Processos i gestió del

manteniment i de la
qualitat
M8 CSMEC

Tema 3. Processos de muntatge i manteniment

Fulles de procés
Els processos de manteniment son el conjunt
d’operacions necessàries per a la realització d’una
determinada actuació de manteniment, ja sigui una
reparació, una substitució d’un element, inspecció´.
La tipologia dels processos de manteniment és molt
variada, donat que aquelles actuacions poden
variar: substitució d’elements, reparacions
inspeccions, etc.
Però és molt habitual que moltes d’aquestes
actuacions consisteixin bàsicament en una
seqüència d'operacions de desmuntatge i
muntatge. Per tant, és lògic que, sovint, es tractin
d’igual forma.
Exemple
En actuacions simples que consisteixen
exclusivament en la substitució d’un
element, ja sigui perquè aquest ha fallat o
perquè ha arribat al final de la seva vida
útil, el procés és estricament un procés de
desmuntatge-muntatge.
Els processos de muntatge (i desmuntatge) es
poden descriure com la sèrie d’operacions que
han de ser executades estrictament en ordre
seqüencial i en les que no hi ha que prendre cap
decisió. Des de aquest punt de vista, el procés
de muntatge és molt similar al procés de
fabricació, i per això, una fulla de procés de
muntatge és comparable amb una fulla de
processos de fabricació, on es reflexa, en
cada cas, la informació rellevant.
Exemple
La multinacional IKEA és coneguda a nivell mundial,
entre altres coses, per les instruccions de muntatge
que acompanyen als seus mobles. Aquestes
instruccions, que podríem considerar com fulles de
processos de muntatge molt simples, es caracteritzen
per ser exclusivament gràfiques i no inclouen text
explicatiu,. L’objectiu principal d’aquestes instruccions
és ser comprensibles per a un usuaris final qualsevol,
sense que requereixi cap coneixement previ.
Com a objectiu secundari, aquestes instruccions, al no
incloure text, son de caràcter universal i poden
utilitzar-se en qualsevol país a on l'empresa tingui
activitat, sense necessitat d traducció, els que suposa
una reducció de costos.
Des d’un punt de vista formal, una fulla de processos serà un
document tabulat, que habitualment no excedeix d’una fulla.
Aquest document no només és descriptiu, si no que pot utilitzar-
se com formulari de recopilació de dades per al registre de la
informació de l’actuació de cara al control, optimització i
planificació de processos.
Un formulari clàssic que pot utilitzar-se en combinació amb la fulla
de processos és una llista de comprovació o checklist.
Una checklist és una llista d’elements, corresponents a una
determinada activitat, que requereix una verificació individual de
cada una d'ells. Per a això, cada element de la llista presenta un
espai predeterminat, cel·la o petit requadre adjunt per a
comprovació. En Aquest espai està previst realitzar una marca,
després de verificar si l'element en qüestió és correcte, incorrecte,
comprovat o senzillament realitzat, segons la intencionalitat i
caràcter de la llista. Les marques típiques son una x o el símbol √.
L’avantatge d’aquestes llistes de comprovació és que permetin
verificar visualment d’una forma molt ràpida qualsevol anomalia
produïda durant la realització de l’activitat, ja sigui per a la
presència o per a l’absència d'una marca.
Exemple
Les inspeccions tècniques de vehicles,
obligatòries per llei en determinades
circumstàncies, es poden considerar com una
actuació de manteniment predictiu que
realitza una empresa externa. Aquesta
actuació és una seqüencia ordenada
d'operacions d’inspecció determinades, en les
que es marquen els elements que no
compleixen els requeriments juntament a les
observacions pertinents. El formulari que
s’utilitza , amb el resultat de la inspecció, és
bàsicament una checklist.
Exemple de full de
processos d’una
actuació
d’inspecció en
forma de checklist.
La informació que ha de contenir una fulla de
processos es divideix bàsicament en:
• Capçalera. On es consigna tota a informació
genèrica concernent a l’activitat que es va realitzat
Ha d’incloure:
• Empresa, planta, àrea, etc., a més de l'àrea de
manteniment especifica responsable de l'operació.
• Tipus d'actuació, normalment a mode de títol
• Referencia del tipus d'incidència, si escau
• Personal requerit (numero de persona) o perfils
professionals necessaris per a l'execució de l’actuació
(elèctric o mecànic), si escau
• Equips sobre els que es realitzarà la actuació, si escau
• Anotacions referents als possibles condicionant previs a la
actuació i altres observacions que es considerin rellevants.
Si la fulla s'utilitza com a formulari o inclús com
a part d’una ordre de treball, pot incloure a més:
- Ordre de treball, si procedeix
- Dades de l’operari que realitza l’actuació
- Temps: hora d’inici, de finalització i temps
total.
- Resultat de l’actuació: positiu, no necessari,
aplaçat...
- Observacions: circumstàncies especials,
possibles causes de fallada, altres fallades
detectats, intervencions efectuades no
previstes però necessàries (política
d’oportunitat)
Taula d'operació.
Taula en la que cada fila correspon a una operació i les columnes inclouen
els diferents tipus d’informació per a la realització d’aquesta. Habitualment
ens trobarem ens trobarem amb les següents:
-Número d’ordre. Com a referència de l’operació a nivell descriptiu o com
a referència entre operacions.
-Designació de la operació. Pot incloure la descripció d’aquesta o pot ser
una columna independent
Croquis o element gràfics descriptiu de l’operació
Advertències i preocupacions, si fossin necessàries
Components afectats i les seves referències, si son necessaris
Útils o eines necessàries
Temps previst a mode de referència, si es té una estimació vàlida.
De igual forma que per a la capçalera, si es tracta la fulla com un
formulari, aquesta pot incloure, entre altre, les següents columnes:

