Definició I Característiques de Les Gespes

CFGS Paisatgisme i medi rural
Generalitat de Catalunya MP07. Conservació de jardins i gespes esportives

Departament d’Ensenyament UF3. Manteniment i recuperació de gespes
Institut d’Horticultura i Jardineria
GESPA: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES

És un conjunt de plantes capaces de formar una coberta vegetal contínua i persistent
en condicions d’ús freqüent i segues regulars. Estan composades per plantes
pertanyents a espècies i varietats molt diverses dins la família Poaceae.
Han de ser plantes de baix port per naturalesa, tenir un sistema radicular fort que evite
l’arrencament i que formin una densa i contínua coberta vegetal en un curt espai de
temps.
Els usos més freqüents que se li donen són:
Gespa ornamental: densa, uniforme i de color agradable.
Gespa estabilitzadora: bon arrelament i persistent.
Gespa esportiva: proporcionar les característiques de joc desitjables per a cada esport.
Per avaluar la qualitat d’una gespa ens fixarem tant en l’aspecte estètic com en el
funcional:
Qualitat visual:
▪ uniformitat: es refereix a la igualtat que presenta l’aparença de la superfície de

la gespa. Aquesta esta condicionada per factors com la densitat, l’altura de sega, la
textura, el color i fins i tot la composició de la gespa (diferents espècies).
▪ densitat: nombre de tiges aèries per unitat de superfície (és la relació enter el
pes i la superfície). Es relaciona directament amb la uniformitat i la resistència al
deteriorament. Les labors de manteniment que hi repercuteixen directament sobre la
densitat són la varietat, la freqüència de sega, l’altura de tall, la fertilització i la
ressembra.
▪ textura: mesura l'amplària de la fulla, i pot ser fina, mitjana o grollera. La textura
influeix en la bellesa d’una gespa. És important a l’hora de barrejar espècies, ja que no
s’ha de trencar la uniformitat en l’aparença de la superfície.
▪ color: és diferent entre les distintes espècies, però també dins d’una mateixa
espècie o fins i tot en la mateixa planta, ja que va variant al llarg de la seua vida. A més
el color és un indicador essencial per orientar sobre les necessitats de manteniment de
la planta, ja que ofereix informació sobre el seu estat (falta o excés d’aigua i/o
fertilitzants, l’existència d’alguna malaltia, deteriorament per una sega incorrecta, etc.).
▪ finor: reflexa la llisor de les puntes de les fulles i afecta tant a l’aspecte visual
com a la jugabilitat de la gespa.. La principal labor que l’afecta és la sega, així, amb una
mala sega es pot obtenir una gespa deslluïda, amb puntes trencades i descolorides, que
també afecten al rodament.
1
Qualitat funcional:
▪ rigidesa: és la resistència de la coberta vegetal a la compressió per l'ús.

▪ elasticitat: és la capacitat que té la gespa de tornar al seu estat original desprès
d'haver rebut una força de compressió,
▪ arrelament és la quantitat de creixement radicular,
▪ capacitat de recuperació mostra la capacitat de la gespa per recuperar-se dels
mals causats per insectes, malalties, tràfic...
En el cas de gespes esportives, també haurem de tenir en compte la jugabilitat, ja que

ens indica l’aptitud de la gespa per al joc, i determina la qualitat de joc. Aquesta es pot
determinar objectivament mitjançant els paràmetres següents:
▪ deformabilitat: és la capacitat de la gespa de doblegar-se. Una deformabilitat

