EL PREU DE LA CARN

PERSONATGES

REINA

JOHN

“Quant val la teua sexualitat? Quin preu posaries al teu cos?

Quin és el valor de la teua integritat?”

L'obra transcorre en l'apartament de REINA.

Com a lloc central, el saló, amoblat en un sofà, taula, etc. A les parets diverses

fotografies extretes del Kama Sutra, alguna que altra imatge religiosa i, a un lateral

visible per al públic, un crucifix.

A l'esquerra, tant la porta d'entrada com la cuina. A la dreta, el passadiç a

l'habitació i el bany.

A l'escenari predominen els colors vermells i verts i, en menor messura, el blanc i el

negre.

Sona de fons la cançó «Lovin’ You» de Minnie Riperton.

Toquen a la porta.

REINA. (Des de l'habitació). Vaig. Un segonet.

1
 Apareix REINA vestida de manera provocativa, sense excés de maquillatge.

S'acaba de col·locar les arracades mentre apaga l’equip de música.

Mira per l'espiell.

S'atura davant del espill, i s'arregla els cabells i els llavis. Somriu.

Obri la porta.

(Amb dolçor). Hola. Tu has de ser el de les sis.

JOHN se'l queda mirant-la sense dir res.

Als segons, reacciona.

JOHN. (Titubejant). El de les sis? Ah, sí! El de les sis. Sí. Hola. Sóc jo,

sí. El de les sis. (Empassa saliva.)

Pausa.

REINA. Què tal?

JOHN. Ací, a les sis. Són les sis, no?

REINA. Falten un parell de minuts, però sí. Endavant.

Silenci.

Però passa home, passa. No tingues por. No mossegue, llevat que

vulgues. (Riu.)

JOHN riu de manera incòmoda.

JOHN. Tu ets Reina?

REINA. Sí. Jo sóc Reina.

JOHN. És bonic.

REINA. Veritat? Gràcies. Significa 'noble i poderosa'.

JOHN. No està gens malament. Jo sóc John.

REINA. Un plaer, John. També és un bonic nom.

2
JOHN. Gràcies, encara que no sé què significa. Me’l varen posar en

nàixer, i mai se m'ha acudit buscar-ne el seu significat.

Pausa llarga.

Passe?

REINA. Clar. No ho voldràs fer a la porta. (Amb sarcasme). A mi no

m'importaria, però després els veïns es queixarien, i preferiria no

haver de discutir amb ningú, ni que li’l digueren al propietari i em

fera fora de l'apartament. No és gens fàcil aconseguir un bon

lloguer com el que tinc a aquesta part de la ciutat. (Tanca la

porta.)

Però asseu-te. Posa't còmode. Com si estigueres a ta casa.

JOHN. A ma casa? D'acord.

JOHN fa una mirada per tot l'apartament.

Es grata el braç. És un tic que manté al llarg de l’obra, sempre que es sent

incòmode.

REINA. Se't veu un poquet alterat. Estàs nerviós? Se'm dona de meravella

notar els estats de la gent. Tranquil·litza't, vinga. Ens ho passarem

genial.

JOHN. D'acord.

REINA trau la jaqueta a JOHN i la penja al penjador.

Gràcies.

JOHN s'asseu al sofà.

REINA es col·loca al seu costat i li fa un massatge a les espatlles.

REINA. Estàs massa tens. Relaxa't, carinyet.

JOHN. Sí que estic un poquet nerviós, sí. No ho puc negar.

3
REINA. Ho veus? Se'm dona de meravella. Tinc aquest do. També sé

interpretar els somnis, llegir les línies de les mans i preparar una

salsa bolonyesa que et xucles els dits.

Però hi ha una cosa que se'm dona millor que tot això…

Abaixa les mans pel pit de JOHN. Aquest s'aparta un poc.

En veure la seua reacció, REINA deixa de tocar-lo.

JOHN. Perdona. Estic un poquet distret.

REINA. Sí, no. Tranquil. Vols primer prendre alguna cosa per entrar en

to? Tinc whisky, ginebra…

JOHN. No, gràcies.

REINA. Et puc preparar un te. O prefereixes un gotet d'aigua?

JOHN. Sí. Un gotet d'aigua m'aniria bé.

REINA va a la cuina i li posa un got d'aigua de l'aixeta.

REINA. Pren. És de l'aixeta. No use aigua embotellada. No em desagrada

el sabor de la calç i així, al mateix temps, m'estalvie uns dinerets.

Espere que no t'importe.

JOHN. No. Està bé. (Beu.)

REINA s'asseu al seu costat.

Pausa llarga.

REINA. Aleshores... És la teua primera vegada?

JOHN s'ennuega amb l'aigua.

JOHN. Com dius?

REINA. És la primera vegada que vas de putes. M'equivoque? No és res

del que hauries de sentir vergonya. Molts homes ho fan. Et

sorprendria saber la quantitat de gent que coneixes, que veus

4
 diàriament, que els saludes, que tenen una bona feina, una

preciosa casa i una bonica família, i van, dia sí, dia també, de

putes. Homens a punt de casar-se, vidus amb les dones acabades

de soterrar. A aquests cal tractar-los amb més tacte. Solen córrer-

se i plorar alhora. Són molt bonics i tristos. Els acompanye en el

sentiment, i els faig passar una bona estona. Fins i tot famosos

dels que ixen per la tele han passat per ací. No et puc donar noms,

és clar. Secret professional. Una mai revela la identitat de ningú.

Pausa curta.

Aleshores…?

JOHN. (Amb vergonya.) Sí.

REINA. T'ho he dit. Tinc aquest do. Ho llig als ulls.

JOHN. (Aparta la mirada.) Mai he fet això... Mai he comprat algú per...

REINA. No m'has comprat a mi. Has contractat la meua companyia i els

meus serveis.

Silenci.

Vols dutxar-te primer o donar-te una aigüeta? Se't veu net, i fas

bona olor, així que per mi no caldria. Olores com a xocolata. Que

bó!

Alguns dels meus clients… Hauries de veure'ls, o olorar-los. N'hi

va haver un que vaig haver d'insistir-li, i insistir-li, i insistir-li, i

mira, que no volia rentar-se. Al final ho vaig aconseguir i es donà

una dutxa però, tot i així, quina pudor! Vaig haver de posar-me

tota l'estona damunt per aguantar millor la respiració, i ell "posa't

a baix", i jo "no, millor així". Li cobrí un plus per aguantar la

5
 respiració. És que hi ha cadascú que… Almenys tenia un bon

canut després de tot.

Parle massa, veritat? Ho sent. Molts m'ho diuen. Que si jo molt

blablabla, i que no em paguen per això.

JOHN. No, no. Tranquil·la. M'agrada parlar.

REINA. A mi també. El silenci m'incomoda. Sí tenim boca és per poder

parlar, i per a altres coses, és clar. (Riu.)

I digues-me, com prefereixes que actue?