-Control d’operació realitzada. Permet treballar la llista com una llista de

comprovació o checklist.
-Temps real utilitzat
-Observacions
Informació complementària-
Llista de recanvis necessaris, gràfics explicatius.

El tipus d’informació que hi ha que reflectir és molt

variable, especialment si afegim aspectes tècnics que
dependran del tipus de procés i de les àrees implicades.
En la pràctica, cada empresa tindrà diferents models o
plantilles, segons la funció a la que estiguin destinades:
formularis d’inspecció, fulles purament descriptives com
guies tècniques, fulles de processos per a resolució
d’incidències.
Per a casos més complexes, en els que sigui necessària la
presa de decisions, o per a processos en els que la
seqüència d’operacions no sigui la forma més senzilla de
descriure un procés, s’utilitzaran diagrames, gràfics o
documents d'instruccions més específics.
Plantilla de full
de processos
bàsica per
registrar
processos de
muntatge.
Diagrames
Els diagrames, esquemes i representacions
gràfiques d’informació, en general, son eines clau
per a la gestió a tots els nivells, des de l’operari fins
la gerència de l’empresa.
Considerarem un diagrama com una representació
gràfica d’un conjunt d’elements relacionats que
permet visualitzar tota la informació, tant de forma
global com individual.
La clau de la importància dels diagrames, com a
eines de gestió, resideix en la forma en que es
presenta la informació. Per un costat, el caràcter
gràfic del diagrama permet visualitzar la informació,
dades i relacions existents de forma simultània.
Diagrames
Per tant, és molt fàcil interpretar amb
rapidesa la informació global (com el
conjunt d’elements per considerar, abast,
possibles anomalies, agrupacions
d’elements,...)A més, aquesta informació
global es complementa amb la informació
concreta, individualitzada i rellevant
aportada en el diagrama, lo que permet un
anàlisi correcte i vàlid d’aquesta.
Diagrames
Entre els diagrames més habituals usats en
la gestió podem destacar:
• Diagrama jeràrquics
• Diagrama de planificació (de PERT o
Gantt)
• Diagrama de flux
• Esquema de distribució o layout
• Mapa conceptual
• Diagrama de barres
• Diagrama de causa-efecte
• Grafcet
Els diagrames tenen dos funcions principals respecte a la
informació:
• Comunicació
En la comunicació d’informació, el caràcter gràfic i visual
dels diagrames facilita molt la interpretació d’aquests. Per
una altra banda, faciliten la consulta de la informació
detallada, al presentar tota la informació com un conjunt.
• Anàlisi
• L’anàlisi d’informació a partir d’un diagrama es pot
centrar, en primer lloc, en l’obtenció d’informació que
nomes es pot adquirir al veure tota la informació com a
conjunt. En segon lloc, permet establir relacions causals
no evidents i les seves possibles conseqüències. A més,
es poden detectar més fàcilment anomalies i els seu
impacte o esbrinar quins elements es deuen prioritzar.
D’acord amb aquestes dues funcions, en la gestió de
manteniment los diagrames seran d’utilitat en:
- Descripció de processos i actuacions
- Anàlisi de fallades i planificació del manteniment.

