta zona fins que es sol·liciti la seva sortida.
Habitualment estarà formada per estanteries o suports adequats per la mercaderia
emmagatzemada.
• Zona de preparació o picking: on s’aniran agrupant els diferents materials que requereixi la comanda.
• Zona d’expedició: un cop preparada la comanda es col·locarà en aquesta zona a l’espera de ser
recollida.

3.1.2 Les zones del magatzem.

D’altra banda, els passadissos de
circulació són de vital importància per una
gestió eficaç i segura del magatzem. S’ha
de garantir l’existència de passadissos
amb amplitud suficient i lliures
d’obstacles per la circulació i moviment
de mercaderies. Una mala gestió
d’aquests passadissos pot donar lloc a
retards en la preparació, danys a les
mercaderies o instal·lacions, o encara
més greu, a accidents laborals.

3.2 Tècniques de gestió de magatzem:

A la gestió del magatzem intervenen diversos processos que parteixen des de la planificació i
organització prèvia a la implantació del magatzem i que s’estenen fins l’activitat diària del mateix.
3.2.1 Planificació i organització
En funció de l’activitat de l’empresa, es necessari definir quina estructura logística és la més
adequada definint les següents qüestions:
• Ubicació dels magatzems: atenent a l’activitat de l’empresa així com a les particularitats de
cada zona, el cost i temps de transport.
• Responsabilitat dels magatzems: l’empresa pot optar per la gestió pròpia o per la
subcontractació, a la segona opció pot estalviar en la inversió i gestió de recursos però pot
tenir problemes de comunicació i de no disposar del que exactament necessita el negoci.
• Dimensionament: tenint en compte la quantitat d’articles i la demanda, s’haurà de
dimensionar preferiblement en una planta i amb un disseny que permeti el ràpid moviment de
les mercaderies.
• Organització física: cada producte té un lloc físic reservat o es canvia segons les necessitats,
en el primer cas la recerca és més fàcil però cal disposar de major espai.

3.2.2 Recepció o entrada de mercaderies:

Consistirà en la descàrrega i inspecció de la mercaderia , així com de l’actualització dels inventaris
i controls de stock. Es poden donar dues situacions diferents:
• Entrada de mercaderies d'origen intern: no cal inspecció exhaustiva però cal actualitzat els
registres.
• Entrada de mercaderies d’origen extern: comprovació de quantitats i característiques amb
registre de qualsevol incidència. El temps i recursos destinats s’haurà de tenir en compte en la
selecció dels proveïdors.

3.2.2 Recepció o entrada de mercaderies:

Un cop realitzada l’entrada o recepció de les mercaderies
aquestes s’emmagatzemaran considerant dues opcions
operatives:
• Els mitjans fixes: són estàtics i s’utilitzen com dipòsit del
producte durant el temps que aquest resti emmagatzemat.
Aquests poden ser, el propi edifici, les estanteries, altres
instal·lacions o elements auxiliar que s’utilitzen per la seva
conservació com poden ser càmeres frigorífiques.
• Els mitjans mòbils: són equips dinàmics que es mouen
dins del magatzem i les seves instal·lacions i faciliten el
flux de mercaderies. S’utilitzen en operacions com:
càrrega i descàrrega, emmagatzematge pur, preparació de
comandes i trasllat de mercaderies. Aquests mitjans
permeten reduir l’esforç, optimitzar l’espai i reduir costos.
Les carretilles i els transpalets són les més utilitzades.

3.2.3 Emmagatzematge:
Aquest procés de conservació de la mercaderia ha de ser segur,
ha d’optimitzar l’espai i els costos. S’haurà de zonificar el
magatzem i escollir un emmagatzematge adequat:
• En rack o prestatgeria: s’hauran d’utilitzar mitjans mecànics
com carretilles elevadores per aprofitar al màxim l’espai
vertical.
• Al terra: les mercaderies es situen generalment en palets al
terra facilitant l’accés però reduint l’aprofitament de l’espai.
• Per zones: Els articles de similars característiques es
col·locaran pròxims entre si facilitant la gestió d’entrades o
sortides però sobrecarregant determinades zones mentre
d’altres poden restar desaprofitades.
• Aleatori: Els productes es situen on hi hagi espai adequat a les
seves característiques millorant l’aprofitament de l’espai però
dificultant la localització de les diferents referències essent
necessari un registre d’ubicacions.