JOHN. A què et refereixes?

REINA. Si tens alguna preferència a com vols que em comporte. Tots els

homes sou diferents i teniu fantasies particulars. Ja ho saps. A uns

els agrada la xica esbojarrada i desenfrenada. A altres, la dolça

angeleta que no ha trencat un plat a la seua vida. Alguns m'han

demanat que els assote mentre me la fiquen dins, i que diga els

seus noms a cada envestida.

Sembla estrany, però cadascun sou un món. Hi ha peticions de

tota classe. Podria començar una llista i no acabaria.

Tu que prefereixes?

JOHN. Jo? Doncs no ho sé. Podries ser tu mateixa.

REINA. Jo mateixa?

JOHN. Sí. Ser com ets al teu dia a dia. Ser real.

REINA. No m'havien demanat mai això. En veritat sóc més tranquil·leta.

M'agrada la música, el cine, llegir. Novel·les d’amor amb finals

feliços. Ja existeix la vida per a coses tristes. El sado no és el meu.

Això de fuetejar no em va gaire però, ja saps, gatges de l'ofici.

6
 Una s'ha d'adaptar a les peticions de qui paga, per estranyes que

siguen, sempre que no em causen mal a mi o siguen massa... Com

es diu? Denigrants, saps? Hi ha uns límits que no es poden

sobrepassar.

Per cert, no és que no em refie de tu. Se't veu un xicon respectable

i seriós, però t'he de recordar que són cent lliures la sessió.

JOHN. Sí, és clar. Disculpa. (Trau la cartera i li dona els diners).

REINA. Moltes gràcies, bombó.

REINA el guarda en una capseta sobre la taula.

Aleshores, vols que siga jo mateixa. Això se'm dona molt bé.

S'acosta molt a JOHN, fins a fregar-lo. Es retira els cabells cap a darrere i li

rosega l'orella.

JOHN s'aixeca.

Et trobes bé?

JOHN. Sí. No, jo…

Sona el telèfon.

REINA. Disculpa un moment. (L'agafa.) Diga? Hola carinyet. Sí. No, ara

mateix no puc, estic amb un client. Després més tard? Espera que

ho consulte. (Agafa l'agenda de la taula i la revisa.) Per hui no

em queden buits. Demà? Demà és el meu dia lliure. Haurà de ser

ja per dijous. Et va bé a les deu? Perfecte. Sí, sé molt bé com vols

que vaja vestida. Ens veiem dijous. Besets. (Penja.)

JOHN. Era la teua parella?

REINA. No. Un altre client.

JOHN. I al teu nòvio no li importa que sigues…?

7
REINA. Puta? No tinc nòvio, i si el tinguera, el primer que hauria de fer

és fer-se a la idea d'allò en que treballe. Sí no em vol així, millor

que no em vulga.

JOHN. I mai no has pensat en deixar aquest ofici i buscar-te una altra

cosa?

REINA. I per què ho faria? Això se'm dona molt bé i paga les meues

factures.

JOHN. Però segur que no has volgut ser prostituta tota la vida.

REINA. No. Per descomptat que no. (Riu.) Quan era xicoteta, el meu

somni era ser caixera de supermercat. M'encantava el so de les

màquines registradores en donar-li als botons (Imita el so. Riu).

Fa molt d'allò.

Després vaig pensar en ser doctora.

JOHN. És una bona professió.

REINA. Sí. Però cal estudiar molt per això. I no sóc jo gaire de fer colzes.

Sóc més de fer genolls. (Riu.) Ja saps, per les mamades.

JOHN. Sí, sí. Ja.

REINA. Vols que te'n faça una? Sóc tota una professional. Tinc una

tècnica amb la llengua que et faria tindre un orgasme en un dir

amén. Em la va ensenyar una amiga tailandesa. No cal ni fer

servir les mans.

JOHN. No, no. Millor continua parlant.

Què més t'hauria agradat ser?

REINA. Bé… una vegada vaig somiar que era una escriptora de gran èxit.

JOHN. Vas arribar a escriure alguna cosa?

8
REINA. La veritat és que no. Només va ser un somni.

Però sí que hi ha una cosa que m'agradaria ser, encara que és força

complicat.

JOHN. El què?

REINA. Actriu de cine. Se'm dona molt bé interpretar. Al capdavall, per

ser puta cal actuar també. Cal enlluernar el teu client, interpretar

el personatge que ell vol. Ja ho saps. I cal ser molt bona. No és

fàcil mantenir-te al teu paper mentre te la fiquen.

Saps? Ja tinc taules davant de la càmera. Una volta isquí en una

pel·lícula.

JOHN. Ah, sí? En quina?

REINA. «Mamadetes calentetes». Feia de companya de pis d'Arabella

Deeply, i acabàvem en una orgia amb molts actors porno

famosos: Tim Treebranch, Lucilla, Mohamed Berlín... L'has

vista?

JOHN. Crec que no.

REINA. Al videoclub segur que la tenen. Potser... crec que en tinc una

còpia guardada.

JOHN. No et preocupes.

REINA. Però, en realitat, m'encantaria ser una actriu famosa de

Hollywood. M'encanta el cine. M'aprenc de memòria tots els

diàlegs de les pel·lícules que m'agraden. Mira.

Imita l'escena de « Quan en Harry va trobar la Sally» en què Meg Ryan fingeix

un orgasme.

"Vull el mateix que ella."

9
 Què tal? Com ho he fet? No sé si els has reconegut. És de «Quan

en Harry va trobar la Sally». M'encanta aquesta pel·lícula.

JOHN. Ho has fet molt natural.

REINA. A què sí?!

JOHN. I per què dius que és un somni difícil?

REINA. No ho sé. Ho veig molt complicat. Els restaurants són plens de

cambreres que volen ser actrius de debò. Jo en vaig ser una fa

temps, però no aconseguí res més que falses promeses de suposats

directors de càstings i productors que prometien portar-me a

l’estrelat, i l'únic que vaig traure va ser que m’estrelassen contra

la capçalera d'un llit.

"Ets preciosa", "la càmera és cossa teua", "seràs la propera

Marilyn Monroe"... Paraules. Paraules i promeses per aconseguir

allò que volien de mi, i jo ingènua, confiada, amb l'esperança que,

en aquella ocasió, ho aconseguiria. Però res: fotre un clau, una

descàrrega, et demanen el teu telèfon i, després, mai no telefonen.

JOHN. Potser hauries de continuar intentant-ho. Però no per mitjà d'algú

que et demana a canvi tindre relacions sexuals amb ell.

Presentar-te a alguna audició, o inscriure't a alguna escola actoral.

REINA. Ja és un poquet tard. On s'ha vist una puta vestida de Versace

aixecant un Oscar? De seguida la gent m'encasellaria com

'aquesta puta que s'obria de cames'.

El món és molt així. Una volta entres en aquesta feina, per molt

que ixes i intentes que quede com una xicoteta taca a la teua vida,

com un malson, et persegueix com una ombra. Mai

10
 aconsegueixes escapar.

