Temari

Clases

Sumar

Societat d’Antic Règim

Monarquia absoluta

Agruba els 3 poders : judicial legislatiu i executiu

Consells reials

Noblesa + esglèsia

Funcionariat

Societat estamental

Societat organitzada per divisinos socials i si pagaben o no

impostos

Privilegiats

Rei i monarquia

Noblesa

Esglesia

No privilegiat

Proletariat urbà

Camperols

Burgesia

Societat Agrària

Agricultura arcaica : poc excedent

Transformacions

Il·lustració : idees filantropiques d’igualtat i justícia

Parlamentarisme

Comerç ultramar

Temari 1
 Les transformacions donen a avenços tecnologics
Medicina : població creixent

Mercat triangular

L’arrencada indústrial

Factors impulsors

Mercat colonial

Empodermaent burgesia

Nous sistemes productius : fàbrica

Augment producció

Rev. Agrícola

Gràcies a ENCLOSURE ACTS

Agrupació de les terres en un sol propietari

Passem de camps de molta gen a un cmap d’explotació

Els campesins o es quedaven o anaven a la ciutat

Això crea nous cultius / sistema conreus /fertilitzants

Es torna a utilitzar rotació conrreus

Temari 2
 Consequencia enclosure acts

Concentració propietat

Concentració capital

Ma d’obra

Rev. Demogràfica

Gràcies a

Conservació aliment

Medicina : malalties bacteris

Energies : vapor i més tard ferrocaril

Nova industria

Expansio industrial desigua segons temps i espai

Nou modelproductiu : fabrica

Concentraccio de la produccio el capital i ma d’obra

Noves industries

Coto : primera en mecanitzarse

MIneria carbo/ferro : sidero-metalurgia : ferro acer

Urbanització i noves classes socials

Exode camp ciutat

Enclosure acts

Economia de mercat

Creixement àrees urbanes

CREIXEMENT zones urbanes ora de murs

Prop de les fàbriques

Burgesia (zones residencials)

