POMPA OVATIO

SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII

LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

POMPA LVDI SAGVNTINI

MMXXIII
OVATIO

28 D’ABRIL 2023
AD. IV KAL. MAI.
La Pompa dels Ludi Saguntini MMXXIII estarà dedicada a l’OVATIO, la celebració
menor d'un triomf romà.

Hem triat aquesta temàtica per a celebrar el triomf de la cultura clàssica a la ciutat de
Sagunt, després de complir 25 anys de la realització dels tallers didàctics de Ludere et
Discere.

Són molts els autors que ens parlen d'ella contrastant-la amb la celebració d'un triomf
major. Vegem què ens expliquen les fonts clàssiques.

INFORMACIÓ PRÈVIA

Què es una ovatio?

L’ovatio era la celebració d'un triomf menor que

s'atorgava a aquell magistrat que, després
d'obtindre una victòria en una batalla considerada
inferior, era mereixedor de ser honrat, no amb una
pompa triumphalis, sinó amb una pompa menor,
menys solemne.
Si no es podia celebrar el triumphus ni l’ovatio
quedava una xicoteta celebració en el temple de
Júpiter Laciar al Massís Albà.
Si ens centrem en la seua etimologia, el verb ouare
significava originàriament llançar crits”, equivalent
al verb grec euázein. La forma ouatio resultava difícil de transliterar al grec, per la qual
cosa Dionís d’ Halicarnàs, modificant lleugerament la paraula euastés, va emprar el
terme ouastés.

1
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

L’ovatio era decretada pel Senat, per mitjà d'un despatx oficial. Les ovationes
juntament amb els triomfs s'enumeren en Fasti Triumphales.

Abans de començar la cerimònia, el general invicte realitzava un sacrifici lustral en el

Massís Albà amb la finalitat de purificar l'exèrcit després de la batalla. Es creu que
seria una suovetaurilia, l'ofrena d'un porc, corder i jònec.

En què es diferència d'un triomf major?

El general entra a cavall o a peu, coronat de murta, envoltat de músics, i es sacrificava

una ovella. Mentre que en el triomf el general entra amb carro, coronat de llorer, amb
les seues tropes i es sacrificava un bou.

DIFERÈNCIES ENTRE TRIVMPHVS I OVATIO

TRIVMPHVS OVATIO

Triomf major Triomf menor

CONDICIONS: CONDICIONS:

- Victòria total. - Victòria parcial.

- Ser magistrat en funcions El general victoriós no pertany a la família

imperial.
- Ser general en cap en el combat.
- La victòria s'ha aconseguit sense perill
- No pot delegar en ningú. per a l'exèrcit o sense vessament de
sang, és a dir, sense matar un nombre
- Ser una guerra justa (ni guerra civil, concret d'enemics. Un exemple d'aquest
ni contra esclaus). supòsit va ser l’ ovatio en honor a
August després de la batalla de Filip o
- Mort de 5000 enemics mínim.
també després de l'enfrontament contra
els sículs.

- Evitar un conflicte armat i les

consegüents morts, malgrat les tensions
entre diversos estats.
- Combatre i véncer contra esclaus o
pirates no era digne d'un triomf major,
per la qual cosa per a honrar la victòria,

2
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

se li concedia l’ovatio. Un exemple

d'aquest supòsit seria la victòria de Licini
Cras contra Espartac.

CEREMÒNIA: CEREMÒNIA:

General entra a Roma amb carro conduït General entra a Roma a cavall o a peu.
per quatre cavalls blancs.

Tunica palmata, toga picta i ceptre de

plata. Toga praetexta, sense ceptre.

Cara pintada de mini i corona d'or.

Entra al so de trompetes. Entra al so de flautes.

Un esclau porta la corona que li recorda que

és mortal.

Corona triumphalis, de llorer.

Corona ovalis, de murta.
Sacrifici d'un bou.
Sacrifici d'una ovella.

3
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

FESTEIG FESTEIG

El senat precedeix el general Li acompanyen plebeus i cavallers

Magistrats

Trompetes Flautes

Carros amb botí conquistat botí

Estendards amb els noms dels pobles

sotmesos

Víctimes a sacrificar

Captius
Lictores
Lictores

General victoriós amb carro conduït per

quatre cavalls blancs. General entra a peu amb calçat pla o a cavall

Els soldats participen en la pompa esperant Els soldats no solien participen en la pompa.
en la porta triumphalis.