JOHN. La gent és molt dolenta amb el passat dels altres.

REINA. La gent és molt dolenta amb tot allò relacionat amb el sexe. Abans

perdonen un assassí que una puta.

JOHN. I la teua família? Què opinen? Tindràs pares.

REINA. A mon pare no el vaig conèixer. Ens va abandonar quan encara

no havia nascut. Ni tan sols en sé el seu nom. I ma mare era una

ionqui que també es prostituïa a canvi de monedes per continuar

punxant-se. Em va criar la meua iaia, que era italiana, i una bona

dona cristiana. Jo també sóc molt religiosa. Mira, ací tinc un

crucifix.

Assenyala el crucifix que hi ha a la paret entre dos quadres del Kama Sutra.

La meua iaia volia que fora monja, però, per més que cregués en

Déu, no em veia prenent els hàbits. Jo volia viure. Però seguisc

tenint fe, i demane a Déu que em perdone després de cada servei.

Al principi anava a la Parròquia a confessar-me cada dia, i

explicava al Pare cadascuna de les coses que feia als clients. Ara

només he de resar dos rosaris després d'haver follat per purgar la

meua ànima. El Pare em va imposar aquesta penitència per

estalviar-me anar cada dia. Es posava molt vermell cada cop que

em confessava. Potser se sentira incòmode.

Ets creient?

JOHN. Agnòstic.

REINA. Bé. El més important és creure en alguna cosa. A mi m'ajuda molt

creure. Em sent com més recolzada.

11
 Torne a no parar de parlar. T'agraden els meus pits?

JOHN. Es veuen espectaculars.

REINA. Veritat? Operades o naturals?

JOHN. (Dubtós). Naturals?

REINA. Sí. Moltes em diuen que si sóc polioperada. Però és per pura

enveja. Tot el que veus, natural: llavis, pits, cul.

Em vols menjar un mugró?

JOHN. Tinc la gola seca.

REINA. Vols un altre gotet d'aigua?

Torna a la cuina i serveix un altre got.

JOHN. Portes molt dedicant-te a això?

REINA. Un temps ja, com per saber certes coses.

JOHN. I t'agrada?

REINA. (Mostra un somriure forçat). M'encanta: conèixer gent nova, fer

coses diferents, el plaer mutu...

JOHN. No et sents degradada o rebaixada?

REINA. No.

JOHN. I si no vols fer-ho amb algú?

REINA. No m'ha passat mai. Mentre el client pague.

JOHN. I no és il·legal el que fas?

REINA. En realitat, és il·legal cobrar per sexe. El que faig és donar

companyia, i si hi ha sexe, és casual.

No seràs policia?

JOHN. No, no.

REINA. Deixem de centrar-nos en mi. Preocupem-nos per tu. Vine ací.

12
 T'agrada? Vols revisar-me abans que follem? Sóc una xica molt

neta, però molts clients prefereixen analitzar-me, i no els retrac

res. Em sembla molt bé que vulguen revisar allò que paguen.

JOHN. Me'n fie de tu.

REINA. Ets una dolçor. Què tens, trenta anys?

JOHN. Vint-i-tres.

REINA. Redeu! Doncs sí que ets jovenet.

JOHN. I tu?

Pausa.

REINA. Això no es pregunta a una dama.

JOHN. Perdona.

REINA. I digues-me. Què t’ha portat fins ací? La teua xicona no te la xucla

com t'agrada?

JOHN. No tinc parella.

REINA. Amb lo bonic que ets, i aquests ullets negres. Tens una mirada

molt forta i dolça alhora. No tindràs xicona ara, però n’hauràs

tingut un muntó.

JOHN nega amb el cap. Continua incòmode.

Em costa creure't. Però si ets un iogurt. Les xiques haurien de fer

cua darrere teu.

Sona el telèfon.

Perdona. (L'agafa). Sí? Hola, carinyet. Estic ocupada. Sí. (Agafa

l'agenda.) Divendres tinc lloc a les set. Perdona, no, a dos quarts

de nou. Tinc ginecòleg a les sis i no et voldria fer esperar. Sí, on

sempre: a l'Hotel Àncora. Sí, esperaré a recepció. D'acord. Està

13
 bé. Bessets celet. Bye bye. (Penja.) Disculpa.

JOHN. Un altre client?

REINA. Sí. Sempre passa el mateix. Quan s'acosta el Nadal, tinc l'agenda

plena de cites. Després són massa dies familiars amb els fills, les

dones, els sogres, grans àpats, estrès pels regals, i prefereixen

desfogar-se abans.

Per on anàvem?

JOHN. Em preguntaves si tenia parella.

REINA. Ai, sí! És veritat. Amb lo bufó que ets hauries de ser un

trencacors.

Què ets, més un picaflors d'ací t'agafe, ací t’aspatarre? Amant

d'una sola nit?

JOHN. No. Per a res.

REINA. Alguna cosa deus ser sí...

Ai, Déu meu! No em digues que aquesta… Ai! Carinyet!

JOHN. Què aquesta què?

REINA. Que bonic que ets.

Ets verge?

JOHN torna a ennuegar-se amb l'aigua. Escopiu l'aigua de la boca, mullant-se

tant ell com la brusa de REINA.

JOHN. Perdona. Perdona.

REINA. Tranquil. No passa res.

Es lleva la brusa i queda amb un top molt ajustat.

Així anem avançant. Mira, tu també t'has mullat el jersei. Deixa

que te la traga.

14
 JOHN es queda immòbil, sense oposar resistència.

REINA li trau el jersei.

JOHN creua els braços. REINA l'agafa de les mans i els col·loca al costat.

Braços caiguts, relaxats. El mira de fit a fit.

Recollons! Estàs molt ben tallat. Cal veure com enganya la roba.

I depiladet. Això és un encant. La setmana passada vaig tindre un

client que, més que un home, semblava un ós. Mare meua! No

havia vist tants de pels a la meua vida. No se'l veien ni els

mugrons. Mirés on mirés, una espessa mata de pels. Menys ací,

al cap. Això era una bola de billar.

Vas al gimnàs?

JOHN. No.

REINA. Natural, com jo. Ja no en quedem molts així. Som una espècie en

extinció.

Mira. També tens mullats els pantalonets.

Tira mà a descordar-los. JOHN interposa les mans.

Quina dolçor. Aleshores... mai has...?

JOHN. Sí. No.

REINA. Sí i no?

JOHN. No ho sé.

REINA. Com no ho pots saber? És molt fàcil: sí has follat, ja no ets verge.

En això consisteix.

JOHN. (Subsurrant.) Francament, no me'n recorde.

REINA. Com?

JOHN. No me'n recorde.

15
REINA. Com?

JOHN. Que no me’n recorde!

REINA. No, no. Aquest cop t'havia sentit.

