1

TEMA 2
MANTENIMENT I SERVEIS
AUXILIARS

© Departament d’Enginyeria Química

 Contingut 2

 Introducció

 Evolució històrica

 Tipus de Manteniment

 Casos reals

 Optimització del manteniment

 Indicadors de gestió del manteniment

 Introducció a altres aspectes pràctics

 Serveis auxiliars. Calefacció amb vapor

 Altres serveis auxiliars

 Introducció 3

Com definiríeu el manteniment?

• El manteniment no està relacionat únicament amb la

mecànica i la reparació de les màquines (bombes,
compressors, etc.).

• Concepte:

“ El manteniment són totes aquelles accions encaminades a

garantir que la planta pugui produir amb els estàndards de
l’empresa amb el màxim rendiment i una disponibilitat
màxima”.

• Aquestes accions s’han de dur a terme per persones

expertes en la gestió del manteniment.
 Introducció 4

Objectius de Manteniment

• Aconseguir que les instal·lacions tinguin el grau de Disponibilitat

necessari per complir amb els objectius de producció previstos.

o Disponibilitat: capacitat per a produir amb la qualitat

adequada, seguint les polítiques de la companyia, i la legislació
en matèries de seguretat, higiene i medi ambient.

• Optimitzar els Costos de l’activitat, actuant per una part sobre el

punt d’equilibri entre disponibilitat aconseguida i costos generats, i
per altra sobre la millora de l’eficiència en el treball.

• Per arribar als objectius anteriors, s’ha de disposar dels Recursos

necessaris per a garantir l’adequada gestió tècnica i econòmica.
 Introducció 5

• Les persones que el porten a terme el manteniment són les

peces clau del mateix. És important que compleixin una
sèrie de capacitats (les que ha de tenir tot bon enginyer):

– Coneixement bàsics tècnics.

– Capacitat de relacionar-se amb les persones
(per dalt i per baix).
– Saber adaptar-se a les situacions canviants (no nervis!!).
– Tenir sentit comú (molts problemes se solucionen així).
– Capacitat de treball.

• Són competències molt naturals (no per això senzilles).

• Les competències o feines molt específiques es demanen a

una enginyeria externa.
 Contingut 6

 Introducció

 Evolució històrica

 Tipus de Manteniment

 Casos reals

 Optimització del manteniment

 Indicadors de gestió del manteniment

 Introducció a altres aspectes pràctics

 Serveis auxiliars. Calefacció amb vapor

 Altres serveis auxiliars

 Evolució històrica 7

Evolució al llarg del segle XX

(*) (*)

Manteniment correctiu Manteniment preventiu Manteniment predictiu

· Reparar en cas · Revisions · Revisions en funció

d’avaria. periòdiques. de les condicions de
l’equip.

Reducció de
costos (Japó)

(*) Dates variables en funció del tipus d’indústria.

 Evolució històrica 8

Evolució històrica de l’eficàcia

• L’evolució històrica del manteniment ha suposat una evolució

notable de l’eficàcia del mateix.
 Contingut 9

 Introducció

 Evolució històrica

 Tipus de Manteniment

 Casos reals

 Optimització del manteniment

 Indicadors de gestió del manteniment

 Introducció a altres aspectes pràctics

 Serveis auxiliars. Calefacció amb vapor

 Altres serveis auxiliars

 Tipus de Manteniment 10

Manteniment Correctiu

• La seva missió és la de reparar averies i (lògicament)

s’executa després d'aparèixer l’errada.

• El seu cost és molt elevat:

o Cost propi de la reparació.

o Cost associat a la parada de la instal·lació (p. ex. el
cost d’una parada d’una unitat d’hidrocracking està al
voltant 1,5 M€/dia).

• Com es dóna en cas d’averia, és un manteniment no

planificat i, per tant, és més costos.
 Tipus de Manteniment 11

Manteniment Preventiu

• Es realitzen revisions periòdiques dels equips amb la

finalitat d’evitar les errades.

• Es redueix el cost del manteniment:

o Degut a la implementació de sistemes de planificació i

control de treballs.
o Degut a la minimització de parades i conseqüent
pèrdua de producció.

• Millorar disponibilitat i fiabilitat dels equips.

• El factor més important i crític es trobar la periodicitat

adequada per a realitzar les revisions (corba de la
banyera).
 Tipus de Manteniment 12

Manteniment Preventiu: “Corba de la Banyera”

Més
Més Revisions
Revisions
 Tipus de Manteniment 13

Manteniment Preventiu VS Manteniment correctiu

El repartiment també pot ser predictiu-correctiu

Augment lineal

El mínim (òptim) indicat, el qual està al 70-30, és típic de les refineries

 Tipus de Manteniment 14

Manteniment predictiu

• Es determina el moment d’intervenir en els equips, a base

de seguir l’evolució de determinats paràmetres molt
significatius de l’estat dels mateixos.