excessiva pot ocasionar dolor muscular i augmenta el risc de danys en les caigudes.
▪ tracció: mesura la fricció superficial del calçat, que es produeix al moure’s els
jugadors pel terreny. És funció del tipus de sola i del moviment que els jugadors realitzen
al jugar (córrer, caminar, cambiar bruscament de posició, etc.). Una tracció alta pot
provocar danys per torcedura de turmell o de genoll.
▪ rebot: mesura l’altura de rebot i caiguda de la pilota. Depèn de les
característiques i estat de la superfície de la gespa, així com del tipus de pilota (mida,
forma, pes , material) .
▪ rodadura: és la distància que una pilota és capaç de recórrer a una velocitat
determinada sobre la superfície de la gespa. La qualitat de la gespa i el seu estat de
manteniment influeixen en la velocitat que pren la pilota, podent-la frenar i d’aquesta
manera, acurtar la distància.
▪ permeabilitat: és la capacitat de drenatge de la gespa esportiva, i al mateix
temps condiciona altres paràmetres, com la duresa i el rebot.
2
ELECCIÓ D’ESPÈCIES
Les característiques més importants a tenir en compte en l’elecció d’aquestes espècies

són:
- El tall rigorós
- Resistència al trepitjat
- La sequedat
- El fred
- La resistència a malalties
A més, per aconseguir una bona gespa, hi ha altres factors que hi intervenen: tipus de
sòl, drenatge, elecció d’espècies i varietats, reg, adobat, mesures especials de
manteniment (sega, aireig, escarificació), etc.
Totes les gespes tenen com a finalitat la cobertura del terra, però segons la seva
ubicació haurem de tenir en compte diferents polítiques d´establiment i de manteniment,
així com l´elecció de diferents varietats gespitoses.
TIPUS DE GESPES
La majoria de les gespes convé formar-les amb una barreja d’espècies diferents,
combinades adequadament per que es complementin i donin un resultat satisfactori. La
barreja perfecta de llavors depèn del tipus de gespa a aconseguir i de la seua situació
al jardí (sol o ombra, tipus de sòl, etc.).
Les espècies gespitoses es classifiquen segons la seua adaptació climàtica en:
- Espècies de clima fred i temperat: C3 (Lolium, Festuca, Poa, Agrostis)
3
- Espècies de clima càlid i subtropical: C4 (Zoysia, Cynodon, Paspalum

Pennisetum), caracteritzades per suportar condicions d’aridesa i salinitat.
C3
C4
Les principals espècies de gespa, i les més utilitzades són les dels següents gèneres:
C3: Agrostis, Festuca, Lolium, Poa

C4: Cynodon, Zoysia, Paspalum, Pennisetum
4
5
6
7
Lolium perenne (Raygrass Anglès)
Característiques:
Ràpida instal·lació (ràpid creixement, fàcil arrelament, alta densitat)
Resistent al trepig
Aspecte ornamental (permet talls baixos, extraordinària densitat i color verd fosc)
S’adapta a molts climes, encara que prefereix els freds
S’adapta a diferents tipus de sòls, amb preferència dels humits i rics en M.O.
Usos:
Jardineria d'alta qualitat. Camps de futbol, hípiques, polo.
Festuca Fina
8
Característiques:
Fulla molt fina
Aspecte ornamental
Moderada resistència
Usos:
Jardineria d'alt valor estètic.
Festuca arundinacea
Característiques:
Molt rústica
Resistència elevada (al trepitjat, condicions climàtiques adverses i a plagues i
malalties)
S’adapta a tot tipus de climes
Poca densitat
Usos
Jardineria amb máxima rusticitat
Talussos camps de golf
Poa Pratensis
Característiques
Fulla mitjana-fina
Molt tolerant a la trepitjada
Sensible a malalties
No sembrar com espècie única
Usos:
Camps esportius: futbol, polo, hípica
Jardineria d'alta qualitat
Agrostis Stolinifera
Característiques:
Fulla fina
Tolera talls a partir de 2-3 mm.
Molt alt manteniment
Usos:
Greens camps de golf
9
Cynodon Dactylon (Gram)
Característiques:
Màxima tolerància a la sequera, a la salinitat i la calor. No tolera les gelades
Molt tolerant al trepitjat.
Rústic, dens i de color verd molt intens.
Usos:
Camps esportius
Jardineria pública i privada amb l'objectiu d'estalviar aigua.
Pennisetum clandestinum (kikuyu)

