IPA

CAVALLS
IDENTIFICACIÓ
Tots els animals han de tenir un passaport. S’ha d’identificar amb les dades bàsiques
de l’animal i després s’ha de fer una ressenya.

 Subjecció de l’animal.
 Edat: cronologia dentària.
 Pelatge: faneròptica.
 Descripció marques descriptives: ressenyar.
 Aplicació del transponedor, és a dir, del microxip subcutani.
 Entrada de dades en equicat.
DENTICIÓ
Té els següents tipus de dents:

 Incisius.
 Canins.
 Premolars.
 Molars.
El número 4 és la dent canina.

Diastema: és l’espai entre les dents del mateix arc dentari, és a dir, en la geniva. El més
habitual és entre les dentes incisives i les premolars. El diastema de les mandíbules
inferiors s’anomena barres de la boca i és on es subjecta l’embocadura.
FÓRMULA DENTARIA

PRIMER PREMOLAR O “DENT DE LLOP”

No té utilitat i no acostuma a desenvolupar-se, si ho fes, té un mida variable i només
surten a la maxil·la nivell de mandíbula superior en adults.

1
INCISIUS

Les primeres dents que els hi surten són els incisius. Quan neixen ja tenen els 2 incisius
centrals, i el primer incisiu de llet el perdran als 2,5 anys. Al mes, ja tenen els incisius
entremitjos i als 8 mesos els incisius extrems. Finalment, tindran tots els incisius
permanents als 5 anys.
Incisius caducs en poltre d’un any i els extrems encara no contacten entre sí.

Incisius caducs en poltre de 2 anys i els extrems contacten entre sí. Es podria
confondre amb un cavall de 5 anys ja que té tots els incisius permanents.

2
Incisius centrals permanents en 3 anys. Els extrems encara són de llet.

Incisius centrals i intermitjos permanents amb un poni de menys de 3,5 anys. Els
intermitjos encara no contacten entre sí.

Incisius permanents en un cavall de 5 anys. Són dents més fosques i ja haurien de

contactar entre elles.

CANINS
Els canins surten als 4 anys i la femella no sempre els té. La dent de llop surt definitiva
als 6 mesos, absent com a dent de llet.
PREMOLARS I MOLARS
Els premolars surten a les 4 – 6 setmanes.
Els molars ja surten com a definitius, és a dir, un poltre no tindrà molars com a dents
de llets. El primer molar sortirà als 9 mesos i serà la dent més antiga de l’animal.

3
INFUNDÍBUL
Ens hem de fixar quan l’animal té més de 5 anys.
Infundíbul: forat que apareix a la cara oclusal dels incisius, cara on coincideix a l’hora
de tancar les dents.

MANDÍBULA INFERIOR
Quan desapareix l’infundíbul dels incisius centrals es tracta d’un cavall de 6 anys.
Quan desapareix l’infundíbul dels incisius intermitjos es tracta d’un cavall de 7 anys.
Quan desapareix l’infundíbul dels extrems es tracta d’un cavall de 8 anys.

Totes les dents tenen l’infundíbul.

Foto de la mandíbula inferior vista des
de dalt.
Ja té les dents permanents i totes les
dents toquen entre elles.

L’infundíbul dels incisius centrals ha

desaparegut. Els infundíbuls de cavalls de 7
anys ja no es veu, per tant aquest en té entre 6
– 7, ja que encara li queda una mica de
concavitat a les dents del mig. 8 anys no els pot
tindre ja que encara té l’infundíbul dels
extrems.

4
 Es tracta d’un cavall de 9 anys
ja que no hi ha cap concavitat
negra, és a dir, ja no té
infundíbuls.

MANDÍBULA SUPERIOR: MAXIL·LA

Es fa de la mateixa manera que amb la mandíbula inferior.
Quan desapareix l’infundíbul de l’incisiu central es tracta d’un cavall de 9 anys.
Quan desapareix l’infundíbul dels incisius intermitjos es tracta d’un cavall de 10 anys.
Quan desapareix l’infundíbul dels extrems es tracta d’un cavall de 11 anys.
Quan desapareixen tots els infundíbuls de la maxil·la es tracta d’un cavall de 11 anys.
SOLC DE GALVAYNE
El solc de galvayne és una línia/ taca que surt al mig de l’incisiu extrem, quan comença
a sortir es tracta d’un cavall que té 11 anys.