3.2.4 Moviment:
Aquest procés consisteix en els diferents trasllats físics de les mercaderies en les diferents zones
del magatzem. Generalment es distingeixen diversos tipus de moviments:
• First in first out (FIFO): la mercaderia surt del magatzem en el mateix ordre que va entrar.
Aquests estratègia s’utilitza especialment en materials que poden perdre propietats o quedar
obsolets.
• Last in first out (LIFO): la darrera mercaderia en entrar serà la primera en sortir del magatzem.
Generalment s’utilitza més per efectes comptables que a efectes pràctics.
• First expired first out (FEFO): la mercaderia amb data de caducitat o d’obsolescència més
propera serà la primera en sortir del magatzem.
NOTA: existeixen diversos models matemàtics per calcular la ubicació més adequada d’un
magatzem o una planta de producció. Els més utilitzats són els mètode de centre de gravetat,
Greenhut i factors ponderats.

3.2.5 Informació, codificació i traçabilitat:

El magatzem ha de gestionar tota la informació i documentació que sigui necessària per facilitar la
gestió, així com la identificació d’ubicacions i traçabilitat de les mercaderies. Un dels punts més
importants és el de la codificació de les ubicacions d’emmagatzematge, ja que permet una
localització més ràpida de cada article i simplifica el control. Una de les tècniques més habituals
és:
• Passadissos: que tindran associats codis numèrics o alfanumèrics i dins de cada passadís es
codificaran correlativament els diferents espais o prestatgeries.
• Prestatgeries: s’anomenaran mitjançant codis correlatius i dins de cadascuna es numeraran
de baix a dalt.
La identificació de les mercaderies no es pot limitar a la seva ubicació ha d’incloure informació
sobre el seu origen i destí. Aquesta traçabilitat s’acostuma a fer amb les següents tècniques:

3.2.5 Informació, codificació i traçabilitat:

Codi de barres: existeixen diversos tipus i estàndards utilitzats en l’àmbit de l’emmagatzematge.
• EAN 13: és el que trobem en qualsevol article adquirit habitualment, no permet diferenciar
diferents unitats del mateix article.
• Code 39: permet codificar les lletres de l’A a la Z i alguns signes.
• EAN 128: permet incloure dades com el nombre de lot, data de caducitat, pes, volum...
Mitjançant els identificadors d’aplicació (IA). S’imprimeix en etiquetes de 148 x 210 mm.
• PDF 417: aquest codi bidimensional permet un gran volum d’emmagatzematge de dades,
arribant als 1.800 caràcters.
• Códis QR: ‘quick response’ permet una lectura ràpida inclús amb terminals tipus mòbil o PDA.
Etiquestes RFID: tenen la capacitat de transmetre la identificació d’un article mitjançant ones
electromagnètiques.

3.2.6 Mètode de les 5S:
Aquest mètode va ser implantat per Toyota als anys 60 per tal que els
espais de treball i magatzems estiguessin nets i organitzats de forma
òptima per fer més eficient el treball. El nom d’aquest mètode prové
de les inicials de les cinc paraules japoneses que el defineixen:
• Seiri (classificació): separar innecessaris, és a dir, a cada espai de treball
s’ha de disposar només del que es necessita, quan es necessita i només
quan es necessita.
• Seiton (Ordre): situar necessaris, és a dir, un lloc per cada cosa i cada cosa
en el seu lloc.
• Seis (Neteja): suprimir brutícia, es adir, no és limita a netejar, cal eliminar les
causes que produeixen o faciliten que s’acumuli la brutícia.
• Seiketsu (normalització): trobar anomalies, val integrar les 5S en els
procediments de l’empresa, per això cal fer inspecció i comprovacions
sistemàtiques per detectar anomalies, tant en la aplicació dels procediments
com en l'eficàcia de les decisions preses al respecte.
• Shutsuke (Mantenir la disciplina): seguir millorant perquè la implantació de
les 5S no finalitza mai, ha d’estar sempre vigent, intentant millorar els punts
dèbils que presenta.

3.3 Documentació de magatzem:

Els documents bàsics per enregistrar i documentar els moviments de mercaderies en un
magatzem per tal d’evitar pèrdues o danys i poder-los localitzar ràpidament són:
• Requisició: és la petició que realitza el personal encarregat de l’obra per tal que el magatzem
els subministri el material necessari. Aquesta petició, un cop autoritzada pel cap d’obra,
arribarà a la persona responsable del departament de compres, que cursarà la comanda
corresponent.
• Comanda: és la petició formal que és realitza a un proveïdor per tal que subministri uns
determinats materials o eines.
• Full d’entrada: mitjançant aquest document s’enregistraran totes les entrades de material al
magatzem.
• Full d’entrega de material (full de sortida): enregistra les sortides de material indicant qui i
quan rep la mercaderia.