Característiques:
Destaca per suportar molt bé climes calurosos,
salinitat i la sequera.
Molt resistent al trepitjat i l’ús freqüent
Alta densitat i creixement ràpid: és molt invasora
Aspecte rugós i de fulla ampla
Usos:
Gespres rústiques en zones costeres afectades de salinitat.
Jardineria pública i privada amb l’objectiu d'acceptar aigües salines i residuals de mala
qualitat
Paspalum vaginatum
Característiques:
Màxima tolerància a la salinitat.
Fulla fina
Usos:
Zones amb elevada salinitat.
Camps esportius
Jardineria pública i privada amb l'objectiu d'acceptar aigües salines
Zoysia Japónica
Característiques:
Màxima tolerància a la calor, sequera i salinitat.
Baixes necessitats hídriques i tolerància a regs amb aigues salines.
De creixement lent i resistent a malalties
Tolera l’ombra i el trepitjat
Molt ornamental (fulla fina)
10
Usos
Zones de mínim manteniment
S’acostuma a comercialitzar en pa de terra (tepes)
Barreges de llavors
Qualitat de la llavor
En quant a la qualitat de la llavor, podem centrar-nos en 2 aspectes diferents:

● Puresa varietal: es el percentatge en pes d’una mostra representativa d’un lot
de llavors, que sigui llavor pura de l’espècie i varietat que es descriu a l’envàs. Aquesta
xifra indica la proporció de:
 llavors de males herbes,
 material inert (palla, pols i altres restes),
 llavors d’altres plantes cultivades
 el poder germinatiu
● Facultat o poder germinatiu: indica la proporció de llavors d’una mostra
representativa del lot, que posades a germinar en condicions de laboratori, donen
plantes viables.
La legislació comunitària marca els límits mínims de germinació i puresa específica que
obligatòriament ha de tenir tota llavor comercial.
Paral·lelament, un altre conceptes important a tenir en compte, és el de coeficient de
nascència, que indica el percentatge de llavors viables que cultivades en condicions de
camp donaran lloc a plantes normals. Com que les condicions de cultiu són molt
variables, no es poden considerar valors generals, sinó que només seria aplicable per
una sembra en concret.
11
12
MANTENIMENT DE GESPES
El manteniment té com a objectiu la conservació i l’increment dels valors estètics i

funcionals de la gespa. Les necessitats de manteniment de les gespes són funció de les
espècies que la formen i del seu ús (ornamental, en piscines, esportiva, etc.).
En la majoria de jardins i parcs, la gespa suposa un important percentatge de superfície,

així com del seu valor ornamental, per tant, les operacions relatives a les gespes són
bàsiques en el manteniment i conservació del jardí.
Per saber quin nivell de cura hem de tenir sobre una gespa, s’han establert unes
categories de manteniment:
A. Gespa ornamental d'alta qualitat
B. Gespa ornamental estàndard
13
C. Gespa recreativa
D. Gespa rústica
OPERACIONS DE MANTENIMENT DE GESPES
SEGA
La sega constitueix l'operació més important per mantenir una gespa en el seu estat
òptim, i suposa la major part del temps dedicat al manteniment al llarg de l’any, degut a
la freqüència d’actuació i en la seua influència en l’aspecte del jardí o terreny de joc.
Amb la sega, l’efecte ornamental es potencia, i li dona a la gespa uniformitat, afavorint

un increment de densitat. A més, es manté l'alçada de la gespa segons les exigències
estètiques o les necessitats de joc. La freqüència de sega ve marcada pel creixement
de la planta, per l’ús de la gespa i per les condicions ambientals.
Permet la il·luminació i l'aireig de la part baixa de la planta aconseguint una millor