 Quan el solc de galvayne arriba a la meitat de l’incisiu es

tracta d’un cavall de 15 anys.
 Quan el solc de galvayne arriba fins a baix es tracta d’un
cavall de 20 anys.
 Quan el solc de galvayne desapareix de dalt cap a baix i
torna a sortir des de baix cap a dalt fins a la meitat de la
dent, es tracta d’un cavall de 20 anys,
Com més jove és un cavall, més verticals té les dents. Amb
l’edat, les dents es tornen més horitzontals.
S’aconsella llimar les dents, ja que a vegades se’ls hi fan massa
llargues.

DESCRIPCIÓ. MARQUES DESCRIPTIVES: RESSENYA

5
 El remolí és el canvi de sentit del pèl.
A la zona de la cara, normalment serà
a la front. Si el remolí és al centre, el
remolí es trobarà a l’alçada de la línia
superior dels ulls i a sobre de la línia
medial.
Si el remolí és a l’alçada de les fosses
supraorbitals, concavitats que té el
cavall a dalt de cada ull, seria un
remolí al front, sobre la línia mediana
i a l’alçada de la línia de les fosses supraorbitals.
Remolí al front, a l’alçada dels ulls. Si està més cap a baix, està a l’alçada de la testera,
sobre la línia mediana.
Taques de carn o roses a l’extrem del nas. S’haurà de dir tal que: taca de carn a
l’extrem del nas, al llavi superior.
ANATOMIA DEL CAVALL
 Número 15: és el carp, per
descriure’l se li pot dir genoll.
 Número 20: zona del tars o
garró.
 Número 17: garreta.
 Número 38: casc.
Entre la garreta i la corona, hi ha el
trabador, que és la zona d’unió entre el
casc i els pèls.

 Número 55: zona de la ingla, és a

dir, greixet.
 Número 20: aixella, on es troba el
colze.
 Número 54: punt d’encontre,
molts cops hi ha un remolí.
 Número 14: tràquea. Si hi ha un
remolí a la part de baix (remolí a
la part distal o a la base de la
tràquea). Si està a dalt (remolí al
terç proximal de la tràquea).
 Número 13: gola.
6
EXPLORACIÓ GENERAL
Tenen una freqüència respiratòria de entre 10 – 16 rpm.
S’ha d’explorar:

 Mucoses.
 Nòduls limfàtics.
 Venes juglars.
 Temps del reompliment del capil·lar.
 Exploració ocular.
 Exploració auricular.
 Òrgans genitals.
 Bona subjecció animal.
 Estat d’hidratació de l’animal: es fa un pessic a la pell.
 Estat de nutrició:
- Regió pectoral.
- Apòfisis espinoses de les vertebres toràciques: està bé si no són palpables.
- Apòfisis transverses de les vertebres lumbars: està bé si no són palpables.
- Costelles: està bé si són palpables però no visibles.
- Tuberositat isquiàtica: està bé si no és palpable.
- Tuberositat coxal: està bé si no és palpable.
- Base de la cua: si reserva grassa està bé.
 Temperatura externa.
 Temperatura interna entre 37 – 38,5 *C.
 Freqüència cardíaca – freqüència del pols: es calcula darrere de l’articulació del
colze. Ha de ser aproximadament 40 pulsacions/minut.
VALORACIÓ MORFOLÒGICA

Els remolins es marquen amb una “X” de color negre. El

pelatge blanc es marca de color vermell.

El remolí a l’alçada del greixet i una línia negra vertical indica

que té forma d’espiga:

 Espiga ascendent: del remolí cap a dalt.

 Espiga descendent: el remolí és a dalt i l’espiga va
cap a baix.