• Suposa una revolució i uns grans avanços tecnològics que

impliquen:

o Gestió informatitzada.
o Aparició dels sistemes d’anàlisi de causes, estudis de
riscos, etc.

• Suposa una gran reducció de costos com a conseqüència

de la disminució de les despeses de reparació i de
parades, a més d’un augment de la planificació dels
treballs.
 Tipus de Manteniment 15

Manteniment predictiu

• El manteniment predictiu augmenta encara més la

disponibilitat, la fiabilitat i l'eficiència dels equips.

• A més implica la millora d’altres aspectes que no estan

relacionats amb els equips:

o La qualitat dels productes.

o La seguretat de persones i instal·lacions
o La preservació del medi ambient.

• A més, el concepte de manteniment està present des de

l’etapa de disseny de les instal·lacions.

• Aquestes anàlisis estan relacionades amb els següents

paràmetres:
 Tipus de Manteniment 16

Manteniment Predictiu: tècniques més usuals

Variable a Instal·lació ó equip
Tècnica de diagnosi
mesurar
Vibracions Mesura de vibracions Equips rotatius
Lubricants: Anàlisis fisicoquímiques Motors, bombes,
viscositat, grau de
Oxidació compressors, etc.
degradació
Temperatura Termografia, Pintura tèrmica Eq. estàtics, forns, eq.
elèctrics.
Corrosió, espessor, Ultrasòniques, radiografies, Línies, recipients, etc.
esquerdes líquids penetrants
Interior de equips Turbines de gas, columnes,
Endoscòpia, gammagrafia
reactors
Desplaçaments de Sondes de mesura Equips rotatius: bombes,
màquines i turbines, compressors, etc.
toleràncies
Estat general Oleoductes, línies
canonades PIGS intel·ligents d’inspecció soterrades, racks
 Tipus de Manteniment 17

Manteniment Predictiu: “Pigs” intel·ligents

Vídeo
 Tipus de Manteniment 18

Manteniment Planificat o No Planificat

• Independentment del tipus de manteniment, un factor

molt important és la planificació.

• Per la forma d’escometre els treballs, el manteniment pot

ser Planificat o No Planificat, la qual cosa té una gran
importància en els costos.

• De totes maneres, els tipus de manteniment presentats

tenen un nivell de planificació associat:

Cap planificació o Manteniment correctiu

o Manteniment Preventiu
o Manteniment Predictiu
 Contingut 19

 Introducció

 Evolució històrica

 Tipus de Manteniment

 Casos reals

 Optimització del manteniment

 Indicadors de gestió del manteniment

 Introducció a altres aspectes pràctics

 Serveis auxiliars. Calefacció amb vapor

 Altres serveis auxiliars

 Casos reals 20

Plat d’una columna de destil·lació

Manteniment insuficient !!
 Casos reals 21

Bescanviador de calor

Manteniment insuficient !!
 Casos reals 22

Tub d’un forn

Tub de
recuperació
de calor
(xemeneia)
 Casos reals 23

Encenedor

Suport d’un tub

 Optimització del Manteniment 24

Per tal d’optimitzar el manteniment és necessari conèixer:

• Quantitat i tipus del treball a realitzar per planta i
equip, en funció del tipus de procés (continu, en batch, de
temporada, etc.).
Creus que tots els manteniments es porten a terme de la
mateixa manera?

Creus que tots tenen en compte el mateixos paràmetres?

Exemple de la fàbrica dels torrons

 Optimització del Manteniment 25

• Planificació de treballs: conèixer quan parar la planta

per fer un manteniment preventiu tenint present les
parades imposades. (p. ex. una refineria para tots els
equips cada 4 anys).

• Preparació detallada de les aturades.

• Gestió de recanvis i estoc de magatzem.

• Participació del manteniment tenint en compte totes

las fases de l’activitat: disseny, compra, muntatge,
posada en marxa, operació normal, substitució.
 Optimització del Manteniment 26

• Suficient grau de supervisió dels treballs: especial

incidència en els aspectes de seguretat.

• Política adequada respecte al manteniment contractat.

• Disposar d’un grup humà suficient, format i motivat.

• Integració amb les altres organitzacions, especialment

producció.

