Professional Documents
Culture Documents
13 Estadística
INTRODUCCIÓ RESUM DE LA UNITAT
L’objectiu d’aquesta unitat és acostar els alumnes • Per mitjà de l’estadística, recopilem, agrupem
a les interpretacions de dades que ells mateixos poden i interpretem el significat d’una sèrie de dades
elaborar per mitjà d’enquestes i preguntes senzilles, relatives a un fet.
dirigides principalment als seus companys. Plantegem • Les dades estadístiques les agrupem en taules, on
activitats ja estructurades i descrites, però és es reflecteixen les freqüències amb què apareixen.
aconsellable exposar als alumnes situacions semblants
per fer-los partícips del procés complet: des del • Freqüència absoluta d’una dada és el nombre
recompte de dades, agrupació, elaboració de taules de vagades que es repeteix. La suma de totes
i gràfics, càlcul de les principals mesures de les freqüències absolutes és el nombre total
centralització, fins a la interpretació final. de dades.
Recomanem l’ús de recursos pròxims a la realitat • Freqüència relativa d’una dada és el quocient
dels conceptes tractats: des de retalls de premsa entre la freqüència absoluta i el nombre total
amb gràfics estadístics senzills (població, vendes...) de dades. La suma de totes les freqüències
o materials de probabilitat: gobelets, daus, cartes, relatives és 1.
boles, ballarugues, etc. • Les dades estadístiques les representem
gràficament. Els gràfics més habituals són
els diagrama de barres, el polígon de freqüències
i el diagrama de sectors.
• D’una sèrie de dades calculem mesures
estadístiques que ajuden a interpretar-los.
Les principals són la mitjana, la mediana i la moda.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
3. Calcular les principals • Mitjana, mediana i moda • Obtenció de les mides estadístiques
mides de centralització. d’un conjunt de dades. a partir d’una sèrie de dades.
• Resolució de problemes.
13 OBJECTIU 1
INTERPRETAR I ELABORAR TAULES DE FREQÜÈNCIES
CQuan recollim una sèrie de dades o anotem les respostes d’una pregunta, escrivim aquestes dades
en taules per analitzar-les, organitzar-les i emetre una sèrie d’opinions i conclusions. Aquestes dades
les anomenem dades estadístiques, i la ciència que s’ocupa de fer aquestes investigacions és l’estadística.
EXEMPLE
En una classe de 24 alumnes de 2n d’ESO les qualificacions obtingudes a l’examen de llengua han es-
tat: 4, 6, 7, 3, 6, 8, 5, 9, 2, 7, 5, 8, 7, 5, 4, 7, 8, 4, 6, 5, 8, 7, 3 i 10.
1 Hem preguntat a 50 alumnes del primer cicle d’ESO l’edat (en anys) que tenen, o hem obtingut
les dades següents: 12, 13, 12, 14, 13, 15, 13, 12, 14, 15, 13, 12, 14, 15, 13, 12, 16, 14, 15, 13,
14, 15, 12, 16, 12, 14, 15, 13, 12, 13, 15, 16, 14, 15, 13, 14, 15, 15, 13, 14, 15, 12, 16, 12, 13,
12, 14, 15, 13 y 12. Completa la taula.
14
15
16
Total
13
2 Les temperatures mitjanes diàries (en °C) durant el mes de desembre han estat:
+11, −2, +8, +2, −1, +6, +8, +4, +8, +9, +2, +6, +2, +4, +8, −1,
+9, +6, +9, +6, +8, +4, +8, −2, +4, −1, −2, +1, +6, +2, +8
−1
−2
+1
Total
a) Forma una taula de dades amb el recompte i troba la freqüència absoluta, la freqüència relativa
i els totals.
b) Quin és el valor que més vegades ha sortit?
ADAPTACIÓ CURRICULAR
4 L’Andreu ha recollit les dades següents sobre el nombre de germans que tenen els seus
companys de classe.
4, 1, 0, 1, 2, 3, 4, 1, 0, 3, 2, 1, 3, 2, 1, 6, 5, 1, 2, 2, 1, 2, 3, 4
a) Forma una taula de dades amb el recompte, la freqüència absoluta, la freqüència relativa i els totals.
b) Quin és el valor que més es repeteix?
13
A vegades, les dades que recollim no són numèriques, sinó que corresponen a valors qualitatius,
és a dir, a característiques o valors que no són numèrics, sinó qualitats.
5 La Natàlia ha preguntat en els cursis de 2n d’ESO A, B i C sobre el tipus de música que prefereixen
els seus companys. Les dades les ha reflectit a la taula següent. Completa els valors que falten.