7
 El transponedor, és a dir, el microxip
subcutani sempre es posa al costat
esquerre, entre la segona i la tercera
vèrtebra cervical.

Es tracta d’un estel al front que segueix amb

una llista que acaba entre les narius, amb
una taca de carn, que es pinta de color
vermell. La taca de carn acaba al morrió,
entre les dues narius.

Mà esquerra, extremitat posterior esquerra.

Calçada fins per sobre de la garreta. Si el
casc és de color blanc es marca de color
vermell i si és de color negre no cal que es
marqui.

 Marca de carn: pell despigmentada.

 Marca blanca: pèl despigmentat.
Si l’animal té un ferro, també s’ha de marcar
de color negre.

PATRONES DE COLOR DEL CABALLO

CAPAS BÁSICAS
Las dos primeres capes se deben a la presencia o ausencia del gen extensión, E:
extensión.

 Negro (black): cuerpo y crines de color negro azabache y ojos marrones

oscuros (E/E, E/e).
 Alazán (chesnut o sorrel): cuerpo y crines de color rojo intenso y ojos marrones
oscuros (e/e).
El gen agouti, A: agouti, reduce la eumelanina en las crines, cola, patas y orejas. Y su
presencia produce una tercera capa:

8
  Castaño (bay): cuerpo de un tono marrón intermedio entre rojo y negro,
extremidades y crines negras, ojos marrones oscuros (Ee + A/a). Cuando esta
capa no tiene ningún pelo blanco ni manchas, se denomina zaino.

DILUCIÓN PARDA
El gen pardo (D: dun), diluye el pelo de todo el cuerpo y provoca la raya de mulo en el
lomo, vientre claro y a veces cebraduras en las patas. De ahí a que se le conozca como
gen primitivo. Dependiendo del color de base, se distinguen 3 nuevas capas:

 Grullo o ratonero (blue dun): cuerpo grisáceo con un vientre más claro, crines
y careta negras.
 Isabelo (classic dun): cuerpo amarillento con crines negras.
 Cervuno (red dun): cuerpo parduzco con un vientre más claro y crines castañas.

9
DILUCIÓN CREMA
El gen crema (Cr: cream) diluye tanto los pigmentos rojos como los negros. En función
de la capa base y de que el caballo sea heterocigótico o homocigótico pueden
producirse 6 capas:

 Negro:
- Negro ahumado (smoky cream): cuerpo negro o marrón, crines negras o
castañas y ojos marrones claros.
- Crema ahumado (smoky cream): cuerpo amarillento, crines amarillentas o
anaranjadas y ojos azules.
 Castaño:
- Bayo (bucksckin): cuerpo anaranjado, crines negras y ojos marrones claros.
- Perlino (perlino): cuerpo amarillento, crines amarillentas y ojos azules.
 Alazán:
- Palomino (palomino): cuerpo anaranjado, crines blancas o amarillentas y
ojos marrones claros.
- Cremello (cremello): cuerpo amarillento, crines blancas y ojos azules.

10
DILUCIÓN CHAMPÁN
La dilución champán (Ch: champagne) afecta tanto al pelo del cuerpo como al de las
crines y producen un tono uniforme con aspecto metálico, hocico claro y ojos azules al
nacimiento, que se vuelven marrón claro con la edad. Éste produce tres variantes:

 Champán negro (classic champagne): cuerpo marrón grisáceo y crines marrón

oscuro.
 Champán ámbar (amber champagne): cuerpo marrón claro y crines
anaranjadas.
 Champán rosado (gold champagne): cuerpo rosado y crines amarillentas.

DILUCIÓN PLATA
La dilución plata (Z: silver) convierte las crines negras en blancas y diluye el pigmento
negro de dos formas diferentes:

 Negro plata (silver black): cuerpo chocolate oscuro y crines blancas.

 Castaño plasta (silver dapple bay): cuerpo castaño con rodaduras, patas
aclaradas y crines blancas.