En la gestió de la qualitat, seran igualment útils en aquests

mateixos casos, però fent èmfasi en els defectes dels
productes en lloc de en les fallades o averies dels equips.
En els casos de processos de muntatge i manteniment, els
diagrames i altres elements gràfics permeten complementar la
fulla de processo després de la taula d'operacions o inclús
substituir-les per un o més elements com diagrames, gràfics,
taules.
Entre els diagrames que millor s’adapten als processos de
muntatge, destaquen bàsicament dos:
• Diagrames d'assemblatge
• Diagrames de flux
• Diagrames d'assemblatge
En els diagrames d’assemblatge apareixen
simultàniament tots els elements que
conformen un sistema i les relacions de
muntatge entre ells, normalment amb línies
auxiliars.
Estan pensat per a processos de muntatge i
desmuntatge normals, és a dir, aquells que
consisteixen en una sèrie d’operacions que
s’executen seqüencialment però en sistemes
amb molt elements i a on l'ordre d'execució
no està necessàriament predeterminat.
En una fulla de processos normal, per a sistemes amb
molt elements, afegir croquis complexos per a cada
operació no resulta pràctic. La pròpia complexitat
permet assemblar peces per grups i múltiples formes,
per que tampoc existeix cap ordre predeterminat de
muntatge. Per la mateixa raó, aquests muntatges
poden requerir eines específiques i una certa
qualificació.
Assumint coneixements pràctiques de muntatge, en
molts casos bastarà amb un diagrama d'assemblatge
per realitzar el procés.
L’ordre de muntatge ha de deduir-se fàcilment i ha
d’anar acompanyat obligatòriament de la llista de
materials, amb les quantitats i referències de totes les
peces.
En la pràctica, el diagrama sol implantar-se en forma d’una vista
explosionada del conjunt, habitualment isomètrica 3D però
també es pot ser de en 2D, amb totes les peces numerades en
globus indicadors i amb la corresponent llista de materials.
Realitzar aquests diagrames no es tasca fàcil, però normalment
els subministra el fabricant de l’equip, juntament amb la llista de
materials. Els modern programes de CAD permeten la realització
de diagrames de forma simple durant el procés de disseny, però
els sistemes no molt complexes, de connexions obvies, es poden
dibuixar amb un diagrama normal.
Del mateix tipus son els diagrames de connexionat. Aquests
diagrames estan mes orientats a sistemes com components
elèctrics i electrònics o d'instal·lacions. Solen ser eminentment
simbòlics i acostumen anar acompanyats d’una llista o llegenda.
Es diferencien dels esquemes en que la informació es centra
exclusivament en les connexions i no en els detalls interns del
circuit o instal·lació. Les parts omeses s’indiquen de forma
general o es simplifiquen com caixes tancades, amb entrades i
sortides.
• Diagrames de flux
En les actuacions de manteniment general, si existeixen
operacions o grups d’operacions repetitives, condicionals
o que impliquin presa de decisions, les fulles de processos
no seran d’utilitat.
En les tasques d’inspecció, verificació, detecció d’avaries
o causa de fallades, resulta evident que, encara que
existeixi una seqüencia d’operacions, aquesta no serà
sempre la mateixa i variarà notablement depenen de
factors externs o condicions.
En aquests casos, per representar processos, s'utilitzin
els diagrames de flux. En aquest diagrames es descriuen
les activitats necessàries pera realitzar una tasca o
solucionar un problema; faciliten l'anàlisi de la
complexitat de les operacions per executar, i
posteriorment, la comunicació a pa la persona que les
realitzarà.
• Diagrames de flux
En funció de l’entorn d’aplicació, sovint es
solen utilitzar també altres símbols més
específics que permeten descriure millor
aquests processos. És recomanable utilitzar
símbols ja definits i estandarditzats en
àrees concretes com en programació.
Abans de fer-ho s’ha de verificar si son
realment necessaris i comprovar si ja
existeixen símbols estàndard (o d’ús
habitual a la pràctica).
• Diagrames de flux
A més d'aquests símbols, és necessari respectar unes
normes bàsiques per a confeccionar un diagrama de flux:
- Els diagrames es descriuen de dalt a baix i de esquerra a
dreta
