Awoo Eles 2.

4
Hitdra d' EPa

ime efapa de Kestauras Borbönica (4945-4398-1934)

Trecede
A894 Alfons Xlt signe el Haifest Savdhurs
de
C'any Segunt i cdex el podes
El genral Aarknea Gompoy dirgey el Pronunciamnt de

NoU SIsTEMA POLÍMC

El A8T5 omenga el Govem llag de ano/as (Rny el A384); conOCo. eleuions el 48t6(Univwsal msu
Talcom igre a a Cooskhuc del A36.
El nou Sistema busca
i autorifari q ro deprt dds Pronuniarmanh l:tars.
Gear un sskma sort, centrali ta
soal
Estasltat polha i
Aorgina ('oposie
alisme (exereit sotmey al podr aivil)
Defexr d
Gvery Grlines)
PaFcar spna Gvere de husa i

Redactor una nove oyhivcr (H876)

entre porhib dir his)
Ies fonamntave enel bipartidisme (altnarya
el cacavme(bugis oligàrmia aaasa cms inflènce sobre n te br
l e fupnades ( tranpes elechoras)
Cons hbesdel A3t6 dinask« sense (anvier-la,
entadir es das parhß
-

Molk genèria i fede per

entre el Rei i ley CortB.
Sobraa comparkhda
eleks e n a n o eleck ans nodesa, Essiei i exèrct)
-

Corh bicemeals (ongre ad diputas L0, Decret Orovio A86 Lonhra

Llibeetr de Glde
reguleven posl6totmeatanb
Oferia anpkes Whertaty que
-

i cestralista
Estat confessional (alake)
eplrir (censatori 4343 Universal maytalr t34o)
-

Sukrasi no

orhb diastes doeyen

pta ogai kac";
i
parhd de notase, (mnories), cns oes militanbs i
Es des poih een

a poplefa prvada i Gtat liberal teatralista

monargua porarerana, a losshhua, un

Par-tit Lisera1 Gsevásdo Porht Liberel hsionstaa

LIDER Cnovas del Gstillo Sagasta
Anhc) woderal, unionise i dissideb Carltny Anties prayresist,demouratty iunianiaky t'ugrere
ANTERloR
CoMPoS I c Seuor (burgesta iaduslrial i comedal) Clacse mijanes ,buGaia urhanai pnaals i
SoGAL TestaRant ißras pupefan) (rals) mi aspehh po eTorntal
IDEoLGA
Sufregi ASatari |Sutragnvesal masl
Estat lare i remu des pv.legis de (Eglenia
Estat confessional i gvile's de tésgléis
Restriuis de llihertah Ampliccis de libetah Prmga, Ayocue, eui dkdra
Tmnoblli'sme sou'al R&ormisme Soelal
lon pah
E 4834 omenta el don , lallknan,a en el pdoer dealy ds parh) dnas hs Funconava ad

A.G Re Jeia d'arbie i tn omeh de anisi pokka o

evgesanen del oresn el deskhia
chdara e cp de lopsicis per oimar n u govern q Copvoguis deions imnediatata

2.Es procedia a er lenasella: es ldes dey das pokh en rnnien ( decidten guiny dislictu
gvanyava csdesu i cr, decdir ey dipuiaty ge 8uonaien.
aminishre de govennauio (ge ongarikara le deucons )entiave l Mistes aly govenados ils ldeeals
del govena a povine>) i agues, al aceS ,q g*urten al rehr dosikat 8fhce a l
Seva itlvencia.
E dia de les dewons,els oeul des dikicles punels solien ajusto se s facordat pe
taer eoder all.
a lea cutoh voariar une mia peels Caces ro enen
podia

A porhr del 4885, quan mor Alfons XI Moria Crshne ej l'entareyadlg deportar ateme
el paper d'àrsifre. Goodes Sogasta
i vaa sgnar Face del Tarco pr denar supott
l'allernança en el pader.
alemorargua iskManaliar
Sovnt, algun) dipab ea presaraven en dishicte des quals o eren onginaris (cwners)
le tempe eledorals s' anomenaren tupinodey:enasella manip vleo dol ce elecorel ifasiia
elecloray.Degta aet au, no va Ser un Sistema, donouahic.
d'atte

ds nfictes belkey
anova ocosegex a paaHacs de l&tat posant k a

l as Base i kre
Tercesa Gvere arlira: aCorsauex deyrotar arli_me atulunya (43S)i
el a

de concert eionanis istaure

(46),Sprimint els furs (lespropies) perd ngocont un resm
tenien cert 8rav d'autho nomia hiscal negeconr wo
el A3T3, en el qua les províncey basques
'Estar l'entoepa d'unes quahtals.
- Gvere dels De Anas (4368-A328): Harhnez (ampas,come coe:tè geren, va ngecara