Com no pots recordar-te’n? Tan malament va anar?

JOHN. No és que fora malament. Ni tampoc bé. És que no me'n recorde,

literal. Estava en una festa, i beguí més del compte, i no recorde

res fins al dia següent, que em vaig aixecar al llit al costat de...

REINA. Entenc. I ella no et digué res?

JOHN. No la coneixia.

REINA. I no li vas preguntar? Estava al teu costat. Alguna cosa t'hauria de

dir. Un “Que bé ho varem passar ahir a la nit”, o “Hem de repetir-

ho”, o, si més no, un bon dia.

JOHN. Me'n vaig anar abans que es despertés.

REINA. Que bonic! Però digues-me: hi havia algun condó usat? Estàveu

nus?

JOHN. Ella sí. Jo portava els pantalons.

REINA. Això és estrany.

JOHN. Per què?

REINA. Bé. Per regla general, quan un folla per primera vegada…

Aquesta era la teua primera vegada? És clar. Quan un ho fa es

despulla del tot. Potser es deixarà els mitjons, segons les presses

i el fred que tinga, pot ser... però els pantalons… Això no.

JOHN. Aleshores, no ho vaig fer?

REINA. A vore. No hi era present. Tampoc ho puc dir amb seguretat. Però

quan he tingut un client verge, li han faltat mans per quedar-se

16
 com Déu el va portar al món. A més que follen a corre-cuita, com

si el món s'acabés. Semblen conills. Per a aquestes ocasions,

intente portar el control. La primera vegada no cal ficar-la dins,

dóna-li, dóna-li i descarregar. El millor és viure-ho bé. Gaudir el

moment. Portar un bon ritme, constant, però no ràpid.

Complaure’s, divertir-se, fruir.

JOHN. Au, que puc ser verge o no.

REINA. Això és. Però has de pensar que aquesta vegada ho recordaràs tot.

Així que has decidit que la Reina et desvirge? (S'acosta a JOHN

gatejant sobre el sofà.)

JOHN. (Nerviós .) Espera un moment. El bany?

REINA. Per ací.

JOHN surt.

Mentre és al bany, REINA prova diferents postures per estar sexi al sofà.

Torna a entrar JOHN.

Preparat? Apropa't.

M'agraden els teus llavis. Ens ho passarem molt bé junts.

JOHN. Sí. No. No ho sé.

REINA. Com que “Sí. No. No ho sé”? A què has vingut aleshores?

JOHN. No ho sé.

REINA. Com que no ho saps?

JOHN. Sí.

REINA. Mira, ets molt bonic i tot això, però ací una és una professional.

No puc perdre el temps.

JOHN. Però t'he pagat.

17
REINA. Una hora, i portem uns vint minuts. Mira, ens centrarem. Vols

follar o no?

JOHN la mira. Vol parlar, però comença a plorar.

Ai, no! Però no plores. Per què plores?

JOHN. No ho sé.

REINA. La veritat és que no saps gaire. Vinga, carinyet. No plores. Vine.

(L'abraça.) Et sents incòmode?

JOHN. Un poc.

REINA. Estàs pàl·lid. Vols un altre gotet d'aigua?

JOHN. No.

REINA. Tens gana?

JOHN. Tens vodka?

REINA. Vodka? No n'estic segura. Hauria de mirar-ho.

Va a la taula de begudes. Entre les botelles, en trau una de vodka.

Sí. I està nova. Ets el primer que trepitja aquest apartament que

em demana vodka. (Li serveix un got.) Pren.

JOHN. Gràcies.

REINA. Estàs molt templat així, nervioset. Això m’agrada. M'agraden els

homens que no tenen por de mostrar els sentiments. Que són

capaços de plorar. Els més masclets volen semblar roques: durs i

forts, però després tenen un cudolet per verga, i se'ls encongeix a

la mínima.

Estàs millor?

JOHN. Un poquet. Perdona. Quina vergonya.

REINA. Per què vergonya? Mai entendré la por que teniu els homes amb

18
 plorar. Hola? Som gairebé al segle XXI. Perquè ho sàpigues: els

homes també ploren. No t'ha de fer mai vergonya plorar. És el

més natural del món. Jo també plore, saps? Sóc de llàgrima fàcil.

Estic quasi a punt només veient-te a tu. Mira: plorar neteja

l'ànima, i l'ànima és tan important de cuidar com, que sé jo, igual

que et cuides els cabells amb xampú, o et posses cremes a la pell.

Plorar és bo. Plora sí ho necessites. No et preocupes.

JOHN. Gràcies.

REINA. Deixa'm intentar relaxar-te. (Li fa un massatge a les espatlles.)

Així? Millor? Dóna'm la teua mà. Llegiré un poquet de tu. Xè!,

no tingues por. (Li agafa la mà.) Mira, aquesta és la línia de la

salut: es veu que ets un xicon molt sa. Has de fer alguna cosa

d'esport, i saps cuidar-te. Aquesta és la de la vida: tindràs una vida

llarga i plaent. I aquesta és la de l’amor... (En acabar, li xucla un

dit.)

Et sents millor?

JOHN. Sí.

REINA. (Mirant-li l'entrecuix). Carai! Sembla que algú s'està despertant.

(Riu.)

JOHN també riu.

Vinga, trau-te els pantalons.

JOHN es posa dret i se'ls trau. Es cobreix els calçotets amb les mans.

Bonics calçotets.

JOHN. Són de Superman.

REINA. Ara, trau-me els meus.

19
 JOHN li baixa els pantalons.

REINA porta unes bragues de randa amb un llaç rosaci.

JOHN. Boniques bragues.

REINA. A què sí? I són molt cares. Llenceria fina. Em varen dir a la botiga

que són igualetes a les que dugué Lady Di el dia del seu casament.

Espere que siga veritat per la fortuna que em varen costar.

JOHN tremola.

JOHN. Fa un poquet de fred.

REINA. Vine. Apropa't. Deixa que et done calor. (L'abraça.)

Millor?

JOHN. No molt.

REINA. Està bé. Sense pressa. Relaxa't.

JOHN. Tens una manta?

REINA. Una manta? És clar. Pren. Fotre! Està tacada. Sí, és que l'últim

client d'ahir feu una voladora i… se li’n va anar. Hauré de baixar-

la a la bugaderia un dia.

Et serveix la meua bata? Està neta.

JOHN. Gràcies.

JOHN es posa la bata i es torna a asseure.

REINA. Anem a passes comptades si vols. No hi ha pressa. Encara ens

queda temps. Et faré passar una bona estona i t'ensenyaré com

fer-ho per a futures relacions.

REINA se li acosta i li dona un bes.

JOHN es manté rígid.

Bé?

20
JOHN. (Carraspeja.) Sí... bé... Ho lamente. No aguante la tensió.

REINA. No et veig gaire convençut. No t’ha agradat?

JOHN vol dir alguna cosa, però no li ixen les paraules.

Està bé. Provem una altra cosa.