- Tots els símbols s’uneixen amb línies de direcció
(fletxes) les quals la punta indica la direcció del flux del
procés. Aquestes línies han d'estar formades únicament
per trams horitzontals o verticals
- S’ha d’evitar el creuament de línies, sempre que sigui
possible.
- Si els diagrames son molt complexes o excepcionalment
impliquen finalitzacions alternatives, es poden utilitzar
connectors tant d’entrada com de sortida a altres
diagrames, degudament referenciats. Els connectors es
comporten a nivell de connexió com els d’inici i fins del
procés.
- No s’han de quedar símbols sense connectar.
- Els símbols només tenen una línia de sortida,
excepte al final, que non tenen cap, i els símbols
condicionals, que obligatòriament tenen dos
sortides.
- Les sortides condicionals s'indicaran amb una de
les línies com un valor lògic: Si/no, Cert/Fals
- Els símbols tenen una única línia d’entrada
principal corresponent al flux natural o habitual
del procés, excepte el símbol d’inici que,
lògicament, no te cap entrada. Les altres entrades
a un determinat símbol es connectaran a la línia
d’entrada principal abans de la punta de la fletxa.
- El text descriptiu de l’interior d’un símbol ha de
ser clar, precís i el més simple possible.
Instal·lacions
Per a la realitzacions d’instal·lacions s'utilitzen els esquemes i
plànols necessaris segon el tipus concret d’instal·lació
(elèctrica, neumàtica, aigua, ACS, calefacció).
Per a les actuacions de manteniment, es poden utilitzar
aquests mateixos plànols, especialment per al manteniment
correctiu, ja que les fallades poden aparèixer en qualsevol lloc
de la instal·lació i poden ser necessaris per a detectar averies.
Per al manteniment preventiu i predictiu, a l’incidir en alguns
elements molt concrets, no és imprescindible utilitzar aquests
plànols. Només es necessària la informació que permeti
localitzar l’element concret objecte del manteniment.
En aquests casos es poden utilitzar les versions simplificades
dels plànols i esquemes originals de la instal·lació, això com
diagrames del tipus dels esquemes de distribució o layout.
El layout és un esquema en el qual s’ubiquen
tots els elements rellevants, degudament
diferenciats, en un espai determinat. La funció
d’aquests esquemes és actuar de guia per a la
localització d’un determinat element de forma
ràpida i sense risc d'equivocació.
Exemple.
En qualsevol local de pública concurrència,
estan visible plànols del local (o zona
concreta) a on s’ubiquen les sortides
d'emergència ,extintors o boques d’incendi. LA
seva funció primordial és indicar els elements
d'interès.
Layout d’euips en un taller mecànic
En el manteniment d’instal·lacions, les
actuacions son molt específiques, rutinàries
i requereixen una formació específica . Per
això no sempre es necessari incloure molt
detalles tècnics de la informació descriptiva
de l'actuació´.
- Esquema d'instal·lacions
- Diagrames de connexionat
- Layout de la instal·lació
- Informació tècnica específica i rellevant
de l’equip connectat a la instal·lació, si
forma part d’aquesta.
Equips, utillatges i eines
Els processos de muntatge actuen sobre dos grups diferenciats
d'objectes:
- Equips per mantenir, els seus components i peces (recanvis
inclosos)
- Equips de manteniment, eines generals, específiques i
utillatges.
Els primers son l’objecte del manteniment, i els segons son els
elements, que, sense ser objecte de la actuació, son
imprescindibles per que aquesta es pugi portar a terme.
Els diagrames d'assemblatges, de connexionat, d’instal·lacions i
similars es centren clarament en el primer grup.
En el cas de la fulla de procés, els dos grups queden reflectit,
però duna manera bàsica i centrada estrictament en el seu
paper en el procés del muntatge.
El segon grup és molt mes estable i la gestió d'aquest recurs es
centrarà ne la facilitat d’accessibilitat als diferents elements.
Aquests elements es poden agrupar en les
següents categories:
- Equips
- Utillatges
- Eines manuals
- Eines elèctriques i neumàtiques
- Eines específiques
És molt útil el coneixement de quins
recursos necessitem en una actuació de
manteniment concreta. D’aquesta forma, es
poden planificar i organitzar l’actuació
adequadament.

