PRÀCTICA 2:

LLEI DE
GRAVITACIÓ
UNIVERSAL

Ana Fernández-Reyes
Álvaro Rovira
28/10/2022
1r BAT B i C
ÍNDEX
OBJECTIUS

L’objectiu d’aquesta pràctica és el càlcul de totes les òrbites dels planetes del sistema
solar. Amb l’aprenentatge de les
j
FONAMENT TEÒRIC

Kepler va ser un científic del S.XVI que va aportar grans avenços a l’estudi de
l’astronomia ja que ell va plantejar tres lleis, que amb aquestes va poder calcular l’òrbita
dels planetes respecte al sol. Ell va arribar a les conclusions:

Llei 1: Els planetes és mouen al voltant del sol seguint orbites el·líptiques.

Llei 2: Els planetes escombren àrees iguals en temps iguals.

Llei 3: El quadrat del període orbital d'un planeta és proporcional al cub de la seva
distància mitjana al Sol.

Amb aquestes 3 lleis, Kepler va arribar a la següent fórmula:

T2=K·R3

Aquesta fórmula no era tan precisa perquè Kepler no va saber trobar la constant k
matemàticament. Però uns anys més tard, Newton, amb les seves tres lleis i la llei de
gravitació universal que va descobrir prèviament, va plantejar el següent:

F g=m⋅a N

F g=m⋅ω 2 ⋅r

( )
2
2π
F g=m⋅ ⋅r
T

−GMm
r2
=m ⋅
4 π2
T2 ( )
⋅r

2
2 4π 3
T = r
GM

Aquesta última fórmula es igual a la fórmula que Kepler va plantejar només que aquesta
constant (K) que Kepler no va poder quantificar, Newton sí que la va calcular amb la
seva llei de gravitació universal i les seves 3 lleis.
PROCEDIMENT
RESULTATS
CONCLUSIONS