REINA s´aixeca i trau d´un calaix de l’aparador una caixa decorada de manera

molt hortera. La deixa damunt la tauleta i l'obri.

JOHN. Què és tot això?

REINA. Hi ha vegades que va bé alguna joguina per animar l'ambient.

JOHN trau un consolador i se'l queda mirant.

Aquest és «El remolí». És molt divertit. Vinga, dóna-li al botó. Ja

ho veuràs, ja.

El consolador es comença a moure desmesuradament.

JOHN el deixa caure sobre el sofà. REINA riu i l’apaga.

No para fins que explotes de plaer. També tinc mocadors de seda,

plomes, mordasses… A molts clients els agrada la mordassa. No

entenc gaire bé el perquè, però bé.

Això és un anell vibrador, i això t'ho enganxes a la xufa i fiques

el dilde pel culet. També hi ha clients que m'ho demanen. La

majoria d'aquests trastos els donen morbositat.

Tranquil, està tot net. Els rente i desinfecte sempre després

d’usar-los. Ja t'he dit que sóc molt pulcra.

Hi ha alguna coseta del que veus que vulgues provar?

JOHN fica la mà a la caixa i trau unes manilles folrades de pèl rosa.

Bona elecció.

JOHN. Perquè les uses?

21
REINA. Veig que no et mates a cascar-te-la veient porno. Vine. Dóna't la

volta i posa els braços a l'esquena.

Li posa les manilles.

JOHN. I ara?

REINA. Dons ara ets el meu esclau i faràs tot el que et diga.

No cal estar nerviós. Deixa que Reina faça la feina.

JOHN es retira.

JOHN. No vull que em dominen. No vull dominar ningú.

REINA. És només un joc.

JOHN. No vull jugar.

REINA. T'agradarà.

JOHN. No n'estic segur.

REINA. No creus que siga una professional?

JOHN. No dic això. Però no estic segur de si és el que vull o no. M'has

preguntat per què he vingut. La realitat és que no ho sé.

REINA. Pagues a una puta i no saps a què vens?

JOHN. Sí. No.

REINA. (Amb sarcasme). No ho saps.

JOHN. Sí. Volia experimentar-ho. Descobrir què és el sexe. Sóc l'únic

dels meus amics que continua sent…

REINA. Verge? No és dolent ser verge als vint-i-tres. Hi ha molts verges

amb més edat que tu i segueixen vius.

JOHN. Tu quan vas perdre la virginitat?

REINA. Als catorze, però això no vol dir res. Sóc un mal exemple. Saps

com va ser? Un complet desastre.

22
 La meua parella em treia uns set anys. Jo aparentava tenir-ne més

de catorze, la veritat. Va ser abaixar-me la regla i sortir-me

aquestos pits. En un carreró fosc. Cinc minuts mal comptats. No

em donà temps ni a viure'l. Va ser abaixar-me les bragues i, tot

seguit, tornar a pujar-me-les. Tot fou massa ràpid.

Per això m'agrada que la primera vegada d'algú siga lenta i plaent.

Sona el telèfon.

Un momentet. (Agafa el telèfon.) Diga? Ara mateix no puc. Estic

amb un client.

JOHN intenta traure's les manilles, però no ho aconsegueix.

Espera. (Tapa l'audiòfon amb la mà.) Necessites la clau per

traure-te-les. (Torna al telèfon.) Ja he tornat. No, no et puc dir

guarrades ara mateix. Estic treballant. Adéu. (Penja).

Tant se val l'edat amb què pergues la virginitat. Quan arriba, ha

arribat. La teua vida tampoc canvia radicalment després. No vol

dir que sigues més home, ni que, per ser verge, ho sigues menys.

Els teus amics saben que ho ets?

JOHN. No. Tots creuen que la vaig perdre fa temps.

REINA. I per què creuen això?

JOHN. Perquè jo els vaig dir que ja l'havia perdut.

REINA. I per què els menteixes? Espera, que ho endevine: no ho saps.

Riuen.

JOHN. Sí que ho sé. No és gens fàcil parlar de la teua sexualitat amb els

altres. Opinen i et jutgen. Tu mateixa ho has dit: “la gent és molt

dolenta amb tot allò relacionat amb el sexe”.

23
 Vens el teu cos? Ets una prostituta tota la vida, faces el que faces,

encara que ja no exerceixes. Encara que intentes portar una nova

vida. Si descobreixen el teu passat, et jutjaran i assenyalaran pel

carrer.

No l'has ficat encara en calent? Ets un beat perfecte perquè riguen

de tu. Ets verge i aixó és prou motiu perquè sigues el centre de

tota burla. Et miren com una bestiola rara, com algú que no està

als seus cabals.

REINA. I què és el que t'impedeix donar el pas? A què tens por?

JOHN. Doncs... És una cosa...

REINA. Et fa vergonya que no la tingues bé? Vinga, ensenya-me-la!

JOHN. El què?

REINA. El nas. Què serà? Ensenya-me-la. (Senyalant-li l'entrecuix). No

tingues por. N'he vist moltes al llarg de la meua vida, com

comprendràs. Seré justa. No et mentiré. Seré tan objectiva com

puga.

Va, baixa't els calçotets.

JOHN. Ara?

REINA. Què has de perdre? Insisteix: seré objectiva. Només la veritat i res

més que la veritat. Ho jure per Déu. (Es fa la senya).

JOHN torna a intentar traure's les manilles.

JOHN. Les manilles?

REINA. Ai, sí! Perdona.

Rebusca a la caixa.

Estàn per ací. Tranquil.

24
Comença a traure coses de la caixa. Trau un massatgeaor per a genitals.

Això també és molt pràctic.

Trau de la caixa una tira de condons.

De tots els sabors: maduixa, xocolata, menta. Et deixa les fosses

nasals com a noves.

Han d'estar... ací estàn!

Trau les claus i li lleva les manilles.

A què són còmodes? A mi m'agraden molt. Són súper suaus.

I, ara: ensenya'm el que amagues allà baix. Sense por.

JOHN se sent incòmode de nou, però s'encoratja. D'esquena al públic, s'obri la

bata i baixa els calçotets.

REINA se'l queda mirant.

Estàs ben dotat. I no la tens ni d'ham ni primeta. Amb aquesta

verga pots donar molt bon plaer.

Mira, hi ha tres classes de penis: els extravagants, que semblen

cavalls, les mides perfectes, justes i precises, i els que, més que

un penis, són una pena. El teu és al segon grup. I això és bo.

Els menudets... doncs mira, no els queda cap altra que saber fer-

la servir molt bé per donar plaer. I ves en compte, que n'hi ha

alguns que saben traure molt bon partit al seu cacauet. Hi ha

postures molt bones per això. Sí jo t'expliqués...

I els que semblen que tinguen una cama extra tampoc no són gaire

productius. Moltes vegades els costa empalmar-se. Imagina't la

quantitat de sang que han de necessitar centrar cap avall perquè

se'ls pose dreta. Es queden sense sang al cap.