• Quan s’arriba a una situació asimptòtica en quant a millora

de l’optimització s’utilitzen les següents tècniques:

o Benchmarking: observar quines són les millors tècniques

per a solucionar un problema i implementar-les.
o Re-enginyeria: replantejar un problema des del disseny.
El sentit comú pot ser molt útil.
 Optimització del Manteniment 27

• Per resoldre problemes d’enginyeria (Re-enginyeria), moltes

vegades és necessita principalment SENTIT COMÚ.

Problema:

Colgate volia augmentar les ventes de pasta de dents al mig

oest als EEUU. Com creus que ho va aconseguir?

Q = Nº · V · C

Q: quantitat consumida; Nº: nombre de persones; V: nombre

de vegades; C: consum de pasta de dents; Nº i V són
constants

C: f(longitud del raspall, diàmetre del tub)

 Indicadors de gestió de Manteniment 28

• Per tal de determinar si un manteniment s’ha realitzat de manera

adient s’utilitzen diferents indicadors.

• Aquests, han de ser quantitatius, i han de permetre prendre

accions per la seva millora. Els més utilitzats són:

o Cost (mensual i anual) global per línia de producció i per

responsable. El valor pot ser absolut, per unitat de producció o
capacitat, o sobre el valor dels actius.
o Comparació amb el Pressupost (global i per cada tipus de cost).
o Disponibilitat global i per Plantes.
o Fiabilitat dels equips (mesurat com MTBF)
o Eficàcia del treball del personal propi i del contractat.
o % de compliment del pla de treballs planificats i nombre de
urgències “0”.
o Càrrega de treball pendent.
 Indicadors de gestió de Manteniment 29

• Els resultats dels indicadors s’han d’analitzar adequadament. Les

persones que han d’interpretar els indicadors han d’estar altament
qualificades (no sempre és així).

• És molt important que la gestió del manteniment no es jutgi

únicament pel seu cost associat. El manteniment més econòmic no
és per força el més eficient. De fet:

o Costos de manteniment baixos poden suposar que una unitat

hagi de romandre parada molt temps (poca disponibilitat).
o Es pot fer un manteniment que superi els costos esperats i que
en canvi garanteixi una disponibilitat òptima de la planta.
 Contingut 30

 Introducció

 Evolució històrica

 Tipus de Manteniment

 Casos reals

 Optimització del manteniment

 Indicadors de gestió del manteniment

 Introducció a altres aspectes pràctics

 Serveis auxiliars. Calefacció amb vapor

 Altres serveis auxiliars

 Introducció a altres aspectes pràctics 31

• La gestió del manteniment la porta a terme el personal

qualificat de la planta

• No obstant això, cada vegada és més comú que les tasques

de manteniment (i altres) d’una planta se subcontractin

• Únicament no se subcontractarà allò que representa el Core

Bussiness del teu negoci.

Com definiries Core Bussiness?

Podries posar alguns exemples?

Quines activitats creus que s’han de subcontractar?

 Introducció a altres aspectes pràctics 32

• A grans trets, els tipus de subcontractes que es donen en

una refineria són:
o Puntual, per un període de temps determinat.
o Obert, per un període de temps prolongat.

• A més, aquestes subcontractes es paguen generalment:

o Pagament per hora
o Pagament per preus unitaris (més comú)

• Les empreses subcontractades (de grans empreses com

REPSOL) han de passar tests d’homologació que poden
durar un any

• Els requisits a complir són molt estrictes per tal d’evitar

problemes de corrupció i favoritismes
 Contingut 33

 Introducció

 Evolució històrica

 Tipus de Manteniment

 Casos reals

 Optimització del manteniment

 Indicadors de gestió del manteniment

 Introducció a altres aspectes pràctics

 Serveis auxiliars. Calefacció amb vapor

 Altres serveis auxiliars

 Serveis auxiliars 34

Calefacció amb vapor

 Serveis auxiliars 35

Entalpia del vapor

H = cpl Ts + λ + cpv (Tr-Ts)

(en realitat, cpl i cpv varíen)

kJ/kg, kcal/kg
 Serveis auxiliars 36

Entalpia del vapor

 Serveis auxiliars 37

Caldera de vapor pirotubular

 Serveis auxiliars 38

Caldera de vapor pirotubular

Calefacció:

P ≤ 20-25 bar
Usual: P < 12 bar
 Serveis auxiliars 39

Vàlvula de seguretat
 Serveis auxiliars 40

Calderes aquotubulars
 Serveis auxiliars 41

Calderes aquotubulars

Utilitzades en centrals tèrmiques (generació d’electricitat).

Fins a 160 bar; vapor rescalfat (fins a 550 ºC).