Societat de clases

Proletariat

burgesia

Classe mitjana

Temari 3
 FEINA DE LA DONA

Fabrica

Doméstica

Revolució Francesa

Causes directes

Males collites

Guerres

7 anys vs Anglaterra : perdúa colonies del Canadà

Rev. Americana : ajuda rebels

Idees il·lustracio / rev americana

Privilegiats mantenien els abusos

Bancarrota estat

L’etapa liberal

El rei amb la bancarrota convoca l’assamblea de notables amb

l’intent de demanar diners - Fracàs

Convoca els estats generals on cada estament té un vot : noblesa,

clergat i poble. El poble demana que tots paguin impostos, fracàs

El poble es reuneix en Assamblea nacional amb el jurament de la

pilota

Jurament pilota : no es dissoldra fins tenir una constitucio

Surt l’asssamblea de parís, el poble amb por de represalies assalta

la Bastilla i es difón per tota França

Constitucio 1971

Ass legislativa

Monarquia poder executiu

Separació de poders

Sufragi censatari

Declaració dels drets de l’home i el ciutadà

Absolució privilegis senyorials

Temari 4
 Dret propietat privada

Desmortitzacions esglesia

Esconomia lliure

Igualtat judírica

Però

Persisteix crisis alimentaria

Partiipacio politica limitada als rics

La noblesa conspita des de l’estrangers : rumor d’intervenció

armada : restauració absolutista

Rei llui fuig del país pero fracasà

Arrencada industrial

Àntic règim

Diferéncies ciutadà i subdit

Subdit

Relació de Vassallatge

Ciutadà

Vol igualtat juridica

Llibertats i drets

Participació política

Societat estamental

Agricultura

Arrencada

Factors impulsors

Conseqüencies lleis

Nova classe social i disposicio

Industria i desenvolupament

Temari 5
 Rev francesa - Napoló

Antecedents

Causes

Antecedents a la revolució

La nova constitució

Peròs de la revolució

Etapa república

Convenció nacional

Convenció girondina

Convencio Jacobina

Cop d’estat de termidor

Napoleó

Objectius

Obstacles

Espanya del segle 19

Demografia

Estancada : agriculura acrica

Manca possibilitas

Migraccio exterior i interior ciutats

Agricultura

Arcaica i de necessitats de reformes

Propia antic regim poc excedent

Ramaderia tambe arcaica que perd l’importanica davant el coto

Mantenien els camins de mesta i les cañades reales

Indústria

A la periferia

Temari 6
 Enderrareriment

Mercat local + colonies

Burgesia dèbil

Comunicacions

Dolentes pels destralls de la geurra

Ferrocaril irrealista marcats pels interessos

Comerç

Exterior

Colonies de cuba / filipines : mercat captiu

Interior

Poc recorregut i d’ambit local

Guerra

pocs rius

mala xarxa camins

Proteccionistes

Arancels

Lliure comerç

Societat

Societat de transit que arrosega remoles d’antic règim

Antigues relacions senyorials

Caciquisme / clientelisme

Molt polaritzada amb poca classe mitja

Esglesia al costat dels poderosos vs associacions obreres

Romantics : evasio del mon

Temporal : gloria pasada

Geografica : ferres exotiques

Dona lloc als nacionalismes

Catalunya: reinaxença ( passat medieval)

Temari 7
 Restauració borbònica

Antecedents (1850-1900) : sexeni revolucionari

Detalls importants

Guerra al pacífic

Corrupcio

Crisis financiera : peseta

Intervecionistes : aixecaments miliats

Elecció del nou rei i suports

El general Prim troba en Saboia, un petit estat amb una tradicio

constitucional el rei adient

Prim morirà abans de que arribi i va ser el seu principal avalador

Etapa d’Amadeu de Saboia

1870-73 : Oposició federalistes i monarquics

Inestabilitat política + corrupció endèmica + Guerra cuba amb canvis d’estat

No aconsegueix un grup de confiança

1era República : oposició

Oposicio

Nacionalistes

Federalistes

Conservadors

Van tenir una voluntat renovadora, però es van trobar amb una alta
inestabilitat política i la geurra de cuba

COp d’estat del general pavia

Restauració Borbònica

Qui va orquesta el nou règim

Les elits militars i economiques

Fi de la guerra carlista

Permet centrar esforços a la guerra de cuba donant lloc a l’acord de Zanjon

Temari 8
 Claus del nou règim

Etilista : militars i burgesos

Drets i llibertats depenent del partir

Molta monarquia

Senat : escollits pel rei

Parlament : sufragi

Catolics monopolieducacio

Centralista

El turnisme i bipartidisme

Partits

Conservadors : canoves

Profressistes : sagasta

Sistema per mantenir l’estabilitat politica on quan un govern acumula errors,

el rei dissol les corts i es convoquen eleccions

Decadència de turnisme causes

Personalismes

Objectius personals davant del partir

Abú de poder

Divergencies internes

Moviments obrerbs

Perdúa de Cuba

Caciquisme vs clientelisme

Cacique ; provinent d’Àmerica on el ‘’jefe’’ viu bé

Clientelisme ; de la roma, donat de fent que es fa favors

Les forces polítiques marginades

Les forces

Republicanisme

Anitmonarcics

Temari 9
 Endarreriment

Corrupcio

Laicetat de l’estat

Reformes

Moderats

No moderats

Centralistes (a la francesa)

Federalistes (+ autonomia)

Profressistes (+ radicals / insurreció armada)

Carlisme

Partit ultradreta

Ultra eclesiastic

Rei propi

Federalistes

Perf força

Nacionalistes PB i Cat

Relacions entre rei i esglesia

1886 : acte joreda

Crea divisio entre renovadors i conservadors

Es tornen a unir en comuna tradicional 1896

Socialisme

Gràcies al dret d’associacio

Per Pablo Iglesias

També va fundar PSOE i UGT

Es respalda en els diaris

A catalunya no cala : republicanisme i anarquisme

La crisi cubana

Temari 10
 Característiques de Cuba

Molts espanyols

Exporta : economia de plantació

Café

Canya de Sucre

Tabac

Importa

Tèxtil (cat)

Blat (castella)

Trobem dos partirs

Partit union constitucional de Cuba : espanyols

Partido liberal de cuba ( autonomisa )

Característiques de Filipines

Amb poca població Espanyola i sobretot militars i religiosos

Es una població amb molts de musulmans

Porta al comerç Asiàtic

Insurreció Filipina

Per part de la població musulmana

Conveni de Zanjon

Abolició esclavitud

Amnisitia

+ poder

Detonament de la guerra causes 1895

1995 : Maura proposa un pla de reformes que es denegat + arancels a EUA

1987 : Cànoves es assasinat :govern de Sagasta

Mercat captiu amb poc ventall de negoci exteriors

Abusos de poder d’espanya

Temari 11
 EUA entra a la guerra i derrota dels espanyols

Amb l’explosió del vaixell del Maine, EUA el va entendre com un atac dels
espanyols el que va donar fi al seu neutralisme.