25
 En poques paraules: te n'has de sentir orgullós.

JOHN. ...però...

REINA. Però?

JOHN. Semblava que hi hauria un 'però'.

REINA. Només he estat sincera amb tu.

JOHN. Gràcies.

REINA. I ben depiladet. M'encanta. No és gens agradable tindre pèls a la

llengua.

JOHN es torna a pujar els calçotets.

Sí no és complex de verga, què t'impedeix donar el pas?

JOHN. Tinc por, la veritat.

REINA. De què?

JOHN. De com em sentiré després. De la sensació que se'm quedarà al

cos. De l'eco que ressonarà al cap. Tinc por d'obligar-me i després

penedir-me'n.

REINA. Potser no t'agrade. Però ho pots intentar.

JOHN. (Respira). És una veu que no para de ressonar al meu cap. Un

etern run run. No estic segur de com dir-ho. Són paraules que em

travessen la gola i no em deixen respirar.

Tota la vida m'han dit que he de follar-me a quantes més, millor.

Follar sense parar. Follar, follar i follar. Una, dues, tres, quatre. I

després, pel que sembla ‘obligació social’, anar presumint del que

vaig fer. "Folla molt, folla molt. Més follar i menys respirar". I si

no ho fas, "Estàs bé? Què et passa?"

No! Què us passa a vosaltres!? He de portar un condó usat a la

26
 cartera com a trofeu? He de contar totes les guarrades que hauria

de fer per ser un més?

Pausa llarga.

JOHN respira profundament de nou.

I si no sents la necessitat? I si no és per a tu la fi del món no follar?

Per què la societat li dóna tanta importància a això? Com si tot

girés al voltant del sexe.

És a tot arreu: als llibres, a la televisió, a la porta de ta casa. A

cada cantonada, darrere de cada conversa i a cada gest que faces.

Vivim en una societat molt sexual. On és la resta de la vida? On

és allò que omple el tot quan no es parla del sexe?

REINA. Moltes vegades qui més presumeix del sexe és qui menys ho

practica. Segur que els teus amics aniran dient els conyets que es

mengen, i els bons pits sobre els quals es masturben. Però et dic

que, la majoria d'aquestes històries són mentida, i el màxim que

varen fer la nit anterior és algun preliminar, o tocar un pit. O,

segurament, fer-se una palla veient alguna revista porno o una

vella fotografia d'alguna cosina en banyador.

JOHN. Pot ser. Tot i així, aquest run run segueix, i segueix, i segueix, i

una part de mi se sent fastiguejada per no ser com els altres.

REINA. I per què has de ser com ells? Són millors que tu? Diuen que

follen com a conills. Molt bé, I què? Això els fa ser millors

persones? A que no? Com a màxim, voldran amagar altres

mancances més importants darrere d'aquesta falsa façana.

JOHN. Se't dona molt bé parlar.

27
REINA. Et vaig dir que m'agradava parlar.

Aleshores, et ve de gust intentar-ho? No et vull pressionar. No

has de fer res si no et ve de gust.

JOHN. No. O siga, sí. Per això he vingut; perquè em vinga de gust.

Perdó, lamente tornar a plorar. Què fava sòc! Crec que... crec

que...

REINA. Està bé.

JOHN. Per favor, no em mires així.

REINA. Així? Com?

JOHN. Amb llàstima.

REINA. No ho estic fent.

JOHN. Sí que ho fas.

Pausa.

Perdona.

REINA. No hi ha res a perdonar.

JOHN. Perdona.

REINA. Et disculpes molt, saps? No has de demanar perdó per tot... No ho

digues!

Riuen.

Pausa.

T'has enamorat alguna vegada?

JOHN va a respondre, però calla.

Pots no respondre si vols.

JOHN. Enamorat? Es podria dir que sí.

REINA. Vols contar-m’ho?

28
JOHN. Estic un poquet marejat. No em trobe bé. Necessite recuperar un

poc l'alè.

REINA. Inclina't i posa el cap entre les cames.

JOHN. Crec que això em marejarà més. Necessite una altra copa.

REINA. Ací tens la botella. Tota teua.

JOHN es serveix una altra copa.

Quantes vegades t'has enamorat?

JOHN. Que em vinguen al capdavant, en tres ocasions he sentit, com dir-

ho, com una cosa ‘especial’.

REINA. I alguna vegada els vas dir alguna cosa? El que senties.

JOHN. No he tingut mai el valor. M'és molt més difícil del que et pugues

imaginar.

REINA. A la vida cal ser valent.

JOHN. Ho sé. Però de vegades costa, i molt. Intentes donar el pas, però

veus un profund barranc i tens por de saltar-lo. És massa profund,

i si no agafes prou impuls, et pots quedar a la riba i perdre

l'equilibri.

Tens una cigarreta?

REINA. No fume. Però espera. Deixa que mire un moment.

S'aixeca i va cap a l'habitació. Trau una caixa i l'obre.

Sí, ací tinc un paquet de tabac. Serà d'algun client que l'hi deixà

després de vindre. Tinc aquesta caixa plena de coses que s'han

oblidat. Les guarde per si tornen a buscar-les. És curiós el que es

pot arribar a oblidar. (Rebusca-hi.) Mira, un es va deixar l'aliança

de matrimoni. Molts homes casats es treuen l'anell i el deixen a la

29
 tauleta. Com si així anaren a posar menys banyes a les seues

dones. No sé què es pensaran. Molt no el trobarà a faltar, dic jo.

Si no, hauria tornat a buscar-lo. Algun dia ho empenyoraré. Amb

el que traga, segurament em compre una manta nova. Aquesta

taca no té pinta d'anar-se'n. Els diners em vindran bé.

JOHN. Foc?

REINA va a la cuina i li porta el bec de cuina.

REINA. Et pots posar al costat de la finestra? No m'agrada l'olor de tabac.

JOHN es situa al costat de la finestra. L'entreobre quatre dits i s'encén el

cigarret.

JOHN. Està plovent.

REINA. Sempre plou a aquesta època de l'any.

Pausa llarga.

Perdona si fique la pota amb aquesta pregunta, però, ets gai?

JOHN. Per què ho preguntes?

REINA. Perquè potser és això. Potser no sigues capaç de donar el pas

perquè penses que ho has de fer amb una dona.

JOHN. En alguna ocasió ho he arribat a pensar. De cor, no sé si sóc gai.

Vull dir, a vore si aconseguisc explicar-me: potser ho siga, o

potser no, però, d'igual manera, també dubte que siga

heterosexual.

Pausa.

No sé què sóc. Crec que podria no ser res. (Respira).

No és el sexe de l'altra persona allò que em paralitza. No sé com

explicar-ho.

30
 M'agraden les persones, indiferent si tenen cua o figa. El que no

m’agrada és la idea del sexe. Aixina, tal com ho dic. No em veig

jo...