4
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

CITES CLÀSSIQUES:

Etimologia i diferències amb altres triomfs:

Dionís d’Halicarnàs, V, 47: L'endemà, els cònsols van fer cremar als seus morts i
recollir les despulles (es van agafar també algunes tots dos cònsols estimes d'homes
vius que van ser llançades en la fugida). Després d'això, van tornar a casa, després
d'haver obtingut una brillantíssima victòria, portant presoners, que havien agafat
en gran nombre, i diners, a part del botí agafat pels soldats (de la venda pública
d'aquest botí tots els ciutadans van recuperar els diners de les contribucions amb les
quals havien equipat als soldats). El Senat va honrar amb triomfs a tots dos cònsols,
amb un major i més honrós a Meneni, que va fer la seua entrada sobre un carro real,
a Postumi amb un inferior i de menor categoria que anomenen ovatio, alterant
lleugerament el nom grec en una forma fosca. En efecte, primerament es deia euastés
pel que en ell tenia lloc, com jo mateix he conjecturat i trobat en molts escrits locals.
El Senat va introduir llavors per primera vegada aquest tipus de triomf, segons
compte Licini. Es diferencia de l'altre, en primer lloc, en què el que aconsegueix
aquest triomf fa l'entrada a peu al capdavant de l'exèrcit i no amb carro com en
l'altre; en segon lloc, en què no vist el vestit brodat d'or amb el qual s'adorna l'altre,
ni porta la corona d'or, sinó que va vestit amb una toga blanca vorejada de porpra ,
vestimenta que porten allí els cònsols i els pretors , i cenyeix una corona de llorer; i
també és inferior a l'altre en que no porta ceptre, però en tota la resta és igual. El

5
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

motiu que Posturni obtinguera un honor inferior, a

pesar que en la batalla havia destacat més que ningú, va
ser la greu i vergonyosa derrota patida anteriorment en
la seua eixida contra els sabins, en la qual no sols va
perdre a molts homes del seu exèrcit, sinó que ell mateix
va estar a punt de ser fet presoner juntament amb els
quals van sobreviure a la derrota”

Dio Cassio, XLVIII, 31: [...] Després d'haver-los portat

prèviament de retorn a Roma, muntats en cavalls a
manera de triomf, havent-los adornat amb la toga
triomfal com els triomfants, havent-los permés assistir
als jocs en cadires curuls, [...]”

Dio Cassio, XLIX, 15: El poble de la capital li va concedir per unanimitat vots de
lloança, estàtues, dret al seient davanter, un arc coronat de trofeus i el privilegi
d'entrar a la ciutat a cavall, de portar la corona de llorer en totes les ocasions i de
celebrant un banquet amb la seua esposa i fills en el temple de Júpiter Capitolí en
l'aniversari del dia en què havia obtingut la seua victòria, que anava a ser un dia
perpetu d'acció de gràcies. Aquests van ser els honors que li van concedir
immediatament després de la seua victòria. La victòria havia sigut anunciada
primer per un dels soldats a la ciutat en aqueix moment que havia sigut posseït per
algun déu el mateix dia de la victòria (perquè després de dir i fer moltes coses
estranyes finalment va córrer cap al temple en el Capitoli). i va posar la seua espasa
als peus de Júpiter, per a donar a entendre que ja no tindria més ús), i per a això pels
altres que havien sigut presents en la victòria i havien sigut enviats a Roma per
Cèsar. I quan va arribar el mateix Cèsar, va reunir el poble segons l'antic costum
fora del pomerium, els va donar compte del que havia fet, va declinar alguns dels
honors que se li havien votat, va condonar el tribut exigit en les llistes inscrites i tots
els altres deutes que tenia amb l'Estat des del temps anterior a la guerra civil, va
abolir uns certs impostos i es va negar a acceptar el sacerdoci de Lèpid, que se li va
oferir, ja que no era lícit llevar-li el càrrec a un home que encara vivia. Tot seguit li
van assenyalar moltes altres distincions.”

6
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

Florus, Epítome, III, 19: A penes s'havia recobrat l'illa, quan en la nau pretoriana de
Servili, el comandament va passar sobtadament de mans d'un sirià a les mans d'un
cilici. Un pastor, Atheni, després d'haver assassinat el seu amo, va alliberar els
esclaus de la seua presó i els va formar en una força organitzada. El mateix vestit
amb un mantell de porpra, portant un ceptre de plata i coronat com un rei, va reunir
un exèrcit tan nombrós com el del seu fanàtic antecessor, i amb major energia
encara, sota pretext de venjar-ho, saquejant pobles, ciutats i fortaleses, va
descarregar el seu furor amb major violència sobre els esclaus, que sobre els seus
amos, tractant-los com renegats. Ell també va derrotar als exèrcits pretorians i va
capturar els campaments de Servili i Lúcul·le. Però Titus Aquilí, seguint l'exemple de
Perperna, va reduir a l'enemic a extrems en tallar els seus subministraments i va
destruir fàcilment les seues forces en la batalla quan estaven reduïts per la fam.
S'haurien rendit si, en la seua por al càstig, no hagueren preferit la mort voluntària.
El càstig no va poder ser infligit al seu líder, encara que va caure viu a les seues mans;
perquè, mentre la multitud es barallava per la seua aprensió, la presa va ser
esbocinada en mans dels contendents”