La guerra va acabar amb la Pau de París on Espanya cedeix filipines, cuba i

Puerto Rico als Americans

Característiques de la guerra

Moltes morts

Derrota

Impopular

Catalunya i la guerra d’ultramar

Interessos

Mercat captiu amb molt de negoci

2 postures

Oposició total : classes obreres i Republicanisme

Pro - intervencionisme : catalanisme i classes benestats

conseqüencies

Baixada del comerç

Endeutament públic per fer front als costos

Com catalunya va ser de les provincies amb més repatriació del

capital es van apujar els impostos el que va crear un malestar a les
classes benestants arribant a :

El tancament de caixes

On els comerciants es van negar a pagar els impostos

Es va respondre per part de l’estat amb opressió el que va donar

lloc al

Fi del turnisme

Eclosió catalanisme

T2 Origen i consolidació del catalanisme (pg:198-199)

Temari 12
 Diferenciació

Diferenciacio economica i social

Trobem a catalunya

+ industrialitzacio

+ burgesia / classe mitjana / classe obrera

Particularitats historiques

Imposicio centralisme borbonic

El que desperta

Sentiment nacionalista catalan

Sentimetn de rebuig politiques de Madrid

Catalanisme es converteix en una opció política

Particularitats historiques

Centralisme borbonic

Fonaments culturals

La reinaixença

Trobem una

Societat cívil la qual mantè el català cincuscrita com a llengua d’us

domestic durant els segles XVII XVIII XIX (no s’escribien lleis,
literatura….)

Trobem aixi que al segle XIX proliferen els ateneus,

revistes,editorials i societats literaries que reflexen l’influencia
del moviment nacional

Mon de la cultura i les lletres

A partir de la meitat del segle XIX hi ha un intent de recuperar el

prestigi de la llengua escribint formalment, es a dir fer literatura

Busquen : Recuperar

Història (passat medieval idealitzat) - Milà, Fontanals , Víctor Balageur

Llengua (literatura)

Es recuperen els jocs flors

Temari 13
 Cat : Angel Guimora / Jacint Verdaguer

València : Teodor Llorente

Mallorca : Tomás Aguilo

Fan servir un català molt arcaic : encara no s’ha normalitzat

la llengua

De tradicions del folkore ( saber del poble )

Marià Aguilo

Juristes : Duran : deien que el caràcter d’un poble són les tradicions i les
seves lleis.

Societat civil populat : necessitat d’un català + d’acord amb el temps (evitar
arcaitzacions)
Els homes de la renaixença perden el nort

Apareixen diversos personatges en contra

Freferic Soler (Serafí Pitaga) : Fa teatre sarcàstic i fa l’obra Focs

artificials, una paròdia dels jocs florcals

Alselm Clavé : intenta apropar el català als treballadors (obrers)

Ens trobem en una époa d’immigració d’altres parts de catalunya

(encara no tant d’Andalucia)

Es comença a vuere una preocupació per a que els nous

treballadors fessin seua la llengua.

Valentí Almirall (pioner en teoritzar sobre el diferencial català i crear un

moviment polític)

Fa el pas del republicanisme al nacionalisme tras la seva obra : ‘’Lo

catalanisme’’

2.2 Els primers moviments anticentralistes

Els primers moviments anticentralistes

A partir de la creació de l’estat liberal trobem

Es criticat per catalunya ja que no satisfà les espectatives

generades entre les elits catalanes

Trobem aleshores dos opcions

Temari 14
 Federalistes

Autonomistes

A causa d’aixo trobem el neixement de noves rpopostes

Progressisme radical i anticentralista

Centra la seva critica comparant el centralisme = corrupció - Tenint en

compte el regnt d’Isabell II

Això alimenta les files republicanes disposats a fer el canvi a partir de les
armes

Constitucions espanyoles molt centralistes

En temes

Econòmia Isabel II

Aspectes polítics

Militars

Administratius / judicial

Volen + poder

Ajuntaments

Diputacions

BULLANGES : (1835-43)
S’arribarà a decretar l’estat de guerra a Barcelona

Barcelona en aquella época era com una pressó urbana amb encara les
muralles

S’intenta vincular-lo amb el nou moviment nacionalista

Les bullanges es produien com a respota a aquest centralisme i a

aquesta tensió.