coloració i salut, i al mateix temps, facilita l’eliminació de males herbes que no toleren
talls repetits a baixa altura.
14
La sega s’ha d’iniciar de forma que s’elimina 1/3 part de l’altura de la planta. Si per
alguna raó, la gespa arriba a major altura és millor fer 2 passades en dies diferents.
S’ha de procurar no segar amb la gespa mullada., elevar l’altura a l’estiu i alternar la
direcció de la sega per evitar deformacions.
La retirada de les restes de gespa és obligatòria en superfícies d’ús intensiu. Les restes
de sega poden ser retornades al sòl quan la sega sigui periòdica, l'herba tallada sigui
baixa, i quan no vagi a ser utilitzada.
Equips de sega
- Segadores helicoïdals d’eix horitzontal: és un “rul·lo” que duu fulles

disposades deforma helicoïdal.
Permeten un tall més precís i regular, de baixa altura, pel què no són adequades per
gespes altes. És molt cara i necessita un alt grau de manteniment, per tant tenen utilitat
en gespes més delicades (ornamentals i esportives).
- Segadores d’eix vertical i fulla horitzontal (rotatives): són les més freqüents
a nivell de jardineria ornamental.
El tall no és tan net, però tenen com avantatges, l’amplitud d’altures de sega i que el
manteniment és més fàcil
15
- Màquines dalladores o de zig-zag (vaivé). Adequades per tall més alt. Poc
utilitzades en jardineria, excepte en gespes assilvestrades.
- Desbrossadores: permeten accedir a zones difícils. Poc utilitzades en

jardineria, perquè són més útils per desbrossar, però amb el fil de plàstic molt utilitzades
per perfilar.
16
NECESSITATS DE SEGA
Altura de tall Freqüència de tall
Camps de golf 2.5-4 mm 3-7 vegades per setmana
Camps de futbol 1-2 vegades per setmana
Hípica 1 vegada per setmana
Jardí públic 6-8 cm cada 7-10 dies
Gespa d’alt valor 4 cm 1-2 vegades per setmana

ornamental
Prat natural o assilvestrat 10-20 cm cada 30-45 dies
17
18
PERFILAT
Les gespes són espècies invasores que tendeixen a estendre’s més enllà dels límits
prefixats i envaeixen les voreres de camins i sendes, s’estén pels massissos, al voltant
dels arbres, etc.
Al segar aquestes zones resulta difícil tallar perfectament les vores, pel què es fa
imprescindible una intervenció per retallar i perfilar exactament la gespa i millorar la
presentació final.
En jardins petits es realitza manualment amb aixada, però requereix molta mà d’obra i
molt de temps al llarg de l’any, pel que no és viable en superfícies més grans. En aquests
casos recorrem a equips perfiladors i “retalla-vores” mecànics, que van amb tall vertical,
pel que és suficient anar passant per la vora. S’ha de tenir especial cura quan hi ha
contacte amb voreres d’obra o zones pavimentades, ja que es produeixen moltes
avaries en la maquinària. També resulta més fàcil fer-ho amb desbrossadora portàtil de
fil.
El tall s’ha de fer de manera que quedi a una alçada semblant al realitzat amb la
segadora, procurant no retallar l’herba per sota dels límits establerts en la sega.
AIREIG. PUNXAT
Amb el pas del temps i l’ús, el terreny es va compactant, també per l’efecte de la pluja i
el reg, el pas de maquinària, etc. En f(x) del tipus de sòl, de les característiques
ecològiques i de les tècniques de manteniment, pot ser més o menys ràpid.
Com a conseqüència de tot això, l’aireig disminueix i la permeabilitat empitjora fins al

