4.1.

摩洛哥的殖民政治

在 1898 年的灾难之后以及殖民地政治的短暂喘息之后，西班牙从 1906 年开始渗透到北非。

阿尔赫西拉斯会议（1906 年）和法国-西班牙条约（1912 年）导致在摩洛哥建立了法国-西班牙
保护国。

西班牙被授予北部地带，即里夫，以及大西洋沿岸的一块飞地（伊夫尼和里奥德奥罗）。 西班
牙在该地区的渗透受到经济利益（采矿、铁路投资、公共工程等）和
旨在恢复军队的威望，旨在将西班牙变成一个新的殖民强国。

然而，西班牙在该地区的存在受到质疑
由柏柏尔部落组织成 Kabyles。 Rifeny 的持续攻击迫使西班牙军队保持强大的存在，从 1909
年开始加强，当时，在旨在确保梅利利亚广场安全的军事行动中，Rifeny 在 LIop 的峡谷中重
创了西班牙军队，并造成多人伤亡。 然后决定增加里夫的西班牙士兵人数以防止梅利利亚沦
陷，为此政府决定派遣由预备役人员组成的军队，其中许多人已婚。

4.2. 巴塞罗那的悲惨一周

这支预备役部队的派遣是在巴塞罗那引发一场名为“悲剧周”的重要民众抗议运动的导火索，该
运动得到了社会主义无政府主义者和共和党人的支持。 另外需要注意的是，国粹征兵制意味
着只有出身寒微，交不起赎金的男子，才会被征召参战。

事件始于7月18日登机期间
在巴塞罗那港口的部队。 无政府主义联盟团结工会
奥布雷拉呼吁在 7 月 26 日举行总罢工，这得到了 UGT 和共和党团体的支持。 巴塞罗那的起
义持续了一个星期，并引发了一场运动，该运动获得了强烈的反军国主​​义成分，并拒绝了教会
的社会和文化霸权。 街道上竖起路障，与执法部门发生冲突，80 多个宗教场所被纵火。

当局的回应是宣布战争状态并派遣
镇压示威的增援部队。 有伤亡，起义运动因此变得激进，并朝着没有方向或协调的团体的不
受控制的行动漂移。 7月29日起恢复正常，对抗平衡100多
死亡 300 人受伤，近 100 座建筑物被毁。

4.1. La política colonial al Marroc

Després del desastre del 1898 i després també d'un petlt moment de recés en la política
colonial, a partir del 1906 Espanya va començar la seva penetració al nord d'Àfrica. La
Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) van comportar
l'establiment d'un protectorat franco espanyol al Marroc.

A Espanya li van concedir una franja al nord, el Rif, i un enclavament a la costa atlàntica (Ifni
i Río de Oro). La penetració espanyola en aquesta zona la van afavorir tant interessos
econòmics (miners, inversions en ferrocarrils, obres públiques, etc.) com la voluntat po-
lítica de restaurar el prestigi de l'exèrcit, que pretenia convertir Espanya en una nova
potència colonial.

Ara bé, la presència espanyola en aquesta àrea va ser contestada

per les tribus berbers, organitzades en cabiles. Els atacs continuats dels rifenys van obligar
a mantenir una forta presència militar espanyolar que es va intensificar a partir del 1909,
quan, en unes operacions militars destinades a assegurar la plaça de Melilla, els rifenys van
infligir una dura derrota a les tropes espanyoles al barranc del LIop i van ocasionar múltiples
baixes. Aleshores es va decidir incrementar el nombre de soldats espanyols al Rif per evitar
la caiguda de Melilla, per a la qual cosa el govern va decidir enviar-hi tropes integrades per
reservistes, molts d'ells casats.

4.2. La Setmana Tràgica de Barcelona

L'enviament d'aquest contingent de forces reservistes va ser l'espurna que va provocar un

important moviment de protesta popular a Barcelonar conegut com la Setmana Tràgica, que
va tenir el suport d'anarquistesr socialistes i republicans. A més a més, cal tenir en compte
que el sistema de reclutament de quintes comportava que només els homes de les famílies
humils, que no podien pagar el rescat, fossin reclutats per a la guerra.