Eren aixecametns populars recurrents especialment a BCN i que

s’expandia rapidament per altes ciutats

A causa de :

Reclutaments forçats

Temari 15
 Rumors : carlins habien assesinat …..

Acababen

en disturbis anticlaricarismes ( crema convents i

saquejos )

Morts

Detencions

Propostes foralistes del carlisme

A recordar
Movimetn

catolic

ultraconservador

reialista

Pero paradoxalment una de les seves prerogratives era defensar els

furs i lleis propies del territori que comporta una certa aceptació a
catalunya

Encara que perd adeptes quan apareixen partirs realment

catalanistes : però s’ha de tenir en comtpe entre els sectors mes
conservadores

Zones rurals catalunya

Defensa

Absolutisme

Institucions catalanes : S’oposa al centralisme tant

Administratiu

Polític

Promulga una monarquia deferativa + recuperar furs 1714 (Carles VII

1872-76 a la segona guerra carlina)

Encara que amb la fi de la 3era guerra carlista i l’unió esglèsia-corona : el

carlisme perd adeptes i la seva rao de fer el que dona lloc a l’afavorició de
altes opcions com el catalanisme

Temari 16
 El FEDERALISME
Prové del republicanisme (es preocupen de les clases baixes)

Suport en zones urbanes

petita burgesia (clase instruides), no tant de l’alta burgesia (+

conservadora)

Part del proletariat industrial

1868 es funda el Partit Republicà Democratic Federal (en el sexeni

revolucionari)
Figures : Abdó Terradas , Pi i margall

Busquen

Una unió voluntaria de pobles en unes condicions d’igualtat

(FEDERACIÓ) que no agradarà a Madrid

+ Participació ciutadana (en política)

+ drets i llibertats

Igualtat

1869 pacte de Tortosa on participarà entre molts d’altres Valenti Almmirall

+ Joan Alsem Clavé

Busquen

Un acord per impulsar el canvi federal a l’estat

Reivindiquen la particularitat històrica/institucional els antics

territoris de la corona d’Aragó

1873 (vespres primera república) fan un projecte de constitució que recopila

totes aquestes aspiracions

Amb el fracàs de la primera república farà que el federalisme perdi

pistonada

Difusió intrenacional obrera fara que molt dels suports del

federalisme passin a aquesta opció, moviments més vinuclats
als obrers

Irrupció catalanisme

Temari 17
 Posicionament guerra de cuba

Disidències internes

El republicans federalistes s’oposaràn a la guerra de Cuba, la petita

burgesia a catalunya deixaràn de suportat al federalisme en tant que es
presenten contraris a la guerra de cuba

2.3 Inici del catalanisme polític

2.3.1 : Distànciament respecte als federalistes

1881 : distanciament respecte als deferalistes per una necessitat de fer

politica en claus catalanes (Pi i Margall)

Diari català

centre català ( 1882 )

Reinvindicalista

Llengua ús polític

Proteccionisme

Dret civil

Altres formes de vertebrar espanya ( comunitats)

1883 : Congres catalanista

Volunat reivindicaativa

Abandona els partits de dinsatia (turnisme)

Queda inacabat a causa de

Conjuntives politiques

Diferencies internes

2.3.2 : les dificultats per ampliar la base

Valenti almirall

No va ser prou burgès però tampoc tens un programa social prou sòlid
per atreure a les classes + desafavorides

es massa republica el que interfereix amb els interessos burgesos

Té poc contingut per les classes obreres = prefereixen

Temari 18
 Republicanisme federal

Anarquisme

L’orientació progressista es materialitza amb l’oposicio a l’exposició de 1888

( contra centralisme borbonic ) interfereix amb els interessos burgesos

Això va crear ecissions

1887 : fundació de la lliga catalana ($$ / conservadors)

El centre català desapareix

2.3.3 La lliga Catalana

Escisió del centre Català però + conservadora (alta burgesia)

Membres

N verdaguer

Doménech i Montaner

Puig i Cadafal

Prat de la Riba

Àngel Guimera
S’utilitzaba els i o de per augmentar el nivell aristocràtic i imatge

Reivindiquen

Oficialitat de la llengua catalana

Dret civil català ( codi civil )

Proteccionisme

Catalunya és l’industria més poderosa d’Espanya però no pot

competir amb els mercats extrangers. Hi ha gent que l’hi interessarà
comprar fora.