FREQÜÈNCIA FREQÜÈNCIA
TIPUS DE MÚSICA
ABSOLUTA RELATIVA
Rock 16
21
Pop
75
Bakalao
Tecno 18
9
Melòdica
75
Total 75
6 Hem fet una enquesta als 44 alumnes de 2n d’ESO A i B sobre l’estació de l’any
en què han nascut.
Assignem a la primavera la lletra P; a l’estiu, la E; a la tardor, la T, i a l’hivern,
la H, i anotem els resultats següents.
P, H, E, H, T, P, E, T, E, T, H, E, H, T, P, E, T, E, T, H, E, P,
E, T, T, H, P, P, E, E, T, H, P, E, T, H, H, P, E, T, E, T, H, P
Completa la taula.
FREQÜÈNCIA FREQÜÈNCIA
ESTACIÓ RECUENTO
ABSOLUTA RELATIVA
Primavera - P
Estiu - E
Tardor - T
Hivern - H
Total
OBJECTIU 2
ELABORAR GRÀFICS PER REPRESENTAR UN CONJUNT DE DADES 13
NOM: CURS: DATA:
Les dades estadístiques les representem amb gràfiques, que ens ajuden a visualitzar i interpretar
la informació recollida. Les gràfiques més importants són: el diagrama de barres, el polígon
de freqüències i el diagrama de sectors.
DIAGRAMA DE BARRES
• Per fer-lo fem servir un sistema d’eixos. A l’eix horitzontal representem les dades, i al vertical,
les freqüències absolutes.
• La freqüència que correspon a cada dada la representem amb una barra. A vegades es pot mostrar
la freqüència a sobre de la barra.
EXEMPLE
En el curs de 2n d’ESO els esports preferits dels alumnes són:
18
16
14
Freqüències absolutes
14
12
12
10
10
8
8
6
6
4
2
0
Futbol Bàsquet Tenis Atletisme Handbol
Esports
ADAPTACIÓ CURRICULAR
1 Entre els alumnes de 2n d’ESO hem fet una enquesta sobre el tipus de programes
de televisió preferits i hem obtingut els resultats de la taula. Representa’ls
en un diagrama de barres.
13
2 Les edats (en anys) de 24 alumnes d’ESO que participen en competicions esportives són:
16, 14, 15, 13, 14, 15, 12, 16, 12, 13, 12, 14, 13, 15, 13,
12, 14, 15, 13, 12, 14, 15, 13, 12
3 En una classe de 25 alumnes hem fet una enquesta per conèixer el nombre de germans que tenen.
Els resultats han estat:
0, 1, 3, 4, 2, 2, 1, 4, 5, 2, 0, 1, 1, 3, 2, 2, 4, 3, 2, 6, 0, 1, 2, 3, 2
4 Hem llançat 100 vegades un dau de parxís. Els resultats obtinguts en els llançaments els indiquem
a la taula. Representa’ls en un diagrama de barres.
FREQÜÈNCIA
CARES
ABSOLUTA
1 12
2 14
3 16
4 18
5 20
6 20
Total 100
13
POLÍGON DE FREQÜÈNCIES
• L’elaborem a partir del diagrama de barres.
• Formem un diagrama de barres, unim els extrems superiors de les barres i obtenim una línia poligonal
anomenada polígon de freqüències.
EXEMPLE
A 2n d’ESO el nombre de germans dels alumnes és:
18
ESPORT FREQÜÈNCIA 16
Freqüències absolutes
14
0 10
12
1 14 10
8
2 8
6
3 12 4
2
4 6
0
0 1 2 3 4
Nre. de germans
QUALIFICACIÓ FREQÜÈNCIA
Insuficient 6
Suficient 8
Bé 5
Notable 3
13
6 Les vendes d’un concessionari de cotxes en l’últim mes són:
60 8 10 35 40 4
Si eliminem les barres de polígon, obtenim un gràfic de línies, en què es ressalten les freqüències
amb un punt gruixut.
EXEMPLE
A l’exemple anterior, el gràfic Esports preferits 2n ESO
quedaria així: 18
16
Frreqüències absolutes
14
12
10
8
6
4
2
0
Futbol Bàsquet Tenis Atletisme Handbol
Esports
7 La Carme i l’Eva han anotat les temperatures mitjanes (en °C) registrades a l’escola durant
tot el curs escolar. Han obtingut els resultats següents.
SET. OCTUBRE NOV. DES. GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY
20 14 12 10 8 10 14 18 20 24
13
8 Les posicions a la taula de classificació d’un equip de bàsquet durant 12 jornades han estat:
3r, 5è, 2n, 1r, 3r, 4t, 2n, 5è, 3r, 2n, 4t i 2n.
a) Fes una taula de freqüències
amb les dades anteriors.