Descripció d’ una ovatio

Plutarc, Marcel, XXII: S’oponaven els enemics de Marcel al fet que se li decretara el
triomf, perquè encara s'havia quedat alguna cosa a fer a Sicília, i perquè concitava
enveja el tercer triomf; mes queda amb ells en què el triomf gran i perfecte el tindria
fora, anant la tropa a la muntanya Albanus, i a la ciutat tindria el menor, al qual
anomenen aclamació (ovatio) els Grecs i ovació els Romans. En aquest el que triomfa
no va en carrossa de quatre cavalls, ni se li corona de llorer, ni es tocaven trompes,
sinó que marxa a peu amb calçat pla, acompanyat de flautistes en gran nombre i
coronat de murta, com per a mostrar-se pacífic i benigne, més aviat que formidable:
el que per a mi és el senyal més cert que en l'antic no tant es distingien entre sí tots
dos triomfs per la grandesa de les accions com per la seua qualitat; perquè els que en
batalla vencien de poder a poder als enemics, gaudien al que sembla d'aquell triomf

7
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

marcial, i, diguem-ho així, imposava por, coronant profusament amb llorer les
armes i els soldats, com s'acostumava en les lustracions dels exèrcits, i als generals
que, sense necessitat de guerra, amb les conferències i la persuasió acabaven
feliçment les conteses, els concedia la llei aquesta altra aclamació i pompa pacífica i
conciliadora. Perquè la flauta és instrument de pau, i la murta és l'arbre de Venus, la
més abominadora de la violència i de la guerra entre tots els Déus. L'ovació no es diu
així, com molts opinen, de la veu grega que significa feliç cant o aclamació, doncs que
també l'acompanyament de l'altre triomf dona veus d'aplaudiment i entona cançons;
el nom ve d'haver-lo aplicat els Grecs als seus usos, creient que en això hi havia algun
particular culte a Bacus, al qual anomenem també Eví i Thriambus. Mes encara no
és d'ací d'on en veritat es deriva, sinó que en el triomf gran els generals sacrificaven
bous segons el ritu patri, i en aquest sacrificaven un cap de bestiar de llana a la qual
els romans diuen ovella, i d'ací a aquest triomf se li va dir ovació. Serà bo així mateix
examinar com el legislador dels Lacedemonis va ordenar els sacrificis al revés del
legislador romà; perquè en Esparta el general que amb estratagemes i la persuasió
aconsegueix el seu intent sacrifica un bou, i el que ha hagut de vindre a les mans
sacrifica un gall; i és que amb tot de ser els majors guerrers, creuen que a l'home li
està millor aconseguir el que es proposa per mitjà del judici i la prudència que no per
la força i el valor; quede's, doncs, això encara indecís”

Servi, In Virg. Aen. IV, 543: Pròpiament l'ovació és menor que el triomf. Qui mereix
una ovatio, utilitza un cavall i és acompanyat de plebeus i cavallers romans fins al
capitoli on se sacrifiquen ovelles, d'ací el nom d’ovatio. No obstant això, el que
triomfa, és portat per quatre cavalls blancs i amb el senat present se sacrifiquen bous
en el Capitoli”

Titus Livi, XXVI, 21: En finalitzar aquell mateix estiu va tornar Marc Marcel de la
província de Sicília a Roma, i el pretor Gaius Calpurni li va concedir una audiència
del senat al costat del temple de Belona. En ella, després de fer un relat de les seues
campanyes i queixar-se sense acritud, més pels seus homes que per ell, pel fet que no
se li haguera permés portar a l'exèrcit una vegada complida la seua missió, va
demanar que se li permetera entrar en triomf a la ciutat. No ho va aconseguir. Es va
discutir llargament què seria més improcedent: negar-li el triomf ara que era present
a un home en el nom del qual s'havia decretat una acció de gràcies quan estava
absent i s'havia honrat als déus immortals pels èxits aconseguits sota el seu
comandament, o que un general a qui s'havia donat ordre d'entregar l'exèrcit a la
seua successor—cosa que només es decretava quan una província continuava en
guerra— celebrara el triomf com si la guerra haguera conclòs i sense comptar amb
la presència de l'exèrcit que podia testificar si el triomf era merescut o no. Es va optar
per una eixida intermèdia: que entrara a Roma amb els honors de l'ovació. Els
tribuns de la plebs, amb l'autorització del senat, van presentar al poble la proposta
que Marc Marcel s'investira del poder suprem el dia que entrara a la ciutat rebent