Política en clau Catalana

El PSOE de Catalunya es el PSOE o el PSC, el PSC o una

sucursal? Acusen als conservadors dinastic de ser una simple
sucurrsal de Madrid

Volen fer política en interesssos del principat

Temari 19
 Al 1888 envien un missatge a la Reina regent on es
demana més autonomia (i reivindiquen codi civil, oficialitat
llengua catalana, judicis a catalunya, que recaiguin en
catalans els càrrecs públics ….)

Sempre que s’ataca, s’ataca la llengua

2.4 El catalanisme conservador

Inici en el Carlisme (catòlic i conservadors)

Quan la Santa seu tornen a tenir relacions amb el monarca Alfons XII

L’esglesia es suma al lliberalisme oficial de l’estat al més

conservador
‘’Vigatanisme’’ (Vic), moviment cultural intel·lectual

Defensen Iniciatives

Moviment Catalanista Revista la Veu de

pomogut des de l’esglesia Montserrat

Conservador Restauració del monestir

Busca cristianitzar el
moviment catalanista (que
tingés més rellevancia)
Reclamen bsbes catalans
(com la lliga catalana però
en temes religiosos)
La tradició catalana
Tradició catana
Familia
Propietat (tema calenta
causa de les
reivindicacionsd el
socialisme i
l’anarquisme)
Religió
Idealitzen el passat
de Ripoll
Davant de les
desmortaritzacions,
queden en el no res i
s’olviden
Es on s’enterraven els
reis de la corona
d’arago (catalans)
Valor simbolic
religios i identitari
Amb tot això celebració del
mil·lenari
Coincideix amb la creença de
l’existencia del milenari del
principat i l’usen com excusa
per la restauració (idealitzar el
passat)

Temari 20
 Rebutgen el canvi social Figures

Paper x a l’esglesia en Josep Torres i Bages

la regneracio social Jaume Colell
Josep Morgades

1883 l’opció federalisa crea el projecte de constitució de l’estat català

1885 el centre català (fundat per Valenti Almirall) presenta al rei el memorial de
greuges

Part del centre català es passa a nomenar lliga de Catalunya

1888 Lliga de Catalunya lliruen : Carta a la reina Regent (a l’expo)

1892 : unio catalanista crean les bases de Manresa

Tots aquestres reinvidnicacions van en la mateix alinea amb objectius similars
però que provenen de partits diferents (pg 191-189)
Reivindiquen tots dos la llengua a les escoles i institucions, tenir institucions
juridiques propies

Catalanisme conservador les dues

opcions

Arrel carlista (catòlic)

Familia, religio, (una més)

Reivindica la religio en
català

Reivinidcament a nivel
social pero no tant politic

Unió catalanista (1891)

La lliga de Caatalunya s’expandeix i

es converteix en aquesta unio
catalanista (vinculat als interesos
burgesos)

Objectius:

Temari 21
 Divulgar/expandir les
tesis regionalistes

busquen els vots a

les rodalies,
comarques, abans
només es
concentrava a les
ciutats

Crear programa comú

Busquen crear
consciencia de
catalanitat

Autogovern

Tindrán el problema de la
dictocomia de com a força
catalana si ha de participar en la
vida politica espanyola o
simplement del principat, el que
provocara ecissions.

Per aprovar aquest

programari comú crearan

1892 creació assamble

de delegats

Creació de les bases de

Manresa

Promulgen plena
sobirania de
Catalunya

Estableixen la
oficialitat de la
llengua catalana

Restitució de les
institucions catalanes

Temari 22
 Crisi 1898
(Pérdua de les colonies en front a una nova potencia i la teva derrota i
desaparició)

Politic

Economicament

Social

Ideologica

Genera un nou corrent politic : regeneracionisme, veu una oportunitat

per a donar a Espanya els canvis que fa tant de temps necessita

Aiximateix, el catalanisme també intentara ser una força regeneracionista

Catalanisime com a regeneracionista

Desastre del 98

Abast

Militar

Polític

Amb la perdúa de les ultimes colonies, els partits dinastics perden el seu
prestigi el que causa el benefici de l’alternativa catalanitat ja que tenen