3.3 Documentació de magatzem:

El magatzem haurà de gestionar també els materials i les eines defectuoses o avariades. En
aquest sentit s’estableixen dos cassos principals:
• Dead on arrival (DOA): per a mercaderies que arriben al magatzem en un estat defectuós que
impedeix la seva utilització, s’emetrà aquest informe al fabricant per a que realitzi la seva
substitució.
• Return Merchandise Authorization: (RMA): amb aquest document s’inicia el procés de
devolució, reparació o substitució, per part del fabricant, d’un producte avariat o defectuós.
Un dels processos més importants d’un magatzem, és l’inventari. Hi ha nombrosos tipus entre els
quals destaquen:
• Inventari final: normalment al final de l’exercici comptable o any natural
• Inventari inicial: a l’iniciar l’activitat de l’empresa o exercici fiscal
• Inventari periòdic: cada determinat interval de temps
La gestió de l’inventari es realitza mitjançant eines informàtiques que permeten un control
exhaustiu, eficaç i deslocalitzat del magatzem. Aquests programaris s’acostumen a denominar
Warehouse Management Software (WMS).

3.4 Comptabilitat aplicada al magatzem:

De la gestió del magatzem dependrà gran part del marge de beneficis que obtindrà l’empresa en
les instal·lacions que realitzi. És molt important conèixer tots els costos ja que l’estratègia de
comandes i emmagatzematge s’haurà d’organitzar de manera que aquests siguin mínims.
• Cost d'emissió de comandes: la realització de comandes suposo costos de transport,
assegurances, impostos, gestió, ... Per això és més rentable fer comandes més grans.
• Cost d’emmagatzematge: l’espai de magatzem, el personal i les instal·lacions tenen un cost,
aquests costos es poden desglossar en:
- Cost de l’espai: si és de lloguer es tindrà en compte el preu mensual i si és de propietat es
tindrà en compte el preu d’amortització. A més s’ha de tenir en compte el preu
d’oportunitat en front a un producte amb rendibilitat garantida. El cost de l’espai inclou
també el manteniment. Podem calcular el cost diari de l’espai mitjançant:
𝐶𝑚2 · 𝑆 · 𝐷
𝐶𝑒 =
365


- Cost de manipulació: tindrem en compte els costos associats als recursos tècnics i
humans utilitzats per manipular i transportar la mercaderia del magatzem. Això
comprendrà sous i màquines els cost dels quals s’acostuma a mesurar per hores (€/h).
- Cost de tinença d’stock: suposarà poder executar els projectes i instal·lacions amb major
autonomia i rapidesa però també se’n derivaran costos que s’han de quantificar. A més
del propi cost del material, s’ha de tenir en compte el cost d'oportunitat i assegurances.
Tot això s’acostuma a mesurar en euros per quilogram (€/kg).

A més de controlar els costos associats al magatzem, és necessari establir mètodes per valorar la
sortida de mercaderies. S’ha de tenir en compte que serà habitual que el preu d’un producte variï
entre comandes. Per determinar el valor de les mercaderies sortints s’utilitzaran principalment els
següents mètodes:
• Mètode del preu mig ponderat (PMP): consisteix en valorar cada unitat d’acord a la mitjana
ponderada del preu d’adquisició.
𝐶1 · 𝑃1 + 𝐶2 · 𝑃2 + 𝐶3 · 𝑃3 + ⋯ + 𝐶𝑛 · 𝑃𝑛
𝑃𝑀𝑃 =
𝐶1 + 𝐶2 + 𝐶3 + ⋯ + 𝐶𝑛
• Mètode del darrer en entrar, primer en sortir (LIFO): en aquest mètode es considera valorar les
mercaderies que surten del magatzem amb el preu més recent que van tenir. S’utilitza en materials
que estan experimentant una pujada de preus.
• Mètode de primer en entrar, primer en sortir (FIFO): el valor assignat serà el de la mercaderia que fa
més temps que va entrar al magatzem.
• Mètode del preu estàndard: l’empresa determina un preu fix.
• Mètode del preu més alt d’entrada, primer en sortir (HIFO): es valora amb el preu més alt d’entrada.

