Conceptes i termes bàsics de silvicultura

Silvicultura: etimològicament significa cultiu del bosc. És la ciència o tècnica

mitjançant la que es conserven i es creen boscos per ser aprofitats de forma que donin la
màxima utilitat.

Secció normal: àrea de la secció d’un peu a 1.30 metres

Àrea basimètrica = àrea basal: és la suma de les seccions normals de tots els arbres
referides a una hectàrea. Les seves unitats són m2/ha

Diàmetre normal: diàmetre d’un peu a 1.30 metres del terra.

Classe diametral o diamètrica: per a agrupar els arbres de diàmetres semblants es

defineixen les classes diametrals. Una classe és un conjunt d’arbres amb diàmetres
inclosos en un interval prèviament definit; per exemple de 5 cm.

Classe natural d’edat: és l’agrupació d’individus amb un aspecte i mida semblant.

S’ha de dir que aquestes classes tenen l’inconvenient que la duració és diferent entre
elles, i varien amb les espècies i amb el medi on viuen.
- seminal: sembra que està naixent
- plançoneda: dels seminals fins la tangència de capçades
- plançoneda grossa: fins la pèrdua de les branques inferiors
- perxada: fins un diàmetre normal de 20 cm
o perxada de vares (fins 10 cm)
o perxada de llates (10-20 cm)
- fustal: diàmetre normal superior a 20 cm
o fustal jove: (20-35 cm)
o fustal mitjà (35-50 cm)
o fustal vell (més de 50 cm)

Classe artificial d’edat: Una massa és d’una classe artificial d’edat quan tots els arbres
han nascut dins d’un mateix període de regeneració. Es fan de manera que cada classe
comprengui el mateix període de temps. Per exemple 15 anys: 0-15, 15-30, 30-45, etc.

Edat de maduresa: és l’edat a la qual s’hauria de tallar les masses de més edat, per tal
de complir el millor possible amb els objectius marcats, en unes condicions estacionals
definides.

Període de rotació: temps de pas d’una classe diamètrica a una altra.

Coeficient de Liocourt: en una massa irregular indica la relació en tant per u que hi ha
entre el nombre de peus d’una classe diamètrica i la següent. Per exemple, si de la classe
20 tenim 150 peus i de classe 25 en tenim 100, el coeficient és 150/100 = 1.5.

Índex de Hart (o de Hart- Becking): factor d’espaiament que relaciona l’alçada

dominant de la massa amb la distància mitja entre arbres. Únicament és aplicable a
masses regulars. Es calcula com: Index Hart = cotg (H/a) essent “H” l’alçada dominant i
“a” la separació mitja entre arbres.
Forest: segons la llei 6/1988 de 30 març, són terrenys forestals o forests
- Sòls rustics, poblats d’espècies arbòries, arbustives, matolls o herbes.
- Erms situats als límits dels boscos i que siguin necessaris per a la protecció
d’aquests.
- Erms que per les seves característiques siguin adequats per l’aforestació o la
reforestació.
- Prats naturals, aiguamolls, rasos i camins forestals.
- Terrenys agrícoles amb explotació d’espècies forestals de creixement ràpid.

Formació: Conjunt d’espècies vegetals que viu en un indret determinat i que estan en
interacció entre elles i amb el medi. Una formació queda definida per la seva
composició florística i pels condicionants i pels condicionants ecològics.

Massa forestal: agrupació de vegetals en espessura que ocupen una extensió gran.

Masses mixtes: són aquelles masses en que hi conviu més d’una espècie principal.
- Espècie principal: aquella que en una forest té una alta presència, i que tingui
l’utilitat més alta pels silvicultor.
- Espècie secondària: espècie que no té l’interés màxim pel silvicultor.
- Espècie acompanyant: espècie que en un bosc té una presència baixa i
normalment amb peus aïllats, sense formar clapes homogènies. Ex. Una
servera (Sorbus domètica) en un alzinar, o un cirerer (Prunus avium) en una
roureda.

Masses monoespecífiques: Els arbres de la massa són d’una única espècie.

Peu: part aèria d’un arbre. En els pins normalment hi ha un peu per individu, però en
una alzina podem trobar-ne 4, i en un avellaner 30 peus per individu.

Recobriment: és el grau de cobertura que exerceix la vegetació sobre el sòl.

Normalment es defineix amb la Fracció de Cabuda Coberta (FCC), que ens indica la
projecció de les capçades en la superfície, en tant per cent. Serà de gran importància
mantenir uns valors adequats quan siguin previsibles els problemes d’erosió i a l’hora
d’afavorir la regeneració d’una determinada espècie.
Tractaments silvícoles

Tractaments: tallades destinades a obtenir la regeneració natural que coincideixen,

generalment, amb els aprofitaments principals.

Tipus de tractaments segons la forma de regeneració:

o Bosc regular: la majoria d’arbres tenen la mateixa edat.

o Bosc irregular: hi ha arbres de totes les classes d’edat.
o Bosc semiregular: té arbres de dues classes d’edat.

Aclarides: l’aclarida és l’eliminació de peus sobrers, en una massa forestal, per tal de
disminuir la competència entre peus i afavorir el creixement i la qualitat de la fusta.
Normalment a l’hora de seleccionar els arbres de l’aclarida, els primers candidats seran
els peus malalts o mal formats.