Liders consolidats (Pi i Margall) Al qual se suma

Cos doctrinari ben elaborat Nova generació de politics

intel·lectuals
Bona movilitzacicó social

Busquen dur a terme les reformes polítiques i socials que ells creuen que el país
necessita

Hem de veure el desastre del 98 com una oportunitat per fer realitat les
seves reclamacions

La candidatura dels 4 presidents

A causa del desastre del 98 i la necesitat de líquid: + impostos (sobretot en
les zones industrials) el que va produir el tancament de caies

Tancament de caixes

Temari 23
 Sobretot a les zones de barcelones i les rodalies, es van rebelar en
conjunt els comerços, gent que no es solia rebelar.
Dirigit en gran mesura per la cambra de comerç.
Desde el govern central, es respondra amb repressions, el qual
evidencia necessitats:

Reginalisme explícit

Autonomia política

Autonomia administrativa

No es pot prograssar el país en base a les lleis i demarcacions

administratives donades desde el govern central, creant una visio de
la necessitat de fer política que defensi els seus interessos

1899 Fundació la Unió regionalista

Paral·lelament Unió Catalanista pateix una escissió dels membres del diari
la Veu de Catalunya i formen el centre nacional català

Del partit del centre català es va dividir també en Unio Catalanista

(besant conservadora burgesa) que es va dividir en centre nacional
català

Amb els membres de: Enric Prat de la Riba, Francisc Cambó

A més, aquest centre nacional català defensa la participació política

a Espanya (diferint de l’unió catalanista)

A més, arrel del tancament de caixes, es funda unio regionalista (besant

conservadora amb suport a la ruralia)

Té una base social molt ampla, però els falta cares visibles i un
programari elaborat

El 1901 es funda en el partit la lliga regionalista amb altaveu el diari

de veu de catalunya

Aquest partit serà ja un partit ben format amb una bona organització
i cara visible (primer partir modern)

La lliga regionalista

Organització moderna i eficaç (afiliats,secretaries, seus..)

Temari 24
 Denuncien i busquen acabar amb la corrupció, relacionatla amb el
govern central

rencaran amb el monopoli dels partits dinastics : eleccions 1901 :

molt bons resultats a BCN = representació a madrid

Suposarà que a Catalunya el panorama electoral català canviara, abans

lluitat entre conservadors i lliberals. Ara el poder es disputat entre
republicans i catalanistes.

Trobem

Industrials

Comerciants

Propietaris rurals

Profesionals liberals

Te un ventall de suport més ampli, el que afavoreix. Sectors prou

benestants, tips de ser bandejats de la politica de Madrid (corrupció
i mala praxi).

T3 - Fallida del sistema de la Restauració (pg 205-)

Hi ha un distanciament entre els polítics i la massa social = aquesta classe

política està incapacitada per veure els problemes al que s’ha d’enfrontar un
espanyol a peu.

Desastre 98 : tant economic, social com un desanimacio animicament

Fraccions dels partits turnistes

Guerra Marroc (Riff - no eren un país ‘’unit’’ al Riff) - vol unir-se al colinisme
Àfrica però arriba tard.

Conficte social (ningú vol anar-hi)

Reformisme (regeneracionisme en política)

3.1 El reformisme dinàstic

1898 - posa en evidència les mancances del sistema que portarà a aquesta
voluntat regeneracionista

Temari 25
 1902 - Alfons XIII majoria d’edat - voluntat reformista

3.1.1 Fracàs del primer govern regeneracionsita

1899 Consistori format per

Silvela (conservador)

Polavieja (militar)

Proposen engegar una nova política pressupostaria (impostos

indiscriminats)

+ tributs als productes bàsics

Nous impostos x pagar despeses guerra de Cuba (Ministre

Villaverde)

Provoca el tancament de caixes

Tancament de caixes

Es provoquen embargaments a morosos que l’ha de dur a terme

l’alcalde de Barcelona (Bartomeu Robert) qui s’hi nega i dimiteix

Això va provocar una vaga de comerciants que es va extendre

rapidament (Mataró, Manresa, Sabadell..