Po de Zonjon el 4813 pronetenr lanoista, I'aSoltc

de l'estlav tod (aprovada 4878)
en

d m t pol'hques i odmnistiehive, Coma prnca de dfaua usaas a l Cort pnyale,

Degta nwmpliment del trache, el 4893 torna el contlice ans a Fuerte Chiguita ped

a.cons en cnar-(a el mateix any.

ok dinàsky a Gtelunys
- onservedog atalans:e van entrontoraanovas pek a polfa cestrelaa iuniformsta,haven
e cacguisme, els cuLntos a ornpe, elecdaral.Ddesgen el drer cul Catall el poteculonise.
-Cbeals Caalany t0dersaven contedir certa oulansnie a uha pr etaar k revoltesi le
:Sertay mdviduals, Vrctor Balaguer, Rus i lauleF i la longuard

Von Ruanyar senpre hm ioals de segle, quan a poois mg va opstan pely 10us parb atalaniae
AWard Elias . L
Hitora dEpaya

OPOSICLO AL SISTEMA iMP»rtâneia a

Per h no dinàstics, Que no poder i o paripauen n el ton,Van Suanar

teien

A3to pel sutragi unvesal masl deaeasilttcs del sshma

parkir del
Reoublanis me
Desasaven:
Repbla tom a fos d'stat
i uedik barel3)
Robrme soials(intervenconisme ,cospeatirisme
Phares auahu icenk'k
-stat)
larctat (sepafocis" Esslésia

D:erenb prib:
Rt Repdicà Posbilisto (Gstelar)
Parhk Repubta Phogresista, (Zoril&) Say diernes(centtalsme vs. tedenlisme)
Cestralsa (Slán)
Paht Reps
ParKt PepbAià Feleral (P: Morgall )
i

(orlisme derota del 6 , to+iqe ere importanfa

El Carlsme ve enrar en csi denprh de e
Pars Base.fe ao,va reurle 8evn base socal s l'apoao
Cafalunya, Novara
del naconelisme calà i besc.
prindpis
signa (Acta de loreden pr nodernieer part,ocaptoa els
el nas
EA8G e

de Cacoceta lberal-capitelista. ams Ransa Vardal, eo et Parhdo

interne dei secfor infegrstè
El A833 patw ure esisi
Ghslico Na cional ei nom e
reconshe i s'orgawa en Cerdes lassavskes per vta spanya) aS
GA89O en

COmni lradicond:sta

0breisme atre
PurentResteuras va Ser dikal la reorganiRacs od movimen cocer,gue eltsvs
a lepalihaiG iltegaletar. el PsoE (park* Socalbta, )
tundar el 4344
Socalisme: Paslo Talesias
va

8869agore El Socalia (prensa socalista)

8 e aG
1 8 8 8 e fund la UGT (sindicat socalista)
ei d'scons
(A23) i sidesursia).
Madrid Ashórie tel PaS T3ase(mha
S'orrela 3osehoh
a
 -AnarguiSme; on een catres aa polí tio no van fnar ug sht golte i o votuna.

Von se molk pesguih i prohhn (le: de ropreysi de l'anarqvise, 4316 ).

Dwis anarcas rdicalistes (luita sihdital) ,Licende ordora 4293)

aces
direh"lorgses
teant-se en aume t comehes astenplah orpus e Berulona(49a41
Crns (42A)
Gafalanisoc
Unitak 2