punt que les gespes afectades tenen un sistema radicular dèbil i superficial i la capacitat
de recuperació i vigor disminueixen, el que condueix a un envelliment i degeneració
lenta però constant. Dificulta la penetració d’adob i esmenes a nivell de les arrels.
Per una altra banda, sobre tot en espècies estoloníferes, quan la producció de residus
d’herba és superior a la descomposició, es forma el feltre o “thatch”. 3-5 mm es
considera beneficiós, ja que actua de capa protectora. Major gruix provoca menor
creixement de les arrels, menor aireig, menor infiltració d’H2O, augment de malalties, i
dona a la gespa un aspecte groller, bast i poc agradable al trepitjat.
Per evitar o retardar els efectes de la compactació del sòl i també per desfer la capa de
feltre (també farem un “verticut”), s’han de realitzar intervencions d’airejat, consistents
19
en practicar sobre el terreny, en la capa d’arrelament, una sèrie de petits forats d’1-2 cm
de Ø i 10-15 de profunditat, per millorar la penetració d’aire i H2O al sòl.
En jardins petits es pot fer manualment amb un barra metàl·lica acabada en punxo. En
grans superfícies s’utilitza el “rul·lo de pues” (amb pues de les dimensions abans
descrites) o altres equips amb talls verticals o pues. Els equips amb puntes en forma de
ganivetes, poden ser de 2 maneres, que donen origen a dues operacions “spicking” (que
es realitza sobre tot als greens) i “slicing” (més freqüent als carrers). Les ganivetes no
són tan agressives sobre la gespa, però no remouen el sòl, i es poden utilitzar en
qualsevol època de l’any.
En condicions normals es sol fer a principi de tardor i sobre tot al final de l’hivern abans
d’iniciar la campanya de sega. El millor és fer-ho amb la gespa recent tallada i no gaire
humida.
DESCOMPACTACIÓ.
Amb la pràctica descrita anteriorment, els forats es tapen aviat, per tant en gespes d’alt
ús té menys durada. El que es fa és una operació similar a l’anterior però més “potent”:
d’uns 25 cm de longitud i 2,5-3 cm de Ø, buits de dins, que extreu tacos (cilindres) del
terreny més grans, que després s’han de retirar.
Aquesta pràctica millora substancialment l’aireig i la penetració d’H 2O als perfils més
interiors. La operació es complementa afegint sorra als forats. L’aspecte de la gespa
després de la intervenció és impactant, però la recuperació és ràpida.
També existeixen màquines que produeixen la fractura del terreny mitjançant la injecció
d’aire comprimit o xorros d’aigua a pressió.
ESCARIFICAT, SEGA VERTICAL O VERTICUT
La capa de feltre o “thatch” és una capa orgànica que es forma gràcies a la

descomposició natural de tiges, fulles i material orgànic. Té un color més fosc que la
resta del sòl i en excés és molt perjudicial per la gespa. La capa de feltre reté l’aigua
que hauria de penetrar al sòl i impedeix la circulació d’aire i aigua provocant problemes
de saturació d’humitat o de falta d’oxigen, que pot ocasionar l’asfixia de les arrels.
Produeix la compactació del sòl i facilita la propagació i gestació de fongs i paràsits. A
més empitjora els resultats d’algunes tasques de manteniment com les ressembres i els
tractaments fitosanitaris.
20
La operació per excel·lència per solucionar els problemes causats per la capa de feltre
o “thatch”, consisteix a practicar l’escarificat o “verticut”, utilitzant equips similars a les
segadores però amb les fulles més llises i robustes, col·locades verticalment. Les fulles
no solen tenir més de 10-15 cm, ja que només es vol alcançar la capa de feltre.
La operació consisteix en eliminar la capa de feltre, millorant la penetració d'aigua i la

circulació de l'aire a través del sòl. D’aquesta manera, es redueix l'ofegament de les
arrels i s’estimula la reproducció de les plantes, regenerant i rejovenint la gespa.
Es recomana realitzar-lo a principis de tardor i amb la gespa recent tallada el més baixa
possible. I és millor realitzar-lo en un moment de baix ús, ja que l’aspecte visual després
del treball resulta impactant, ja que poden quedar molts residus que s’hauran d’eliminar
posteriorment, encara que la recuperació és molt ràpida.
Equips escarificadors
Són màquines amb ganivetes verticals que penetren en la capa de feltre i trenquen la
seva estructura. La seva tasca consisteix en fer un tall longitudinal del terreny amb una
fondària variable d’entre 2-4 cm.
21
El moment d'escarificar és quan la capa de feltre impedeix la lliure circulació de l'aigua,

