Ampliació dels exercicis sobre lleis d'esforços interns

Variant de l'exercici 8.3, resolt a classe.

6 kN/m
15 kN

10 kNm

5m 2m 3m 1m

El primer que hem de fer és verificar que es tracta d'una estructura isostàtica per poder-la resoldre.

Esbrinem quantes reaccions té l'estrutura:

E ME
A B C D
HE

VE
VB

L'estructura té 4 reaccions: VB, VE, HE i ME.

Sabem que les equacions de l'estàtica són 3:

∑ FH =0
∑ FV =0
∑ M=0
Però a més a més, aquesta estructura té una altra equació donada per la ròtula a C:
MC=0
Ara bé, aquesta condició l'hem d'aplicar amb compte perquè veiem que hi ha un moment aplicat a C
per l'esquerra de la ròtula. Per tant, la condició de la ròtula és específicament:
MC+ =0
Que vol dir que el moment just a la dreta de C és 0.

Per tant, tenim en total 4 equacions (e=4) i 4 incògnites (n=4).

El grau d'hiperestaticitat d'aquesta estructura és:

h =n −e =4−4=0
Com que l'estructura no té cap mecanisme local, podem afirmar que és una estructura isostàtica i la
podem resoldre amb les equacions de l'estàtica.
Càlcul de les reaccions

Enlloc de mirar de resoldre un sistema de 4 equacions i 4 incògnites, mirarem sempre de resoldre

les reaccions pas a pas, aïllant incògnites que es puguin resoldre directament i fent "talls virtuals" a
l'estructura intel·ligentment.

El primer pas serà calcular HE doncs està clar que l'equació de les forces horitzontals està
desacoblada de les altres equacions. D'aquí s'obté trivialment que HE =0

El següent pas serà calcular VB fent un tall virtual a C i aplicant l'equació del moment nul a la
ròtula.

6 kN/m

A B 10 kNm C TC+
NC+

VB

Fem un tall just a la dreta de C, a on sabem que MC+ =0 i substituïm tota la part de la biga que
queda a la dreta del tall, pels esforços interns que transmet aquesta part que eliminem: NC + i
TC+ . No dibuixem l'esforç del moment perquè sabem que el moment és 0.

Llavors, si apliquem l'equació de la suma de moments respecte al punt C+, tenim:

6 kN/m⋅5 m 2
∑ MC += ⋅(2 m+5 m⋅ )− VB⋅2 m+10 kNm=0
2 3

Els esforços interns NC + i TC+ no generen moment a C+. Resolem l'anterior equació i obtenim:
V B=45 kN

A continuació podem aplicar l'equació de la suma de forces verticals igual a 0 i així trobarem VE.
6 kN⋅5 m
∑ FV =− 2 +45 kN−15 kN+ V E=0
Resolent l'equació anterior obtenim:
V E =−15 kN

I finalment si tornem a fer el tall virtual anterior a C+ (però ens quedem amb la part dreta de la
biga) i ara apliquem l'equació de la suma de moments igual a 0 respecte al punt C+, trobarem el
moment a E. Fixeu-vos que ara, com que hem de substituir la part esquerra de la biga pels esforços
interns que aquesta part fa sobre la part dreta, els esforços interns canvien de sentit.

15 kN
E ME
C D
HE
NC+
TC+ VE
Novement, els esforços axil i de tallant a C+ no fan moment a C+.
∑ MC +=−15 kN⋅3 m−15 kN⋅4 m+ ME=0
I resolent aquesta equació obtenim ME.
ME=105 kNm

Ara ja tenim totes les forces i reaccions que actuen sobre la biga:

6 kN/m
15 kN
E 105 kNm
A B 10 kNm C D

15 kN
45 kN

i podem dibuixar els

Diagrames d'Esforços Interns

Primer de tot, sabem que l'esforç axil és 0 a tota la biga.

E
A B C D

A continuació dibuixarem el diagrama d'esforços de tallant de la biga.

-30 kN

-15 kN
E
A B C D

15 kN

dT
El diagrama del tallant respòn a l'equació: =− py
dx
Com que el punt A és un extrem lliure, el tallant a A és 0. I com que la càrrega distribuida a A és
diferent de 0, la derivada del tallant a A és diferent a 0.

Com que la càrrega distribuïda a B és 0, el tallant a B té derivada 0.

Passa el mateix a la resta de trams, amb la única diferència de que tenim uns esgraons (funcions de
Heavyside) corresponents a les càrregues puntuals (deltes de Dirac) de la reacció a B i la càrrega a
D.

Finalment, fem que la gràfica torni verticalment a 0 a E per reflectir la reacció vertical a E.
 dM
El diagrama del moment respòn a l'equació =− T
dx
Com que el punt A és un extrem lliure, el moment a A és 0. I com que el tallant a A és 0, llavors la
derivada del moment a A també és 0.

Com que entre A i B el tallant té una variació quadràtica, llavors en aquest mateix tram el moment
tindrà una variació cúbica.

Al punt B es produeix un canvi en el signe del tallant. Això es reflecteix en un canvi brusc en la
derivada del moment.

A la ròtula C tenim una discontinuïtat en el moment flector perquè tenim un moment puntual
aplicat. Per la dreta tindrem un moment igual a 0 perquè és la condició que imposa la ròtula. I el
moment exterior imposat és la diferència en el moment flector entre la part dreta de la ròtula i la
part esquerra de la ròtula. Aquest moment flector intern a la part esquerra de la ròtula és un moment
flector positiu perquè és el que correspòn al sentit de gir del moment aplicat a una cara positiva de
la biga (l'extrem dret de la part de la biga que queda a l'esquerra de la ròtula).

La variació del moment flector entre B i C és lineal perquè el tallant entre B i C és constant.

La variació del moment flector entre C i D té el mateix pendent que entre B i C perquè el tallant és
el mateix.

La variació del moment flector redueix el pendent a la meitat entre D i E perquè el tallant cau a la
meitat.

Finalment, fem tornar el diagrama del moment flector a E a 0 per reflectir la presència de la reacció
ME.

-50 kNm

A B C D

10 kNm

90 kNm

105 kNm