Escola sofista

Protàgores d'Abdera
Escola Milet
Tales (624 aC - 546 aC) : L'aigua és el
principi de totes les coses que hi
ha. L'aigua és origen que va
començar a l'univers
Anaximandre (611 aC - 547 aC) : Per
a ell l’arkhé és l’aperion que vol dir
que és una substància diferent que
és il·limitada i indefinida, de la qual
neixen tots els cels i els mons que
hi ha.
Anaxímenes (590aC - 525 aC) : Va
sostenir que el substrat comú o
arjé era l'aire. Probablement,
l'elecció de l'aire té a veure amb
l'associació d'aquest element amb
la respiració i la vida.
(486 aC-411 aC)
L'arkhe de Protagoras era el convencionalisme, el
relativisme i estava a favor de l'escola sofista.
Gòrgias (Leucip i) Demòcrit d'Abdera
(483 aC–375 aC) (460 aC - 370 aC)
L’arkhe es la capacitat de persuasió efectiva. Per (Leucip i) Demòcrit d'Abdera
Cal·licles l’arje són els àtoms La fisi està
(484 - finals de segle v a. C) dividida entre ple i buit. El ple esta
conformat per àtoms, els quals són
er a Calicles l’arje està relacionat amb la naturalesa i la
indivisibles, i estan en moviment
realitat de la vida humana i social. Ell sosté que l'arjé es
constant.
troba en la llei de la naturalesa, on el més fort té el dret
de dominar i obtenir més que el feble.
Anaxàgoras de Clazòmenes
(500 aC-428 aC)
Presocratics Per Anaxàgores, les homeomeries
són el principi material de totes les
coses

Pitàgores i el Pitagorisme Escola Eleàtica

Heraclit
(586 aC - 569 aC)
(586 aC - 569 aC)
L’arkhé de Pitàgores eren els
L’arkhé és, per Heràclit, el foc, en el
números. Ell entenia els nombre
qual totes les coses poden
com a elements reals, que existien
transformar-se i del qual totes les
realment. Després de les seves
coses procedeixen. El foc, més que
investigacions matemàtiques i
la substància d’on procedeix tot
geomètriques, va arribar a la
allò que és, és una força
conclusió que l'Univers es regia
incessantment activa de la qual
pels números, elements exactes i
depenen les transformacions de la
infinits.
realitat. La lluita
Parmènides d'Elea
(570 aC-475 aC)
Per a Parmènides, aquell del qual res Empèdocles d'Agrigent
no està en moviment, només hi
(490-430a.C)
havia un Ésser i nosaltres en som
L’aigua, aire, terra i foc. Són
emanacions.
aquestes quatre races les que es
Zenó d'Elea
corresponen amb els principis o arjé
(490 aC-430 aC) proposats per Empedocles.
Zenó, seguint la idea de Parmènides
sobre el caràcter il·lusori del que
mostren els sentits, afirma que
només l'ésser és.