8
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

l'ovació. La vespra de la seua entrada a Roma va

celebrar el triomf en la muntanya Albà. Després, durant
l'ovació, va entrar a la ciutat precedit per un botí
considerable. Juntament amb una representació de la
presa de Siracusa, amb catapultes, ballestes i totes les
restants màquines de guerra, anaven els objectes amb
què una reialesa opulenta havia decorat una llarga pau,
gran quantitat de bronze i plata llaurada i altres
objectes i teles precioses, així com moltes estàtues
famoses amb les quals s'havia engalanat Siracusa com les principals ciutats de
Grècia. També, com a expressió de la victòria sobre els cartaginesos, van desfilar
huit elefants, i no va ser menys digne de veure l'espectacle de Sosis el siracusà i Mèric
l'hispà, que anaven davant amb corones d'or; el primer d'ells havia dirigit l'entrada
nocturna en Siracusa, i el segon havia entregat Nasus i la seua guarnició. A aquests
dos se'ls va concedir la ciutadania i cinc-centes jugades de terra a cadascun, [...]”

Titus Livi, III, 10: Lucreci va tornar amb un botí enorme, cobert d'una glòria encara
major. Gloria incrementada, a més, perquè en arribar va exposar en el Camp de
Mart la totalitat del botí, perquè durant tres dies poguera cadascun reconéixer i
retirar el que fora seu. La resta el propietari de la qual no va aparéixer va ser venut.
Segons opinió unànime se li devia el triomf al cònsol, però va ser ajornat en tornar a
tractar el tribú sobre el projecte de llei, qüestió que, segons ell, havia de ser debatuda
amb prioritat. El tema va ser discutit durant bastants dies tant en el senat com en
l'assemblea del poble; a la fi el tribú va cedir a la dignitat consular i va retirar el
projecte. Se'ls van rendir llavors al general i al seu exèrcit els honors que se'ls devien.
Va triomfar sobre els volscos i els ecuos; en el seu triomf li van seguir les seues
legions. A l'altre cònsol se li va concedir l'ovació, entrant a Roma sense les seues
tropes”

Aulus Gel·li, 5, 6, 27: El que celebrava una ovatio solia entrar a cavall; però Masuri
Sabí diu que els qui celebraven una ovació solien entrar a peu, seguint-los no els seus
soldats, sinó el senat sencer”

La murta i la corona de murta

Festus, sv Ovalis Corona: OVALIS CORONA, corona de murta que portaven

aquells que feien la seua entrada a la ciutat amb els honors de l'ovació, quan la
guerra no s'havia declarat, o havia acabat sense vessament de sang”.

Plini, H. N. XV, 29: També ha tingut relació amb les guerres, i precisament en el
triomf que va obtindre durant el seu consolat sobre els sabins Publi Postumi Tubert,
que va ser el primer que va entrar a Roma per a rebre l'ovació, com havia complit

9
POMPA OVATIO
SAGVNTINA DOMVS BAEBIA LVDI SAGVNTINI MMXXIII
LVDERE ET DISCERE
PRÓSOPON SAGVNT

els seus objectius amb moderació i sense vessament de sang, va desfilar coronat amb
murta consagrada a Venus Vencedora i va aconseguir convertir-ho en un arbre grat
fins i tot per als enemics. Després va ser aquesta la corona dels quals rebien l'ovació,
amb excepció de Marc Cras, que va desfilar coronat de llorer després de la guerra
contra Espartac i els esclaus fugitius. Masuri testifica que els que celebraven el triomf
amb carro també utilitzaven la corona de murta. Luci Pisó compte que Papiri Masó,
que va ser el primer que va celebrar el triomf contra els corsos en la muntanya Albà,
acostumava a veure els jocs del circ amb corona de murta. Aquest va ser l'avi matern
del Segon Africà. Marc Valeri utilitzava les dues corones — la de llorer i la de murta—
, perquè així ho havia promés”

Aulus Gel·li. V, 6: La corona d’ ovació" és de murta; ho portaven els generals que

entraven a la ciutat en una ovació. L'ocasió d'atorgar una ovació, i no un triomf, és
que les guerres no s'hagen declarat degudament i per tant no s'hagen fet amb un
enemic legítim, o que el caràcter dels adversaris siga baix o indigne, com en el cas
dels esclaus. o pirates, o això, a causa d'una ràpida rendició, es va obtindre una
victòria que va ser "sense pols", com diu aquest, i sense sang. Per a una victòria tan
fàcil van creure que les fulles sagrades a Venus eren apropiades, sobre la base que
era un triomf, no de Mart, sinó com si fora de Venus. I Marc Cras, quan va tornar
després d'acabar la guerra servil i va entrar a la ciutat en una ovació, va rebutjar
amb desdeny la corona de murta i va usar la seua influència perquè el Senat
aprovara un decret, que hauria de ser coronat amb llorer, no amb murta”

10