3.5 Control d’stock.

Els stocks, existències o mercaderies son el conjunt de productes que té l’empresa
emmagatzemats fins la seva utilització o venda posterior. L’stock de l’empresa industrials està
format per: matèries primeres i d’altres materials per a l’elaboració del producte; productes en
curs de fabricació i productes fabricats. Es de molta importància la seva gestió per evitar quedar-
se sense algun element crític o emmagatzemar-ne massa quantitat.
3.5.1 Tipus d’stock i conceptes bàsics:

• Normal: és l’stock necessari per mantenir l’activitat normal de l’empresa.
• Màxim: és la màxima quantitat d’un article, ja sigui per espai o per cost.
• Mínim: quantitat mínima a partir de la qual s’ha de fer una comanda.
• De seguretat: el que manté l’empresa per atendre pics de treball o imprevistos.
• Òptim: permet mantenir el ritme de treball i maximitzar la rendibilitat del magatzem.
• Zero: es tracta de funcionar sense magatzem i que les comandes arribin just a temps que requereix una
previsió i planificació més exhaustiva.
• Mitjà: el valor mig d’stock mantingut al llarg de l’exercici o any natural.

3.5 Control d’stock.
Un altre concepte en la gestió del magatzem és el de trencament d’stock. Això succeeix quan el
magatzem no es capaç de subministrar les mercaderies que se li sol·liciten. Es pot calcular amb la
següent expressió:
𝑀𝑎𝑡𝑒𝑟𝑖𝑎𝑙 𝑛𝑜 𝑑𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑙𝑒
Í𝑛𝑑𝑒𝑥 𝑑𝑒 𝑡𝑟𝑒𝑛𝑐𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 = · 100 %
𝑀𝑎𝑡𝑒𝑟𝑖𝑎𝑙 𝑠𝑜𝑙·𝑙𝑖𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡
Per exemple, un índex de trencament del 90% indica que el magatzem no ha pogut subministrar el
10% dels materials sol·licitats. També seria un problema una molt baixa rotació d’stock, que
significaria que el producte passa molt temps en el magatzem.

3.5.2 Gràfic ABC

La tècnica de l’anàlisi ABC es fonamenta en el principi de Pareto segons el qual es pot considerar que el
20% de les causes produeixen el 80% del efectes i per tant, que el 20% del productes d’un magatzem
tindran el 80% del valor.
Per tant s’estableixen tres categories d’articles:
• Classe A: 80% del valor de l’stock i 20% del total d’articles
• Classe B: 15% del valor i un 30% d’articles
• Classe C: 5% del valor i 50% d’articles
Això ens diu que no tots els productes requereixen el mateix control i que podem operar de la següent
forma:
• Classe A: control exhaustiu i actualització instantània en cada moviment
• Classe B: suficient amb un control intermedi
• Classe C: controls periòdics donat el valor reduït del material
Per aplicar aquest mètode se seguiran les següents passes:
1. Endreçar els productes de menor a major valor
2. Calcular el percentatge en el total d’articles i en la inversió del total del magatzem que suposa cada producte
3. Sumar els percentatges acumulats en base a ambdós conceptes
4. Representar gràficament i determinar les zones A, B i C, Eix d'abscisses percentatge acumulat de productes i eix dpordenades
percentatge acumulat de valor o d’inversió

3.4 Mapa Conceptual

Gestió Del Magatzem

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gestió Del Magatzem

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UF1: Aprovisionament del muntatge d’instal·lacions elèctriques

NF3: Gestió del magatzem

3.1 El magatzem és el lloc on es realitza la recepció, emmagatzematge, preparació i

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 2

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 3

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 4

3.1.2 Les zones del magatzem.

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 5

3.2 Tècniques de gestió de magatzem:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 6

3.2.2 Recepció o entrada de mercaderies:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 7

3.2.2 Recepció o entrada de mercaderies:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 8

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 9

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 10

3.2.5 Informació, codificació i traçabilitat:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 11

3.2.5 Informació, codificació i traçabilitat:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 12

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 13

3.3 Documentació de magatzem:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 14

3.3 Documentació de magatzem:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 15

3.4 Comptabilitat aplicada al magatzem:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 16

3.4 Comptabilitat aplicada al magatzem:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 17

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 18

3.5 Control d’stock.

3.5.1 Tipus d’stock i conceptes bàsics:

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 19

3.5 Control d’stock.

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 20

3.5.2 Gràfic ABC

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 21

3.4 Mapa Conceptual

M07: Gestió del muntatge y del manteniment d’instal·lacions elèctriques 22

You might also like