BARBARISMES.

ABARCAR – abraçar, comprendre MOSCÚ – Moscou

ABORTAR – avortar (un fetus) VIZCAYA – Biscaia
fer fracassar (una cosa) UCRANIA – Ucraïna
ABUCHEAR – escridassar ISRAELÍ – Israelià
ALMIRANTE – almirall IRAQUÍ – Iraquià
AMA DE CASA – mestressa de casa IRANÍ – Iranià
M ONTÓN – munt, caramull PAQUISTANÍ – Paquistanès
CHORRO – Raig, broll SIRIO – Sirià (un “ciri” és una espelma grossa)
GASOLINERA – Benzinera POLACO – Polonès
HUNGARO – Hongarès
FINLANDÈS – Finès
ÚS PRONOMINAL DE VERBS QUE NO HO SÓN:

En castellà és molt habitual usar com a pronominals EXPRESSIÓ DE LES HORES:

verbs que no tenen cap sentit reflexiu (no et fas res
a tu mateix) ni canvien de significat pel fet de dur o
no el pronom. Sovint fins i tot són verbs que
indiquen moviment. En català és incorrecte usar
aquests verbs en forma pronominal:
A Mallorca no deim les hores com a Catalunya. La
nostra manera de dir-les és tan correcta com la seva
si feim servir les formes tradicionals, evitant les
formes castellanes amb “menos”:

CALLAR-SE – callar. Ex: “cállate!” en català és
“Calla!”
BAIXAR- SE – baixar. Ex: “se bajó del autobús en
la última parada” en català és “Va baixar de
l’autobús a la darrera aturada”.
SUBIR-SE - pujar
CAURE’S – caure. Ex: “se cayó por la escalera” en
català és “va caure per l’escala”
LES TRES MENOS QUART- Falta un quart per les
tres, un quart per les tres, les dues i tres quarts
LES TRES MENOS DEU – Falten deu per les tres,
deu minuts per les tres.
LES TRES MENOS VINT-I-CINC – Les dues i
mitja i cinc.

NOMS DE PAÏSOS I GENTILICIS: ÚS D’ESSER I ESTAR:

