El mite de la caverna.

Plató
RESUM
El mite de la caverna és un diàleg entre Sòcrates i Glaucó (el seu germà) escrit per Plató.
Sòcrates demana que s’imaginin a tres presoners encadenats darrere un mur dins una
caverna. Darrere del mur hi ha un foc que ho il·lumina tot formant ombres dels objectes que
hi ha sobre el mur, que aquest estan manipulats per altres persones. Així que aquells
presoners creuen que el que veuen és el món real, sense donar-se compte de què només
són ombres.
Després, un presoner aconsegueix alliberar-se i quan veu la llum del foc es va acovardir,
però al final decideix seguir i sortir fora. Sòcrates diu que aquest és el primer pas per obtenir
coneixement. Quan l’home surt a l’exterior i veu la lluna i el sol, comença a raonar sobre el
món exterior (món intel·ligible).
Quan l’home torna a la caverna (món sensible) per compartit això amb els altres presoners,
perquè vol que ells també coneguin el món real, deixa de veure bé, perquè s’ha acostumat a
la llum exterior, i els altres no volen ni creure’l ni sortir fora per por a perdre la vista.