Competències,

Objectius Continguts
Repte 7
 Índex
I. Competències
II. Objectius
III. Continguts
I. COMPETÈNCIES
 Programar per competències
• Per què han d’aprendre els alumnes?
Perquè puguin assolir unes competències bàsiques en un grau suficient que
els permeti incorporar-se a la societat com a ciutadans actius.

L’escola a d’assegurar la conversió de la informació en coneixements, tot

prioritzant els que permetin afrontar les situacions quotidianes de forma
autònoma, crítica i creativa
 Programar per competències
• Què han d’aprendre els alumnes?

Coneixements per comprendre, habilitats per

actuar i actituds per comprometre’s
 ENSENYAR PER COMPETÈNCIES

▪ Insistència en l’activitat de l’alumne

▪ Les competències emfatitzen l’activitat com a mesura per aprendre
▪ Posen de manifest la utilitat dels aprenentatges
▪ Incorporar coneixements, habilitats i actituds
▪ Un saber fer raonat i amb compromís per part de l’alumne.
▪ Globalització dels aprenentatges.
▪ Demanda d’aprenentatges significatius
▪ Aprenentatges integrats amb els que ja posseeix l’alumne
▪ Necessitat de transferència, repetir l’après a situacions diferents
▪ Vinculació de l’escola amb la vida real
▪ Determinació de mínims equitatius per a tots els alumnes
▪ Possibilitat que cada alumne pugui desenvolupar
▪ al màxim el seu potencial
▪ Avaluacions interdisciplinària. No estrictament vinculada a una sola àrea.
▪ Canvi del rol del mestre. El mestre ensenya a aprendre tenint les competències com a referent final del
procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes
Organització curricular
Entenem per competència la capacitat de resoldre problemes reals,
aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos
diversos.
II. OBJECTIUS
 Concepte

• Són el marc de referència de la planificació i es

refereixen a metes concretes.

• Son enunciats que determinen el tipus de

coneixements, habilitats i actituds que han d'arribar a
els alumnes com a conseqüència de la seva
participació activa en el procés d'aprenentatge

Què volem, com fer-ho i per a què

 DEFINICIONS varies
Ausubel (1976) diu que l’objectiu és allò que l’estudiant ha de poder fer o dir
quan ha finalitzat la lliçó, o en el termini llarg, quan ha finalitzat la seva
educació.
Ashton (1980) defineix el que es pretén que un alumne/a aconsegueixi amb
l’aprenentatge.
Bloom (1975) considera que són les modificacions produïdes en els individus
com a resultat de les seves experiències educatives.
Ferrández / Sarramona (1979) diuen que és la conducta terminal que
s’espera d’un alumne/a.
Rodríguez Dieguez (1980) diu que és el comportament esperat en l’alumne
com a conseqüència de determinades activitats docents i discents,
comportament que ha de ser susceptible d’observació i avaluació.
 Característiques

• És redacten en infinitiu.
• Responen a les preguntes Què?, Com?, Per a què?
• Són criteris de referència.
• Fan referència a capacitats.
• S’aconseguiran després d’implementar activitats.
• No es refereixen al o la docent.
• Són mesurables (fàcilment avaluables).
• Han de respondre a les necessitats de les persones.
• Han de ser concretes, pròxims i assequibles.
 Criteris
Criteri de validesa: s’entén per validesa la relació
que s’estableix entre els objectius educatius globals,
generals i els objectius parcials, específics.

Criteri de significació: quan l’objectiu formulat està

actualitzat i respon a coneixements significatius.

Criteri d’adequació: un objectiu serà adequat quan

doni resposta als interessos i possibilitats
d’adquisició dels subjectes
 QUÈ HAN D’APRENDRE? OBJECTIUS

TAXONOMIA raona els criteris lògics per a construir una classificació.

Bloom ens diu que una taxonomia és un instrument per a classificar objectius.