Estassada: neteja o aclarida forta de matolls en general per facilitar l’acccés, el

desembosc i afavorir el creixement.

Podes: la poda o eliminació de branques pot fer-se per formar un tronc únic sense
discontinuïtats a la fusta o per formar una capçada útil per a la producció de fruit o de
suro.

Selecció negativa: en una aclarida, estassada, etc. És l’eliminació dels peus malformats,
malalts, amb característiques dolentes.

Selecció positiva: en una aclarida estassada, etc. És l’eliminació dels peus que poden
limitar el creixement als millors peus de la massa.

Torn: aplicable en masses regulars, designa l’edat de tallada de la massa principal. Per
tant es prescindeix de l’edat dels arbres procedents d’aclarides de peus sobrers, mal
conformats o malalts. Ex. Podem establir torns de 100 anys per al faig.
Conceptes referents a la regeneració

Període de regeneració: En un bosc regular, és el temps amb el qual s’espera que

s’obtingui regeneració natural. El període de regeneració fixa un interval de classes
artificial d’edats. Ex. Si el període de regeneració és de 15 anys, les classes artificials les
classes artificials d’edat seran de 0-15, 15-30, 30-45...

Mètode de regeneració: Conjunt de tècniques silvícoles pel qual s’afavoreix la

formació de nous arbres.

- Tallades arreu: mètode de regeneració d’un bosc que consisteix a tallar tots
els arbres de cop. La tallada arreu s’aplica en boscos regulars i plantacions,
on els arbres creixen be amb molta llum i no es preveuen problemes d’erosió.
- Tallada d’aclarida successiva: mètode de regeneració, aplicable en masses
regulars o semiregulars, que consisteix en tallar tots els àrbres en tres etapes
(preparatòria, disseminatòria i final) durant els darrers anys del torn (període
de regeneració), per afavorir la regeneració i donar-li protecció en els
primers anys de vida.
- Tallada selectiva: mètode que consisteix en tallar arbres de tots els diàmetres
de forma que en la massa la densitat sigui constant i la distribució del
nombre d’arbres de cada classe diamètrica s’ajusti a una distribució ideal
prefixada.. La tallada selectiva condueix a estructures irregulars de bosc.

Regeneració artificial: aportació antròpica del regenerat, es a dir, repoblacions, siguin

amb plàntules, arbrissons o amb llavors.
- Marc de plantació: distància entre peus en una repoblació. Així, en
pollancres pot fer-se de 7x7 metres, que equival a dir un peu cada 49 m2. Pot
fer-se:
o A portell (les línies de peus desplaçades entre elles i formen rombes)
o En quadre (les línies de peus marquen quadrats)

Regeneració natural: generació d’arbres joves a través dels passos naturals de

reproducció (llavor, plàntula, arbrissó) sense la intervenció directe de l’home. El
silvicultor pot aclarir per tal que les llavors germinades trobin llum per créixer, però no
porta pas els nous individus.
- Bosc alt = bosc gros = bosc de llavor: és el bosc en el que els arbres es
regeneren per llavor.
- Bosc baix = bosc menut = bosc de rebrot: és aquell en el que els arbres
provenen de brots de soca o d’arrel.
o Selecció de rebrots: aplicable en les espècies que rebroten de soca o
d’arrel, i que consisteix en la supressió d’una part dels rebrots de la
mateixa soca per afavorir aquells que es preveu que tindran un
desenvolupament millor.
- Bosc mitjà: el bosc mitjà està constituït per arbres que han nascut de llavor i
arbres procedents de brotada.
Conceptes referents als aprofitaments

Aprofitament principal: Producte de més importància en la gestió forestal. En

explotacions forestals es considera normalment com aprofitament principal la fusta, el
suro i les llenyes.

Densitat de camins: longitud de camins forestals d’una massa en relació a la seva

superfície. Les seves unitats són m/ha.

Camí forestal: són aquells camins que comuniquen zones forestals amb la xarxa bàsica.

Camí de desembosc: és aquell destinat a l’extracció de productes forestals dins d’una

unitat d’explotació.

Camí primari: és el que dóna accés a la finca forestal.

Camí secundari: és el camí que pertany a una finca, i que connecta les seves unitats
d’actuació

Diàmetre màxim d’aprofitament: en masses irregulars, és el diàmetre normal màxim

a partir del qual, l’arbre que se’n passi serà tallat en aclarida de selecció. A vegades per
criteris faunístics, es poden deixar arbres (en baixes densitats) per damunt del diàmetre
màxim d’aprofitament.

Llenya: fusta destinada a l’obtenció d’energia calorífica mitjançant la seva combustió.

Despelagrinar: acció sobre la planta per l’obtenció del suro per primera vegada.

Pelar: acció sobre la planta d’alzina surera per a l’obtenció del suro.

Pela = lleva: resultat de l’acció de despelegrinar o pelar.

Pelagrí: producte de lleva d’alzina surera que es realitza per primera vegada.

Ratllar: acció sobre l’alzina surera que consisteix en practicar una incisió longitudinal
al suro, per tal de quan creixi s’aclivelli només per aquella línia.

R.T.I. : rotlle tornejat i impregnat