Curial i

indice: Güelfa
---MIGUEL: GÜELFA I SANT MARC

---KAROLINA: GENTIL HOME I CURIAL

---NICOLE: NARRADOR I L'ABADESSA:

---NARRADOR: · Tots parlaven de Curial, a que aquells que havien anat en la seua companyia
escrivien cada dia. Els metges no sabien quina malaltia tenia i, a pesar dels seus esforços,
empitjorava. Com que cada dia estava més ma-lalta, digué al seu germà que se'n volia anar a un
monestir de monges que hi havia molt devot, on volia ser soterrada si moria d'aquest mal. Ningú
no l'ajudava, però, quan es tenia per morta, vingueren dos lleons molt braus i forts que feren fugir
les raboses. Aleshores Sant Marc li digué:

--SANT MARC: Has de tenir esperança.

---ACCIONES: Ell i l'abadessa es van posar a parlar amb ella de moltes coses.
En un moment de la conversa, al marqués li vingué a la memòria.

--CURIAL: Encara que em costàs una gran joia, voldria saber com
ha acabat la batalla.

---NARRADOR: Curial és valent i fort, però els altres cavallers també ho són i han estat moltes
més vegades en lliça.

--L'ABADESSA: Senyor , jo he sentit dir que Curial porta en les seues armes un lleó.
he somiat que dos lleons mataven dues raboses aquest somni, he pensat que Curial i el seu
company són els lleons, i les raboses.

---ACCIONES: Güelfa girà el cap vers l'abadessa.

--CURIAL: Senyor germà, tants són els hòmens que avui, per enveja, diuen infàmies contra les
dones, que no els podríem comptar.

----NARRADOR: Després de parlar molt, el marqués se'n tornà al seu palau i Güelfa, més
confortada.

- -L'ABADESSA: He tingut molt de plaer del vostre somni.

--SANT MARC: Jo, aquest poc que he dormit, també he somiat el mateix.

- -L'ABADESSA: Senyor, aixequeu-vos del llit que vinguen totes les monges en processó.
---NARRADOR: acabà la processó, totes les monges i Güelfa es quedà sola amb l'abadessa. Com
que no dissimular l'amor que tenia per Curial

-L'ABADESSA: paraules, una mica enamorada de Curial. Us pregue per Déu que em digueu si és
veritat.

-GÜELFA: Abadessa, amiga meua, el desig que tinc de parlarvos allò que el seny m'hauria de fer
callar.

--L'ABADESSA:Senyora, per totes les nostres doneu, em forcen a dir-que

tinc plaer amb què haureu parlat.

---NARRADOR:Després d'uns pocs dies, vingué un gentilhome que el marqués havia enviat en
companyia de Curial. Contà al marqués com havien passat tots els fets, des del dia que partiren de
Montferrat fins al dia que ell partí de Curial.

---NARRADOR: s'afanyà a preguntar:

--L'ABADESSA:-I ell què respongué? ¿L'acceptà?

--GENTIL HOME: -No

--GÜELFA: ¡Ah, mare meua -digué , sóc morta! ¡Ah, mal home! ¡Ah, Laquesis, germana, meua! Jo,
desventurada, vaig trametre socors a la teua germana i tu, com a recompensa, em mates a mi! Ai,
que per fer bé, he rebut mal!

---NARRADOR: Güelfa deia aquestes paraules plorant. L'abadessa, sobrada de compassió, tota es
planyia, i li digué:

--L'ABADESSA: -Senyora, no us lamenteu així, perquè segons he entés jo, és veritat que el duc li
oferi la seua filla, però Curial no volgué acceptar.

--GÜELFA: -Mare meua, ¿penseu vós que Laquesis no té ulls, i no veu en Curial el que jo he vist? I,
d'altra part, com podria rebutjar Curial tan noble i avantatjos partit com tenir Laquesis per
muller que aporta tot el ducat de son pare?

--L'ABADESSA: -Senyora, jo no puc creure que Curial done lloc a aquesta Penseu que tindrà
memòria dels beneficis que de vós ha rebut, i no regnarà en ell tanta ingratitud.

--NARRADOR: Parlant d'aquesta manera, anaren a sopar. Van venir altres missatgers, pels quals
Güelfa sabé que el matrimoni no s'havia celebrat, però tothom pronosticava que es faria, atesa la
festa que el duc de Baviera feia a Curial.