nutrients i aire. O bé quan la capa de feltre té un gruix superior a:
10 mm (categoria A)
25 mm (categoria B i C)
30 mm (categoria D)
Es preferible escarificar just abans del període principal de creixement.
ENCEBAT. RECEBAT
Consisteix en distribuir una capa de substrat, composat per una barreja d’arena silícica
amb material orgànic (mantillo, compost, torva, etc) per la coberta de gespa amb un
gruix de 0,5 a 1,5 cm. Aquest substrat s’escampa amb una pala i es distribueix amb
l'escombra de jardiner o el rampill.
Amb l’encebat s’afavoreix la regeneració de la gespa (sobretot en varietats que es

propaguen per rizomes o estolons), creant una superfície ideal pel seu
desenvolupament), que millora la fertilitat del sòl i també la penetració d’aigua en la
superfície. A més retarda la formació del thatch que impermeabilitza la capa superior del
sòl de la gespa. Al mateix temps, també s’anivella el terreny. Tots aquests aspectes
afavoreixen la efectivitat en l’operació de ressembrat.
RESSEMBRA
És una tasca de manteniment que ens ajuda a fer correccions i millores en les cobertes
de gespa ja establertes. Consisteix en sembrar de nou les zones que presenten una
nul·la o baixa densitat d’herba, degut al desgast per un ús intensiu o a altres causes.
Pot efectuar-se una nova sembra de la mateixa barreja de llavors d’espècies que ja
conformaven la gespa, però també es pot aprofitar per modificar les proporcions de les
diferents espècies, si es considera que es pot millorar l’aspecte de la gespa.
Afavoreix el rejoveniment de les cobertes vegetals, evita que els espais lliures de
vegetació es vegin colonitzats per males herbes i dona homogeneïtat a la coberta.
Abans de realitzar la ressembra cal:

Segar la gespa amb un tall baix.
Escarificar el terreny retirant les restes vegetals.
Incorporar la llavor de manera homogènia i amb un lleuger recebat.
Passar el corró per a que la llavor prengui contacte amb la terra.
Finalment, regar de forma abundant perquè el sòl s’assenti i la llavor s’hidrati
22
CONTROL DE MALES HERBES
Considerem males herbes, totes les espècies que no pertanyen al grup d’espècies
seleccionades per composar una gespa determinada. Les males herbes interfereixen en
els creixement de la gespa al competir per l’aigua i els nutrients, la llum i l’espai. A més
constitueixen un font de plagues i malalties. Alteren l’aspecte i la salut de la gespa, i en
el cas de gespes esportives les condicions del joc.
Algunes de les espècies més habituals en gespes són:
● Monocotiledònies (de fulla estreta): Digitaria ischaemum, Digitaria sanguinalis,

Echinochloa crusgalli, Paspalum, Eleusine indica, Setaria glauca i Lolium multiflorum,
totes gramínies.
● Dicotiledònies (de fulla ampla): Medicago lupina, Trifolium repens, Stellaria
media, Malva parviflora, Veronica persica, Oxalis corniculata.
En el cas de les monocotiledònies com a mala herba, el problema que representa és

que són la mateixa família que les espècies de gespa, i per tant la utilització d’herbicides
pot ocasionar grans danys en les espècies plantades.
MANUAL
A mà o amb aixada, quan la superfície de la parcel·la ho permeti (<100m2) i si no hi ha

excessives males herbes. S’ha de procurar que surtin d’arrel, encara que en alguns
casos serà necessari fer arrencades consecutives fins que es debilitin i no tornin a sortir.
23
APLICACIÓ D’HERBICIDES
Els herbicides són productes destinats a combatre l’aparició de
En general, els herbicides que es solen utilitzar habitualment en gespes (p.e. en camps
de golf) són: MCPA, Dicamba i 2,4-D, encara que també s’utilitza Atrazina, Bensulide,
Mecoprop, Napropamida, Orizalina, Bentazona, Isoxaben, Pendimetalina, etc.
És molt important tenir present les conseqüències tan pel medi ambient i les persones
(contaminants) com per la pròpia gespa, ja que poden provocar l’aparició de
resistències.
Norma sobre l’aplicació de productes fitosanitaris (estar en tot moment al cas de les
actualitzacions) https://www.boe.es/eli/es/rd/2012/09/14/1311
24