Com a resposta de l’estat espanyol es van produir

Empresonaments

Suspensió garanties constituents

Estat de guerra a BCN - (17 mesos) - no hi ha que declarar comptes

Si et rebeles, pot ser considerat traïdor a la patria i fussellar-te

Això provoca

un trencament entre les elits Catalanes i Madrid (els catalans

controlen els grans mitjans de producció qui manté en una part les
arques)

Consolidació de les opcions polítques catalanes

3.1.2 Opcions al reformisme

1902 : Alfons XII majoria edat (16) el qual intenterà timidamenta algunes
reformes

Temari 26
 Acabar caciquisme

Frau eletroal

Això ho intentara vehicular a partir

partits dinàstics (partirs dividints, en desintonia del poble)

Busquen

Reformar des de dalt per evitar una revolució

Silvela / Marua(conservadors / Canalejas (progresista)

Partits marginats del sistema

Republicans

Socialistes

Catalanistes (tenen l’estructura i el missatge necessari per tenir

suport)

Carlistes (residual)

Sensació de no haver aprofitat el daltabaix del 98

Actuaran com la lliga regionalista:

Renovar idearis(doctrines internes partit)

Organització dels partits

Dirigents

Movilitzar la opinió pública (com alteres l’informació - mitjans de

comunciació)

Regeneracionisme cultural i literari

‘’Generciones’’ 98-27-36 (Pío Baroja / Umamisme / Maezta / Joquim

Costa - termes educació)

A partir del 98

Escriure sobre la decadència española

Fan critica social

Necessitat de reformes urgents

Regeneracionisme partits dinàstics

Temari 27
 Reformisme conservador

1899-1903 Silvela-Sagasta fracasen (El país neecssita reformes + enllà

dels interesos del partit)

Necesitat de noves cares - Antonio Maura (es conscient d’acurçar

distàncies entre les classes polítiques i part de la massa popular)

Recolzament bases neutres (La espanya que calla)

Actuar contra el caciquisme (paper banyat, hi havia voluntat però tenien

massa poder)

Evitar donar protagonisme a les clases populars (vol els seus vots de
l’esp que calla, però no donar-lis poder a les masses populars d’altres
partits, republicans, socialistes, anarquistes)

Promourà dos lleis (1907)

D’administració local

Electoral

Vot oblitatori

+ control del cens

Les reformes seràn superficials i continuarà afavorint als cacis

Mesures proteccionistes per integrar el catalanisme i incentivar la

indústria espanyola

Temes laborals (dona, nens, descans, accidents, vagues)

GUERRA DEL MARROC

Inversió molt alta i contínua amb molt poc de benefici

S’enviaran a la guerra les quintes i tropes reservistes (soldats amb una

edat i familia)

Suposarà la setmana tragica

FI DEL GOVERN DE MAURA

Reformisme liberal

Canalejas (1910-12) - tendència + progressista dins dels lliberals

Semana tràgica (1909) a Barcelona (durant Maura) - serà el govern de

Canalejas qui posteriorment reprimirà a aquest obrers, es sentirà

Temari 28
 insensible a l’hora de reprimir els responsables encara que tindrà una
tendència progressista - això no serà ben vist pels anarquistes i el
mataran.

Intent de separació efectiva entre esglèsia i estat

Crearà la ley del candado

Aquesta esglèsia si es sent atacada també respondrà, això

crearà polarització, o ets en contra o ultraclaristerista

La qual impedia establir noves ordes religioses en territori

espanyol,

el clergat podia ser regular o secular(jerarquia

convencional) la qual aquesta última s’impideix

Reformar sistema d’impostos

Stop impost béns de consum (el iva d’ara) substituint-lo per

un impost progressiu

Tindrà l’oposició de la classe rica

Reforma sistema reclutament - ley de reclutamiento

Posa fi al sistema de quintes

Fi redempció en metàl·lic (ja no pots escapar pagant)

Millorar condicions laborals

Millorar treball de la fona

Llei de contractes - evitar pràctiques caciquils - si había que

contractar a gent, prioritzaba contractar a gent de la finca

Llei de Mancomunitats (1914) - és donarà a la pràctica amb Dato

(va morir abans)

+ poder de gestió a les diputacións provincials - donar

respostes reivindicacions Catalanisme que asoma

3.2 Les forces politiques de l’oposició

Republicans - amb un vagatge social

Nacionalistes (cat/bascos)

Carlisme

Temari 29
 Moviments obrers (PSOE)

3.2.1 Nou republicanisme - Unión republicana

Principal grup opositor

Zones urbanes

Renovació

Reformistes

Classes mitjances

Classes populars

1903 - es reanomenen : Unión republlicana

Nicolas Salmerón

Temari 30