5
b) Fes un gràfic de línies.
4
Nre. de vegades
POSICIÓ NRE. DE VEGADES
3
1.º 1
2
2.º
3.º 1
5.º 2 Posició
DIAGRAMA DE SECTORS
Les dades les representem en un cercle. Cada sector representa un valor de la variable. L’angle
de cada sector circular és proporcional a la freqüència absoluta de cada dada.
EXEMPLE
Els esports preferits de 40 alumnes són:
Esports preferits
ESPORTS FREQÜÈNCIA
Handbol
Futbol 8 F Futbol
F
Bàsquet 12
Tenis 6 Atletisme F
Atletisme 10 F
Bàsquet
F
Handbol 4
Tenis
Total 40
ADAPTACIÓ CURRICULAR
13
10 El destí vacacional de 90 famílies ha estat el següent.
Platja 26
Muntanya 22
Turisme rural 18
Circuits 10
Estranger 8
Altres destins 6
Total 90 360°
11 Hem fer una enquesta a 360 llars sobre els canals de televisió preferits. Les respostes
han estat reflectides a la taula. Representa-les en un diagrama de sectors.
TVE 120
La 3 20
Autonòmiques 45
Antena 4 35
Tele 2 80
La Cinquena 60
1 5
2 8
3 6
4 4
5 o més 1
Total 24 360°
OBJECTIU 3
CALCULAR LES MESURES DE CENTRALITZACIÓ PRINCIPALS 13
NOM: CURS: DATA:
MITJANA ARITMÈTICA
• La mitjana aritmètica d’un conjunt de dades és el valor mitjà que els representa. És un valor numèric que
està comprès entre el valor més petit i el més gran d’un conjunt de dades. Pot no coincidir
amb alguna de les dades, i també pot ser un nombre decimal.
• Només l’obtenim amb dades quantitatives (quantitats). L’acostumem a representar amb el símbol x–.
Càlcul de la mitjana aritmètica
– L’obtenim dividint la suma de totes les dades entre el nombre total.
– Si les dades les tenim en una taula de freqüències absolutes, multipliquem cada dada per la seva
freqüència, sumem tots els productes obtinguts i dividim entre el nombre total.
EXEMPLE
L’alçada (en cm) de 24 alumnes d’ESO és: 160, 168, 164, 170, 162, 166, 172, 168, 164, 162, 160,
168, 170, 160, 162, 164, 160, 170, 160, 164, 168, 162, 160, 160. Quina és l’alçada mitjana
del grup?
1.120 + 648 + 656 + 166 + 672 + 510 + 172 3.944
x– = = = 164, 33 cm
24 24
168 4 1.672
170 3 1.510
172 1 1.172
Total 24 3.944
ADAPTACIÓ CURRICULAR
1 Els pesos (en kg) de cinc jugadors de bàsquet són: 54, 58, 62, 60 i 56.
Calcula el pes mitjà.
54 + 58 + .....................................
x– = ᎏᎏᎏᎏ =
5
2 La Marta ha obtingut aquestes notes en quatre exàmens d’història: 6,5; 5,75; 7,25 i 7.
Calcula la nota mitjana.
13
3 Les temperatures (en °C) registrades durant el mes de setembre han estat:
18, 19, 22, 16, 21, 20, 19, 18, 17, 22, 21, 23, 25, 19, 20, 19,
22, 21, 20, 24, 23, 21, 19, 4, 23, 19, 18, 19, 20, 21
Troba la temperatura mitjana del mes.
MEDIANA I MODA
• La mediana d’un conjunt de dades és el seu valor central.
• Si el nombre de dades és senar, les ordenem i la mediana serà el valor central.
• SI el nombre de dades és parell, les ordenem i la mediana serà la semisuma dels dos valors centrals.
• La moda d’un conjunt de dades és el valor que més es repeteix, és a dir, el que té una freqüència
absoluta més gran. N’hi pot haver diverses, una o cap.
EXEMPLE
Les notes d’un grup de 7 alumnes en matemàtiques són:
DADES FREQ. ABSOLUTA
6, 7, 5, 8, 7, 4, 3
Calcula’n la mediana i la moda. 3 1
Mediana: 4 1
3-4-5-6-7-7-8 5 1
6 és el valor central i és la mediana.
6 1
Moda:
7 és el valor amb més freqüència absoluta (2 vegades) 7 2
i és la moda. 8 1
4 A les dades de l’exemple anterior, hi afegim la nota d’un 9 d’un alumnes més. Calcula ara
la mediana i la moda de la qualificacions.
5 Les edats (en anys) d’un grup d’amigues són: 16, 15, 17, 15, 17, 14, 15 i 16.
Troba la mediana i la moda.