DISCURS DE LA GRADUACIÓ

Benvolgudes famílies i professors,

Primer de tot voldríem donar-vos les gràcies per estar aquí i acompanyar-nos en aquest
tancament d’etapa. David Foster Wallace diu:

“Hi ha un tipus realment important de llibertat que implica atenció, consciència i disciplina,
així com el fet de ser capaç de preocupar-se i sacrificar-se pels altres. L’alternativa és la
inconsciència d’haver tingut i perdut alguna cosa infinita.

Parla del valor real d’una educació veritable, que no té res a veure amb notes ni títols
acadèmics i si amb la consciència d’allò que és real i essencial. L’educació és una feina que
dura tota la vida i comença... ara.”

El camí que hem fet a la Gleva ha estat possible gràcies a la importància de crear lligams, com
expressa la Guineu en el Petit Príncep i aquests ens han permès conèixer. Per això, seria
important recordar les persones que ens han acompanyat en aquest recorregut des de la
primària com: l’Anna Maria, la Juli Medialdea, la Blanca Galicia, l’Anna Rosell, en Jose
Antonio, l’Adrià Torres, en César Senra, l’Aida Espelt, la Rosa Masferrer, en Manel Martin,
en Raül Rota i en Josep Casals. Hem sigut uns privilegiats per tota la confiança que ens heu
donat. Us vàreu atrevir a portar-nos a Madrid, vam ser els primers de fer una obra de teatre
que fou Mar i Cel, vam ser primeres i últimes tutories de molts de vosaltres... Però no tot són
flors i violes, cal recordar que a les colònies de sisè vam acabar a l’hospital a causa dels
magnífics jocs d’en César d’arrossegar-nos per terra en una pineda plena d’erugues.

El setembre de 2017 vam començar l’ESO, una de les etapes que ens ha marcat més. Primer
d’ESO va ser una cursa d’obstacles. No ens havíem dit ni hola que la Marta Zaragoza ja ens
estava fotent una de les seves bronques, però ho compensava la paciència de l’Almudena i la
passió per la música d’en Ferran Albrich. Remarcar la insistència de la Marta Zaragoza per
deixar-nos tocar pel que llegim i els cursos de cuina d’en César, es van convertir en una
oportunitat per crear un vincle més enllà de la classe.

Segon d’ESO, o també conegut com Cinemas Martínez, on cada divendres es presentava amb
un nou missatge a través de les pel·lícules. Destacar també la silenciositat d’en Mike que amb
els retrats ens a les va fer passar canutes. Vam tenir la sort de tenir un professor com en
Carlos, que amb les seves bromes aconseguia fer les classes més entretingudes. No ens
haguérem imaginat mai poder jugar la Champions a la Gleva, que per cert, les nenes vam
guanyar.

Vam començar tercer amb la baixa important d’en Carlos però vam tenir la sort de ser la
primera tutoria de l’Ignasi amb la sorpresa que ens posés Amorfoda de Bad Bunny i alguna
cançó de C. Tangana a classe. Sempre amb la voluntat de posar al davant el que ens passava i
com ens sentíem. En Palomo i les seves classes d’acudits durant el confinament, els: “hola
princesitas”, i l'anècdota d’en Baca, compensaven les hores de dictats quan ens portaven
malament. Tot el que portàvem après de francès durant dos anys amb la Laura, va volar pels
aires amb la seva baixa. Les classes de la Tere a última hora eren més dures que la pujada al
refugi de Malniu. I sort vam tenir del confinament que ens vam estalviar el famós treball de
síntesis de naturals. El Coronavirus va impedir que acabéssim tercer com volíem, però sort
vam tenir d’anar a Dublín.

Ens endinsem en l’últim any amb moltes novetats: mascareta, distancia, gel hidroalcohòlic...
molta teoria i poca pràctica... oi Tere? Carles, gràcies per la paciència i l’educació que ens has
mostrat. En Jan Bulbena, ens ensenyava la història com uns autèntics universitaris, ens feia
uns exàmens on ens deixava sense mans i com diu ell: “hem vingut a guanyar”. La persistència
d’en Ferran en mirar i estar atents al que tenim davant ens ha permès entendre la física de la
millor manera. Et volem agrair de tot cor la teva extremada puntualitat, sobretot a l’hivern. La
facilitat de desviar les classes d’en Josep Maria, podies estar parlant dels croissants de
Barcelona que encara hem de provar eeehhh, com del Super Home de Nietzsche.

No ens podem oblidar d’en Ricard, de tota l’estima que ens ha dipositat al llarg dels quatre
anys. Qui hagués imaginat que acabaríem ballant vals l’última nit de les colònies? I per últim,
però no menys important l’Auri, la professora que s'endú el premi a la que ha tingut més
paciència durant tots els anys. Trobarem a faltar els teus crits que se sentien des del pati.

Ens heu ensenyat a percebre el que passa i deixar-nos tocar pel que se’ns proposa, no posar el
pilot automàtic i viure inconscientment. Donar-vos les gràcies per ensenyar-nos a pensar i a
ser capaços de crear un pensament crític davant la realitat. Hem tingut la sort d’estar en una
escola on les relacions amb els professors són molt properes, on no perceps una distància
entre professor i alumne. Això ens ha ajudat també a nosaltres perquè hem vist que no només
hi ha un interès cap als temes acadèmics, sinó que també, cap a com estem. Aquesta relació et
fa sentir com a casa, còmode i confiat. Per això també volem agrair als nostres pares que hagin
triat aquesta escola per a nosaltres. Sense ells avui no estaríem aquí, tenint la certesa de que un
pot arribar a on vol si està acompanyat.

Ens heu ensenyat a reconèixer si hi ha algú que ens mira de la mateixa manera que ho expressa
la cançó de “ojos de cielo”. Que si oblidéssim el que és realment veritable, ens ho recordés, si
ens allunyéssim d'allò que ens fa més bé, ens acompanyés, si ens separéssim del camí, ens
iluminés. L’amistat verdadera és una mirada d’un company, una llàgrima, una paraula… Heu
arribat a la part més humana de tots nosaltres i l’estima que ens emportem és un tresor que
guardarem tota la vida.
Gràcies per aquests anys compartits i perdoneu-nos per tantes vegades que em sigut
imprudents, injustos, impulsius… Hem actuat maldestrament en moltes ocasions, però
només volem el millor per vosaltres. Tot el que heu trobat de bo en els nostres treballs, ve
d’aquest lloc anomenat escola i de la relació amb vosaltres i els nostres companys.

I per tant us agraïm enormement la càlida hospitalitat que ens heu mostrat. Volstres ens heu
permès ser alumnes i ens heu ajudat a ser millors persones de les que érem abans de trobar-
vos.

Gràcies de tot cor.