De vegades feim servir formes castellanes per Amb adjectius qualificatius generalment usarem
referir-nos a certs països o noms de lloc o per dir el ESSER i no ESTAR, ja que en català no indica
gentilici dels seus habitants. Vet aquí alguns casos: qualitat permanent sinó en el moment que hom
parla:
ALEMAN – alemany La roba és bruta
ALEMANIA – Alemanya La sopa és freda
ALICANTE – Alacant El pot és buit
LONDRES (pronunciat amb la “e” tancada) – Les taronges són verdes
Londres (pronunciat amb la “e” neutra)
Amb complement circumstancial de lloc:
- Generalment usarem ESSER, que indica que
una cosa és a un lloc en un moment
determinat (sense concretar si hi és de forma
permanent o no)
Els llibres són damunt la taula
Inca és a 20 minuts d’Alcúdia
Ja som a l’hivern
- ESTAR s’usa quan es vol indicar que és la
seva ubicació permanent, el seu lloc, el lloc
on s’ha de guardar, hi sigui o no en aquell
moment en concret (posició normal o
constant)
Les claus estan al clauer de
l’entrada
En Joan està a Manacor (hi viu o hi
fa feina), però ara no hi és.
USAR “DONAR” PER “FER” O “PEGAR” EN
EXPRESSIONS COM:
DONAR CLASSE – Fer classe
“ ENVEJA – Fer enveja
“ GANES – Fer ganes
“ COCES – Pegar coces
“ PERESA – Fer peresa, fer vessa
“ UNA ABRAÇADA – Fer una abraçada
“ UNA VOLTERETA – Fer una títera, fer
una cucavela
“ LLIMOSNA – fer almoina
“ UNA VOLTA – fer una volta
“ ASCO – fer oi, fer fàstic
“ PASSES – fer passes
“ SET – fer set
“ UN BESO – fer una besada, fer un petó
“ LA SENSACIÓ – fer la sensació
“ VERGONYA – fer vergonya
“ BOTS – Pegar bots
DONAR A ENTENDRE – fer entendre, fer
entenent
“ UN MASSATGE – fer un massatge
“ PENA – fer pena
“ RÀBIA – fer ràbia
“ LA IMPRESSIÓ – fer la impressió
“ CRITS – pegar crits
DONAR-SE A CONÈIXER – Fer-se conèixer
Una expressió molt corrent (i molt incorrecta) és:
DONAR IGUAL – ser igual
DA IGUAL – és igual
CONSTRUCCIONS AMB “LO” NEUTRE
L’article “lo” només és correcte en construccions
arcaiques com “tot lo dia” o “tot lo món”, on és la
forma antiga de l’article masc. “el”.
En tots els altres casos és incorrecte i s’ha de
substituir per “el” o, sovint, per altres
construccions:
- LA COSA O LES COSES:
Lo millor – La millor cosa
Lo pactat – Les coses pactades
Lo meu – les meves coses
- EL FET / EL CAS:
Lo estrany – El fet estrany o el cas estrany
- ALLÒ / AIXÒ:
Lo cert – allò cert
Lo que passa – això que passa
- CONVERTIR “LO + ADJECTIU / PARTICIPI”
PER UN SUBSTANTIU:
Lo afirmat – les afirmacions
- CANVIAR EXPRESSIONS:
MÉS DE LO QUE – més que no
LO MEU/TEU – les meves / teves coses
LO ALTRE / LO DEMÉS – la resta
LO QUAL – la qual cosa, cosa que,
VA A LO SEU – va a la seva
A LO GRANDE - en rauja, en tota
A LO LOCO – a la babalà, esbojarradament
A LO MENOS – com a mínim, si més no,
pel cap baix
 TOT LO MÉS – com a molt, a tot estirar,
pel cap alt
A LO MILLOR – per ventura, tal volta,
potser
PER LO VIST – segons sembla, segons
pareix, es veu que
PER LO GENERAL – en general,
generalment
DE LO CONTRARI – altrament,
contràriament
PER LO TANT – per tant
LO MÉS MÍNIM – gens ni mica, ni poc ni
gaire
ÚS DE PRONOMS I ADVERBIS NEGATIUS EN
ORACIONS INTERROGATIVES O
CONDICIONALS.
En català els pronoms i adverbis “cap”, “enlloc”,
“gaire”, “gens”, “mai”, “ningú”, “pus” o “res” no
tenen necessàriament un sentit negatiu. Per això
s’usen en les oracions interrogatives i condicionals
en comptes de les partícules afirmatives
corresponents, que es fan servir en castellà i que en
català s’han d’evitar:
VOLS “ALGO”? – vols res?
“ALGO” MÉS? – res més?
HI HA QUALCÚ? – hi ha ningú?
VINDRÀ MOLTA GENT? – Vindrà gaire
gent?
HAS ANAT QUALQUE VEGADA A
ITÀLIA? – Has anat mai a Itàlia?
NO SÉ SI EN VENEN A ALGUN LLOC-
No sé si en venen enlloc.
DIMINUTIUS DELS NOMS PROPIS DE
PERSONA.
En castellà, per acurçar els noms propis de persona i
fer-ne diminutius fan servir generalment el
començament dels noms, mentre que en català es fa
servir el final. Exemples:
ISA – Bel
SEBAS – Tià
NICO – Colau, Lau
MAGDA – Nena, Lena
BARTO – Tomeu
GABI – Biel
CATA / CATI – Lina,
CONCHA – Ció
MARGA – Lida, Lidons
FRAN / FRANCIS – Xesc, Cesc, Xisco
AGUS – Tina
CONFONDRE PARAULES QUE EN CATALÀ
TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS PERQUÈ EN
CASTELLÀ NOMÉS EN TENEN UNA PER DIR
LES DUES COSES:
- SECAR (perdre la seva humitat natural)
EIXUGAR (eliminar el líquid que banya
accidentalment un cos)
- BRANCA (gruixades)
RAMA (conjunt de branquetes primes i fulles)
- OFERGAR-SE – Asfixiar-se, sovint perquè un
objecte o obstrucció no permet el pas de l’aire
cap als pulmons
NEGAR-SE – Dins l’aigua
USAR LA PREPOSICIÓ “A” EN COMPTES DE
“DE” EN EXPRESSIONS COM:
- OLLA A PRESSIÓ – Olla de pressió
- AVIÓ A REACCIÓ – Avió de reacció
- FORN A GAS – Forn de gas
- IMPRESORA A CHORRO - Impressora de
broll de tinta, impressora d’injecció
ALTRES CONSTRUCCIONS INCORRECTES:

AL FI I AL CAP – al cap i a la fi, al capdavall

DEGUT A – a causa de, per mor de
DE TANT EN QUANT – de tant en tant
NO ME DÓNA TEMPS (DE FER UNA COSA) –
no tenc temps
DONAT QUE – atès que, posat que
EN QUANT A... – Pel que fa a, quant a...
PER ÚLTIM – finalment, per acabar
HI HA QUE – s’ha de, cal que
POSAR LA TAULA – posar taula, parar taula
ensinistrar (ensenyar)
SI ACÀS – Si un cas, si de cas

TENIR QUE – haver de, caldre

BONES TARDES – Bon dia (fins que fa fosca) i

bon vespres (a partir que comença a fer fosca) / En
tot cas hauria d’esser “Bona tarda” en singular.

USAR “LLEVAR” PER “PRENDRE”. Quan el

significat és “robar o agafar-li una cosa a un altre”
s’ha de dir “prendre” i no “llevar”.

En català és incorrecte fer servir la combinació de

pronoms febles SE + ME. Ex:

- Se m’ha acabat la tinta del bolígraf.

- Se m’ha xapat el llapis.
- Se m’ha romput el quadern.

En català ho hem de dir d’altres maneres:

- He acabat la tinta del bolígraf / S’ha acabat la
tinta del bolígraf