REINA. Follant?

JOHN. Correcte.

No sóc així. No m’interessa el sexe.

REINA. Ets verge, de segur. Sí ho hagueres provat, encara que no te'n

recordares...

JOHN. Alguna vegada no has menjat d’alguna cosa perquè, simplement,

l'aspecte o l'olor t'ha fet enrere?

REINA. Com tots.

JOHN. I segurament no hages arribat ni a provar-ho. M'equivoque? Saps

que no t'agrada, i, només amb això, decideixes que no estarà

present a la teua alimentació. I no ho has provat. Com saps que

no t'agrada alguna cosa si no ho proves? Perquè ho saps. Veritat?

Doncs a mi això em passa amb el sexe. Només pensar-ho sé cert

que no m'agrada.

No tots estem fets per follar.

REINA. Com una monja?

JOHN. Bé. Elles és celibat per vocació. Allò meu és natural.

No em sente atret sexualment per ningú. Ni dona, ni home. He

sentit amor ací a dins? Sí. Sí que he sentit atracció romàntica per

una altra persona, però ha sigut per la seua manera de parlar, la

seua manera de pensar, els seus gustos, el seu somriure... Eixes

son les coses que m'han fet com sentir aquest afecte més especial,

31
 però mai he sentit això que es diu ‘atracció sexual’.

Sembla bufar i fer ampolles, però no. No he sigut mai capaç

d'expressar els meus sentiments a ningú perquè tenia por. Tenia

por que un ‘m'agrades’ s'interpretés com “vull follar amb tu, sí

que és hui millor que demà”.

Encara que ho haja provat i no me'n recorde. Encara que no siga

verge. Encara que aquella vegada la ficara en calent, no vol dir

res.

Només pensar en... No. No m'agrada. No m’agrada el sexe. No

em sent còmode amb la idea del sexe. No crec que fora capaç de

fer-ho de manera conscient.

Sospira.

Des de fa molt he intentat entendre per què el tema de l'atracció

sexual mai va ser prioritari en mi, com una cosa prescindible a la

meua vida. He arribat a qüestionar-me si era algun defecte mental

dins del meu cap, com si estigués trencat. Moltes vegades m'he

plantejat això: “estaré trencat per dins?” Continue tenint molts

dubtes, i intente convèncer-me que no hi ha res malament en mi i

trobar el meu lloc. I tinc por de confessar com sóc perquè moltes

persones que són diferents sexualment al que es diu 'normal' són

maltractades perquè la gent no creu que això puga existir.

El sexe no ho és tot. Com digué Salvador Dalí, ‘el sexe no és per

a mi’.

REINA. Ets la primera persona que conec a qui no li agrada el sexe. Bé,

també és normal. Tots els meus clients vénen a això, i la gent que

32
 conec... Sí. Ets el primer.

JOHN. T'esperaves que portéssim alguna mena de braçalet identificatiu

que posés «sexe no, gràcies» o alguna cosa aixina?

Riuen.

Pausa.

REINA. És irònic.

JOHN. El què?

REINA. Que algú a qui no li agrada el sexe recórrega als serveis d’una

puta.

JOHN. Creia... Se'm va passar pel cap que podria ser una bona idea.

Pensava que una volta ací, amb tu davant, tindria valor d'atrevir-

me.

Tenia, no ho sé, l'esperança de trobar-me a mi mateix o, si més

no, descobrir qui nassos sóc. Però no ha sigut així.

REINA. No et semble atractiva?

JOHN. No, no, no. No digues ximpleries. És evident que... ets perfecta. I

molt simpàtica.

REINA. Què creies que passaria? Per què em vas contactar?

JOHN. No ho sé. Un moment de bogeria. De baixó. Aquest moment que

et puja la valentia, que penses ‘com més aviat millor’ i, tot seguit,

tornes a caure a la covardia en picat. Això és tot.

Però no és per tu. Ets meravellosa. De veres. Ho dic amb total

sinceritat. Si fos d'una altra manera, sí realment se m'activés

aquest instint sexual, m'hauria sentit molt content de fer-ho amb

tu. Hauria estat tot un honor. No se m'acudix ninguna millor que

33
 tu. Ets intel·ligent, simpàtica, bella, dolça.

REINA. (Es vermella). Crec que és el més bonic que m'han dit mai.

JOHN. Plores?

REINA. No estic plorant. Pot ser que accentue un poquet el to de la meua

veu amb alguna llagrimeta.

Intenta dissimular amb un somriure.

Et vaig dir que era de llàgrima fàcil.

JOHN apaga el cigarret a l'ampit i tanca la finestra.

S'acosta a REINA. L'envolta amb el braç sobre les espatlles.

Tots els homens que han passat per ací o que he conegut al llarg

de la meua vida m'han tractat com un objecte. No m'han dit mai

res bonic.

Bé, sí: "Quins pits" o "la xucles com ningú me l'ha xuclat mai".

Però mai res realment bonic.

JOHN. Els homes som molt llanuts.

REINA. Sí, molt.

Riuen.

Pausa.

JOHN. De vegades, no et dona la sensació que fas alguna cosa perquè

tots ho fa? I et dona por canviar, o fer alguna cosa diferent i que

pugues confondre a tots. Que el teu autèntic 'jo' està soterrat dins

teu durant tot el temps, a la part més fosca, i t'has estat amagant

dels altres.

Encara no tinc clar aquest aspecte de la meua vida.

REINA. De vegades és més fàcil posar un somriure i mostrar a la gent allò

34
 que volen veure. Així és la vida.

JOHN. La vida. La vida és com una funció de teatre. Sí, una funció llarga

en què es van escrivint els diàlegs per segons. Pim, pam. Pim,

pam. S'escriuen de manera constant, sense que te n'adones, i és

tan ràpid tot el que passa en escena que no tens temps per llegir-

te el guió i memoritzar les teues frases.

Algunes vegades aconsegueixes uns segons extres, un xicotet

silenci d'un altre actor, i pots memoritzar part d'aquest diàleg. Ho

estudies bé, analitzes les paraules. Aconsegueixes una estructura

ferma i sòlida. Et sents còmode i segur, i saps com declamar-ho

amb força i redreça. Però quan no tens aquesta oportunitat, quan

has de eixir a escena per sorpresa, davant de tantes persones

observant-te, mirant atentament el que faràs, escoltant el que

diràs, i no et saps el paper, tens dues opcions: callar-te i amagar

el cap desitjant que ningú dirigeixca la seua mirada cap a tu, o bé

fer un pas endavant i parlar.

Dir alguna cosa. Continuar. Que la vida no s'ature. Que el món

segueixca girant. Encara que el que digues ni tan sols et convença.

Ho dius per encaixar amb la trama i que, d'alguna manera, en

pugues eixir airós.

La vida és una obra de teatre on tu ets el protagonista sense haver

demanat ser-ho.