Els incidents van començar el 18 de juliol durant l'embarcament

de les tropes al port barceloní. El sindicat anarquista Solidaritat
Obrera va fer una crida a la vaga general per al 26 de juliol que va tenir el suport de la UGT i
de grups republicans. La revolta a Barcelona es va allargar durant una setmana i va donar
lloc a un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a
l'hegemonia social i cultural de l'Església. Als carrers es van aixecar barricades, es van
produir enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar més de 80 establiments
religiosos.

Les autoritats hi van respondre declarant l'estat de guerra i enviant

reforços per reprimir les manifestacions. Hi va haver ferits i morts, amb la qual cosa el
moviment insurreccional es va radicalitzar i va derivar cap a l'actuació incontrolada de grups
que es movien sense direcció ni coordinació. La situació va tornar a la normalitat a partir del
29 de juliol i el balanç dels enfrontaments va ser de més de 100
mortsf 300 ferits i gairebé un centenar d'edificis destruïts.

4.3. 政治后果
悲惨的一周产生了政治后果
导致王朝更替和莫拉政府垮台的政党明显不稳定（运动的口号是“莫拉
不！”）。镇压的严厉使自由派和共和派联合起来批评政府。由于这种压力，国王解散了法院并
将政府移交给自由派领袖何塞·卡纳莱哈斯，后者在 1912 年被暗杀进行了从系统内部进行的
最后一次改革尝试。

在他们的历史领袖（莫拉和卡纳莱哈斯）垮台或消失后，王朝政党发现自己四分五裂，缺乏能
够将各种倾向团结起来的领袖。 在自由党中，他们与罗曼诺内斯伯爵和圣地亚哥阿尔巴伯爵
作斗争，后者在长期不稳定的情况下继续掌权。 在保守党，他接管了 Eduardo Dato，后者于
1913 年组建政府，但在 1921 年死于袭击。

王朝政党的政治弱点和 1909 年的后果也导致了反对派的重组：

·随着一个新的温和派政党改革党（1912 年）的成立以及共和共和社会主义联合会（1910 年）
的成立，共和主义得到了加强。
. 勒鲁共和主义因其在悲剧周期间扮演的模棱两可的角色而遭受了显着的耻辱。 这加剧了许
多工人的幻想破灭，他们继续壮大 CNT 在 1910 年创建的无政府工团主义的队伍。
. 在地区主义联盟支持政府镇压和共和加泰罗尼亚主义的影响力增加之后，加泰罗尼亚团结联
盟最终崩溃。

4.3. Les conseqüències polítiques

La Setmana Tràgica va tenir conseqüències polítiques que van
comportar una desestabilització notable dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern
de Maura (campanya amb el lema "Maura
no!"). La duresa de la repressió va unir liberals i republicans en la crítica al govern. Com a
conseqüència d'aquesta pressió, el rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern al líder
liberal, José Canalejas,que fins al seu assassinat l'any 1912 va portar a terme l'últim intent
reformista emprès des de dins del sistema mateix.

Després de la caiguda o desaparició dels seus dirigents històrics (Maura i Canalejas), els
partits dinàstics es van trobar fragmentats i mancats d'un líder capaç d'aglutinar les diverses
tendències. En el Partido Liberal van pugnar el comte de Romanones i Santiago Alba, que
es van alternar en el poder en una situació d'inestabilitat permanent. En el Partido
Conservador, va agafar el comandament Eduardo Dato, que va formar govern el 1913, però
que va morir víctima d'un atemptat el 1921.

La debilitat política dels partits dinàstics i les conseqüències del 1909 van comportar també
una reorganització de l'oposició:
·El republicanisme es va enfortir amb la creació d'un nou partit de caràcter moderat, el
Partido Reformista (1912), i amb la formació de la Conjunción Republicano Socialista
(1910).
. El republicanisme lerrouxista va viure un notable descrèdit fruit del paper ambigu que va
tenir durant la Setmana Tràgica. Això va accentuar el desencís de molts obrers, que van
passar a engreixar les files de l'anarcosindicalisme que el 1910 havia creat la CNT.
. El trencament definitiu de la coalició Solidaritat Catalana arran del suport de la Lliga
Regionalista a la repressió governamental i l'augment de la influència del catalanisme
republicà.