ÁlveroElas

Hisdna d' pa (hs3-404)

igens iconkolidacls del odlanisme
PRECEDENT
naenaliimey eumpens (Renadkenga)
Jn flrney deb
einomi i éspayasotal enkt ilatalunys (Proktcconzme)
Desigvel dejenvolupawent
Movmenk anticentmlzte) (Grlsme derelisne)
ncapata ée léstat per
r un projetle naconal epanyol (Purkiular Sme)

Kenanxenga tredinz adhvral

Us del atalà , la hislöi i ly
reivindicar
a Socetek sdalana volie el conexteel
Romanhisre enogen.
-lhuab i uaues
diny
oms reviky i enhths a la Patria (4833)
de arles Arbou,
nlhural: inica ems lOda
i
-Renaixens Cledria cobrir a hiskkne
lure i
legua de a redes
el aed
oma

Volien Jituar mecltve(, En 4358

inicen a celebnaS
el passa
Gerfure atalane),espedelmen
Verdaguer, Angel vimer i Nars Olle.
dey Jocs Horals Jatn
volten reivindiar t'us
del adell,
tortrars al aald medteval,
-Kenaixenta papular:
esre popuas, hreserie Sler (Prtarra), tnsedpn Cavé i pukcauans
&lihereons i el
tremuntana.-)
Sahri (G ampena de Gra,a
Movimenh ankentralstes Aird asavore
d' Iscbel I sactenmua la ceitrel fac oll teribr eapenol
Durant Rjrah
el
dbpzyiS al centralisme.
'apenials de movimen populas (bullagues)desensank les inshveans tradlicones catalane,
asrelar a atawnga
Ames,el arksme
va

ila restauredr dels aahs

urs cutalons
el sen prkeisme el Pachi Repuli
Seremi Revdulenar (68-4811) apereY
Hes tard duwank el durent la
de P, Margal i sinknle instavrer el model federel
Denocrh Tederal :

Primere Repsblia (843).

DE (A RESTAURACIO
CATALANSME DURANT LA Aa tTAPA reneixer el perhne 3
Elmaviment ataonista Va gror aslopfanF caie pokhe 9a un
ofalawlkge vein
Tenia 2 ides, bsiqvep <P (edeslome)
frodic(carlsme)ia ravstela Renairesa (4a asockat ahenista)
res nuclis atalknisto aJove atalurya
GVen de MonBerrat(5nup atslei conservooor)
ol (T8o)
Grup fedaal de Valeah Almiralllimpusor del catelan~me
ds

Valea Alominell asandiong el Prhh Federsl d Pi i Mogal per dediar& a atelnge i

dlirgex el Dri Gtaa (4819)
afalonisme prxresststa (488o-18838)
El A8WO se celebra el Primt Congeg Gtalanista apleyaat eb fedenlistey i la Jore Gtalunya.
Te 'oechu de rar un Cenhre atala i anar en tontr&Cegisla hiva eshael at pevdicava
el drh cil cahal
e«s dsechus parièhs penee pol fka ni relds
E H382 aprt. el Cenfre Gtald
Agrvpave el edealikn d'Almirnll ; el rp dela Rena kesa,
E 43 e ve tonvour l Szjon Cangre Gtelaniste. amd v seatiet de rtonytneus
nachnaliCordennan els oltio atalans en es paskh epan,o.

A885 mpulsak pur VeenK Almirall i d atre atall, e% llira d monial de 6ruge
e
Altos XI| on
a rewWnditava: a vide reglonal, el dre cvil chala, el grorecons i e

denunave al Centralisme.
E 886 Alomirell publtta l atalanisme , on exposa len bastn dlel Cafalan Sre prgessfa

ia necesia de creas Una oganoads poKia nlerclassista (inviable).

El A38 e diudex el (erkee atalà i epartx a Uiça de Gtalnys,de card ckr
de a buge»ia monargie.
Consevedori pu po-F del sector
El A383 el Ceate Gtald s'bposa a1Exposiu Unosal i elebre uns jacs flores
dandeshins. El naonalsme des place el sederolime repblia ies digel el ervalare

afalonisme (onservador(887
El 488 pue a Llga de Getalunya, q-e ckinditava,l'ohialtatdel cabaa,el dreteil
ata, el profeccdanzme i ua pol ecdesivenenFcatalanirfa Von uhiltar nac.onaiame
po puyar de ahlanisme. Agel &uimei,Hef Rsai Jsep Pug.
i van presentar el Husatk a a Rein
El 338 van donar supor a psias Cnversa
Regent dennant meí au lonomie pu a atalunga (en catala)

El 4339 La iga de Catalunya cwngusr ge yasals larkck de la rebrme dd Cods

v

Ovil qve prcfenia supri mir el Drer &il Gta

EI 4391 ney Unis atalanista (om a enhtar g egbes tob c gps atalaniaks
d'eren de Gtalunya(tab a aalunga rora).Hvan forme park propietai mens,
Comy coats,pokssopal ikecbi inel lectuals ars gren anplfd geasrdfi a Detrgava ,

es olen
Tosenas d
organs d'aukgovern pev h hayia ds rpånaty enka es acokihs ¢ 9
partupar en e proues electorel.

de Mencesa ge recollien
E4892 a Uais atalinita va reductor (e BaSe- Voluntanerar del sevei milltar enpenjel
afeli avs plena sobrnia
Dehnia e pude rgienal -Gyres nomej ouwpats percatulans
Ohcalitat del catolà
Kelachng and el poder cntrel
Resaslinn de le, nlgve inhhucns (Cor prips)
de Balgut i von subshihir vegsanoto(pimi) natistnpoyolaEstat
å
EI A891 se cedlera l "Aseowdlea
Woro EIas 2.
Hi fonis d'
Espayn
ofalanishme Consêvador traditon alista
Duran 'etapa de aRestauras e va anar de»tnvowaa el vigafaniyme, un novien ultvre
tinhel(echual impusa pes membre de le iashilueons elkoidstigvey de Vie Bisbes Calell Hagade
Volen crshian har el mount, ard ug pasid lara fs el moment.a Van de Hontsenar (premua)
Va detacar Jasep Torras i Bagos,bübe de Vie qe va pliur a Tradicid Gtalapa delauent:
GTalan isme aslie i con evad or basat en a religisa famllia ila propieat
CATALANISHE POLÍTIC4R9-4401)
El deschre del 98i el deprestigi de la olha espayda Va abavorir el pas a la pal/fida dels
Catalanistep.
El 4899,Qors el Sracas rrgeneraconista de Silvela Polavieja i el Tancamenr e Caixen.els
Industrialy ;GSugei aRana van Creura Qnid Raglonalista) gue bsava l'avtoromia
poltiaiodministrarive de Cetalunya. turda el
adordona a Unis aelanista
E 400, el z del diari a Veu de afalunya
deenseve via elechoral del atalands
a me.
eate Nadanal CataQ g e cancdahura unitana
CatalG preocden ura
E4ot, a Unis Reqionliuta i el Cenhre Nacon al
a le elecekas.andlidatura dels Quahe preyideng.

Detal triom qa ven endr a Sarcelana, ) ran husionar pe oesr a Uiea Repionalist
gue va vnpr municpals (per davanttels gerht dinashis) .Dtensaen un resormis
o le
: tenien el sfort deb indlusrials,amercen
pol'h q otorgvas t audonomia, atalanga
a

de afaluye,,
e krtclan axí o m PPietaris agrens
profsons