Per facilitar l’accessibilitat a les eines, la

seva ubicació, organització i
emmagatzematge seran clau de l'eficiència
de les actuacions de manteniment. Els
desplaçaments hauran der ser els mínims
imprescindibles.
Els equips i espais de treballs específics
s’ubicaran en posicions fixes en el taller de
manteniment. Els elements mes habituals seran
els mateixos que un taller mecànic de propòsit
general:
- Premsa hidràulica
- Trepant de taula
- Esmoladores de peu
- Torns
- Freses
- Rectificadores
- Llocs de treballs per operacions manuals
- Cabines de soldadura
Al ser una localització fixa, es limitarà a
operacions que es puguin realitzar in situ i
sempre, que sigui possible, s’agruparan per
minimitzar els desplaçaments.
Les eines manuals es poden utilitzar in situ, en el
taller de manteniment o en llocs de conveniència,
de modo que es disposen de diferents jocs. En
general es disposen de diferents jocs d’eines més
genèriques. El nombre de jocs de cada tipus que
seran necessaris vindrà condicionat per numero i
tipologia d’equips per mantenir, el nombre
d’operaris, els costos de les eines i altres factors
de l’entorn productiu.
Dins d’aquests gran conjunt d’eines es
troben:
- Claus de tot tipus: fixes, de tub, angleses
- Alicates de tot tipus
- Tornavisos
- Martells i maces
- Llimes
- Serres
- Tisores i peladors de cables
- Instruments de mesura com peus de rei o
flexòmetres.
Llistes de materials

En principi la llista de materials o BOM (bill of

Materials) és la llista de peces, subconjunts,
components, etc. Acompanyada de les quantitats
necessàries de cada elements per fabricar un
producte.
Les llistes de materials son jeràrquiques i s’organitzen
des del sistema complet, passat per subconjunt de
diferents nivells fins arribar a peces individuals.
Aquestes llistes es poden utilitzar per a adquirir els
components necessaris d’un sistema i lògicament, en
manteniment, s’utilitzen normalment per a la
elaboració del catàleg de recanvis.
És molt convenient disposar de diferents
ocs d’eines iguals o equivalents ubicades
correctament permeten efectuar les
actuacions de manteniment de forma mes
eficient. En el cas de les eines que
funciones amb bateries recarregables, és
importat que, en la seva ubicació, es
tinguin en compte els carregadors i bateries
de recanvi.
Les llistes de material varien molt d’un entorn
productiu a un altre.
En el cas d’un procés de muntatge, els diagrames
d'assemblatge s’acompanyen de les llistes de peces
que el composen. Aquestes llistes de peces solen ser
normalment de les d'enginyeria o equivalen. També
poden acompanyar a les fulles de processos i similars.
En aquests casos, la informació que es mostra ne la
llista és molt bàsica:
- número o lletra. Utilitzats per indicar la peça en els
diagrames d'assemblatges, croquis.
- Referencies. Codi únic de la peça. Pot ser el codi de
fabricant
- Descripció de la peça
- Quantitat
Quan la llista serveix per a gestionar el catàleg de
recanvis, la informació varia lleugerament. La llista
segueix sent jeràrquica, però no necessàriament
s’estructura d'igual forma. La informació relativa al
diagrama d'assemblatge, incloent la organització
d’aquesta, deia de tenir sentit.
La informació que hauria d'aparèixer en la llista:
- Referencies.
- Descripció de la peça
- Proveïdor
- Preu
- Informació d’emmagatzematge
- Imatge o gràfic representatiu
Activitat
1. Realitza les següents activitats al
moodle:

• Diagrama de fluxe
• Plantilla d’un full de processos
• Disseny organització d’un taller

2. Realitza el test al moodle.