11
RASGO TOSTADO
El gen hollin (Sty: sooty) oscurece cualquier pelaje, especialmente en la parte del lomo.
Algunos biólogos dudan de la existencia de este gen y consideran esta capa como la
cuarta básica (parda) como resultado de una variante del gen agouti (At). En cualquier
caso, la capa negra no se ve afectada, pero se producen cuatro nuevas:

 Castaño bocifuego (seal brown): cuerpo de color intermedio entre el castaño y

el negro deslucido, hocico e ijares más claros.
 Alazán tostado (liver chesnut): cuerpo de color intermedio entre el rojo y el
castaño en un tono parecido al hígado.
 Bayo tostado (sooty bucksckin): cuerpo de color intermedio entre el naranja y
el pardo con rodaduras.
 Palomino tostado (sooty palomino): cuerpo de color marrón con crines
amarillentas.

12
PATRONES BLANCOS

CAPA BLANCA
La carencia de pigmento debido al gen blanco (W: white) da lugar a la capa blanca
albina. Los caballos blancos heterocigóticos (W/w) tienen la piel rosada y los ojos
azules. Los potros blancos homocigóticos (W/W) mueren antes del parto.

CAPA TORDA
El gen de despigmentación tordo (G: gray) produce un progresivo encanecimiento de
la piel del caballo con la edad, sea cual sea su color de base y volviéndola
completamente blanca en su madurez. A diferencia del caballo albino, la piel sigue
siendo negra y los ojos marrones. En función de la edad, el color de base y del patrón
blanco, se distinguen los siguientes tipos:

 Tordo apizarrado (steel gray): los pelos blancos y negros se entremezcla por
todo el cuerpo, dándole un tono gris oscuro.
 Tordo vinoso (rose gray): el encanecimiento incipiente produce unas manchas
circulares sobre el lomo y las ancas de un tono más clara que el resto.
 Tordo rodado (dappled gray): se invierte la proporción de colores y ahora el
blanco predomina sobre los rodales negros.
 Tordo atruchado (trout gray): motas pequeñas y rojizas, diseminadas por todo
el cuerpo.
 Tordo mosqueado (flea – bitten gray): motas pequeñas y negras, en menor
proporción frente al blanco.
 Tordo claro (white gray): cuerpo blanco y reluciente, ocasionalmente presenta
alguna zona aislada.

13
CAPA RUANA
El gen ruano (Rn: roan) tiene pelos blancos distribuidos de forma uniforme por todo el
cuerpo, entremezclados con la capa original. Al contrario que en el tordo, el pelaje
base de un caballo ruano nunca encanece, por lo que presenta el mismo tono desde el
nacimiento hasta la muerte, salvo por el efecto de la intemperie. En función de cuál
sea la capa básica, se diferencian tres patrones:

 Ruano negro (blue roan).

 Ruano castaño (bay roan).
 Ruano alazán (red roan).
El rabicano es una variante del ruano que tiene el pelaje blanco reducido a ciertas
partes del cuerpo. Se pueden distinguir tres capas:

 Rabicano negro (blue rabicano).

 Rabicano castaño (bay rabicano).
 Rabicano alazán (red roan).

14
CAPA APPALOOSA
El gen leopardo (Lp: leopard) reproduce el moteado característico de este felino sobre
la piel blanca del caballo. El caballo con patrón leopardo se conoce normalmente como
apaloosa. Produce pecas rosadas en la boca, escleróticas blancas, cascos rayados y
colas arratonadas. Dependiendo de su extensión, se distinguen seis patrones:

 Escarchado (Frost apaloosa): una pequeña mancha blanca sobre la grupa, que
puede combinarse con otras de color.
 Nevado (snowflake appaloosa): pequeñas motas blancas diseminadas por todo
el cuerpo, que sigue oscuro.
 Manta (blanket appaloosa): mancha de tamaño variable que se extiende desde
la grupa hasta los cuartos traseros.
 Barnizado (varnish roan): mancha blanca de gran tamaño sin pecas de color.
 Mármol (marble appaloosa): manchas grandes que llegan a unirse con borde
más claros de apariencia marmórea.
 Leopardo (leopard appaloosa): pequeñas manchas de color diseminadas por
todo el cuerpo, que ahora es blanco.