Definició I Característiques de Les Gespes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Definició I Característiques de Les Gespes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFGS Paisatgisme i medi rural

Generalitat de Catalunya MP07. Conservació de jardins i gespes esportives

GESPA: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Els usos més freqüents que se li donen són:

Gespa ornamental: densa, uniforme i de color agradable.

Gespa estabilitzadora: bon arrelament i persistent.

▪ uniformitat: es refereix a la igualtat que presenta l’aparença de la superfície de

▪ rigidesa: és la resistència de la coberta vegetal a la compressió per l'ús.

En el cas de gespes esportives, també haurem de tenir en compte la jugabilitat, ja que

▪ deformabilitat: és la capacitat de la gespa de doblegar-se. Una deformabilitat

Les característiques més importants a tenir en compte en l’elecció d’aquestes espècies

Les espècies gespitoses es classifiquen segons la seua adaptació climàtica en:

- Espècies de clima fred i temperat: C3 (Lolium, Festuca, Poa, Agrostis)

- Espècies de clima càlid i subtropical: C4 (Zoysia, Cynodon, Paspalum

C3: Agrostis, Festuca, Lolium, Poa

Lolium perenne (Raygrass Anglès)

Cynodon Dactylon (Gram)

Pennisetum clandestinum (kikuyu)

En quant a la qualitat de la llavor, podem centrar-nos en 2 aspectes diferents:

El manteniment té com a objectiu la conservació i l’increment dels valors estètics i

En la majoria de jardins i parcs, la gespa suposa un important percentatge de superfície,

A. Gespa ornamental d'alta qualitat

B. Gespa ornamental estàndard

OPERACIONS DE MANTENIMENT DE GESPES

Amb la sega, l’efecte ornamental es potencia, i li dona a la gespa uniformitat, afavorint

Permet la il·luminació i l'aireig de la part baixa de la planta aconseguint una millor

- Segadores helicoïdals d’eix horitzontal: és un “rul·lo” que duu fulles

- Desbrossadores: permeten accedir a zones difícils. Poc utilitzades en

Altura de tall Freqüència de tall

Camps de golf 2.5-4 mm 3-7 vegades per setmana

Camps de futbol 1-2 vegades per setmana

Hípica 1 vegada per setmana

Jardí públic 6-8 cm cada 7-10 dies

Gespa d’alt valor 4 cm 1-2 vegades per setmana

Com a conseqüència de tot això, l’aireig disminueix i la permeabilitat empitjora fins al

ESCARIFICAT, SEGA VERTICAL O VERTICUT

La capa de feltre o “thatch” és una capa orgànica que es forma gràcies a la

La operació consisteix en eliminar la capa de feltre, millorant la penetració d'aigua i la

El moment d'escarificar és quan la capa de feltre impedeix la lliure circulació de l'aigua,

Es preferible escarificar just abans del període principal de creixement.

Amb l’encebat s’afavoreix la regeneració de la gespa (sobretot en varietats que es

Abans de realitzar la ressembra cal:

CONTROL DE MALES HERBES

Algunes de les espècies més habituals en gespes són:

● Monocotiledònies (de fulla estreta): Digitaria ischaemum, Digitaria sanguinalis,

En el cas de les monocotiledònies com a mala herba, el problema que representa és

A mà o amb aixada, quan la superfície de la parcel·la ho permeti (<100m2) i si no hi ha

Els herbicides són productes destinats a combatre l’aparició de

You might also like