CONFUCTE D'OLTRAMAR
1868-4848 Guere del, De Anys
M398 Pov de tanjsn
A839 Gvera Chiuh ewnoig i autermia
rebesp-lrka í
Pachde iheel ubars
Bipahdme 2
Uhi Coshvcona (penisulas instullab iSrens prapkehonis sucra)
128 Abolkei de l'escavituol per Sagasto
EUU wolt cares)
4894 Araneels de Gnovas (importacony dels
vollen l4 independèndton (Tos Hork)
293 Parhdo Revdluconero Gbano de svesta al goven espenyol
1895 Honifest de Hoxte Cishi (Tosé H) declarecsmdepardenhslltar el colontaliso &paapt
rgrana
Sobrania sona
nsstg.parer nces
Desendolwpanent del conkHictt

insumecus AB15 ows el rib de Bare a Serhogo de uba am dose Park

inica el
treeessa.
Aaceo Háno Gshez Canovas evig Hasknet mpo) per negoclar,perd
e lia ,meahe es
sbrgoniken en gveill i ortrekn la ojor pert
Els indepedenhistey
Chpenyoy poslasons me mportant
contoles le cutah i el
o e n a a Weyler Captà
gaeas'nica la reconcentraed"to/tnf
E 486,Gnosas
a poSad les iutah forh orrola peb epanos. Aqesta eenta
derplacaen de a

ulhus ranas)
a crisi allmertara (asendonaen
repressv provocer
va un genocd: (#30ok rmorts ) pe Concliacis pacter
estretRsia de per
adurn a reLonentreds i mlesta une
ET A4, Sagasta ars
ams e pan'nslag
avoromia aranzelana gualtu
UnR awono.e,sufrgi unvessa masl,
ho eburgen1 es ameita Copmnen una Capaa
el spork dels éEUu),
Els mdepndenhiste (ems el gove'n estatunidenc a intevenr.Aqveh,
colonialisne epanyo, inctan
de premsa Contrs el i Poerto Kico ohenten une eshatsie ot fesio
i fer-se ons 6lpine.
volien conrer Veconomie song Hasng i a prens amesiang acss ey
port de
a
E4898, el wiressof Hame explota
Une declerae de 5 er
epapls, acoson en
Awaro Elés 2.

Tueren eatre sparys i Estat Un

Va tenir un rapid desenla donank (loe a des esctsors
l'esponpa derotart-la o foma humliat
-A Guba:G tota ameita0e Senfronta a

&se {ota i queda imps.hfibada

de
sgi G gven, Cs a

Espanys es qda
i EeU avik (F piny ) va a c a ans
A l Glipineyul'enronhanunt navsl enkrt sponye
a

ams a rendi6 espanyola,,

a laga Flpina, g-e exigia
erpusid dels expayds l'asy 4396 . e
fude
El 412,3os Rizel gaecl Polavicja cordenna c mork a R
rebellto independent+stei el captà
Produex v e una nezocacy

dagest nomera genenl a imo ce Riveo pa promore

Copi

de a Rvere
cedex terho Rico i le, Ripine, i acapte a
A Ras de Paris (1298), el goven enol
Adependenca aubea

Els EEw acepten una ndepad ènda mtacs de lea aatigu coenies totelanr els o s goves
com q mesura de control de (ila,SA
Va
cosq a povkar une reaccs anfawericana i
a qua
resiver-Se vne bese mlkr a usq, antremo

Dasaste dl
hunmlaat Va poMs Un enone iapace enlasorebaf.
-Gisi morali ideolGscs:le derofs
ve ser

pede ta tev vln

Ca un morent en qe el colondalisre eope ekave en epegis,Ge9n vs

Colonia.i va aedor despresfisioada

Cesta i la es
e t s morunda i cal
invodsr
rebpie. doagun
Kegenerecionsme: span%
bre de 6rse+ande (ertoda pet deer Ormvio) deeyaen
el 43t
d' nklecves dea Tskshuon elect el nibelt ecnahv ihral
Naenerer (a rds políha ialtuel millares la Sihs al camp i
98:littreli pesadsrg vaa debya la rgewac woral,Sockl tultural
-a gengais ded
rebimar el sskn de &novas.
voten
- RefdrmSme tot i gye es Canvs Van sU miaims,
senhimat antimiltarita qre
derohe, mlkars van porle
a un

-Senhiment antmlferisterleg hefaea delb lhs de

auhonae en algvns mils,9e
l p a ala
Vaprouoar poshorey mes fogonisme eaa vida polihia espeaypk
haen de en
& dsrota .Ccelen q-e
van porkral lentaentce Ge
ya imprsar noe Gree fiab ge
-A Gfalunyc1el godern
ven negara pag a cankibuc trinests(;
comecan) de Barcelons
(A319),gan els
am a altenatus als parhk dnaytis.
Vsn consoldar el cstalanisme