15
RASGO PANGARÉ
El gen pangaré (Pa: pangare) se encuentra solo en algunas razas de tiro y de ponis, y
determina que tengan el entorno de los ojos, el hocico, el vientre i los ijares de un tono
más claro.

16
RASGO CHAMPIÑÓN

PATRONES PINTOS
El caballo pinto tiene el cuerpo salpicado de blanco en diversas proporciones. En
función del gen específico, se diferencias tres subpatrones, con independencia de la
capa base sobre la que se apliquen.
PATRÓN TOBIANO
El gen tobiano (To: tobiano) produce grandes manchas verticales que pueden cruzar o
no el vientre. La cola suele ser blanca, pero no la cara.

PATRÓN OVERO
El gen overo produce manchas horizontales de tamaño irregular que generalmente
incluyen el vientre y la cara, pero no la cola y el dorso. En función de la forma y
localización de las manchas, se distinguen dos subpatrones:

17
  Overo manchado (frame overo): varias manchas de tamaño irregular pero
siempre en disposición horizontal distribuidas aleatoriamente. La cara suele ser
oscura con una gran mancha blanca.
 Overo salpicado (splashed overo): única mancha que asciende desde las patas
hasta el lomo. La mancha suele afectar a la totalidad de la cara.

PATRÓN SABINO
El gen sabino produce pequeñas manchas blanca en la barriga y blanquea las cuatro
extremidades, subiendo por la trasera hasta los iajres.

18
RACES DE CAVALLS

EVOLUCIÓ DEL CAVALL

Era un animal petit, de la mida d’un gos. Va anar evolucionant i es va fer més alt, ja que
es començava a alimentar de les fulles de les alçades, al acostumar-se al canvi de dieta,
va patir sobre tot un canvi en les extremitats distals: els dits van evolucionar, el tercer
va evolucionar molt, mentre que els altres van involucionar i van passar a ser els dits
rudimentals.
PRZEWALSKY/TAKHI

 Té els cromosomes diferents dels

cavalls comuns.
 Prové de Mongòlia.
 Hi ha una barreja de tots els cavalls
antics.
 És el cavall més antic i més conservat.

CAVALLS SEGONS EL TEMPERAMENT

 Cavall de sang freda (coldblood): cavall pesat i poc temperamentat com el
perxeró. Serveix per enganxes i per feina.
 Cavall de sang calenta (hotblood): cavall ràpid i explosiu i amb molt
temperament, com el pura sang anglès, i àrab.
 Warmblood: barreja de cavalls de sang freda i de sang calenta, cavalls d’esport
com el pura raça espanyola.

19
CAVALLS SEGONS LA MIDA
 Poni: menys de 148cm.
 Cob: aca o jaça, 148 – 155cm.
 Hores: a partir de 155cm.
DISCIPLINES DE CAVALLS
Segons la disciplina, podem recomanar una raça:

 Salt: amb molta explosivitat. Es busca una raça que tingui un bon moment
anaeròbic. Hi ha lesions en la garreta, al rebre el salt poden tenir lesions.
 Carreres: el pura sang anglès té molta potència en poc temps
 Doma: recorregut dins la pista. Ha de ser aeròbic i tranquil. També ha de ser
anaeròbic, és a dir, que vagi ràpid. Les lesions es concentren en el tars.
 Doma maquera: doma andalusa per entrenar el cavall pel ramat.
 Concurs complet: és un mix de tot, de salt, doma, etc. S’utilitzen races creuades
que proporcionin resistència i alhora explosivitat. Com pot ser l’anglo – àrab.
 Raid: són llargues distàncies. Molta capacitat cardiovascular i resistència com
l’àrab. Hi ha veterinaris cada certs kilòmetres que comproven el metabolisme,
la hidratació i les pulsacions del cavall. Si el cavall no baixa de 64 pulsacions en
10 – 15 minuts, aquest no pot continuar.
 Horseball.
 Tag.

20