Les taxonomies representen una possible ajuda a la praxis didàctica. Moeller resumeix els
beneficis que aquestes poden prestar als professors:
• En el moment de la programació de l’ensenyament ja que:
✔ permet una visió ràpida i sinòptica dels objectius d’aprenentatge disponibles per a la
selecció que procedeixi.
✔ faciliten i milloren la comunicació entre les persones i grups amb poder de decisió.
✔ proporcionen un instrumento heurístic.
• En el moment de la realització-organització de l’ensenyament:
✔ constitueix una ajuda al configurar l’estructura metodològica de les unitats
didàctiques.
✔ subministren indicadors per a l’ordenació seqüencial de passos d’aprenentatge.
✔ permeten establir les condicions necessàries per a l’aprenentatge.
• En el moment del control-avaluació de l’ensenyament-aprenentatge:
✔ ofereixen un marc de context lògic per a l’aplicació dels tests.
✔ suggereixen la possibilitat de desenvolupar nous tipus de proves d’avaluació.
✔ proporcionen informació sobre el tipus d’activitat mental o nivell d’aprenentatge en
que cada alumne/a troba especials dificultats.
Taxonomia de Bloom
Abstracte

Concret
QUÈ HAN D’APRENDRE? OBJECTIUS
QUÈ HAN D’APRENDRE? OBJECTIUS
 Suggeriments per la redacció
✔ Posar una sola conducta o acció en cada objectiu. Si es requereixen vàries, cal redactar tants
objectius com segui necessari.
✔ Redactar en infinitiu la conducta perseguida, encara que en aquest aspecte no hi ha unanimitat ja
que hi ha autors que postulen la seva redacció en futur, imperatiu o present de subjuntiu. Malgrat
això, l’infinitiu és la manera més curta i clara de tots els temps esmentats.
✔ Prescindir de les introduccions i les explicacions justificatives ja que l’absència d’aquestes no
modifiquen la conducta que és el que interessa.
✔ Desprès de l’infinitiu completar l’enunciat amb complements que el detallen.
✔ Col·locar al final el criteri d’avaluació, això evita confusions.
✔ Expressar-les en forma de resultat i no en termes d’activitats, processos o intencions.
✔ Simplificar tot el possible les expressions sempre que no s’alteri el sentit de l’objectiu.

• En conseqüència l’estructura formal d’un objectiu didàctic seria:

conducta perseguida + condicions + criteri d’avaluació

III. CONTINGUTS
 Concepte

“Conjunt de formes culturals i de sabers

seleccionats que formen part de les diferents
àrees curriculars”.
 QUÈ HAN D’APRENDRE? CONTINGUTS

Els continguts són el conjunt de formes culturals i de sabers seleccionats

per formar part de les diferents àrees curriculars.

CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DE CONTINGUTS:

Criteri de representativitat Aprenentatges claus

Criteri d’exemplaritat Priorització
Significació epistemològica Ordenació
Transferibilitat Seqüenciació
Durabilitat Transferència de coneixement
Convencionalitat i consens Transdisciplinarietat
Especificitat Integració
Problematització
Criteris en la selecció i l’organització dels
continguts

– Criteri de representativitat.
– Criteri d’exemplaritat.
– Significació epistemològica.
– Transferibilitat.
– Durabilitat.
– Convencionalitat i consens.
– Especificitat.
Aspectes a tenir en compte en l’organització dels
continguts
1. Aprenentatges clau
2. Priorització
3. Ordenació
4. Seqüenciació
5. Transferència del coneixement
6. Transdisciplinarietat
7. Integració
8. Problematització
Redacció de continguts

• Els continguts es redacten en substantiu.

• Poden fer referència a conceptes,
procediments o actituds (saber, saber fer i
saber ser/estar).
• Han d’estar vinculats als objectius
d’aprenentatge (“substantivació dels
objectius”).
 QUÈ HAN D’APRENDRE? CONTINGUTS

REDACCIÓ: amb un substantiu o paraula substantivada,

ex.:
▪ Textos de tipologia diversa en diferents formats i suports.
▪ Connectors.
▪ Signes de puntuació
▪ Reconeixement i ús de representacions equivalents d’un nombre.
▪ Lectura i escriptura dels nombres fins al milió