Tensió en el tub: τ = PD/2x

τ tensió, Nm-2
P pressió, Nm-2
D diàmetre del tub, m
x gruix de la paret, m
 Serveis auxiliars 42

Problema 2-1

En un procés es necessiten 30 kW. Calculeu el cabal màssic de vapor

necessari si s’utilitza:
a) vapor saturat a 3 bar abs.;
b) vapor humit (X = 0,85) a 3 bar abs.;
c) vapor rescalfat a 3 bar abs. i un grau de rescalfament de 70 ºC.
 Serveis auxiliars 43

Utilització del vapor en una turbina

Cogeneració:
vapor a alta pressió s’expansiona en
una turbina, generant electricitat.
El vapor que surt de la turbina
pot utilitzar-se per a calefacció.

L’expansió en la turbina té
η < 100%
 Serveis auxiliars 44

Cop d’ariet
A la canonada de distribució de vapor:

Per a evitar-lo: purgar els condensats

 Serveis auxiliars 45

Purgadors de vapor

Purgador de boia

Purgador termodinàmic
 Serveis auxiliars 46

Reducció de la pressió
 Serveis auxiliars 47

Expansió en una vàlvula reductora

Pràcticament isoentàlpica
 Serveis auxiliars 48

Problema 2-3

Vapor a 11 bar abs. i amb X = 0,98 s’expansiona en una vàlvula reductora

fins a 2 bar abs. En quines condicions es troba després de l’expansió?
 Serveis auxiliars 49

Revaporitzat
 Serveis auxiliars 50

Revaporitzat
 Serveis auxiliars 51

Problema 2-4

En una instal·lació de vapor el condensat arriba a un revaporitzador a 13

bar abs., havent-se refredat en el recorregut 8 ºC. La purga es fa a
l’atmosfera. Quina quantitat de revaporitzat es produirà per cada kg de
condensat?
 Serveis auxiliars 52

Vapor rescalfat

Si el vapor rescalfat es vol utilitzar per a calefacció, es barreja amb

aigua per a reduir el grau de rescalfament a uns 3 ºC:
 Serveis auxiliars 53

Problema 2-8

Una columna de destil·lació necessita al calderí una potència de 1500 kW,

que obté mitjançant vapor (S). Aquest arriba a 6 bar abs. (saturat), passa
per una vàlvula reductora on s’expansiona fins a 3 bar abs. i entra al
bescanviador del calderí. El condensat surt pel purgador i va a un dipòsit de
revaporitzat que treballa a 1,5 bar abs. El vapor que surt d’aquest dipòsit
s’utilitza per a escalfar l’alimentació (A) (2,5 kg/s, cp = 2 kJ·kg-1·ºC-1) de la
columna de 15 ºC fins a la temperatura T. Calculeu:
a) El consum de vapor (S) en kg/s.
b) El cabal màssic de vapor que surt del dipòsit de revaporitzat.
c) La temperatura T.
Nota: Considereu que hi ha un 6% de pèrdues de calor a l’ambient de la
calor transferida, tant al calderí com al bescanviador que escalfa
l’alimentació. En el revaporitzador no hi ha pèrdues.
 Serveis auxiliars 54

A, T

CALDERÍ
S

R
REV.
A,15 ºC
 Serveis auxiliars 55

Purga de l’aire
A la instal·lació hi entra aire:
- a les parades, degut a la condensació del
vapor residual;
- aire dissolt en l’aigua de la caldera.

Cal eliminar-lo, ja que l’aire és una resistència

addicional a la transmissió de calor.
Purga al final d’una línia
Es purga de les línies de distribució i dels
aparells on condensa el vapor.

Purga en un espai de
calefacció
 Serveis auxiliars 56

Canonades

Hi ha diversos sistemes normalitzats de canonades; els més utilitzats

són ANSI (Nordamèrica) i DIN (Europa).

Segons el gruix de la paret del tub i de la pressió que pot aguantar se li

dóna diferent numeració: les de norma 40 i 80 són les més comuns pel
vapor.

Material: acer al carboni Drenatge: cada 50 m

Velocitat del vapor:

- línies principals: 25 - 35 m/s

- línies secundàries: 20 - 25 m/s

Retorn condensats: 0,25 – 1 m/s

Diàmetre de les canonades condensat: el corresponent al doble del

cabal nominal. Pel cas dels purgadors és el mateix.
 Serveis auxiliars 57

Colors canonades

Norma DIN
 Serveis auxiliars 58

Altres serveis

• Aire comprimit

• Buit

• Nitrogen líquid

• Gas natural

• Etc.