Això és el que som, personatges d'una obra que escriuen altres i

on t'esforces per encaixar i ser acceptat.

REINA. No hauria de ser aixina. Cadascú hauria de ser capaç de ser com

35
 realment vol ser, i no buscar la manera d’encaixar per satisfer els

altres.

JOHN. Sempre és la mateixa cançó en bucle. Sonant una vegada i una

altra.

REINA. I no som capaços d'aprendre'ns la tornada.

JOHN. Et puc abraçar?

REINA, sense respondre-hi, l'abraça.

Pausa.

Sona el telèfon.

T'estan telefonant.

REINA. Deixa’l que sone.

El telèfon continua sonant.

Al cinquè to, s'atura.

JOHN. Estàs millor?

REINA. Sí. Gràcies.

He de tindre una cara horrible.

JOHN. Estàs preciosa.

REINA. Ets una dolçor. (Li acarona la cara).

No has de deixar que ningú et diga com has de viure la teua vida.

No has de fer cas del que pensen. La vida és teua. És l'única cosa

que realment posseixes. Tota la resta, ve i va.

Has de viure com tu vulgues i et faça ser feliç. I si alguna cosa no

t'agrada, que ningú no t'obligue a fer-ho. Ets tu mateix qui ha

d'escriure aquest guió de què parlaves.

Ets jove. Encara et queda molt de camí per recórrer. Qui sap,

36
 potser algun dia coneixes aquesta persona, amb cua o amb figa…

Riuen.

…i ho veus tot amb un altre color.

Qui ho sap. Potser en aquell moment floreix el teu instint sexual.

O potser no. Potser només vols estar amb ella, o ell, i punt.

L'important és que t'ha acceptar tal com ets. I el primer pas per a

això és que tu t'acceptes. No has d'oblidar qui ets.

En el fons tots busquem el mateix: afecte, empatia, comprensió,

amor. Amor del que et fa somriure tontament mentre passeges.

Però aquest amor no té perquè ser d’una altra persona. Aquest

amor ha de ser de tu. Estimar-te a tu. A la fi de tot, t'adones que

només et tens a tu mateix.

JOHN la mira. La torna a abraçar amb més força.

JOHN. Gràcies.

REINA. Saps què em ve de gust?

REINA s'acosta al reproductor de música que hi ha a la prestatgeria i posa a

reproduir la ràdio.

Ballar.

Sona la cançó “Superboy & Supergirl” de Tullycraft ja començada.

REINA es mou per l'escena mentre JOHN la mira.

Vinga John! Balla amb mi!

No saps ballar?

JOHN. No sóc un bon ballarí.

JOHN es mou de manera arrítmica.

És tot el que sé fer. A les festes tendisc a ser el penja-robes del

37
 grup.

REINA. No sigues ximple. Deixa't emportar. No intentes controlar-te. Que

la música recórrega les teues venes.

Un ball improvisat. Gaudirem de cada minut. Viu-la!

REINA acosta a JOHN i l'agafa de les mans.

Ballen lliurement mentre riuen.

Saps? Ballar és millor que el sexe.

JOHN. No ho puc comparar.

Sona el telèfon.

No l'agafes?

REINA. No m’abellis.

No para de sonar.

REINA el despenja i el torna a penjar.

Ja està.

JOHN. Potser siga important.

REINA. Serà un altre client que es vol desfogar abans de Nadal. Que es

facen una palla i es desfoguen ells mateixos.

JOHN. Quina hora és?

REINA. Passades les set.

JOHN. He d'anar-me'n.

JOHN s'aixeca i busca la roba.

REINA apaga la ràdio.

REINA. Pots quedar-te un ratet més, si vols.

JOHN. Em quedaria encantat, però en una estona entre a treballar.

REINA. En què treballes?

38
JOHN. Sóc cambrer a un restaurant. Però tranquil·la. No tinc cap intenció

de ser actor. Se'm dona molt malament actuar. És una cosa

temporal mentre estudie.

Pren.

Li torna la bata.

REINA se la posa.

REINA. Fa olor de xocolata.

T'estàs posant el jersei del revés. (Riu). Deixa’m.

L'ajuda a posar-se-la.

JOHN. Gràcies.

REINA. Els pantalons.

Trobaré a faltar els calçotets de Superman.

REINA agafa la capseta dels diners de damunt la taula i trau les cent lliures que

JOHN li havia donat.

Pren. Agafa-les.

JOHN. Què fas?

REINA. Tornar-te les cent lliures.

JOHN. Per què?

REINA. No hem fet res.

JOHN. Res dius? Has sigut una gran ajuda per a mi. Has fet molt més del

que et pots imaginar.

A més a més, “si hi ha sexe, és casual”, i no ha donat la casualitat.

Riuen.

Quedateles. Inverteix-les en tu i aconseguir assolir els teus

somnis.

39
 Es posa els pantalons.

M'alegre d'haver vingut.

REINA. I jo de que vingueres. (Suspira.)

JOHN. Crec que ho tinc tot. (Fa una ullada al sofà.)

Des de la porta.

Ens tornarem a vore, Reina?

REINA. Liv.

JOHN. Com dius?

REINA. Aquest és el meu nom. Reina és el nom que utilitce per a la

professió.

JOHN. Liv? M'agrada.

REINA. Ve d'Olívia, que vol dir 'Pacífica'.

JOHN. És bonic. Jo em seguisc anomenant John, i seguisc sense saber

què significa.

Riuen.

REINA agafa un paraigües que té a l'entrada.

REINA. Sembla que segueix plovent. Pren. Agafa el meu paraigües.

Així tens excusa per tornar un altre dia a veure'm.

JOHN. Tornaré encara que no tinga cap excusa.

Es queden immòbils, un davant de l'altre.

REINA. T'importa... o siga... podria...?

Sense deixar-la acabar, JOHN es llança damunt i l'abraça amb força de nou.

Gràcies per contar-m'ho i confiar en mi.

Pausa.

Es separen, quedant-se en silenci durant uns segons.

40
JOHN. Bé. Adéu, Reina... (Es corregeix.) Liv.

REINA. Adéu, John.

JOHN sosté la jaqueta baix el braç i, sense dir res més, ix.

REINA tanca la porta després del pas.

Durant uns segons, s'hi queda al costat. Mira per l'espiell, amb un trist somriure.

Es mira al mirall, es trau les arracades i el pintallavis.

S'acosta a la finestra i mira a través seu seguint amb la mirada a JOHN.

Amb pas lent, es dirigeix al sofà. Guarda les cent lliures a la caixa i s'asseu.

Sona el telèfon.

Diga? No. Reina no hi és. No, no tornarà.

Reina ja no viu ací.

Penja.

Encén el reproductor de música.

Es queda mirant la taula. Agafa l'agenda i comença a arrencar les pàgines.

Els llums es van apagant a poc a poc fins a arribar a fosc mentre puja el volum de

la música.

Fosc.

Teló.

41